Ja portem mes i mig del vint deu, que dit així ni és molt excessiu, ni tal sol es compren, però si ho fiquem en números segur que s’entén (inclús els que parlen la llegua de l’imperi l’entendran) 2010, l’estem vivint en molta cura, el Dosmil10 ja està ací. Bon any (que encara no vos havien saludat).

Fa unes setmanes que no activem el bloc més excessiu del panorama faller, o al menys pel nom deuria ser-ho, ja que hi han de més excessius i de tots els colors. I és que des de que va aparèixer la ferramenta informàtica faller 2.0 el cibermón faller està del més concorregut . I m’alegre.! Però al gra, que no hem incorporat últimament massa continguts perquè estem embolicats en llibrets de falla i en altre bloc d’opinió que vos aconsellem; Veu fina i fallera

El començament de l’any ha estat el més excessiu que conec, però reconeguda la debilitat que tinc als organitzadors d’aquest excés en té justificació. I estem parlant de la plantà atípica de la falla Corona per a cap d’any. La primera frase que podem pensar és… que no tenen prou els faller en molestar en la setmana fallera, com per emprenyar-la també en cap d’any?

I sí, certa raó en tenen, però jo el justifique perquè al tractar-se d’un aniversari i del lloc on estava situada, sense pràcticament cap molèstia, com aquell… tot correcte i no molestava tant. Pot ser que el fet de ser faller no em deixa veure més enllà. Lo cert és que va ser un esdeveniment únic i com teníem mono de pólvora ens va sentar d’allò més bé.

Així, superat la primera impressió d’excés, i coneixent dades de turisme que indiquen un interès inusual dels que ens visiten, podíem pensar en una forma més que bona de passar cap d’any i potenciar anar a prendre el raïm de la sort al costat d’un cadafal que critique excessos del barri i on es puga projectar un rellotge que ens recorde que l’any se’n va o que ens queden només dos mesos per cremar la sàtira en Sant Josep, com marca la tradició.

Sense poder acabar el llibret i fent les col·laboracions en les que estem immersos, salta la notícia dels més excessius de tots, els especials. Per l’any vinent, l’exercici del vint onze no podrem plantar falles de més de 100.000 euros.(Ni falta que ens fa, que si tinguérem diners pot ser plantàvem i ja veurien el que passaria) Bé realment l’acord no és que no podem plantar-ne i si que ells s’han auto-limitat, i com no l’Ajuntament li tira la culpa a Zapatero, clar!

Com pareix que no tindrem la fi d’exercici massa tranquil, segur que a Bolufer li donen un premi de Lo Rat Penat, (que el de la Malva ja el té) o, indulten el ninot de Corona que ha portat a l’Exposició (incluint la seua caixa d’embolcall ) o, la Fallera Major i la seua Cort tenen una grip que no permet fer la crida des de les Torres o, s’instaura un premi a la falla més sostenible o, imagina que més pot passar … en un any d’excessos i de tant de canvi.

Encara no hem cremat les falles i ja tinc ganes que arribe cap d’any per veure si els tres últims mesos son tant malrobades com els que estem vivint al VintDeu o del contrari, les eleccions locals i a la Generalitat és fan ressò del món faller i els polítics es disputen les comissions més especials. O això ja el fan?

Miguel de Cervantes després de llavar els seus calçotets va fer unes declaracions als mitjans de comunicació de l’època que van ocasionar manifestacions que hui no passarien d’un programa de televisió. “Hi havia una taca en aquell lloc, de la qual no vull recordar-me”, és la frase que va provocar que en mig de l’estiu, en agost, tornarem a parlar d’excessos, ja que creguem que els calçotets, al que es referia l’escriptor, s’han omplit massa com per no fer, almenys, reflexions al respecte.

Els calçons, és el terme genèric en què es designa tècnicament qualsevol pantaló, que només arriba fins als genolls, on es corda o lliga, com els que es porten baix de la “negrilla” en la indumentària valenciana masculina, que quan tels lleves comença l’espectacle, bé perquè encara el nudisme no està massa acceptat, bé com diuen en castellà “hablar a calzón quitado”, en anglés “to speak openly” o, al nostre valencià volgut, podria entendre’s com no tindre pels a la llengua, i és significatiu de parlar sense por a ofendre i, diguen els que es pensa, encara que puga oferir o tindre conseqüències.

I com a mostra de parlar clar, mireu, mireu l’article publicat a l’observatori de Riba-roja al voltant dels calçotets de Rouco Varela, que si be no té res a veure en el tema que volem plantejar… tracta de calçons i de parlar clar.

Però, en honor al museu europeu del calçó (existix de veres!), al post estiuenc caldrà dir les coses encara més claretes, caldrà dir que hi han excessos infantils, almenys en la “tria de xiquetes”, terme que encara que pot ser massa fort, fa referència exacta al tractament que el món faller dona a la preselecció de la cort infantil de València, una selecció de xiquetes sense més criteri estètic, que no hi es massa clar, però que fa una selecció “natural” per representar la valenciania fallera, com?

No acabem d’entendre’l a la cort major, no!. Però és la seua opció, son majors d’edat i prenen decisions a soletes (algunes). Elles podem participar al circ de la preselecció assumint les conseqüències de no ser seleccionada per motius de valenciania, o millor dit de representació de la dona valenciana, tal com els estàndard ens marquen.

I les xiquetes, sense parlar dels pares, mares, iaies, tios o membres de la comissió…, quina culpa tenen les xiquetes?, que han fet mal? I ací, ens fem ressò d’un bloc, que hem compartit posts, i que parla en primera persona del fet, una fallereta major que no enten que ha passat…

No entenen, molt bé, el sistema per proposar canvis a l’estructura fallera, imaginem que és l’Assemblea de presidents o el plè de Junta Central Fallera, o el clamor popular… com este últim cas, no s’ha produït ja. La proposta haurà d’eixir des dels que destil·len suc de cervell i, poden proposar accions diferent a la preselecció de xiquetes per a la cort d’honor, com ara un sorteig, que ja fan a la ciutat fallera d’estiu; Alacant.

Per si els que han de pensar en el tema (per això del suc de cervell, que no és cap insult) no tenen les neurones despertes per la calor estiuenca, hi ha un fum, un excés de referències pedagògiques per fer-ho… (ja hi hagué, per exemple una llicenciada en pedagogia al jurat infantil de l’any passat) Realment, com la pedagogia és la ciència de la reflexió crítica i reflexionada de l’educació, pot ser es trobe una bona solució

Podríem començar la reflexió pensant en el que passa per la ment de les xiquetes quan fa una pregunta com l’anterior, Pare, jo que he fet mal?… Els xiquets amb edats compreses entre 8 i 12 anys són uns magatzems d’informació i és el moment quan les històries són molt i molt màgiques. Així, cal donar-los molta informació amb tot tipus de detalls i, a poc a poc aniran obrint les seues ments per a adonar-se que existix més d’una única forma de comprendre una idea o un valor. Jo l’intentaria!.

Respecte als progenitors… Només recordar-los l’espot publicitari del ministeri de cultura de la campanya “Si tu lees, ellos leen” i que podem extrapolar al món faller de la cort, on son realment els pares els que indueixen als xiquets.

Nota: la quantitat d’enllaços del post son responsabilitat de la calor de l’estiu i d’intentar documentar-se, per google, facebook i d’altres, d’un mot poc gastat, (almenys com a definició): el calçó. I si no, que el pregunten a Pepe Pardo que va escriure per plaer de no sentir-se a soles… de “calzoncillos” i que, ens servirà per recordar altres temps i oblidar els excessos que som capaços de fer-ne.

Diuen que el 51% de les accions del nostre València han caigut en un grup estranger, no se sap molt bé, si són anglesos o americans, però tenen diners per a invertir i, prou. Així, parlant d’americans em recorda els temps de la Gran Depressió, no com ara que només es una crisi, eh!, on després de la segona guerra mundial, el món de l’art va donar testimoni de l’avantguardisme nord-americà, que en uns anys va aconseguir traslladar el centre mundial d’Occident des de Paris a Nova York, per la implicació dels artistes i el sentit social de compromís dels avantguardistes. Eren temps de l’art modern.

I com el sotasignat, en plena calor de l’estiu, pensa que les falles son art, art efímer però art, i que tal com feren els americans en temps de crisi, on s’implicaren en moviments de denuncia social i ideològica, podíem reflexionar en l’estiu calorós de la nostra València, i fer que els artistes siguen més crítics en les situacions quotidianes del dia a dia, que les nostres comissions ens bolcaren en els monuments, com a màxima del nostre art autòcton, encara que efímer.

A més, en les nostres comissions també ho podem fer, tal com en el seu moment els artistes triaren Nova York, ara podia ser València la referència, i no només d’esdeveniments, perquè el concepte d’art s’entén com el procés creatiu en les diferents àrees en les que intervé, teatre, pintura, foto, música i inclús, el cant d’estil.

Ara bé, “Tot pot ser art, però no tot és disseny…” i d’estes accions podríem conèixer unes quantes als monuments plantats de lo quotidià baix la banderola de l’art contemporani o que de la cultura del tot val. Com a mostra d’autocrítica contemporània recomanen el blog “morecoffeeplease.net” i busqueu el post “Guerrilla, Todo puede ser arte, pero no todo es diseño” i veureu com s’han rescatat elements quotidians de Madrid, majoritàriament desperdicis, papers tirats, puntes de cigarret, cagades de gos, tots emmarcats i presentats com a verdaderes obres d’art. A més, pots trobar la seua ruta en Google Maps per descobrir-los. Tota una declaració d’intencions.

En definitiva, si el València és dels americans, un portugués plena el Bernabeu i les falles no fan crítica, creguem que la gent que no té criteri, deuria vore més la tele…

Des del proper 3 al 19 de juliol de 2.009 tindrem més noticies noticiables que en tot l’any puga tindre un polític moderat, i totes elles relacionades en el procés de selecció de la màxima representant de la valenciania fallera, i a més, en paral·lel a la fira de juliol. No sabem quina notícia donarà als mitjans de comunicació més lletres, més paraules i més opinions per omplir els seus magatzines fallers.

I és que en estes dates ens fem ressò dels periples, dites i diretes que portaran, ja pel mes de setembre, a elecció d’un grup de senyoretes que es convertiran en l’epicentre de la festa. Tot, absolutament tot, un món que gira al voltant de la figura de la Fallera Major i el seu glamour localista amb la màxima exaltació de la valenciania floral.

Segur, que no ens perdren les més de 20 preseleccions i milers d’entrevistes a cada candidata… tot un fum d’emocions!.

Així, no és d’estranyar que les xiquetes, que per una o altra raó podíem quedar-se fora del circ, foren tema a tractar en l’Assemblea de presidents. No obstant, esta assemblea decidirà sobre la quantitat d’actes que giraran al voltant de les Falleres Majors i les seues corts d’honor. Tu et perdries formar part de l’espectacle?

No és la primera volta que passa una cosa d’estes a l’hemicicle, però tampoc serà l’ultima volta que sentirem un terme un poc més atípic; la fallermajorització de la festa, que fa referència a què tots els actes fallers van en funció de la Fallera Major. No és un terme que ens inventem…, no. Només, cal llegir un fòrum molt faller com és cacau i tramussos per adonar-se: és possible que un acte en què els únics protagonistes siguen els fallers participants es titule respecte a unes meres espectadores?, clara al·lusió al tractament informatiu que va donar la plana web de fallas.com respecte a la visita de la cort al concurs de playbacks, que dia així;“La Fallera Mayor y su corte de honor disfrutaron de una nueva sesión de Playbacks”

En plena fase de preselecció de les preseleccionades que formaran la preselecció de la seleccionada no està malament preguntar-se si tot cal que siga així, si realment estem en un procés de fallermajorització?, o de promoció d’una determinada manera de vore el paper de la dona en la festa?. Dit paper serà motiu, pot ser d’altra història. Tractar en detall el paper de dona objecte, el concepte de dona fallera que regna però no governa serà un altre debat, ara només una reflexió perquè les que isquen del procés de selecció puguen disfrutar, sense obligatòriament ser el centre de l’univers faller del cap i casal i les rodalies.

Esta modesta opinió i d’altres que puguen vindre, començaria per un canvi en la forma de tractar les notícies, i sabem que des de determinats periodistes volen informar de la festa d’una altra manera, i que saben detectar en la nostra festa, plena de tonalitats, nous temps, nous debats, i transformacions.

(*) El vocable fallermarització ha sigut agafat prestat del Bloc Faller, gràcies!

50 tones de flors son moltes flors que ens perfilen una al·legoria a la primavera, 50 tones que conformen un manto a la nostra Geperudeta i ara, en l’entrada de l’estiu cal reflexionar entre els millors camins que ens portaran a dur-les.

En independència que tots els camins ens duran a Roma, la flor és un objecte important per al ser humà, i per les diferents cultures, la flor sempre ha tingut un lloc en les societats humanes, ja siga per la seua bellea intrínseca o pel seu simbolisme.

No cal recordar que este acte de devoció, si, devoció a la Mare de Déu dels Desemparats, es celebra des de l’any 1945, quan les falleres deixaven els rams de flors als peus de la Mare de Déu, junt amb l’altar major de la Real Basílica i en dos anys, és tanta l’afluència de falleres, que es decidix que l’ofrena tinga lloc en la Plaça de la Mare de Déu, depositant les flors en un bastidor de fusta que cobria els frontals de la Basílica. Això ens conten els fallers en més solera de cada comissió.

A mitjan de la dècada dels 80, s’encarrega a un artista faller, José Azpeitia, la realització d’una gran imatge de la Mare de Déu en un estructura que formarà un mant de flor que canviarà cada any, perquè vint-i-sis vestidors s’encarreguen d’arreplegar els rams de les falleres i ubicar-los en el lloc adequat per a confeccionar-lo.

I ara que falten 9 mesos, tot un embaràs d’opinions, de propostes, d’estudis, la més guerrera de les vicepresidències inicia un camí que estem confiats que, enguany si, serà productiu i demostrarem que els milers i milers de fallers, censats o no, compartirem devoció i benestar en un dels actes més característics de la festa fallera, encara que alguns som més del sant carpinter i de la seua màgica cremà.

Segur que entre la cervesa i la tapeta, el flotador i la tovalla d’estiu, podem pensar en la millor opció:

Anar el setze per la vesprada, passant els premis infantils al mati, La tercera via, Canviar el recorregut de Sant Vicent, Instal·lar passos elevats per als vianants, Fer l’Ofrena el cap de setmana anterior a Sant Josep o Redistribuir l’accés dels sectors, son bones opcions i no cal descalificar cap, i si, aportar…!!!

Fes la teua proposta per distribuir les 50 tones de flor d’ací a nou mesos de gestació i participa (com ara DistritoFallas.com) per compaginar la devoció a la Geperudeta i el benestar dels participants a l’Ofrena.

Fidels a la cita dels estudiosos fallers ens plantarem un grapat de persones en inquietuds falleres, no eren molts, a sentir parlar de falles i l’economia que l’envolta. I tal volta, ens enganyaren d’espai o de context. M’explique…

El plantejament; unes converses, mil voltes d’actualitat i d’ajuda a les comissions falleres per entendre el nou panorama de les nostres entitats culturals, i que no van ser prou per convocar al centenar de persones que esperavem veure opinant i empentant als ponents, però… pot ser la participació ciutadana és la primera mancança de l’economia de la festa.

Parlant de la taula del primer dia, el dilluns 24 de novembre, baix el títol “La voluntat per a la falla: les comissions, a la recerca de recursos”, parlarem de l’economia de les comissions falleres a partir de la nova presentació de l’estudi realitzat per la Interagrupació de Falles de València, “quina manera més roïna de presentar un estudi”, interagruQue?. Pots ser els organitzadors tenien cap compromís en Daniel Buj (president de la Interagrupació de Falles de València) o no tenim el mateix concepte d’estudi que emfatitza els impactes de la festa en diversos sectors econòmics i aporta una valuosa informació sobre la pròpia estructura econòmica interna de les comissions.

D’altra banda el director comercial de Heineken, Francisco Ahedo, Ramon Llopis (professor del departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València) i el vicepresident econòmic de la Falla Na Jordana, que no parlava en nom de la seua comissió i si d’ell mateix; Julià Pastor, coincidiren en el replantejament de l’actual sistema faller per donar eixida a la situació actual.

Ens quedem en la proposta d’unificar el nombre de comissions aprofitant el temps de crisi, per la funcionalitat dels recursos i la concentració de diners en un mateix projecte. També sentirem parlar de la necessitat de la marca de cada comissió com a referent i venda del seu merchandaising i de tindre una identitat diferenciada de la resta de comissions.

La segona sessió, segurament va ser el dimarts 25 de novembre, era titulada “En la corda fluixa: l’artista i l’economia del taller”, que pensem que també estaven un poquet condicionats els organitzadors en el mateix Gremi, perquè… Dels ponents es salvava l’autor de l’estudi, de la Unitat d’Economia de la Cultura del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València, sobre la realitat econòmica i laboral dels artistes i treballadors de la Ciutat de l’Artista Faller, incidint en els recursos, la formació i la projecció de futur. I, la meravellosa moderadora Àngels Hernández (periodista i conductora del programa Ser fallers de Radio València).  De la resta, ja parlaran altres… Únicament, podríem parlar del representant de la Conselleria d’Indústria, i únicament perquè em vaig quedar en les ganes de preguntar-li si al seu departament valorarien (ell va dir que les bones idees es valoren) una investigació de materials substitutius del suro blanc… I d’això, que ja parlàrem l’any passat el trac a escena, no tant perquè contamine més o menys, i si perquè al mateix informe introductori d’estudi dels artistes feia referència que, un 20% de les despeses d’un artista és l’apartat de suro. Quina pena de pregunta s’ha quedat al tinter. Pot ser, arriben estes paraules al ponent, Víctor García Flores (cap de l’Àrea d’Artesania de la Conselleria d’Indústria), i ens ho explique ell mateix.

Sense menysprear l’estudi, que ens va agradar i hi ha suc per treballar, la taula, en general, en va decebre un poquet, bo llevant de la presència i la paraula d’Àngels, que ho va fer distret aportant participació al públic, que va donar opinions com ara…

Que la subvenció a les comissions pel monument deurien anar als artistes. I jo em pregunte… qui ho paga?, l’artista o la comissió?. Una altra cosa és que alguna entitat en defensa del col·lectiu d’artistes donarà subvenció o el que vulga, però la comissió ja fa prou si acorda donar-li el premi, si el tinguera.

També va eixir del públic el tema dels drets d’autor, que per uns moments es veia com a fonts d’ingressos, però la realitat va abaixar-se al comprendre que tot element posat al carrer deixa de tindre exclusivitat de l’autor i es poden fer fotos, vídeos, etc sense pagar drets d’autor. Una altra cosa és… que els drets de l’obra es poden gastar per fer promocions?, com ara els anuncis de cotxes a la ciutat de les Arts i les Ciències. Pot ser, el camí no siga cobrar per fer-se una foto en el monument, i si gastar-lo de fons de promocions comercials. Tot obert?

Com feia ja temps que no comentàvem molt, acabarem preguntant on estàven alguns dels organitzadors, on estava JCF? Si que va fer la difusió a la seua plana web i en teoria va enviar els tríptics a les comissions, però…, no anar cap representant? no enviar al vicepresident econòmic, al menys a sentir converses d’economia fallera?. Realment, la porta del secretari general de JCF (ara gerent) sempre està oberta per a qualsevol que hi vulga… que l’hem comprovat!. Pot ser, no hi ha comunicació entre l’Associació d’Estudis Fallers i Junta Central Fallera? o un dels dos passa de l’altre o de fer reflexions dins del món faller?. Però, la porta del gerent està oberta.

No tot val per tindre un palet, però l’estructura actual pot ser obligue a optar a premi, no tant per la competitivitat, i si perquè les comissions desfilem per la plaça de l’Ajuntament, o pel contrari estem parlant d’excessos de premis… (Comentari fet al bloc de cacaus i tramussos)

Més que excessos podríem parlar de màfies, perquè el fet que una festa estiga subvencionada no és dolent, tot el contrari, cal potenciar la nostra cultura, que d’altra manera pot ser no seria com ara. Però a l’hora de donar diners tens el problema, o podries tindre, perquè som mediterranis, pot ser, que algú ens faça trampes, declare més del que pertoca per rebre més…

Clar, quan parlem de monuments, d’art, la cosa pot canviar, o no? Si comissió i artista fan un tracte per declarar més del que es paga pel monument per estar en una categoria més elevada o per ingressar més diners, estem parlant de regirar, de mentir en les categories dels monuments, de falsificar la festa.

Ara, ja que falsifiquem, també podem fer-ho per baix, vols dir?. Que per baixar de categoria, no ho declarem tot per tindre més opció a premis. I la festa es ressent… O continua com si tal cosa, mirant altre costat.

Baix este precepte és difícil estructurar, ni categories, ni premis, ni res de res. Clar, perquè parlar del jurat es parlar del mateix, com ja saben el que hi ha, ja van prejutjant i deixant-se seduir per altres coses que no son els monuments.

I si no hi hagueren premis?
No lluitaríem pel palet, declararíem el que pertoca, controlaríem les despeses i pot ser, canviaria la nostra visió dels monuments, parlaríem d’ells, de la crítica, del color, de l’estructura, de la dificultat, etc…

Si no hi ha palets, no aniríem a per ells, a l’Ajuntament?
Mal, és una de trampes de les comissions falleres, desfilar, ficar-se la indumentària els dies de l’arreplega dels premis, demostrar al barri que estem, donar ambient, música, colorit, etc… és de lo més bonic de la setmana fallera. Si no tenim premi, que hi faríem…

Pot ser la solució estiga en donar premis a tots, donar més guardons per cada categoria, i que cada comissió optara per una disciplina, pot ser crítica, color, risc, etc però que tots el nostre ratet de glòria per la plaça de l’Ajuntament.

Les coses que són, són i, les que no ens agraden i que podem ser d’una altra forma, també.

De la mateixa manera que hi ha prou d’excessos que ens agradaria canviar hi han d’altres que callem perquè està dins del normal i la normalitat també cal reforçar. I, estem parlant de la  mascleta, d’un acte que anat marcant les seues pròpies limitacions per no fer-la excessiva. I mésara que premiem, i ho dic en plural perquè tot premi de l’Ajuntament o JCF, és un premi que donem tots i totes. Això , premiem al pirotècnic més valorat. Veure el premi mejor mascletà 2008 en castellà (15/04/08) (Tu saps quan estarà en castellà?)
La mesura adoptada enguany de deixar un corredor d’emergència a la plaça de l’Ajuntament a l’hora de la mascletà és una bona manera de lluitar per la SOStenibilitat de la festa, de manera que els que ens agrade podem gaudir-la sense mancar les necessitats més essencial de la resta de la ciutadania; la seua vida quotidiana.

A un mes de la festa fallera, o millor dit a onze mesos de les falles 2009, fem reflexions de la festa fallera en clau de critica positiva, perquè encara que hi han excessos, hi han de solucions i per això estem.  Cal proposar un fòrum d’opinió on aportem solucions per l’any vinent?. Cal plantar-se des de les comissions a determinades actuacions?. Cal reivindicar des del món faller més protagonisme a cada comissió perquè demostre que la SOSteniblitat de la festa és possible?

Si fem això, les “falletes” de barri tindríem els primers premis de SOStenibilitat de la festa? i podríem presumir en Canal9, o no? Pot ser el premi d’una comissió, com ara, Borrull Socors, siga la publicació d’un reportatge al Levante de la nostra critica de l’exercici passat, o que la publicació (*) Falla Crítica faça referència al seu monument (*). I per això, la comissió podría no perdre’l per a enguany, encara que segur, ja estan pensant en idees per a treballar-ne.

(*) Hi farem un comentari exclusiu per això…

Realment pensem que una comissió té alguna cosa que dir en la SOStenibilitat de la festa? Pensem que si, però cal demostrar-lo en accions concretes. Per això, obrim la porta…

Cal que les comissions es conciencien de la importància i responsabilitat de mantindre actives les eixides d’emergència des de qualsevol punt del carrer perquè els serveis sanitaris arriven al lloc que pertoque, sense perjudici de la festa, però per descontat, prioritzan la vida de les persones.

Deuria Junta Central Fallera organitzar Premis i enviar als seus magnifics jurats perquè això ocorra o podem pensar plans d’evacuació i protocols d’actuació? Pot ser la ISO 14001 o que proposes?…

Realment pensem que una comissió té alguna cosa que dir en la SOStenibilitat de la festa? Pensem que si, però cal demostrar-lo en accions concretes. Per això, obrim la porta…

Col·labora en fer una base de dades d’entitats que oferisquen aquest tipus de servei, com ara la iluminació dels carrers en la setmana fallera; bombilles de baix consum, plaques solars portatils, etc.