(des)ubiCAT

Cinema, educació, economia i tot el què hi vulgueu aportar

Presentació

Enviat per figueres el dia Febrer 4th, 2007

Benvingut, benvinguda.

Aquest és el meu primer blog. Dec ser jove encara, crec. 22 anyets que comencen a pesar en determinats aspectes. La meva experiència no és allò que se’n pugui dir dil·latada. La intenció/finalitat del blog? Intentar, aportant el meu minúscul gra de sorra, que la gent d’aquest país que tant m’estimo tingui informació/desinformació, tingui criteri (lògicament, no el meu) i, en resum, prengui consciència de certs fets que jo considero rellevants. Estaré encantat que tothom em pugui aportar la seva opinió, compartint així pors i esperances.

Un país no es fa sol, es fa amb la feina feta per cada persona, dia a dia, setmana a setmana. Només cal saber on es vol arribar com a país. I alhora, cadascú de nosaltres ha de saber a on vol arribar com a persona, quin és el seu objectiu a la vida, quina és la seva meta. El mateix passa amb empreses, assossiacions i altres. Una cosa per la què lluitar, per la què patir, i per la què ser feliç. D’això va aquesta vida.

Encantat.

Sergi


Webcounter

2 comentaris per “Presentació”

  1. Josep Maria Figueres Diu:

    Enhorabona per l’experiència.
    Sóc professor universitari i procuro ajudar en el que puc la docència dels estudiants Erasmus no presencials mitjançant el campus virtual i amb exàmens en data a mida.
    Val la pena que tots els estudiants coneguin aquesta opinió atès que l’experiència, com dius, és única. Malaurament no l’aprofiten tots, ja sé que és un “pal de pasta i un curro extra”, es diu així oi? però el resultat compensa amb escreix l’esforç.
    Ànims i endavant

  2. Josep Maria Figueres Diu:

    BIS
    ah, i sobre cinema si vols pel teu bloc declaracions en exclussiva de Josep M. Forn i/o meves del film El coronel Macià
    (www.elcoronelmacia.cat) serà un plaer col.laborar amb qui pensa en el cinema català, el cinema en llengua català, tan discriminat pels nordamericans, marginat pels espanyols i oblidat per les autoritats catalanes que fan en compta gotes algun doblatge infantil i prou i no gosen posar un home con en Forn davant d’una autèntica política cinematogràfica que tornés a posar en mínims d’inferior sitaució i residualitat social el que ara és simplement marginació absoluta i silenci ple.
    Si les lleis no permeten fer un ens com deu mana potser és hora de muntar sinergies televises amb Andorra, Illes i Euskaltelevista, com ja s’intenta, de forma regular i activar el cinema.
    Espero veure aviat la triologia 11 de setembre i el doc sobre l’Aleixandre.
    Enhorabona pel bloc. Prometo visitar-lo.

Deixa un comentari

XHTML: Pots fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>