Arxiu de la categoria 'ExcesSOSd'idees'

Excés de cultura?

Monday, 04/07/2011 (06:45)

Comparar totes les associacions culturals de la ciutat és una bona forma d’equitat en qualsevol ciutat del món, però al cap i casal, comparar les falles, com entitats culturals, amb Ca Revolta, l’entitat cultural, progressista i revolucionaria, pot ser siga un exercici arriscat, políticament parlant.

L’excés que es pot cometre per la normal activitat d’una entitat cultural, efectivament no és imputable al color, ni a les simpaties polítiques, d’unes front a d’altres. Si molestes, molestes, tants als veïns de dretes com d’esquerres i, la ciutadania, a l’hora del seu descans, no mira si és una falla o no, encara que alguns siguen més permissius segons d’on vinga el soroll a l’hora de dormir; no es el mateix que sone “el faller” que “la muixeranga”. (serà per l’excés de greus d’algunes notes!).

El problema de l’excés sonor no és, tant la molèstia, que deu ser el més important en tots els casos, com sí la normativa que els classifica a cada local cultural. La normativa aplicable en tots els casos s’ix de la pública concurrència dels establiments comercials com ara, bars, discoteques, etc. Tot això malgrat que dins de l’excessometre faller hi ha tolerància, dins d’uns límits, pel fet de ser la festa oficial del cap i casal.

Una volta classificats, o millor dit no classificat, en cap dels paràmetres normals, la normativa aplicable, respecte la sostenibilitat ciutadana passa per les excepcions i ací, troben la clau del conflicte polític que suposa comparar el tancament de Ca Revolta amb el dels casals fallers. Sí s’aplica la classificació de casals festius a les entitats culturals i s’actua per l’autoritat competent d’igual manera, el problema desapareix. Segur que Ca Revolta no estaria represa d’inhabilitació i pot ser, cada 15 de març es plantara un cadafal al carrer Santa Teresa, 10.

Conegut que el veí que va cursar denúncia a Ca Revolta, ja no viu al barri, independentment el seu pensament ideològic (gent del barri que el coneix ens diuen que pinta amb blau), i que hi ha prou denúncies als casals que es voten la normativa, la comparació resulta difícil de mesurar, almenys sense una investigació dels fets a fons. Pot ser ara, en la nova composició del consistori tot això serà possible i veurà la llum.

Des d’altre punt de vista, pensant en futur, la comparació la va fer el grup Compromís i ara falta veure com s’interpreta al món faller esta disjuntiva, ja què l’entrada del grup nacionalista al consistori ha estat mirat amb detall per part de les forces ocultes del col·lectiu faller, que si ja recriminen el fet de la falta d’arrelament a la festa, esta comparació pot ser no ajude massa. Però d’altra banda, la coherència en les manifestacions d’esta coalició, a la llarga, pot ser siga la millor recepta.

No pensem que agrade ningú un enfrontament obert entre les cultures progressistes i les falles, de fet sempre hem pensat que les falles son tant progressistes com qualsevol manifestació cultural. Però caldrà posicionar-se en positiu perquè qualsevol entitat cultural puga fer les seus accions lliurement i sense molestar ningú més del precís.

Així, el manifest que fa Compromís (*) al seu bloc el considerem l’essència de les falles, i per tant la demostració que cal anar en la mateixa direcció totes les entitats culturals valencianes dient hui estem #ambcarevolta:

(*)El que diferència una societat democràtica d’altres que preferim no recordar, és el tracte a les organitzacions i associacions que puguen ser crítiques amb el poder establert”.

Enllaç d’interés de VilaWeb:

 

Excés de campanya

Tuesday, 29/03/2011 (12:36)

Hui ja no poden, els polítics, inaugurar cap pont, cap pantà, ni cap monument, encara que siga faller…

Si el passat 19 de març este bloc eixia en un diari com un dels referents del món virtual faller perquè donem altra visió de la festa,(*) també el passat 17 de març altre, dels referents, saltava al noticiari festiu, i per tant, ens assabentaven d’un excés que cal comentar.

Coneguda és la comissió què, estant censada al registre de Junta Central Fallera, no participa als actes normalitzats de la resta de comissions, encara que és un referent d’una manera d’entendre la festa. No participa als concursos de falles, ni a les desfilades de la Mare de Déu, ni a les assemblees, però sí planta falla, feta per la comissió i, en moltíssima crítica. Això mai el dubtem.

Coneguda, d’altra banda, és la intenció del grup socialista de premiar la crítica local als monuments plantats a la ciutat atorgant el premi La Picota. Per cert, dissenyat per Ortifus, el de la frase mítica; “les falles han de parlar” i, en una dotació de 1.000 euros a la millor escena o monument que critique l’actualitat local.

Coneguda és també la predisposició dels polítics de fer-se la foto, i de fer-se-la en el moment adequat, del que segurament podran traure profit. Així, fàcilment podrem deduir que enguany serà conegut com l’any que atorgaren el premi La Picota a la comissió d’Arrancapins, la que no participa als premis…

Una de les premisses del nostre bloc, com bé explica Magda Brox, a El País, (*) és que les coses es canvien des de dins, cosa que es pot recriminar a la comissió anti-sistema per excel·lència. Sí, li ho hem dit a d’ells…, ens agradaria comptar en ells en els debats de la festa i, no només escoltar les consignes des de fora del sistema. Ens agradaria que aportaran propostes de millora a la festa per canviar aquelles coses, que baix el consens ens beneficiàrem tots.

Coneguda ara serà la nostra qüestió; és que Arrancapins té intenció d’entrar-tornar al sistema?. (ja que ha participat en el concurs de La Picota) o, pel contrari, va ser el grup socialista, el que en un excés de campanya, ha volgut inaugurar abans d’hora el progressisme faller?

D’una manera o altra, els 1000 euros que va rebre la comissió seran ben rebuts per potenciar la cultura valenciana que proclàmen i ens alegrem de debò. I a més què, la foto, al partit de l’oposició, el va suposar la repercussió per anunciar que tornen al món faller posicionant-se del centre, cap a l’esquerra.

Sort!!

(*)Internet 2.0 muestra otra visión de la fiesta (Sebas Marín acostumbraba a hacer las maletas para huir de las Fallas. Hasta que sus hijas consiguieron retenerlo para convertirlo en fallero de la comisión Borrull-Socors, de la que ha llegado a ser presidente. Desde hace tres años gestiona el blog ExceSOS Fallers, en el que critica los abusos de esta fiesta. La premisa que ha inspirado al mismo es que “las cosas se cambian desde dentro”.)

De l’excés de pintes a l’excés “frikifaller”

Thursday, 20/01/2011 (07:45)

Ja ha passat prou de temps com per analitzar en mesura suficient el que podem considerar un excés de pintes, i no és perquè puguem pensar que el més important d’una entitat fallera no és altra cosa que la falla i sí, perquè cal respectar l’equilibri entre la gent que viu la crítica, la sàtira, la falla com a expressió artística i la que ho considera com la possibilitat de relacionar-se socialment emmascarats en les tradicions i els arrels més o menys consolidats.

I, va ser l’altre dia, xarrant en amics fallers, dels que parles de falles i no pares, dels que pots conèixer noms d’artistes i projectes, amics en els que compartiries les despeses d’una plantà. Va ser en el transcurs d’esta vetlada, més pròpia d’una malaltia fallera que d’altra cosa, quan decidirem donar a conèixer l’excés que ens ocupa.

Un acte de presentació de projectes fallers sense artistes fallers, seria el titular i la raó que va començar la nostra improvisada tertúlia. Alguns defensavem que la mateixa comissió podria explicar perfectament els projectes (1) i d’altres, que no entenien un acte de presentació d’esbossos fallers sense els artistes. El que sí que teníem clar tot dos grups era que la desfilada de Falleres Majors era prescindible

La possibilitat de conjugar tots els projectes d’un grup de falles en el mateix acte, per als que ens agrada este món, cal reconèixer que era, i serà, tot una oportunitat d’olorar a pólvora a dos mesos de la setmana fallera. Xe, tot un plaer per un diumenge del fred gener, el conèixer de primera mà, siguen els fallers o els artistes els que ho expliquen, tot allò que plantaran; els detalls dels ninots, els lemes i les crítiques de les conductes que intentarem ridiculitzar i, que per Sant Josep volem cremar.

Encara i tot que sabíem que l’acte es compartiria en una entrega d’altres premis, dòmino, parxís, dibuix, entre altres.. i en la conseqüent assistència de la comparsa de premiats, de representants del quadre d’honor de cada comissió i dels respectius pares, mares, iaios i més d’un amic caldós, esperàvem inquiets el moment de l’explicació dels projectes.

Doncs, caguera de bou!. L’excés de protocol, o de fallerio, o de no sabem molt bé què, va convertir l’acte en un passeig de màximes representants, que en ocasions no sabien ni el nom de l’artista, ni el títol, ni el que tindran plantat, si l’artista no els deixa plantats abans, a la seua demarcació.

Entenem com a un excés el protagonisme de les Falleres Majors front al monument en este tipus d’actes, ja que per a cada cosa hi ha el seu moment. Així, hi ha moments que a les pintes caldrà rendir homenatge i altres, que serà el monument el protagonista, però si no respectem els espais o les parcel·les de cada grup, pot ser els “monumentalistes” podríem plantar sense Fallera Major, i a l’inrevés, podríem desfilar sense res a plantar?

Malgrat el nom d’este post, pot ser agressiu, considerem que és l’anècdota d’una Agrupació que del nom ja no ens en recordem perquè segurament podria ser extensible a d’altres, però que ens servirà de reflexió per si cap dia els polítics pensen que no cal fer falla i, només es queden en el moviment social de l’associacionisme faller, sense diferenciació de tantes i tantes festivitats.

Com a conclusió vos contem que la frase més sentida a l’acte per part dels presidents que exposaren els seus projectes (que alguns ja podíem haver deixat parlar als seus delegats de monument…) va ser que no ens podien contar més perquè així aniríem a veure-la i si contaven massa no la visitaríem. En castella, “Manda huevos”, podria ser l’única frase bonica que el col·lectiu de frikis fallers allí reunits, segur que pensàrem. Si les persones que tenen la malaltia fallera clavada al cos poden arribar a veure de mitja unes 300 falles a la setmana fallera, a quines, de les del muntó, aniran més probablement; a la que l’incite la seua curiositat i que vullga conèixer com han resolt el projecte plasmat al carrer o, pel contrari, aquelles de les que no se sap res, a voltes ni el títol, si no vas a veure-la????

(1) la fonamentació d’este grup s’explica en la necessària implicació dels fallers, o almenys un grup d’ells, en l’evolució dels seu monument que malgrat l’absència de l’artista podrien transmetre en il·lusió el que van a plantar. Pot ser massa utòpics, però no deixa de ser el que feien a l’antigor.

Excés d’aparadors

Wednesday, 19/05/2010 (05:15)

La plaça de l’Ajuntament és la plaça volguda pels artistes fallers per a plantar, és l’aparador de la ciutat, o almenys era fins fa poc de temps que s’ha traslladat cap a Nou. El consistori tria l’artista per plantar la seua falla que va fóra de concurs com a cadafal de tots els valencians i perquè les FM d’aqueix any puguen votar-li foc i sostraure-li un ninot.

Fonalmentalment són els objectius per fer un monument a la plaça dels valencians, al centre del cap i casal. Diuen que és el monument més vist, que no el més mirat, perquè són molts els ulls que el contemplen, mascletà darrere mascletà, però pocs els que li peguen la volta buscant la sàtira que deuria haver-hi en qualsevol monument.

Però, son els visitants els que han pogut mirar el cadafal municipal per donar-se conte que la crítica i sàtira que és respira a la ciutat. Així son els, els han pogut llegir entre-ninots tots els fets i esdeveniments que han ocorregut durant tot l’any i que els valencians volem oblidar-los, com marca la tradició, cremant-los en el canvi de solstici. O almenys, eixa és la idea de la crítica fallera; exposar les nostres vergonyes i burles per poder cremar-les.

Efectivament, ni els visitants, ni els d’ací, hem pogut veure al monument municipal cap substància del que comentem, més bé al contrari, ha estat un aparador de les bondats de la ciutat. Només cal analitzar la temàtica dels últims deu anys i buscar en la memòria col·lectiva escenes dels cadafals plantats en eixa dècada per donar-se compte:

Al principi de la dàcada (2000 i 2001) es va tractar el lema del tercer mileni i l’adeu al segle XX, com era de lògica.
Al 2001 feren un homenatge a la mar i al 2003 a les bandes de música, com no podia ser d’altra manera.
Entre el 2004 i el 2006, la temàtica dels homenatge continua en el cinema, la pintura i en els contes de la imaginació, que, que?.
Per fi, arribà el cim de la propaganda al 2007, quan no podíem tractar un altre tema que l’America’s cup en el lema la mar al vent, que no és que no es puga tractar, però des de quin punt de vista? De la mateixa manera, al 2009 l’Ajuntament va aprofitar el monument per vendre’ns el Biopark, si el tenim caldrà promocionar-lo, no?.
Del 2008 en el lema desitges el que desitges (una temàtica prou apropiada per poder traure la sàtira… es va quedar sense.) o enguany, al 2010, falles? o treballes? (que podíem haver tractar la realitat dels veïns que van a treballar en la setmana fallera i no poden, etc… Així estos dos anys també es quedaren en molta estètica i, molt bon rotllo. Però i la crítica?

Però, fóra de l’Ajuntament les coses son diferents? Doncs no tant, perquè recordem la missiva de la Federació de Falles d’Especial al 2.001, quan va demanar als artistes fallers que no feren referència al fet dels atemptats en els monuments. Segons paraules publicades al diari Levante-EMV del 7 de novembre de 2001, “los sucesos han sido de tal magnitud que sería una falta de respeto incluirlos en los monumentos y también lo hacemos en memoria de quienes fallecieron ese día”. I d’altra banda, des de JCF es va recomanar que no apareguera el greu esdeveniment en les falles que es plantarien en 2002.

Sense voler comparar en situacions anteriors en èpoques anteriors, caldrà, al menys reflexionar… Per exemple, la guerra civil va trastocar completament la festa i el consistori del 39 va recomanar no fer al·lusions, ni al sexe, ni a la crítica política. O més llunyà, al 1851, quan s’instaurava la censura sobre les falles per controlar la crítica política, social i moral dels monuments. Inclús en esta època es cobrava impost per plantar-les o calia demanar permís per a fer-ho. Estes pressions de l’últim ters del segle XIX aconseguiren que desaparegueren les falles de trastos vells i fins i tot, que al 1.866 no es plantarà cap monument.(*)

No creiem que en l’actualitat s’arribe a situacions de censura tant com altres èpoques, ni que es quede sense plantar cap monument a la ciutat, però tampoc ens agradaria que els monuments es quedaren únicament per fer propaganda de les polítiques locals o nacionals del país, siga un partit polític o altre. Un poc d’auto-crítica reprendria la flama sàtira als monuments i pot ser no molt llunyà, podríem parlar de guions als monuments i no, de pintes de les Falleres Majors.

(*) La ciudad ritual. La fiesta de la fallas.
Antonio Ariño.

últim excés

Thursday, 11/02/2010 (10:17)

Ja portem mes i mig del vint deu, que dit així ni és molt excessiu, ni tal sol es compren, però si ho fiquem en números segur que s’entén (inclús els que parlen la llegua de l’imperi l’entendran) 2010, l’estem vivint en molta cura, el Dosmil10 ja està ací. Bon any (que encara no vos havien saludat).

Fa unes setmanes que no activem el bloc més excessiu del panorama faller, o al menys pel nom deuria ser-ho, ja que hi han de més excessius i de tots els colors. I és que des de que va aparèixer la ferramenta informàtica faller 2.0 el cibermón faller està del més concorregut . I m’alegre.! Però al gra, que no hem incorporat últimament massa continguts perquè estem embolicats en llibrets de falla i en altre bloc d’opinió que vos aconsellem; Veu fina i fallera

El començament de l’any ha estat el més excessiu que conec, però reconeguda la debilitat que tinc als organitzadors d’aquest excés en té justificació. I estem parlant de la plantà atípica de la falla Corona per a cap d’any. La primera frase que podem pensar és… que no tenen prou els faller en molestar en la setmana fallera, com per emprenyar-la també en cap d’any?

I sí, certa raó en tenen, però jo el justifique perquè al tractar-se d’un aniversari i del lloc on estava situada, sense pràcticament cap molèstia, com aquell… tot correcte i no molestava tant. Pot ser que el fet de ser faller no em deixa veure més enllà. Lo cert és que va ser un esdeveniment únic i com teníem mono de pólvora ens va sentar d’allò més bé.

Així, superat la primera impressió d’excés, i coneixent dades de turisme que indiquen un interès inusual dels que ens visiten, podíem pensar en una forma més que bona de passar cap d’any i potenciar anar a prendre el raïm de la sort al costat d’un cadafal que critique excessos del barri i on es puga projectar un rellotge que ens recorde que l’any se’n va o que ens queden només dos mesos per cremar la sàtira en Sant Josep, com marca la tradició.

Sense poder acabar el llibret i fent les col·laboracions en les que estem immersos, salta la notícia dels més excessius de tots, els especials. Per l’any vinent, l’exercici del vint onze no podrem plantar falles de més de 100.000 euros.(Ni falta que ens fa, que si tinguérem diners pot ser plantàvem i ja veurien el que passaria) Bé realment l’acord no és que no podem plantar-ne i si que ells s’han auto-limitat, i com no l’Ajuntament li tira la culpa a Zapatero, clar!

Com pareix que no tindrem la fi d’exercici massa tranquil, segur que a Bolufer li donen un premi de Lo Rat Penat, (que el de la Malva ja el té) o, indulten el ninot de Corona que ha portat a l’Exposició (incluint la seua caixa d’embolcall ) o, la Fallera Major i la seua Cort tenen una grip que no permet fer la crida des de les Torres o, s’instaura un premi a la falla més sostenible o, imagina que més pot passar … en un any d’excessos i de tant de canvi.

Encara no hem cremat les falles i ja tinc ganes que arribe cap d’any per veure si els tres últims mesos son tant malrobades com els que estem vivint al VintDeu o del contrari, les eleccions locals i a la Generalitat és fan ressò del món faller i els polítics es disputen les comissions més especials. O això ja el fan?

Una cort de calçotets

Wednesday, 05/08/2009 (04:34)

Miguel de Cervantes després de llavar els seus calçotets va fer unes declaracions als mitjans de comunicació de l’època que van ocasionar manifestacions que hui no passarien d’un programa de televisió. “Hi havia una taca en aquell lloc, de la qual no vull recordar-me”, és la frase que va provocar que en mig de l’estiu, en agost, tornarem a parlar d’excessos, ja que creguem que els calçotets, al que es referia l’escriptor, s’han omplit massa com per no fer, almenys, reflexions al respecte.

Els calçons, és el terme genèric en què es designa tècnicament qualsevol pantaló, que només arriba fins als genolls, on es corda o lliga, com els que es porten baix de la “negrilla” en la indumentària valenciana masculina, que quan tels lleves comença l’espectacle, bé perquè encara el nudisme no està massa acceptat, bé com diuen en castellà “hablar a calzón quitado”, en anglés “to speak openly” o, al nostre valencià volgut, podria entendre’s com no tindre pels a la llengua, i és significatiu de parlar sense por a ofendre i, diguen els que es pensa, encara que puga oferir o tindre conseqüències.

I com a mostra de parlar clar, mireu, mireu l’article publicat a l’observatori de Riba-roja al voltant dels calçotets de Rouco Varela, que si be no té res a veure en el tema que volem plantejar… tracta de calçons i de parlar clar.

Però, en honor al museu europeu del calçó (existix de veres!), al post estiuenc caldrà dir les coses encara més claretes, caldrà dir que hi han excessos infantils, almenys en la “tria de xiquetes”, terme que encara que pot ser massa fort, fa referència exacta al tractament que el món faller dona a la preselecció de la cort infantil de València, una selecció de xiquetes sense més criteri estètic, que no hi es massa clar, però que fa una selecció “natural” per representar la valenciania fallera, com?

No acabem d’entendre’l a la cort major, no!. Però és la seua opció, son majors d’edat i prenen decisions a soletes (algunes). Elles podem participar al circ de la preselecció assumint les conseqüències de no ser seleccionada per motius de valenciania, o millor dit de representació de la dona valenciana, tal com els estàndard ens marquen.

I les xiquetes, sense parlar dels pares, mares, iaies, tios o membres de la comissió…, quina culpa tenen les xiquetes?, que han fet mal? I ací, ens fem ressò d’un bloc, que hem compartit posts, i que parla en primera persona del fet, una fallereta major que no enten que ha passat…

No entenen, molt bé, el sistema per proposar canvis a l’estructura fallera, imaginem que és l’Assemblea de presidents o el plè de Junta Central Fallera, o el clamor popular… com este últim cas, no s’ha produït ja. La proposta haurà d’eixir des dels que destil·len suc de cervell i, poden proposar accions diferent a la preselecció de xiquetes per a la cort d’honor, com ara un sorteig, que ja fan a la ciutat fallera d’estiu; Alacant.

Per si els que han de pensar en el tema (per això del suc de cervell, que no és cap insult) no tenen les neurones despertes per la calor estiuenca, hi ha un fum, un excés de referències pedagògiques per fer-ho… (ja hi hagué, per exemple una llicenciada en pedagogia al jurat infantil de l’any passat) Realment, com la pedagogia és la ciència de la reflexió crítica i reflexionada de l’educació, pot ser es trobe una bona solució

Podríem començar la reflexió pensant en el que passa per la ment de les xiquetes quan fa una pregunta com l’anterior, Pare, jo que he fet mal?… Els xiquets amb edats compreses entre 8 i 12 anys són uns magatzems d’informació i és el moment quan les històries són molt i molt màgiques. Així, cal donar-los molta informació amb tot tipus de detalls i, a poc a poc aniran obrint les seues ments per a adonar-se que existix més d’una única forma de comprendre una idea o un valor. Jo l’intentaria!.

Respecte als progenitors… Només recordar-los l’espot publicitari del ministeri de cultura de la campanya “Si tu lees, ellos leen” i que podem extrapolar al món faller de la cort, on son realment els pares els que indueixen als xiquets.

Nota: la quantitat d’enllaços del post son responsabilitat de la calor de l’estiu i d’intentar documentar-se, per google, facebook i d’altres, d’un mot poc gastat, (almenys com a definició): el calçó. I si no, que el pregunten a Pepe Pardo que va escriure per plaer de no sentir-se a soles… de “calzoncillos” i que, ens servirà per recordar altres temps i oblidar els excessos que som capaços de fer-ne.

l’art efímer americà

Tuesday, 07/07/2009 (23:59)

Diuen que el 51% de les accions del nostre València han caigut en un grup estranger, no se sap molt bé, si són anglesos o americans, però tenen diners per a invertir i, prou. Així, parlant d’americans em recorda els temps de la Gran Depressió, no com ara que només es una crisi, eh!, on després de la segona guerra mundial, el món de l’art va donar testimoni de l’avantguardisme nord-americà, que en uns anys va aconseguir traslladar el centre mundial d’Occident des de Paris a Nova York, per la implicació dels artistes i el sentit social de compromís dels avantguardistes. Eren temps de l’art modern.

I com el sotasignat, en plena calor de l’estiu, pensa que les falles son art, art efímer però art, i que tal com feren els americans en temps de crisi, on s’implicaren en moviments de denuncia social i ideològica, podíem reflexionar en l’estiu calorós de la nostra València, i fer que els artistes siguen més crítics en les situacions quotidianes del dia a dia, que les nostres comissions ens bolcaren en els monuments, com a màxima del nostre art autòcton, encara que efímer.

A més, en les nostres comissions també ho podem fer, tal com en el seu moment els artistes triaren Nova York, ara podia ser València la referència, i no només d’esdeveniments, perquè el concepte d’art s’entén com el procés creatiu en les diferents àrees en les que intervé, teatre, pintura, foto, música i inclús, el cant d’estil.

Ara bé, “Tot pot ser art, però no tot és disseny…” i d’estes accions podríem conèixer unes quantes als monuments plantats de lo quotidià baix la banderola de l’art contemporani o que de la cultura del tot val. Com a mostra d’autocrítica contemporània recomanen el blog “morecoffeeplease.net” i busqueu el post “Guerrilla, Todo puede ser arte, pero no todo es diseño” i veureu com s’han rescatat elements quotidians de Madrid, majoritàriament desperdicis, papers tirats, puntes de cigarret, cagades de gos, tots emmarcats i presentats com a verdaderes obres d’art. A més, pots trobar la seua ruta en Google Maps per descobrir-los. Tota una declaració d’intencions.

En definitiva, si el València és dels americans, un portugués plena el Bernabeu i les falles no fan crítica, creguem que la gent que no té criteri, deuria vore més la tele…

 

Excés de fallermajorització(*)

Wednesday, 01/07/2009 (06:17)

Des del proper 3 al 19 de juliol de 2.009 tindrem més noticies noticiables que en tot l’any puga tindre un polític moderat, i totes elles relacionades en el procés de selecció de la màxima representant de la valenciania fallera, i a més, en paral·lel a la fira de juliol. No sabem quina notícia donarà als mitjans de comunicació més lletres, més paraules i més opinions per omplir els seus magatzines fallers.

I és que en estes dates ens fem ressò dels periples, dites i diretes que portaran, ja pel mes de setembre, a elecció d’un grup de senyoretes que es convertiran en l’epicentre de la festa. Tot, absolutament tot, un món que gira al voltant de la figura de la Fallera Major i el seu glamour localista amb la màxima exaltació de la valenciania floral.

Segur, que no ens perdren les més de 20 preseleccions i milers d’entrevistes a cada candidata… tot un fum d’emocions!.

Així, no és d’estranyar que les xiquetes, que per una o altra raó podíem quedar-se fora del circ, foren tema a tractar en l’Assemblea de presidents. No obstant, esta assemblea decidirà sobre la quantitat d’actes que giraran al voltant de les Falleres Majors i les seues corts d’honor. Tu et perdries formar part de l’espectacle?

No és la primera volta que passa una cosa d’estes a l’hemicicle, però tampoc serà l’ultima volta que sentirem un terme un poc més atípic; la fallermajorització de la festa, que fa referència a què tots els actes fallers van en funció de la Fallera Major. No és un terme que ens inventem…, no. Només, cal llegir un fòrum molt faller com és cacau i tramussos per adonar-se: és possible que un acte en què els únics protagonistes siguen els fallers participants es titule respecte a unes meres espectadores?, clara al·lusió al tractament informatiu que va donar la plana web de fallas.com respecte a la visita de la cort al concurs de playbacks, que dia així;“La Fallera Mayor y su corte de honor disfrutaron de una nueva sesión de Playbacks”

En plena fase de preselecció de les preseleccionades que formaran la preselecció de la seleccionada no està malament preguntar-se si tot cal que siga així, si realment estem en un procés de fallermajorització?, o de promoció d’una determinada manera de vore el paper de la dona en la festa?. Dit paper serà motiu, pot ser d’altra història. Tractar en detall el paper de dona objecte, el concepte de dona fallera que regna però no governa serà un altre debat, ara només una reflexió perquè les que isquen del procés de selecció puguen disfrutar, sense obligatòriament ser el centre de l’univers faller del cap i casal i les rodalies.

Esta modesta opinió i d’altres que puguen vindre, començaria per un canvi en la forma de tractar les notícies, i sabem que des de determinats periodistes volen informar de la festa d’una altra manera, i que saben detectar en la nostra festa, plena de tonalitats, nous temps, nous debats, i transformacions.

(*) El vocable fallermarització ha sigut agafat prestat del Bloc Faller, gràcies!

Excés de tones

Wednesday, 24/06/2009 (06:43)

50 tones de flors son moltes flors que ens perfilen una al·legoria a la primavera, 50 tones que conformen un manto a la nostra Geperudeta i ara, en l’entrada de l’estiu cal reflexionar entre els millors camins que ens portaran a dur-les.

En independència que tots els camins ens duran a Roma, la flor és un objecte important per al ser humà, i per les diferents cultures, la flor sempre ha tingut un lloc en les societats humanes, ja siga per la seua bellea intrínseca o pel seu simbolisme.

No cal recordar que este acte de devoció, si, devoció a la Mare de Déu dels Desemparats, es celebra des de l’any 1945, quan les falleres deixaven els rams de flors als peus de la Mare de Déu, junt amb l’altar major de la Real Basílica i en dos anys, és tanta l’afluència de falleres, que es decidix que l’ofrena tinga lloc en la Plaça de la Mare de Déu, depositant les flors en un bastidor de fusta que cobria els frontals de la Basílica. Això ens conten els fallers en més solera de cada comissió.

A mitjan de la dècada dels 80, s’encarrega a un artista faller, José Azpeitia, la realització d’una gran imatge de la Mare de Déu en un estructura que formarà un mant de flor que canviarà cada any, perquè vint-i-sis vestidors s’encarreguen d’arreplegar els rams de les falleres i ubicar-los en el lloc adequat per a confeccionar-lo.

I ara que falten 9 mesos, tot un embaràs d’opinions, de propostes, d’estudis, la més guerrera de les vicepresidències inicia un camí que estem confiats que, enguany si, serà productiu i demostrarem que els milers i milers de fallers, censats o no, compartirem devoció i benestar en un dels actes més característics de la festa fallera, encara que alguns som més del sant carpinter i de la seua màgica cremà.

Segur que entre la cervesa i la tapeta, el flotador i la tovalla d’estiu, podem pensar en la millor opció:

Anar el setze per la vesprada, passant els premis infantils al mati, La tercera via, Canviar el recorregut de Sant Vicent, Instal·lar passos elevats per als vianants, Fer l’Ofrena el cap de setmana anterior a Sant Josep o Redistribuir l’accés dels sectors, son bones opcions i no cal descalificar cap, i si, aportar…!!!

Fes la teua proposta per distribuir les 50 tones de flor d’ací a nou mesos de gestació i participa (com ara DistritoFallas.com) per compaginar la devoció a la Geperudeta i el benestar dels participants a l’Ofrena.

Excés de Nau

Monday, 01/12/2008 (18:43)

Fidels a la cita dels estudiosos fallers ens plantarem un grapat de persones en inquietuds falleres, no eren molts, a sentir parlar de falles i l’economia que l’envolta. I tal volta, ens enganyaren d’espai o de context. M’explique…

El plantejament; unes converses, mil voltes d’actualitat i d’ajuda a les comissions falleres per entendre el nou panorama de les nostres entitats culturals, i que no van ser prou per convocar al centenar de persones que esperavem veure opinant i empentant als ponents, però… pot ser la participació ciutadana és la primera mancança de l’economia de la festa.

Parlant de la taula del primer dia, el dilluns 24 de novembre, baix el títol “La voluntat per a la falla: les comissions, a la recerca de recursos”, parlarem de l’economia de les comissions falleres a partir de la nova presentació de l’estudi realitzat per la Interagrupació de Falles de València, “quina manera més roïna de presentar un estudi”, interagruQue?. Pots ser els organitzadors tenien cap compromís en Daniel Buj (president de la Interagrupació de Falles de València) o no tenim el mateix concepte d’estudi que emfatitza els impactes de la festa en diversos sectors econòmics i aporta una valuosa informació sobre la pròpia estructura econòmica interna de les comissions.

D’altra banda el director comercial de Heineken, Francisco Ahedo, Ramon Llopis (professor del departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València) i el vicepresident econòmic de la Falla Na Jordana, que no parlava en nom de la seua comissió i si d’ell mateix; Julià Pastor, coincidiren en el replantejament de l’actual sistema faller per donar eixida a la situació actual.

Ens quedem en la proposta d’unificar el nombre de comissions aprofitant el temps de crisi, per la funcionalitat dels recursos i la concentració de diners en un mateix projecte. També sentirem parlar de la necessitat de la marca de cada comissió com a referent i venda del seu merchandaising i de tindre una identitat diferenciada de la resta de comissions.

La segona sessió, segurament va ser el dimarts 25 de novembre, era titulada “En la corda fluixa: l’artista i l’economia del taller”, que pensem que també estaven un poquet condicionats els organitzadors en el mateix Gremi, perquè… Dels ponents es salvava l’autor de l’estudi, de la Unitat d’Economia de la Cultura del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València, sobre la realitat econòmica i laboral dels artistes i treballadors de la Ciutat de l’Artista Faller, incidint en els recursos, la formació i la projecció de futur. I, la meravellosa moderadora Àngels Hernández (periodista i conductora del programa Ser fallers de Radio València).  De la resta, ja parlaran altres… Únicament, podríem parlar del representant de la Conselleria d’Indústria, i únicament perquè em vaig quedar en les ganes de preguntar-li si al seu departament valorarien (ell va dir que les bones idees es valoren) una investigació de materials substitutius del suro blanc… I d’això, que ja parlàrem l’any passat el trac a escena, no tant perquè contamine més o menys, i si perquè al mateix informe introductori d’estudi dels artistes feia referència que, un 20% de les despeses d’un artista és l’apartat de suro. Quina pena de pregunta s’ha quedat al tinter. Pot ser, arriben estes paraules al ponent, Víctor García Flores (cap de l’Àrea d’Artesania de la Conselleria d’Indústria), i ens ho explique ell mateix.

Sense menysprear l’estudi, que ens va agradar i hi ha suc per treballar, la taula, en general, en va decebre un poquet, bo llevant de la presència i la paraula d’Àngels, que ho va fer distret aportant participació al públic, que va donar opinions com ara…

Que la subvenció a les comissions pel monument deurien anar als artistes. I jo em pregunte… qui ho paga?, l’artista o la comissió?. Una altra cosa és que alguna entitat en defensa del col·lectiu d’artistes donarà subvenció o el que vulga, però la comissió ja fa prou si acorda donar-li el premi, si el tinguera.

També va eixir del públic el tema dels drets d’autor, que per uns moments es veia com a fonts d’ingressos, però la realitat va abaixar-se al comprendre que tot element posat al carrer deixa de tindre exclusivitat de l’autor i es poden fer fotos, vídeos, etc sense pagar drets d’autor. Una altra cosa és… que els drets de l’obra es poden gastar per fer promocions?, com ara els anuncis de cotxes a la ciutat de les Arts i les Ciències. Pot ser, el camí no siga cobrar per fer-se una foto en el monument, i si gastar-lo de fons de promocions comercials. Tot obert?

Com feia ja temps que no comentàvem molt, acabarem preguntant on estàven alguns dels organitzadors, on estava JCF? Si que va fer la difusió a la seua plana web i en teoria va enviar els tríptics a les comissions, però…, no anar cap representant? no enviar al vicepresident econòmic, al menys a sentir converses d’economia fallera?. Realment, la porta del secretari general de JCF (ara gerent) sempre està oberta per a qualsevol que hi vulga… que l’hem comprovat!. Pot ser, no hi ha comunicació entre l’Associació d’Estudis Fallers i Junta Central Fallera? o un dels dos passa de l’altre o de fer reflexions dins del món faller?. Però, la porta del gerent està oberta.