ExcesSOSfallers

una critica des del mateix món faller

Excés de sàtira

Enviat per excessos el dia Juny 9th, 2009

50 entitats entre comissions falleres, fogueres i altres associacions van estar presents a la IV Mostra del llibrets de Gandia.

mostra El dissabte 6 de juny a les 10 del matí ja estaven estenen la seua exposició. Un 80 % dels inscrits muntaren en la sala polivalent del museu de Gandia totes les seues publicacions, llibrets, cd i tot el que volgueren estava present a la Mostra.

Cal destacar la presència de varies editorials, revistes referents al món faller i a més, enguany SI, Junta Central Fallera, que estava representada pel delegat de publicacions, Salvador Ferriol i la vocal Ana Nevot als que acompanyava Antonio Cerveró d’informàtica càmera en mà.

Una data, també a destacar, és la presència de només 8 comissions de la ciutat de València, el que fa només un 15 % del total inscrit. Pot ser, que no interesse tant la mostra o que llevat del 5é premi de Palleter i el 8é de Borrull Dr Peset Cervera, la resta de comissions del cap i casal han quedat molt enrere en la classificació de la Conselleria.

Després dela pausa-cafe i alguna que altra galeta, va començar la taula redona “L’explicació de la falla als llibrets” o com alguns ponents van dir “la crítica fallera”. La poesia satírica a debat, va ser un plat prou enriquidor per un dissabte de matí, que només va tindre un però, al debat, almenys per als del cap i casal, li va faltar la presència d’algun representant dels poetes festius, o poetes de lo Rat i cadascú…, que traga les seues conclusions.

Poeta, poesies, sàtira i satírics va ser una recepta per al bon humor, però també per comprovar les realitats de cada comissió. Així, moderat per Jesús Peris de l’AdEF cadascú dels poetes van comentar les seues experiències, relacions en comissions, en artistes i com no, el seu món literari i d’artistes.

Por ser, només en la presentació dels ponents podem saber del que allí parlarem, Martínez Furió es definix com un versaor en l’art de fer la punyeta i el podem llegir, per exemple, a la Malva d’Alzira. A Jesús García, president de la federació de falles de GAndia, encara que allí estava per la seua vesant de poeta, també molt afamat a Gandia. Des de Pluja teatre, arribà Josep Gorga, un dels més antics poetes satírics i escriptor de prestigi. Com trobador desvergonyit i un servidor de ningú es presenta Salvador Bolufert de Pego, un pardal de nit que ara es dedica a la literatura musical. Per últim, Josep Martínez Izquierdo, és un poeta de Lliria i compromés en la llengua i conegut en altres ambients com el poeta de foc.

En conclusió dir que a la ciutat de València, la crítica no es manté en el seu esperit inicial, però a la resta de pobles o almenys així parlaven els tertulians, la crítica política sense censures és la tònica més habitual al món faller i que l’acceptació d’esta crítica és un tema implícit al faller. De fet conten que els polítics comptem el número de ninots d’ells com a índex de popularitat. (Mira la galeria “Los ninots de los políticos” del Levante)

Després de sentir coses com que els premis son anècdotes, que caldria tindre uns criteris tècnics mínims als concursos literaris, i que alguns no parlen d’explicació de la falla i si de crítica del monument, perquè no fer una crítica sàtira d’un mateix… i signar com un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

2 comentaris per “Excés de sàtira”

  1. Malalt de Falles Diu:

    Dos apunts només:

    1. El concurs de la Generalitat no hauria d’haver premiat mai al llibret de Palleter, no per la qualitat documental que la té, sinò per l’ortografia emprada.

    2. Des de quan un ninot indica popularitat? Des de quan un ninot és homenatge? Els ninots no serveixen per a criticar? Alguna cosa falla…

  2. excessos Diu:

    Del tema Palleter no comentarem més que tens tota la raó en el teu comentari, al post no estem dient que estiga ben premiat… únicament que no hi eren a la Mostra encara que teníem premi. Pot ser això, demostre el perquè realment es presentaren.
    El tema del ninot…, pot ser no ens hem expressat bé, el que volíem dir és que els polítics assumeixen la crítica, no l’homenatge, i per tant el més criticat és el més popular, o almenys del que més es parla, que hi han voltes que és el que els polítics volen… recorda el dit: “que parlen de tu, encara que siga mal”.
    D’homenatge ja parlaran quan estiguem morts!
    EscesSOSfallers

Deixa un comentari

XHTML: Pots fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image