Una cort de calçotets

Wednesday, 05/08/2009 (04:34)

Miguel de Cervantes després de llavar els seus calçotets va fer unes declaracions als mitjans de comunicació de l’època que van ocasionar manifestacions que hui no passarien d’un programa de televisió. “Hi havia una taca en aquell lloc, de la qual no vull recordar-me”, és la frase que va provocar que en mig de l’estiu, en agost, tornarem a parlar d’excessos, ja que creguem que els calçotets, al que es referia l’escriptor, s’han omplit massa com per no fer, almenys, reflexions al respecte.

Els calçons, és el terme genèric en què es designa tècnicament qualsevol pantaló, que només arriba fins als genolls, on es corda o lliga, com els que es porten baix de la “negrilla” en la indumentària valenciana masculina, que quan tels lleves comença l’espectacle, bé perquè encara el nudisme no està massa acceptat, bé com diuen en castellà “hablar a calzón quitado”, en anglés “to speak openly” o, al nostre valencià volgut, podria entendre’s com no tindre pels a la llengua, i és significatiu de parlar sense por a ofendre i, diguen els que es pensa, encara que puga oferir o tindre conseqüències.

I com a mostra de parlar clar, mireu, mireu l’article publicat a l’observatori de Riba-roja al voltant dels calçotets de Rouco Varela, que si be no té res a veure en el tema que volem plantejar… tracta de calçons i de parlar clar.

Però, en honor al museu europeu del calçó (existix de veres!), al post estiuenc caldrà dir les coses encara més claretes, caldrà dir que hi han excessos infantils, almenys en la “tria de xiquetes”, terme que encara que pot ser massa fort, fa referència exacta al tractament que el món faller dona a la preselecció de la cort infantil de València, una selecció de xiquetes sense més criteri estètic, que no hi es massa clar, però que fa una selecció “natural” per representar la valenciania fallera, com?

No acabem d’entendre’l a la cort major, no!. Però és la seua opció, son majors d’edat i prenen decisions a soletes (algunes). Elles podem participar al circ de la preselecció assumint les conseqüències de no ser seleccionada per motius de valenciania, o millor dit de representació de la dona valenciana, tal com els estàndard ens marquen.

I les xiquetes, sense parlar dels pares, mares, iaies, tios o membres de la comissió…, quina culpa tenen les xiquetes?, que han fet mal? I ací, ens fem ressò d’un bloc, que hem compartit posts, i que parla en primera persona del fet, una fallereta major que no enten que ha passat…

No entenen, molt bé, el sistema per proposar canvis a l’estructura fallera, imaginem que és l’Assemblea de presidents o el plè de Junta Central Fallera, o el clamor popular… com este últim cas, no s’ha produït ja. La proposta haurà d’eixir des dels que destil·len suc de cervell i, poden proposar accions diferent a la preselecció de xiquetes per a la cort d’honor, com ara un sorteig, que ja fan a la ciutat fallera d’estiu; Alacant.

Per si els que han de pensar en el tema (per això del suc de cervell, que no és cap insult) no tenen les neurones despertes per la calor estiuenca, hi ha un fum, un excés de referències pedagògiques per fer-ho… (ja hi hagué, per exemple una llicenciada en pedagogia al jurat infantil de l’any passat) Realment, com la pedagogia és la ciència de la reflexió crítica i reflexionada de l’educació, pot ser es trobe una bona solució

Podríem començar la reflexió pensant en el que passa per la ment de les xiquetes quan fa una pregunta com l’anterior, Pare, jo que he fet mal?… Els xiquets amb edats compreses entre 8 i 12 anys són uns magatzems d’informació i és el moment quan les històries són molt i molt màgiques. Així, cal donar-los molta informació amb tot tipus de detalls i, a poc a poc aniran obrint les seues ments per a adonar-se que existix més d’una única forma de comprendre una idea o un valor. Jo l’intentaria!.

Respecte als progenitors… Només recordar-los l’espot publicitari del ministeri de cultura de la campanya “Si tu lees, ellos leen” i que podem extrapolar al món faller de la cort, on son realment els pares els que indueixen als xiquets.

Nota: la quantitat d’enllaços del post son responsabilitat de la calor de l’estiu i d’intentar documentar-se, per google, facebook i d’altres, d’un mot poc gastat, (almenys com a definició): el calçó. I si no, que el pregunten a Pepe Pardo que va escriure per plaer de no sentir-se a soles… de “calzoncillos” i que, ens servirà per recordar altres temps i oblidar els excessos que som capaços de fer-ne.

l’art efímer americà

Tuesday, 07/07/2009 (23:59)

Diuen que el 51% de les accions del nostre València han caigut en un grup estranger, no se sap molt bé, si són anglesos o americans, però tenen diners per a invertir i, prou. Així, parlant d’americans em recorda els temps de la Gran Depressió, no com ara que només es una crisi, eh!, on després de la segona guerra mundial, el món de l’art va donar testimoni de l’avantguardisme nord-americà, que en uns anys va aconseguir traslladar el centre mundial d’Occident des de Paris a Nova York, per la implicació dels artistes i el sentit social de compromís dels avantguardistes. Eren temps de l’art modern.

I com el sotasignat, en plena calor de l’estiu, pensa que les falles son art, art efímer però art, i que tal com feren els americans en temps de crisi, on s’implicaren en moviments de denuncia social i ideològica, podíem reflexionar en l’estiu calorós de la nostra València, i fer que els artistes siguen més crítics en les situacions quotidianes del dia a dia, que les nostres comissions ens bolcaren en els monuments, com a màxima del nostre art autòcton, encara que efímer.

A més, en les nostres comissions també ho podem fer, tal com en el seu moment els artistes triaren Nova York, ara podia ser València la referència, i no només d’esdeveniments, perquè el concepte d’art s’entén com el procés creatiu en les diferents àrees en les que intervé, teatre, pintura, foto, música i inclús, el cant d’estil.

Ara bé, “Tot pot ser art, però no tot és disseny…” i d’estes accions podríem conèixer unes quantes als monuments plantats de lo quotidià baix la banderola de l’art contemporani o que de la cultura del tot val. Com a mostra d’autocrítica contemporània recomanen el blog “morecoffeeplease.net” i busqueu el post “Guerrilla, Todo puede ser arte, pero no todo es diseño” i veureu com s’han rescatat elements quotidians de Madrid, majoritàriament desperdicis, papers tirats, puntes de cigarret, cagades de gos, tots emmarcats i presentats com a verdaderes obres d’art. A més, pots trobar la seua ruta en Google Maps per descobrir-los. Tota una declaració d’intencions.

En definitiva, si el València és dels americans, un portugués plena el Bernabeu i les falles no fan crítica, creguem que la gent que no té criteri, deuria vore més la tele…

 

Excés de fallermajorització(*)

Wednesday, 01/07/2009 (06:17)

Des del proper 3 al 19 de juliol de 2.009 tindrem més noticies noticiables que en tot l’any puga tindre un polític moderat, i totes elles relacionades en el procés de selecció de la màxima representant de la valenciania fallera, i a més, en paral·lel a la fira de juliol. No sabem quina notícia donarà als mitjans de comunicació més lletres, més paraules i més opinions per omplir els seus magatzines fallers.

I és que en estes dates ens fem ressò dels periples, dites i diretes que portaran, ja pel mes de setembre, a elecció d’un grup de senyoretes que es convertiran en l’epicentre de la festa. Tot, absolutament tot, un món que gira al voltant de la figura de la Fallera Major i el seu glamour localista amb la màxima exaltació de la valenciania floral.

Segur, que no ens perdren les més de 20 preseleccions i milers d’entrevistes a cada candidata… tot un fum d’emocions!.

Així, no és d’estranyar que les xiquetes, que per una o altra raó podíem quedar-se fora del circ, foren tema a tractar en l’Assemblea de presidents. No obstant, esta assemblea decidirà sobre la quantitat d’actes que giraran al voltant de les Falleres Majors i les seues corts d’honor. Tu et perdries formar part de l’espectacle?

No és la primera volta que passa una cosa d’estes a l’hemicicle, però tampoc serà l’ultima volta que sentirem un terme un poc més atípic; la fallermajorització de la festa, que fa referència a què tots els actes fallers van en funció de la Fallera Major. No és un terme que ens inventem…, no. Només, cal llegir un fòrum molt faller com és cacau i tramussos per adonar-se: és possible que un acte en què els únics protagonistes siguen els fallers participants es titule respecte a unes meres espectadores?, clara al·lusió al tractament informatiu que va donar la plana web de fallas.com respecte a la visita de la cort al concurs de playbacks, que dia així;“La Fallera Mayor y su corte de honor disfrutaron de una nueva sesión de Playbacks”

En plena fase de preselecció de les preseleccionades que formaran la preselecció de la seleccionada no està malament preguntar-se si tot cal que siga així, si realment estem en un procés de fallermajorització?, o de promoció d’una determinada manera de vore el paper de la dona en la festa?. Dit paper serà motiu, pot ser d’altra història. Tractar en detall el paper de dona objecte, el concepte de dona fallera que regna però no governa serà un altre debat, ara només una reflexió perquè les que isquen del procés de selecció puguen disfrutar, sense obligatòriament ser el centre de l’univers faller del cap i casal i les rodalies.

Esta modesta opinió i d’altres que puguen vindre, començaria per un canvi en la forma de tractar les notícies, i sabem que des de determinats periodistes volen informar de la festa d’una altra manera, i que saben detectar en la nostra festa, plena de tonalitats, nous temps, nous debats, i transformacions.

(*) El vocable fallermarització ha sigut agafat prestat del Bloc Faller, gràcies!

Excés de tones

Wednesday, 24/06/2009 (06:43)

50 tones de flors son moltes flors que ens perfilen una al·legoria a la primavera, 50 tones que conformen un manto a la nostra Geperudeta i ara, en l’entrada de l’estiu cal reflexionar entre els millors camins que ens portaran a dur-les.

En independència que tots els camins ens duran a Roma, la flor és un objecte important per al ser humà, i per les diferents cultures, la flor sempre ha tingut un lloc en les societats humanes, ja siga per la seua bellea intrínseca o pel seu simbolisme.

No cal recordar que este acte de devoció, si, devoció a la Mare de Déu dels Desemparats, es celebra des de l’any 1945, quan les falleres deixaven els rams de flors als peus de la Mare de Déu, junt amb l’altar major de la Real Basílica i en dos anys, és tanta l’afluència de falleres, que es decidix que l’ofrena tinga lloc en la Plaça de la Mare de Déu, depositant les flors en un bastidor de fusta que cobria els frontals de la Basílica. Això ens conten els fallers en més solera de cada comissió.

A mitjan de la dècada dels 80, s’encarrega a un artista faller, José Azpeitia, la realització d’una gran imatge de la Mare de Déu en un estructura que formarà un mant de flor que canviarà cada any, perquè vint-i-sis vestidors s’encarreguen d’arreplegar els rams de les falleres i ubicar-los en el lloc adequat per a confeccionar-lo.

I ara que falten 9 mesos, tot un embaràs d’opinions, de propostes, d’estudis, la més guerrera de les vicepresidències inicia un camí que estem confiats que, enguany si, serà productiu i demostrarem que els milers i milers de fallers, censats o no, compartirem devoció i benestar en un dels actes més característics de la festa fallera, encara que alguns som més del sant carpinter i de la seua màgica cremà.

Segur que entre la cervesa i la tapeta, el flotador i la tovalla d’estiu, podem pensar en la millor opció:

Anar el setze per la vesprada, passant els premis infantils al mati, La tercera via, Canviar el recorregut de Sant Vicent, Instal·lar passos elevats per als vianants, Fer l’Ofrena el cap de setmana anterior a Sant Josep o Redistribuir l’accés dels sectors, son bones opcions i no cal descalificar cap, i si, aportar…!!!

Fes la teua proposta per distribuir les 50 tones de flor d’ací a nou mesos de gestació i participa (com ara DistritoFallas.com) per compaginar la devoció a la Geperudeta i el benestar dels participants a l’Ofrena.

stayorganitation

Tuesday, 23/06/2009 (03:03)

En plena preparació de les staycations o vacances en què no se’n va a cap lloc (vacances a casa ), la nostra Junta Central Fallera ja ha organitzat un dels concursos per als infantils que més passions i colzades desperta.

I tot això, amb unes bases al millor estil organització festiva o stayorganitation, que ens indiquen que res no ha canviat, bo si, el canvi ja es va fer l’exercici passat i consistia en no donar els premis en la plaça de l’Ajuntament. Per tant, enguany pareix que seguirem amb la stayorganitation i no sabrem que premis es donen en la plaça i on es fan entrega els que allí no es puguen atorgar per diversos motius de seguretat. El no posar en les bases el lloc d’entrega, l’única cosa que garantix és que no se sap on cal anar a per ells i, hi ha vegades que en allò que sempre s’ha fet o stayevolution, cal remarcar que ja no és així, encara que siga una mesura poc popular.

Pensar, que per a qualsevol organització d’esdeveniments la seguida o continuïtat funciona, és encertat, i inclús ajuda a la dinamització del mateix i per això, els canvis que s’hagen d’introduir caldrà comunicar-los, explicar-los i fonamentar-los.

No parlem del concurs de dibuix en concret, parlem de tots ells, que encara que s’hagen de convocar més tard, si les bases seran substancialment diferents estaria bé saber-les el més prompte possible. Imagineu que es prohibira la pintura roja o stayred en els monuments, caldria avisar-ho ja perquè el dit color no s’utilitzarà en els esbossos de falla, no?.

Bé, per tant, no costaria tant publicar els concursos i esdeveniments que es van a realitzar durant l’exercici, on es van a entregar i les dates aproximades, per dir que parlem de planificació, que encara que siga el més pareguda a la stayevolution, siga publicada per a poder planificar-se des de cada comissió, perquè n’hi ha que a l’estiu ja realitzen les seues maquetes i després va, i no hi ha concurs…, t’imagines?.

Com el dissabte van ser els xiquets i d’açò si, sabem que van estar al palau de l’Exposició, 100 anys després, pintant-lo. No!!!, això seria grafitti i d’açò JCF no organitza concursos. Realment van plasmar-lo en el seu bloc o conjunt de fulls de paper superposades. (hi ha plural de bloc?). Segur que els dibuixos són perfectes i el jurat tindrà difícil triar, o no?

Bé, per a despedir-nos, un missatge als usuaris dels concursos, entre els que ens incloem, estaria bé no utilitzar els colzes en la cua per a arreplegar el material de pintura, que estem en ple període de preparació de les staycations i ja se sap…

Excés de sàtira

Tuesday, 09/06/2009 (06:56)

50 entitats entre comissions falleres, fogueres i altres associacions van estar presents a la IV Mostra del llibrets de Gandia.

mostra El dissabte 6 de juny a les 10 del matí ja estaven estenen la seua exposició. Un 80 % dels inscrits muntaren en la sala polivalent del museu de Gandia totes les seues publicacions, llibrets, cd i tot el que volgueren estava present a la Mostra.

Cal destacar la presència de varies editorials, revistes referents al món faller i a més, enguany SI, Junta Central Fallera, que estava representada pel delegat de publicacions, Salvador Ferriol i la vocal Ana Nevot als que acompanyava Antonio Cerveró d’informàtica càmera en mà.

Una data, també a destacar, és la presència de només 8 comissions de la ciutat de València, el que fa només un 15 % del total inscrit. Pot ser, que no interesse tant la mostra o que llevat del 5é premi de Palleter i el 8é de Borrull Dr Peset Cervera, la resta de comissions del cap i casal han quedat molt enrere en la classificació de la Conselleria.

Després dela pausa-cafe i alguna que altra galeta, va començar la taula redona “L’explicació de la falla als llibrets” o com alguns ponents van dir “la crítica fallera”. La poesia satírica a debat, va ser un plat prou enriquidor per un dissabte de matí, que només va tindre un però, al debat, almenys per als del cap i casal, li va faltar la presència d’algun representant dels poetes festius, o poetes de lo Rat i cadascú…, que traga les seues conclusions.

Poeta, poesies, sàtira i satírics va ser una recepta per al bon humor, però també per comprovar les realitats de cada comissió. Així, moderat per Jesús Peris de l’AdEF cadascú dels poetes van comentar les seues experiències, relacions en comissions, en artistes i com no, el seu món literari i d’artistes.

Por ser, només en la presentació dels ponents podem saber del que allí parlarem, Martínez Furió es definix com un versaor en l’art de fer la punyeta i el podem llegir, per exemple, a la Malva d’Alzira. A Jesús García, president de la federació de falles de GAndia, encara que allí estava per la seua vesant de poeta, també molt afamat a Gandia. Des de Pluja teatre, arribà Josep Gorga, un dels més antics poetes satírics i escriptor de prestigi. Com trobador desvergonyit i un servidor de ningú es presenta Salvador Bolufert de Pego, un pardal de nit que ara es dedica a la literatura musical. Per últim, Josep Martínez Izquierdo, és un poeta de Lliria i compromés en la llengua i conegut en altres ambients com el poeta de foc.

En conclusió dir que a la ciutat de València, la crítica no es manté en el seu esperit inicial, però a la resta de pobles o almenys així parlaven els tertulians, la crítica política sense censures és la tònica més habitual al món faller i que l’acceptació d’esta crítica és un tema implícit al faller. De fet conten que els polítics comptem el número de ninots d’ells com a índex de popularitat. (Mira la galeria “Los ninots de los políticos” del Levante)

Després de sentir coses com que els premis son anècdotes, que caldria tindre uns criteris tècnics mínims als concursos literaris, i que alguns no parlen d’explicació de la falla i si de crítica del monument, perquè no fer una crítica sàtira d’un mateix… i signar com un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

L’excés de fallerio

Thursday, 15/01/2009 (01:40)

Una que volia descansar, descansar junt al meu company, de tots els excessos d’actes fallers i d’activitats col·laterals que hi fem. I va, i la filla xicoteta, decidix que vol ser Fallera Major. Quina putada! Un altra volta hem d’estar pendents del calendari, de pentinar-se, d’anar a les presentacions, i a més, de ficar bona cara. Com si no tinguera prou en el dia a dia de ma casa.
En casa som fallers de tota la vida, de tota la vida de les nostres filles!!!. Perquè abans (jo me’n recorde) ens anàvem a esquiar en falles, fugíem d’una ciutat d’excessos. Però, va ser tindre fills, i mira, et canvia la vida!
Mira si canvia que, com vos compte, enguany tocava descansar, havíem decidit passar a l’apartat de fallers paellers (si, dels que només baixen la setmana fallera i no paren taula ni per Déu) i com la filla és FM, el seu pare a de ser president de la comissió. I em pregunte: On m’he perdut?
Al ser d’una comissió xicoteta, trobar president no es gens fàcil i, si el que vols és passar un exercici raonablement tranquil en la filla com a màxima representat infantil, almenys que la cosa funcione, que ja coneixem casos de caos i no ens agradava viure’l. I damunt, som excessius i es fem càrrec de l’entitat, en idees, en noves tendències, en canvis i més canvis… On m’he perdut?
A més clar, s’ha fet un equip de treball per portar a terme el projecte de falla que ens agrada. A qui envisquem? Als amics, a les cosines, a la família… Altra volta a estar implicats!. Si fins i tot, soc la tresorera… On m’he perdut?
Almenys, estic en els meus amics, lluitant per la nostra cultura, la nostra música i portant-la més enllà de la pròpia festa. Són les amigues i amics les que ens portaran…

Excés de Nau

Monday, 01/12/2008 (18:43)

Fidels a la cita dels estudiosos fallers ens plantarem un grapat de persones en inquietuds falleres, no eren molts, a sentir parlar de falles i l’economia que l’envolta. I tal volta, ens enganyaren d’espai o de context. M’explique…

El plantejament; unes converses, mil voltes d’actualitat i d’ajuda a les comissions falleres per entendre el nou panorama de les nostres entitats culturals, i que no van ser prou per convocar al centenar de persones que esperavem veure opinant i empentant als ponents, però… pot ser la participació ciutadana és la primera mancança de l’economia de la festa.

Parlant de la taula del primer dia, el dilluns 24 de novembre, baix el títol “La voluntat per a la falla: les comissions, a la recerca de recursos”, parlarem de l’economia de les comissions falleres a partir de la nova presentació de l’estudi realitzat per la Interagrupació de Falles de València, “quina manera més roïna de presentar un estudi”, interagruQue?. Pots ser els organitzadors tenien cap compromís en Daniel Buj (president de la Interagrupació de Falles de València) o no tenim el mateix concepte d’estudi que emfatitza els impactes de la festa en diversos sectors econòmics i aporta una valuosa informació sobre la pròpia estructura econòmica interna de les comissions.

D’altra banda el director comercial de Heineken, Francisco Ahedo, Ramon Llopis (professor del departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València) i el vicepresident econòmic de la Falla Na Jordana, que no parlava en nom de la seua comissió i si d’ell mateix; Julià Pastor, coincidiren en el replantejament de l’actual sistema faller per donar eixida a la situació actual.

Ens quedem en la proposta d’unificar el nombre de comissions aprofitant el temps de crisi, per la funcionalitat dels recursos i la concentració de diners en un mateix projecte. També sentirem parlar de la necessitat de la marca de cada comissió com a referent i venda del seu merchandaising i de tindre una identitat diferenciada de la resta de comissions.

La segona sessió, segurament va ser el dimarts 25 de novembre, era titulada “En la corda fluixa: l’artista i l’economia del taller”, que pensem que també estaven un poquet condicionats els organitzadors en el mateix Gremi, perquè… Dels ponents es salvava l’autor de l’estudi, de la Unitat d’Economia de la Cultura del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València, sobre la realitat econòmica i laboral dels artistes i treballadors de la Ciutat de l’Artista Faller, incidint en els recursos, la formació i la projecció de futur. I, la meravellosa moderadora Àngels Hernández (periodista i conductora del programa Ser fallers de Radio València).  De la resta, ja parlaran altres… Únicament, podríem parlar del representant de la Conselleria d’Indústria, i únicament perquè em vaig quedar en les ganes de preguntar-li si al seu departament valorarien (ell va dir que les bones idees es valoren) una investigació de materials substitutius del suro blanc… I d’això, que ja parlàrem l’any passat el trac a escena, no tant perquè contamine més o menys, i si perquè al mateix informe introductori d’estudi dels artistes feia referència que, un 20% de les despeses d’un artista és l’apartat de suro. Quina pena de pregunta s’ha quedat al tinter. Pot ser, arriben estes paraules al ponent, Víctor García Flores (cap de l’Àrea d’Artesania de la Conselleria d’Indústria), i ens ho explique ell mateix.

Sense menysprear l’estudi, que ens va agradar i hi ha suc per treballar, la taula, en general, en va decebre un poquet, bo llevant de la presència i la paraula d’Àngels, que ho va fer distret aportant participació al públic, que va donar opinions com ara…

Que la subvenció a les comissions pel monument deurien anar als artistes. I jo em pregunte… qui ho paga?, l’artista o la comissió?. Una altra cosa és que alguna entitat en defensa del col·lectiu d’artistes donarà subvenció o el que vulga, però la comissió ja fa prou si acorda donar-li el premi, si el tinguera.

També va eixir del públic el tema dels drets d’autor, que per uns moments es veia com a fonts d’ingressos, però la realitat va abaixar-se al comprendre que tot element posat al carrer deixa de tindre exclusivitat de l’autor i es poden fer fotos, vídeos, etc sense pagar drets d’autor. Una altra cosa és… que els drets de l’obra es poden gastar per fer promocions?, com ara els anuncis de cotxes a la ciutat de les Arts i les Ciències. Pot ser, el camí no siga cobrar per fer-se una foto en el monument, i si gastar-lo de fons de promocions comercials. Tot obert?

Com feia ja temps que no comentàvem molt, acabarem preguntant on estàven alguns dels organitzadors, on estava JCF? Si que va fer la difusió a la seua plana web i en teoria va enviar els tríptics a les comissions, però…, no anar cap representant? no enviar al vicepresident econòmic, al menys a sentir converses d’economia fallera?. Realment, la porta del secretari general de JCF (ara gerent) sempre està oberta per a qualsevol que hi vulga… que l’hem comprovat!. Pot ser, no hi ha comunicació entre l’Associació d’Estudis Fallers i Junta Central Fallera? o un dels dos passa de l’altre o de fer reflexions dins del món faller?. Però, la porta del gerent està oberta.

tot el que val un palet

Tuesday, 14/10/2008 (03:51)

No tot val per tindre un palet, però l’estructura actual pot ser obligue a optar a premi, no tant per la competitivitat, i si perquè les comissions desfilem per la plaça de l’Ajuntament, o pel contrari estem parlant d’excessos de premis… (Comentari fet al bloc de cacaus i tramussos)

Més que excessos podríem parlar de màfies, perquè el fet que una festa estiga subvencionada no és dolent, tot el contrari, cal potenciar la nostra cultura, que d’altra manera pot ser no seria com ara. Però a l’hora de donar diners tens el problema, o podries tindre, perquè som mediterranis, pot ser, que algú ens faça trampes, declare més del que pertoca per rebre més…

Clar, quan parlem de monuments, d’art, la cosa pot canviar, o no? Si comissió i artista fan un tracte per declarar més del que es paga pel monument per estar en una categoria més elevada o per ingressar més diners, estem parlant de regirar, de mentir en les categories dels monuments, de falsificar la festa.

Ara, ja que falsifiquem, també podem fer-ho per baix, vols dir?. Que per baixar de categoria, no ho declarem tot per tindre més opció a premis. I la festa es ressent… O continua com si tal cosa, mirant altre costat.

Baix este precepte és difícil estructurar, ni categories, ni premis, ni res de res. Clar, perquè parlar del jurat es parlar del mateix, com ja saben el que hi ha, ja van prejutjant i deixant-se seduir per altres coses que no son els monuments.

I si no hi hagueren premis?
No lluitaríem pel palet, declararíem el que pertoca, controlaríem les despeses i pot ser, canviaria la nostra visió dels monuments, parlaríem d’ells, de la crítica, del color, de l’estructura, de la dificultat, etc…

Si no hi ha palets, no aniríem a per ells, a l’Ajuntament?
Mal, és una de trampes de les comissions falleres, desfilar, ficar-se la indumentària els dies de l’arreplega dels premis, demostrar al barri que estem, donar ambient, música, colorit, etc… és de lo més bonic de la setmana fallera. Si no tenim premi, que hi faríem…

Pot ser la solució estiga en donar premis a tots, donar més guardons per cada categoria, i que cada comissió optara per una disciplina, pot ser crítica, color, risc, etc però que tots el nostre ratet de glòria per la plaça de l’Ajuntament.

Estem al directori blogs

Tuesday, 07/10/2008 (00:22)

Directorio de blogs en España