La participació en general al món associatives prou baixa per no dir insignificant, això és un mal de tots, perquè costa menejar a qualsevol per fer res. Però hem viscut, dins del món faller uns esdeveniments que ho demostren i d’altres que tot el contrari.

Així, si el món faller és el moviment associatiu de la ciutat de València per excel·lència, en altres localitats hi han d’altres moviments també importants però…, resulta curiós comprovar els moviments socials en alguns esdeveniments fallers on la participació és multitudinària, mentres en altres cal convidar a figurants per assistir.

No vull deixar així la meua reflexió, la meua argumentació esdevindrà que actes més culturals i fóra de la setmana fallera són pràcticament difícils de mesurar en la participació, malgrat que som un món associatiu i cultural… ja ho acabarem que hem d’assistir a un acte i tal com estan les coses pot ser estem a soles.  Vos contarem!!!

Un llibret de falla és una publicació de continguts fallers, de continguts fets per fallers, de continguts per als fallers o una publicació sense continguts?

La resposta és d’allò més senzilla, el que cada comissió desitge, però si ens quedem en aquesta resposta no avancem massa a l’hora de fixar criteris per a un premi, perquè estem parlant, com quasi sempre, dels premis. Parlar de llibret hui en dia és parlar de premis, els qualsfer treballs editorials veritablement excessius, però malauradament els premis parlen de llengua i els premis que atorga la Generalitat per l’ús del valencià deurien ser això, per l’ús del valencià i no valorar el format, el tipus de lletra o el paper on s’ha imprès. Bé, l’esperança és que hi han de més roïns; els premis!.

Pot ser aquestes reflexions no siguen ben enteses, perquè no parlem d’excessos, però és ben cert que de premis està ple el món faller i pot ser l’única motivació per sacsar un moviment associatiu massa estructurat i a més, una de les poques vies de finançament de la festa.

D’altra banda el llibret que és mitja de comunicació en el barri, en el poble, en la contornada, és un llibret que complix la vesant comunicativa i per tant estem parlant d’un mitjà de comunicació i així, la difusió de l’idioma té més sentit. I de la mateixa manera, podríem parlar de potenciar econòmicament als blocs i pot ser aleshores perdessin el valor d’independència i transparència que alguns s’han guanyat.

Bona mostra d’això es el lliurament del I Premis a la mare que va parir a l’artista de la falla estètic-satíric-compositivament compensada del món mundial…” que atorga el prestigiós bloc “Malats de falles” en l’article de 19 de maig. Enhorabona per fer-ho!!!

Parlant de comunicació i independència, des d’excessos fallers ens fem ressó d’una proposta que va sorgir als millors vehicles comunicatius del món, com són els corredors o els dinars d’algunes trobades, i que argumentaven la creació d’una televisió, pot ser ràdio, per Internet on es parlarà de falles des de l’altre punt de vista, on els seus reporters habilitats als actes oficials foren incisius, directes, reivindicatius i que preguntaren allò que no es pregunta.
Pot ser això siga la filosofia d’un bloc?

Encara que siga una festa o un acte dels que ens agrada, sempre, hi ha un excés. Però, comencem a pensar, ja ho sabíem, que és una condició de l’ésser humà i no, només, del faller.

Vam tindre l’ocasió d’assistir a la III edició de la Mostra del llibret de falla i de foguera que es va celebrar, i amb molt d’èxit, a Gandia i, més concretament, enguany a l’inigualable museu faller de la Junta Local de falles de Gandia. Dins d’aquest marc i en la simpatia dels seus amfitrions hem pogut gaudir d’una jornada de convivència i de compartir cultura comuna i a més, de aprendre valenciana, que no valencianisme.

La diferència estreba en l’àmbit d’actuació i de la forma de mirar-se. Ens expliquem doncs, la trobada estava integrada per moltes falles i, molt poquetes del cap i casal, i d’això parlem que a la capital sembla que gens més es mire a u mateix i, a més és vol vendre el valencianisme de capital i, llavors, en una jornada en la resta de falles i fogueres de la Comunitat Valenciana hem aprés més, que tot un segle anant a les reunions del sector o a les de Junta Centra Paellera. Hem aprés de falles, de cultura, de formes de fer, de valenciana.

I no perquè a la capi ho fem malament, que també, sinó perquè no som capaços d’admetre altres fills, altres línies d’actuació, altres mons, per impregnar-se d’experiències enriquidores i que aporten canvis a la festa i que a més, possibiliten noves fórmules SOStenibles d’actuació.

Pot ser que les diferències comencem a trobar-les a les mateixes entitats que ens governen o que ens coordinen, i depèn del verb que fer servir estarem parlant de models diferents de viure i deixar viure la festa. Si els màxims responsables de l’òrgan suprem de la capital esta controlat i dirigit pel regidor de torn de l’Ajuntament estarem parlant de govern i per tant estructura del partit governat, siga el que siga, però este és d’un color. Si pel contrari, la Junta de les falles és una representació, un òrgan representatiu de les associacions culturals que l’integren, estem parlant de coordinació i per tant no hi han influències ni intervencions polítiques a la festa. No més cal visitar el museu faller de Gandia i totes les seues instal·lacions per donar-se compte d’allò que parlem.

Estes paraules no volien parlar de política, ni d’estructures organitzades o per organitzar, volien parlar de llibret i de la cultura que hi ha dins i a més de la cultura que podem aportar des del món faller a la resta de la societat, en ISBN o sense, que a més va ser tema de la jornada. I torna a donar-se la treta que només deu de setanta comissions eren del cap i casal i cap de les més guardonades, però almenys en els ulls ben oberts i absorbint informació.

L’excés d’aquest “post” no és tant l’acte en si, ni els assistents, (actessius alguns) i si els excessius preus d’alguns exemplars, l’excessiva presència de col·laboracions adients a la festa, la recarregada presentació de llibres d’algunes comissions o l’excés de celo d’algunes altres de les seues creacions, però en general un excés molt gratificant.

Gràcies.

Estava jo berenant, més bé celebrant la Concepció en casa d’una tieta de la meua dona i això que parles de coses, que podeu imaginar… però, no se molt bé com m’he vist parlant de l’art de criticar (el que s’ha fet sempre als mercats, però en bona intenció). Un d’ells, familiars de la meua dona, pensava que la crítica està bé, però en cura, que no cal passar-se en exercir-la. I, m’ha vingut al cap una entitat de La Safor que fan d’això de riure’s dels altres la seua idea de viure, son l’associació cultural El Pardal Rampant.

Esta gent promou la creació, difusió i recerca de tot tipus de material satíric valencià, perquè pensen, com jo, que rient-nos de les coses, les coses poden canviar. Es decanten per anar més enllà per a transformar la societat valenciana, en allò més modern, democràtic, sense complexos i en sentit de l’humor.

I he acabat el berenar, i he pensat. Quina diferència hi ha entre esta associació i les comissions falleres? Es un moviment associatiu com cal, o és que el sentit crític, reivindicatiu i de rialles, s’ha perdut?

Per mi, no es un dels excesSOS de la feta, més bé falten recuperar este iniciatives als monuments i al dia a dia dels casals, encara que ara torne al berenar o directament al sopar…

Tots son artistes fallers, i d’especial, però entre un monument i d’altres hi han excessives diferències, ells ho saben, és el seu treball i, van estar raonant un mati de diumenge, a les ataraçanes del port de València i a la fi, eixiren per la porta gran… signant autogràfs als assistents. (No més faltava Paco Roca, que planta en Cuba - Litarato Azorín, per què?)

Els artistes, que deurien ser més importants, és quedarem en un anècdota davant de la prepontència d’algunes comissions de la Federació de Falles d’Especial i els diaris, com sempre, centraren la notícia en el pressupost, de tal manera que Levante a la seua edició escrita va traure més gran unes que d’altres (imaginem que ací estava pactat). Tant és així que donaren més importancia a un monument que als altres per l’única raó de valdre més “cales”, juntament la comissió que emprearà 900.000 euros en el monument… Si vareu tindre sort de no veure’l, ara tens l’opció de comparar-les en l’edició digital, comparar-les encara que ja es pot saber qui serà el primer de la fila.

Si una comissió vols dedicar, tants diners, és la seua manera de viure les falles, el problema és quan la inversió provoca excesSOS en la festa, provoca desinterés per les tradicions i intenta fer viure de la seua mateixa manera el món màgic de les falles. A la resta, ens queda l’opinió i, almenys el monument infantil de Na Jordana és dedica a la sostenibilitat… És un principi!!.

En la seua tercera edició estiguérem presents a les Converses Les Falles a La Nau, el dilluns 19 de novembre en el tema “La sostenibilitat de les falles”. La sostenibilitat ambiental, amb la intervenció de Joan Francesc Àlvarez (Químic), Víctor Belloch (Biòleg i tècnic en educació ambiental), Amando García (Universitat de València. Membre de la Societat Espanyola d’Acústica), Emilio Tamarit (President Falla Lepant-Guillem de Castro), Alejandro Santaeulalia (Artista faller) i moderant Ferran Garcia (Periodista).
Bona presentació de taula i millor moderació, que ens va introduir a la temàtica i ens va fer participar.
Després de sentir-los a tots jo continue preguntant-me, quina responsabilitat tenim les comissions a l’hora de contractar un artista que talla el carrer 4 dies abans per problemes de grua, o de deixar les llums enceses durant més temps del que pertoca…
S’obriren vies per fer sostenible la setmana fallera i millor dit, l’exercici complet, des de trobar plàstics sostenibles, com ara un polímer que ix de la taronja (un plàstic molt semblant al suro blanc, però sense contaminar), fins aplicar la normativa ISO 14001 a les comissions falleres… idees per a començar a somiar?. La creïlla es va llançar, veurem qui l’arreplega, però tal volta cal fer un estudi seriós de sostenibilitat a la festa.

Al dia seguent, el 20-n parlaren de “La sostenibilitat de les falles”. La sostenibilitat social, amb la intervenció de, Antonio Pla (vicepresident de la Federació d’Associacions de Veïns de València), Daniel Buj (president de la Interagrupació de Falles), Josep Boix (vicepresident quart de la Junta Central Fallera, responsable de l’àrea de Participació Ciutadana i Festiva), Francisco Pérez Puche (periodista), moderats per Daniel Borràs (periodista, redactor del diari El Mundo).
Es una pena però em va decepcionar prou el debat, massa justificatiu i poca profunditat, però pitjor portar per Daniel Borràs, que no va saber centrar cap qüestió i va deixar massa obert el contingut on Pérez Puche estava en la seua salsa, sense voler entrar en el problema reial.
El que més pena em dona, no s’haver perdut l’oportunitat de fer-ho, sinó que es quedara una dona major sense contestació veritable… ella encara pensava que l’Ajuntament anava a prendre mesures, per controlar les vies d’emergència, els mínims de control i que s-encarregara de fer complir la llei, encara que siga d’altres Administracions.
Crec que tirant balons fóra, mai farem una festa sostenible, mai tindrem la tranquil·litat de no molestar més del que és col·lateral a una festa.
En resum, som els fallers, ja que l’Ajuntament no ho farà, els que haurem d’exigir al pirotècnic que complisca les lleis del delegat de govern, no deuríem tallar els carrers fins que no fera falta de veritat, podríem pensar en llums ecològiques, en assegurar que a la nostra demarcació qualsevol malalt podrà eixir en una ambulància sense cap problema o que puguen accedir els bombers

No sabrem el nom de la dona però espere no saber tampoc el del senyor que va parlar més, un faller del públic que havia estat a Alcoi i li feia més por els trons d’allí que els de les falles,… i no vam poder fer la pregunta… el que paga mana. Doncs, son les comissions les que haurem de posar-nos durs i controlar o la festa serà incontrolable.

Salutacions