Arxiu del July del 2011

Excés de cultura?

Monday, 04/07/2011 (06:45)

Comparar totes les associacions culturals de la ciutat és una bona forma d’equitat en qualsevol ciutat del món, però al cap i casal, comparar les falles, com entitats culturals, amb Ca Revolta, l’entitat cultural, progressista i revolucionaria, pot ser siga un exercici arriscat, políticament parlant.

L’excés que es pot cometre per la normal activitat d’una entitat cultural, efectivament no és imputable al color, ni a les simpaties polítiques, d’unes front a d’altres. Si molestes, molestes, tants als veïns de dretes com d’esquerres i, la ciutadania, a l’hora del seu descans, no mira si és una falla o no, encara que alguns siguen més permissius segons d’on vinga el soroll a l’hora de dormir; no es el mateix que sone “el faller” que “la muixeranga”. (serà per l’excés de greus d’algunes notes!).

El problema de l’excés sonor no és, tant la molèstia, que deu ser el més important en tots els casos, com sí la normativa que els classifica a cada local cultural. La normativa aplicable en tots els casos s’ix de la pública concurrència dels establiments comercials com ara, bars, discoteques, etc. Tot això malgrat que dins de l’excessometre faller hi ha tolerància, dins d’uns límits, pel fet de ser la festa oficial del cap i casal.

Una volta classificats, o millor dit no classificat, en cap dels paràmetres normals, la normativa aplicable, respecte la sostenibilitat ciutadana passa per les excepcions i ací, troben la clau del conflicte polític que suposa comparar el tancament de Ca Revolta amb el dels casals fallers. Sí s’aplica la classificació de casals festius a les entitats culturals i s’actua per l’autoritat competent d’igual manera, el problema desapareix. Segur que Ca Revolta no estaria represa d’inhabilitació i pot ser, cada 15 de març es plantara un cadafal al carrer Santa Teresa, 10.

Conegut que el veí que va cursar denúncia a Ca Revolta, ja no viu al barri, independentment el seu pensament ideològic (gent del barri que el coneix ens diuen que pinta amb blau), i que hi ha prou denúncies als casals que es voten la normativa, la comparació resulta difícil de mesurar, almenys sense una investigació dels fets a fons. Pot ser ara, en la nova composició del consistori tot això serà possible i veurà la llum.

Des d’altre punt de vista, pensant en futur, la comparació la va fer el grup Compromís i ara falta veure com s’interpreta al món faller esta disjuntiva, ja què l’entrada del grup nacionalista al consistori ha estat mirat amb detall per part de les forces ocultes del col·lectiu faller, que si ja recriminen el fet de la falta d’arrelament a la festa, esta comparació pot ser no ajude massa. Però d’altra banda, la coherència en les manifestacions d’esta coalició, a la llarga, pot ser siga la millor recepta.

No pensem que agrade ningú un enfrontament obert entre les cultures progressistes i les falles, de fet sempre hem pensat que les falles son tant progressistes com qualsevol manifestació cultural. Però caldrà posicionar-se en positiu perquè qualsevol entitat cultural puga fer les seus accions lliurement i sense molestar ningú més del precís.

Així, el manifest que fa Compromís (*) al seu bloc el considerem l’essència de les falles, i per tant la demostració que cal anar en la mateixa direcció totes les entitats culturals valencianes dient hui estem #ambcarevolta:

(*)El que diferència una societat democràtica d’altres que preferim no recordar, és el tracte a les organitzacions i associacions que puguen ser crítiques amb el poder establert”.

Enllaç d’interés de VilaWeb: