Arxiu del August del 2009

Una cort de calçotets

Wednesday, 05/08/2009 (04:34)

Miguel de Cervantes després de llavar els seus calçotets va fer unes declaracions als mitjans de comunicació de l’època que van ocasionar manifestacions que hui no passarien d’un programa de televisió. “Hi havia una taca en aquell lloc, de la qual no vull recordar-me”, és la frase que va provocar que en mig de l’estiu, en agost, tornarem a parlar d’excessos, ja que creguem que els calçotets, al que es referia l’escriptor, s’han omplit massa com per no fer, almenys, reflexions al respecte.

Els calçons, és el terme genèric en què es designa tècnicament qualsevol pantaló, que només arriba fins als genolls, on es corda o lliga, com els que es porten baix de la “negrilla” en la indumentària valenciana masculina, que quan tels lleves comença l’espectacle, bé perquè encara el nudisme no està massa acceptat, bé com diuen en castellà “hablar a calzón quitado”, en anglés “to speak openly” o, al nostre valencià volgut, podria entendre’s com no tindre pels a la llengua, i és significatiu de parlar sense por a ofendre i, diguen els que es pensa, encara que puga oferir o tindre conseqüències.

I com a mostra de parlar clar, mireu, mireu l’article publicat a l’observatori de Riba-roja al voltant dels calçotets de Rouco Varela, que si be no té res a veure en el tema que volem plantejar… tracta de calçons i de parlar clar.

Però, en honor al museu europeu del calçó (existix de veres!), al post estiuenc caldrà dir les coses encara més claretes, caldrà dir que hi han excessos infantils, almenys en la “tria de xiquetes”, terme que encara que pot ser massa fort, fa referència exacta al tractament que el món faller dona a la preselecció de la cort infantil de València, una selecció de xiquetes sense més criteri estètic, que no hi es massa clar, però que fa una selecció “natural” per representar la valenciania fallera, com?

No acabem d’entendre’l a la cort major, no!. Però és la seua opció, son majors d’edat i prenen decisions a soletes (algunes). Elles podem participar al circ de la preselecció assumint les conseqüències de no ser seleccionada per motius de valenciania, o millor dit de representació de la dona valenciana, tal com els estàndard ens marquen.

I les xiquetes, sense parlar dels pares, mares, iaies, tios o membres de la comissió…, quina culpa tenen les xiquetes?, que han fet mal? I ací, ens fem ressò d’un bloc, que hem compartit posts, i que parla en primera persona del fet, una fallereta major que no enten que ha passat…

No entenen, molt bé, el sistema per proposar canvis a l’estructura fallera, imaginem que és l’Assemblea de presidents o el plè de Junta Central Fallera, o el clamor popular… com este últim cas, no s’ha produït ja. La proposta haurà d’eixir des dels que destil·len suc de cervell i, poden proposar accions diferent a la preselecció de xiquetes per a la cort d’honor, com ara un sorteig, que ja fan a la ciutat fallera d’estiu; Alacant.

Per si els que han de pensar en el tema (per això del suc de cervell, que no és cap insult) no tenen les neurones despertes per la calor estiuenca, hi ha un fum, un excés de referències pedagògiques per fer-ho… (ja hi hagué, per exemple una llicenciada en pedagogia al jurat infantil de l’any passat) Realment, com la pedagogia és la ciència de la reflexió crítica i reflexionada de l’educació, pot ser es trobe una bona solució

Podríem començar la reflexió pensant en el que passa per la ment de les xiquetes quan fa una pregunta com l’anterior, Pare, jo que he fet mal?… Els xiquets amb edats compreses entre 8 i 12 anys són uns magatzems d’informació i és el moment quan les històries són molt i molt màgiques. Així, cal donar-los molta informació amb tot tipus de detalls i, a poc a poc aniran obrint les seues ments per a adonar-se que existix més d’una única forma de comprendre una idea o un valor. Jo l’intentaria!.

Respecte als progenitors… Només recordar-los l’espot publicitari del ministeri de cultura de la campanya “Si tu lees, ellos leen” i que podem extrapolar al món faller de la cort, on son realment els pares els que indueixen als xiquets.

Nota: la quantitat d’enllaços del post son responsabilitat de la calor de l’estiu i d’intentar documentar-se, per google, facebook i d’altres, d’un mot poc gastat, (almenys com a definició): el calçó. I si no, que el pregunten a Pepe Pardo que va escriure per plaer de no sentir-se a soles… de “calzoncillos” i que, ens servirà per recordar altres temps i oblidar els excessos que som capaços de fer-ne.