Arxiu de la categoria 'ExceSOSd'Instal·lacions'

Sant Baldomer

Friday, 03/12/2010 (07:16)

Wikipèdia arreplega que la denominació de falles correspon a les construccions artístiques de materials combustibles en el seu conjunt, que representen figures conegudes com ninots i composicions d’elements. Al llarg de la història els materials han anat evolucionant, però tradicionalment, estos ninots eren de paper, cartró i fusta. Actualment les figures més voluminoses es fan de suro blanc, ja que permet formes més lliures i de major grandària.

D’altra banda, ben és sabut que en la cremà es commemora el canvi de solstici, abandonant l’hivern per donar pas a la primavera i va ser el patró dels fusters el que va donar nom a la festa.

Estes afirmacions no diuen res, i molt menys als fallers, que ho coneixen en exactitud, uns més que d’altres, i fan nom d’estos fets afegint crítica a les seues creacions pensant que el foc es portarà l’objecte de la crítica. Però, pot ser algú deixarà d’entendre res si parlem de Sant Baldomer, en compte de Sant Josep, ja que Baldomer era ferrer i va ser proclamat patró dels ferrers. També un home humil i senzill, però diferent…

Fet l’aclariment, no caldrà consultar la RAE, després de tots el canvis que està duguen a terme, però segur que trobarem que la falla és un conjunt de figures de fusta i cartró que caricaturitzen i ironitzen sobre personatges o fets d’actualitat i que es cremen públicament a València la nit del 19 de març, festa de Sant Josep.

En tanta definició prou evident, difícilment podem parlar d’excessos si no et quedes a la cremà d’algunes falles. Caldrà preguntar a la brigada de neteja de l’Ajuntament, si a banda d’excessos de cendres i embrutisca, hi ha alguna cosa més…

La resposta la troben en la justificació de la seguretat dels monuments plantats al carrer, ja que per pujar més de 30 metres sense perill per als visitants, els artistes fallers utilitzen estructures de ferro. Si de ferro!. Així, el gremi descansa més tranquil i reduïx cost de producció, encara que baix les cendres de la cremà calga tallar estructures metàl·liques en ferramentes especialitzades, per part del servei de neteja.

No està prohibit gastar este tipus de materials i segons els artistes es moltíssim més econòmic que una estructura de fusta. Malgrat això, la cremà no lluïx igual quan queden, després de desaparèixer els ninots, unes bigues de ferro en peu i l’estructura de la falla no cau mai a terra. (Sant Baldomer front Sant Josep)

Per tant, serà possible trobar com assignatura del currículum del futur curs d’artistes fallers, “Les estructures metàl·liques. Aplicació pràctica” o “Ingenieria de las estructuras metálicas”, com es va sentir a Veus de Festa del divendres 26 d’octubre de 2010…

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/H_0TyM8loxI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

canvis a llarg termini

Thursday, 29/10/2009 (11:38)

Dos excessos estan flotant per l’ambient festiu del cap i casal, o millor dit de la nostra Comunitat autònoma, dos excessos que poden canviar essencialment la festa tal com es coneguda hui, tal com s’ha estructurat fins ara i, que en alguna ocasió ens hem fet ressò des d’este i des d’altres fòrums d’opinió, bé siga per l’excés que hi suposava, bé pel comentari fàcil d’una xafarderia.

Al mirar la data, finals d’octubre de 2009, des de la perspectiva que dona el temps (si ho estàs llegint en el futur de hui), pots ser s’en adonem del canvi que parlem, un d’ells afecta a l’estructura interna dels gestor de la festa, però en repercussions directes a l’estil d’actuació de la mateixa, i l’altre a la sagrada indolència dels fallers respecte determinats ajuntaments a l’hora de regular les seues activitats festives.

Sense intenció de profunditzar en aspectes sociològics, es clar que el beneplàcit que han atorgat a les festes falleres i l’esquena que, en un moment donat, va donar el partit actualment a l’oposició (que no els progressistes) ha fet que la mínima regulació de les activitats als casals lluïsca per la seua absència i per tant, a l’hora d’intentar regular-ho, pot ser els vots, que tan segurs estaven, ara volen cap altres franges polítiques.

Però, encara no hem parlat dels canvis i molt menys del que ens aventurem a pronosticar després. Un d’ells, ja és una realitat i, ens estem referint a la frase ja celebre “Hui baixe d’este tren”, de la que va ser vicepresidenta de Junta Central Fallera i dona de confiança del secretari general. La dimissió de Begoña de la Concepción obri unes expectatives en l’equilibri de forces de la gestora festera, ja que de sobra es sap el que parlaven els corredors de la seu fallera, i de les forces dels diferents sectors. Este fet en si, no és massa important, si no fora per les funcions encomanades al càrrec (no oblidem l’actual fallemajorització de la festa, i la importància que les comissions donen a la presència de la màxima representant) i que, permet condicionar la resta d’accions destinades a les falles.

El fet que Begoña fora Fallera Major de València (crec que al 83) ha donat experiència, energia i vitalisme a l’hora de desenvolupar la seua tasca i, també ha determinat els plantejaments d’actuació donant una importància excessiva a la figura de la Fallera Major, que com a representant cal tindre, però en una considerable mesura. Ara, el seu predecessor, més docte en temes competitius, no obstant deixa la delegació d’esports per incorporar-se al càrrec, pot fer de l’agenda de la Fallera Major i del seu protocol un assumpte menor, com marquen les normes protocol·làries.. “que parega natural el que és natural i, en el respecte degut al lloc social que s’ocupa sense extralimitar-se”.

D’altre excés, del que tindrem temps a parlar, ens ocupa de la regulació de les activitats als casal, que front a l’estancament inicial contrari dels fallers és situa el moviment veïnal, que lluny de ser enfrontats, pensem serà positiu per a tots. D’una banda, el veí tindrà la seua defensa front a determinats excessos i el faller tindrà el seu recolzament a l’hora de fer les coses com toca i poder fer, sense por, les seus activitats quotidianes que possibiliten el manteniment cultural valencià.

Com sembla que la problemàtica era més de les rodalies o comarqueries (aplicant el paral·lelisme dels provincians respecte la capital de l’Estat, en tots els respecte) la Conselleria de Governació intervé de manera global per a tota la Comunitat Valenciana, convidant a la Federació de municipis i províncies (que no de comarques) i proposa tres llicències o permisos administratius d’activitat que regularan els horaris als casals (no estem segurs si s’aplicarà a la resta de locals d’entitats culturals festives) segon la LLEI 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de Protecció contra la Contaminació Acústica.

Per finalitzar (per ara) i en paraules del president de Junta Central Fallera i regidor de festes i cultura popular de l’Ajuntament de València En Fèlix Crespo, “Esta reunión es globalmente muy positiva”, podem concloure que estem arribant a la fi d’una part dels excessos i encetem el camí d’un conviure més sostenible entre la ciutadania i la festa valenciana, que en definitiva és cultura.