Arxiu del January del 2011

De l’excés de pintes a l’excés “frikifaller”

Thursday, 20/01/2011 (07:45)

Ja ha passat prou de temps com per analitzar en mesura suficient el que podem considerar un excés de pintes, i no és perquè puguem pensar que el més important d’una entitat fallera no és altra cosa que la falla i sí, perquè cal respectar l’equilibri entre la gent que viu la crítica, la sàtira, la falla com a expressió artística i la que ho considera com la possibilitat de relacionar-se socialment emmascarats en les tradicions i els arrels més o menys consolidats.

I, va ser l’altre dia, xarrant en amics fallers, dels que parles de falles i no pares, dels que pots conèixer noms d’artistes i projectes, amics en els que compartiries les despeses d’una plantà. Va ser en el transcurs d’esta vetlada, més pròpia d’una malaltia fallera que d’altra cosa, quan decidirem donar a conèixer l’excés que ens ocupa.

Un acte de presentació de projectes fallers sense artistes fallers, seria el titular i la raó que va començar la nostra improvisada tertúlia. Alguns defensavem que la mateixa comissió podria explicar perfectament els projectes (1) i d’altres, que no entenien un acte de presentació d’esbossos fallers sense els artistes. El que sí que teníem clar tot dos grups era que la desfilada de Falleres Majors era prescindible

La possibilitat de conjugar tots els projectes d’un grup de falles en el mateix acte, per als que ens agrada este món, cal reconèixer que era, i serà, tot una oportunitat d’olorar a pólvora a dos mesos de la setmana fallera. Xe, tot un plaer per un diumenge del fred gener, el conèixer de primera mà, siguen els fallers o els artistes els que ho expliquen, tot allò que plantaran; els detalls dels ninots, els lemes i les crítiques de les conductes que intentarem ridiculitzar i, que per Sant Josep volem cremar.

Encara i tot que sabíem que l’acte es compartiria en una entrega d’altres premis, dòmino, parxís, dibuix, entre altres.. i en la conseqüent assistència de la comparsa de premiats, de representants del quadre d’honor de cada comissió i dels respectius pares, mares, iaios i més d’un amic caldós, esperàvem inquiets el moment de l’explicació dels projectes.

Doncs, caguera de bou!. L’excés de protocol, o de fallerio, o de no sabem molt bé què, va convertir l’acte en un passeig de màximes representants, que en ocasions no sabien ni el nom de l’artista, ni el títol, ni el que tindran plantat, si l’artista no els deixa plantats abans, a la seua demarcació.

Entenem com a un excés el protagonisme de les Falleres Majors front al monument en este tipus d’actes, ja que per a cada cosa hi ha el seu moment. Així, hi ha moments que a les pintes caldrà rendir homenatge i altres, que serà el monument el protagonista, però si no respectem els espais o les parcel·les de cada grup, pot ser els “monumentalistes” podríem plantar sense Fallera Major, i a l’inrevés, podríem desfilar sense res a plantar?

Malgrat el nom d’este post, pot ser agressiu, considerem que és l’anècdota d’una Agrupació que del nom ja no ens en recordem perquè segurament podria ser extensible a d’altres, però que ens servirà de reflexió per si cap dia els polítics pensen que no cal fer falla i, només es queden en el moviment social de l’associacionisme faller, sense diferenciació de tantes i tantes festivitats.

Com a conclusió vos contem que la frase més sentida a l’acte per part dels presidents que exposaren els seus projectes (que alguns ja podíem haver deixat parlar als seus delegats de monument…) va ser que no ens podien contar més perquè així aniríem a veure-la i si contaven massa no la visitaríem. En castella, “Manda huevos”, podria ser l’única frase bonica que el col·lectiu de frikis fallers allí reunits, segur que pensàrem. Si les persones que tenen la malaltia fallera clavada al cos poden arribar a veure de mitja unes 300 falles a la setmana fallera, a quines, de les del muntó, aniran més probablement; a la que l’incite la seua curiositat i que vullga conèixer com han resolt el projecte plasmat al carrer o, pel contrari, aquelles de les que no se sap res, a voltes ni el títol, si no vas a veure-la????

(1) la fonamentació d’este grup s’explica en la necessària implicació dels fallers, o almenys un grup d’ells, en l’evolució dels seu monument que malgrat l’absència de l’artista podrien transmetre en il·lusió el que van a plantar. Pot ser massa utòpics, però no deixa de ser el que feien a l’antigor.