Arxiu del May del 2010

Excés d’aparadors

Wednesday, 19/05/2010 (05:15)

La plaça de l’Ajuntament és la plaça volguda pels artistes fallers per a plantar, és l’aparador de la ciutat, o almenys era fins fa poc de temps que s’ha traslladat cap a Nou. El consistori tria l’artista per plantar la seua falla que va fóra de concurs com a cadafal de tots els valencians i perquè les FM d’aqueix any puguen votar-li foc i sostraure-li un ninot.

Fonalmentalment són els objectius per fer un monument a la plaça dels valencians, al centre del cap i casal. Diuen que és el monument més vist, que no el més mirat, perquè són molts els ulls que el contemplen, mascletà darrere mascletà, però pocs els que li peguen la volta buscant la sàtira que deuria haver-hi en qualsevol monument.

Però, son els visitants els que han pogut mirar el cadafal municipal per donar-se conte que la crítica i sàtira que és respira a la ciutat. Així son els, els han pogut llegir entre-ninots tots els fets i esdeveniments que han ocorregut durant tot l’any i que els valencians volem oblidar-los, com marca la tradició, cremant-los en el canvi de solstici. O almenys, eixa és la idea de la crítica fallera; exposar les nostres vergonyes i burles per poder cremar-les.

Efectivament, ni els visitants, ni els d’ací, hem pogut veure al monument municipal cap substància del que comentem, més bé al contrari, ha estat un aparador de les bondats de la ciutat. Només cal analitzar la temàtica dels últims deu anys i buscar en la memòria col·lectiva escenes dels cadafals plantats en eixa dècada per donar-se compte:

Al principi de la dàcada (2000 i 2001) es va tractar el lema del tercer mileni i l’adeu al segle XX, com era de lògica.
Al 2001 feren un homenatge a la mar i al 2003 a les bandes de música, com no podia ser d’altra manera.
Entre el 2004 i el 2006, la temàtica dels homenatge continua en el cinema, la pintura i en els contes de la imaginació, que, que?.
Per fi, arribà el cim de la propaganda al 2007, quan no podíem tractar un altre tema que l’America’s cup en el lema la mar al vent, que no és que no es puga tractar, però des de quin punt de vista? De la mateixa manera, al 2009 l’Ajuntament va aprofitar el monument per vendre’ns el Biopark, si el tenim caldrà promocionar-lo, no?.
Del 2008 en el lema desitges el que desitges (una temàtica prou apropiada per poder traure la sàtira… es va quedar sense.) o enguany, al 2010, falles? o treballes? (que podíem haver tractar la realitat dels veïns que van a treballar en la setmana fallera i no poden, etc… Així estos dos anys també es quedaren en molta estètica i, molt bon rotllo. Però i la crítica?

Però, fóra de l’Ajuntament les coses son diferents? Doncs no tant, perquè recordem la missiva de la Federació de Falles d’Especial al 2.001, quan va demanar als artistes fallers que no feren referència al fet dels atemptats en els monuments. Segons paraules publicades al diari Levante-EMV del 7 de novembre de 2001, “los sucesos han sido de tal magnitud que sería una falta de respeto incluirlos en los monumentos y también lo hacemos en memoria de quienes fallecieron ese día”. I d’altra banda, des de JCF es va recomanar que no apareguera el greu esdeveniment en les falles que es plantarien en 2002.

Sense voler comparar en situacions anteriors en èpoques anteriors, caldrà, al menys reflexionar… Per exemple, la guerra civil va trastocar completament la festa i el consistori del 39 va recomanar no fer al·lusions, ni al sexe, ni a la crítica política. O més llunyà, al 1851, quan s’instaurava la censura sobre les falles per controlar la crítica política, social i moral dels monuments. Inclús en esta època es cobrava impost per plantar-les o calia demanar permís per a fer-ho. Estes pressions de l’últim ters del segle XIX aconseguiren que desaparegueren les falles de trastos vells i fins i tot, que al 1.866 no es plantarà cap monument.(*)

No creiem que en l’actualitat s’arribe a situacions de censura tant com altres èpoques, ni que es quede sense plantar cap monument a la ciutat, però tampoc ens agradaria que els monuments es quedaren únicament per fer propaganda de les polítiques locals o nacionals del país, siga un partit polític o altre. Un poc d’auto-crítica reprendria la flama sàtira als monuments i pot ser no molt llunyà, podríem parlar de guions als monuments i no, de pintes de les Falleres Majors.

(*) La ciudad ritual. La fiesta de la fallas.
Antonio Ariño.