ExcesSOSfallers

Ja portem mes i mig del vint deu, que dit així ni és molt excessiu, ni tal sol es compren, però si ho fiquem en números segur que s’entén (inclús els que parlen la llegua de l’imperi l’entendran) 2010, l’estem vivint en molta cura, el Dosmil10 ja està ací. Bon any (que encara no vos havien saludat).

Fa unes setmanes que no activem el bloc més excessiu del panorama faller, o al menys pel nom deuria ser-ho, ja que hi han de més excessius i de tots els colors. I és que des de que va aparèixer la ferramenta informàtica faller 2.0 el cibermón faller està del més concorregut . I m’alegre.! Però al gra, que no hem incorporat últimament massa continguts perquè estem embolicats en llibrets de falla i en altre bloc d’opinió que vos aconsellem; Veu fina i fallera

El començament de l’any ha estat el més excessiu que conec, però reconeguda la debilitat que tinc als organitzadors d’aquest excés en té justificació. I estem parlant de la plantà atípica de la falla Corona per a cap d’any. La primera frase que podem pensar és… que no tenen prou els faller en molestar en la setmana fallera, com per emprenyar-la també en cap d’any?

I sí, certa raó en tenen, però jo el justifique perquè al tractar-se d’un aniversari i del lloc on estava situada, sense pràcticament cap molèstia, com aquell… tot correcte i no molestava tant. Pot ser que el fet de ser faller no em deixa veure més enllà. Lo cert és que va ser un esdeveniment únic i com teníem mono de pólvora ens va sentar d’allò més bé.

Així, superat la primera impressió d’excés, i coneixent dades de turisme que indiquen un interès inusual dels que ens visiten, podíem pensar en una forma més que bona de passar cap d’any i potenciar anar a prendre el raïm de la sort al costat d’un cadafal que critique excessos del barri i on es puga projectar un rellotge que ens recorde que l’any se’n va o que ens queden només dos mesos per cremar la sàtira en Sant Josep, com marca la tradició.

Sense poder acabar el llibret i fent les col·laboracions en les que estem immersos, salta la notícia dels més excessius de tots, els especials. Per l’any vinent, l’exercici del vint onze no podrem plantar falles de més de 100.000 euros.(Ni falta que ens fa, que si tinguérem diners pot ser plantàvem i ja veurien el que passaria) Bé realment l’acord no és que no podem plantar-ne i si que ells s’han auto-limitat, i com no l’Ajuntament li tira la culpa a Zapatero, clar!

Com pareix que no tindrem la fi d’exercici massa tranquil, segur que a Bolufer li donen un premi de Lo Rat Penat, (que el de la Malva ja el té) o, indulten el ninot de Corona que ha portat a l’Exposició (incluint la seua caixa d’embolcall ) o, la Fallera Major i la seua Cort tenen una grip que no permet fer la crida des de les Torres o, s’instaura un premi a la falla més sostenible o, imagina que més pot passar … en un any d’excessos i de tant de canvi.

Encara no hem cremat les falles i ja tinc ganes que arribe cap d’any per veure si els tres últims mesos son tant malrobades com els que estem vivint al VintDeu o del contrari, les eleccions locals i a la Generalitat és fan ressò del món faller i els polítics es disputen les comissions més especials. O això ja el fan?

Dos excessos estan flotant per l’ambient festiu del cap i casal, o millor dit de la nostra Comunitat autònoma, dos excessos que poden canviar essencialment la festa tal com es coneguda hui, tal com s’ha estructurat fins ara i, que en alguna ocasió ens hem fet ressò des d’este i des d’altres fòrums d’opinió, bé siga per l’excés que hi suposava, bé pel comentari fàcil d’una xafarderia.

Al mirar la data, finals d’octubre de 2009, des de la perspectiva que dona el temps (si ho estàs llegint en el futur de hui), pots ser s’en adonem del canvi que parlem, un d’ells afecta a l’estructura interna dels gestor de la festa, però en repercussions directes a l’estil d’actuació de la mateixa, i l’altre a la sagrada indolència dels fallers respecte determinats ajuntaments a l’hora de regular les seues activitats festives.

Sense intenció de profunditzar en aspectes sociològics, es clar que el beneplàcit que han atorgat a les festes falleres i l’esquena que, en un moment donat, va donar el partit actualment a l’oposició (que no els progressistes) ha fet que la mínima regulació de les activitats als casals lluïsca per la seua absència i per tant, a l’hora d’intentar regular-ho, pot ser els vots, que tan segurs estaven, ara volen cap altres franges polítiques.

Però, encara no hem parlat dels canvis i molt menys del que ens aventurem a pronosticar després. Un d’ells, ja és una realitat i, ens estem referint a la frase ja celebre “Hui baixe d’este tren”, de la que va ser vicepresidenta de Junta Central Fallera i dona de confiança del secretari general. La dimissió de Begoña de la Concepción obri unes expectatives en l’equilibri de forces de la gestora festera, ja que de sobra es sap el que parlaven els corredors de la seu fallera, i de les forces dels diferents sectors. Este fet en si, no és massa important, si no fora per les funcions encomanades al càrrec (no oblidem l’actual fallemajorització de la festa, i la importància que les comissions donen a la presència de la màxima representant) i que, permet condicionar la resta d’accions destinades a les falles.

El fet que Begoña fora Fallera Major de València (crec que al 83) ha donat experiència, energia i vitalisme a l’hora de desenvolupar la seua tasca i, també ha determinat els plantejaments d’actuació donant una importància excessiva a la figura de la Fallera Major, que com a representant cal tindre, però en una considerable mesura. Ara, el seu predecessor, més docte en temes competitius, no obstant deixa la delegació d’esports per incorporar-se al càrrec, pot fer de l’agenda de la Fallera Major i del seu protocol un assumpte menor, com marquen les normes protocol·làries.. “que parega natural el que és natural i, en el respecte degut al lloc social que s’ocupa sense extralimitar-se”.

D’altre excés, del que tindrem temps a parlar, ens ocupa de la regulació de les activitats als casal, que front a l’estancament inicial contrari dels fallers és situa el moviment veïnal, que lluny de ser enfrontats, pensem serà positiu per a tots. D’una banda, el veí tindrà la seua defensa front a determinats excessos i el faller tindrà el seu recolzament a l’hora de fer les coses com toca i poder fer, sense por, les seus activitats quotidianes que possibiliten el manteniment cultural valencià.

Com sembla que la problemàtica era més de les rodalies o comarqueries (aplicant el paral·lelisme dels provincians respecte la capital de l’Estat, en tots els respecte) la Conselleria de Governació intervé de manera global per a tota la Comunitat Valenciana, convidant a la Federació de municipis i províncies (que no de comarques) i proposa tres llicències o permisos administratius d’activitat que regularan els horaris als casals (no estem segurs si s’aplicarà a la resta de locals d’entitats culturals festives) segon la LLEI 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de Protecció contra la Contaminació Acústica.

Per finalitzar (per ara) i en paraules del president de Junta Central Fallera i regidor de festes i cultura popular de l’Ajuntament de València En Fèlix Crespo, “Esta reunión es globalmente muy positiva”, podem concloure que estem arribant a la fi d’una part dels excessos i encetem el camí d’un conviure més sostenible entre la ciutadania i la festa valenciana, que en definitiva és cultura.

Sé que estem a setembre, però ara, en la convocatòria del mes, he trobat per l’ordinador la reflexió que vaig fer només acabar l’Assemblea de presidents de falla de maig, crec!, on es narra l’última lectura d’una acta a l’hemicicle, un acte històric al que vaig poder assistir. Tot un excés d’adrenalina!.

Quan jo imaginava que arribaria tard a l’Assemblea, després de sopar en la meua dona que arribava d’assajar com cada dimarts i dijous, resulta que hi havia cua per entrar. Pot ser per ser la primera de l’exercici, pot ser per la crisi i que hi havia un control policial (millor dit, que calia passar per l’arc).Jo tot el camí pensant que no arribava a votar als membres de la comissió d’incidències, com no anava a llegir-se l’acta, seria tot més ràpid que cremar una infantil de suro, i clar, corre que és important, corre i,…

La segon sorpresa va ser que van llegir l’acta, crec que l’última, en l’excusa que no tots han actualitzat el seu correu electrònic i clar, cal llegir-la. Bé, així he pogut reflexionar i xarrar un poquet en els companys, que sempre és enriquidor. (*)

Una volta llegida es van continuar llegint més papers, ara els càrrecs de JCF i, mira… no hi han hagut canvis, al menys als càrrecs de les vicepresidències. També han llegit els vocals electes, imagine per als que no tenen actualitzat els correus electrònics, que tampoc tenen accés a la plana de fallas.com - que no falles.com, per llegir-lo.

Ens han contat les normes de la PreSelecció a cort d’honor, normes, les mateixes de l’any passat en la diferència de la proposat que s’ha presentat des de tres comissions i que fa referència a que les candidates han d’estar inscrites en dita falla almenys dos anys per poder accedir a la cort. Esta volta hi hem votat i, el resultat 22 mans alçades en contra, més el que aguantava el micro del Canal 8 al costat de l’altaveu. (Vos el jure!, la tenia alçada al costat de l’altaveu per gravar-lo). El proper dia intentaré fotografiar-lo.

Després de recordar que no podem passar-nos de l’hora de tancament de la revetla de Sant Joan (les 3 del matí), ni pense que deurien de fer-ho i, abans de recordar-nos les dades pròximes dels diferents concursos que hi han a la vista parlarem de sancions i si, ara ja estava preparat per a sentir-lo tot.

Una falla, que no diré el nom (també podeu trobar-lo a fallas.com - que no falles.com), va desfilar abans de l’hora (les 15:15 h.) de la primera hora prevista del primer dia de l’Ofrena, quan li tocava l’últim dia a última hora i per motius d’aglomeració de la nit del foc a la seua demarcació. I clar, l’han sancionat, que es pensaven ells!.

El fet és que ho demanaren, però JCF els va contestar negativament per escrit, però de la conversa , no escrita, del president de la comissió en el secretari general, van deduir que com que el carrer a dita hora és lliure, ningú els diria res i allí que es presentaren.

La sanció és bonica, mireu!. El president està inhabilitat de càrrec directiu fins dos anys (menys mal que no es càrrec públic, si no, no podria presentar-se a les eleccions europees). I la comissió, no més està apercebuda de sanció, per entendre que es pensaven que actuaven dins de l’ordre correcte.

I jo em pregunte, si jo l’any vinent volguera deixar-me la presidència i com que passarem enguany per l’Ofrena a última hora de l’últim dia… perquè no fem el mateix, que l’únic càstig seria per a mi i avant en la comissió. I damunt, em deixaríem apuntar-me al truc!

A per cert, tampoc hem votat als presidents de la comissió d’incidències perquè només s’han presentat els tres presidents que feien falta. Que no fer més comissions d’altres coses per votar-nos?

(*) A la fi, en precs i preguntes, el representant de la falla 21 ha preguntat quin dia era l’últim per actualitzar el correu electrònic a la secretaria virtual. I a més, ha preguntat si es sabran en antelació les normes dels concursos perquè les comissions puguen preparar la seua participació.El secretari general ha contestat que per la següent assemblea tindrem ambdues coses solucionades en la secretaria virtual en funcionament.

Miguel de Cervantes després de llavar els seus calçotets va fer unes declaracions als mitjans de comunicació de l’època que van ocasionar manifestacions que hui no passarien d’un programa de televisió. “Hi havia una taca en aquell lloc, de la qual no vull recordar-me”, és la frase que va provocar que en mig de l’estiu, en agost, tornarem a parlar d’excessos, ja que creguem que els calçotets, al que es referia l’escriptor, s’han omplit massa com per no fer, almenys, reflexions al respecte.

Els calçons, és el terme genèric en què es designa tècnicament qualsevol pantaló, que només arriba fins als genolls, on es corda o lliga, com els que es porten baix de la “negrilla” en la indumentària valenciana masculina, que quan tels lleves comença l’espectacle, bé perquè encara el nudisme no està massa acceptat, bé com diuen en castellà “hablar a calzón quitado”, en anglés “to speak openly” o, al nostre valencià volgut, podria entendre’s com no tindre pels a la llengua, i és significatiu de parlar sense por a ofendre i, diguen els que es pensa, encara que puga oferir o tindre conseqüències.

I com a mostra de parlar clar, mireu, mireu l’article publicat a l’observatori de Riba-roja al voltant dels calçotets de Rouco Varela, que si be no té res a veure en el tema que volem plantejar… tracta de calçons i de parlar clar.

Però, en honor al museu europeu del calçó (existix de veres!), al post estiuenc caldrà dir les coses encara més claretes, caldrà dir que hi han excessos infantils, almenys en la “tria de xiquetes”, terme que encara que pot ser massa fort, fa referència exacta al tractament que el món faller dona a la preselecció de la cort infantil de València, una selecció de xiquetes sense més criteri estètic, que no hi es massa clar, però que fa una selecció “natural” per representar la valenciania fallera, com?

No acabem d’entendre’l a la cort major, no!. Però és la seua opció, son majors d’edat i prenen decisions a soletes (algunes). Elles podem participar al circ de la preselecció assumint les conseqüències de no ser seleccionada per motius de valenciania, o millor dit de representació de la dona valenciana, tal com els estàndard ens marquen.

I les xiquetes, sense parlar dels pares, mares, iaies, tios o membres de la comissió…, quina culpa tenen les xiquetes?, que han fet mal? I ací, ens fem ressò d’un bloc, que hem compartit posts, i que parla en primera persona del fet, una fallereta major que no enten que ha passat…

No entenen, molt bé, el sistema per proposar canvis a l’estructura fallera, imaginem que és l’Assemblea de presidents o el plè de Junta Central Fallera, o el clamor popular… com este últim cas, no s’ha produït ja. La proposta haurà d’eixir des dels que destil·len suc de cervell i, poden proposar accions diferent a la preselecció de xiquetes per a la cort d’honor, com ara un sorteig, que ja fan a la ciutat fallera d’estiu; Alacant.

Per si els que han de pensar en el tema (per això del suc de cervell, que no és cap insult) no tenen les neurones despertes per la calor estiuenca, hi ha un fum, un excés de referències pedagògiques per fer-ho… (ja hi hagué, per exemple una llicenciada en pedagogia al jurat infantil de l’any passat) Realment, com la pedagogia és la ciència de la reflexió crítica i reflexionada de l’educació, pot ser es trobe una bona solució

Podríem començar la reflexió pensant en el que passa per la ment de les xiquetes quan fa una pregunta com l’anterior, Pare, jo que he fet mal?… Els xiquets amb edats compreses entre 8 i 12 anys són uns magatzems d’informació i és el moment quan les històries són molt i molt màgiques. Així, cal donar-los molta informació amb tot tipus de detalls i, a poc a poc aniran obrint les seues ments per a adonar-se que existix més d’una única forma de comprendre una idea o un valor. Jo l’intentaria!.

Respecte als progenitors… Només recordar-los l’espot publicitari del ministeri de cultura de la campanya “Si tu lees, ellos leen” i que podem extrapolar al món faller de la cort, on son realment els pares els que indueixen als xiquets.

Nota: la quantitat d’enllaços del post son responsabilitat de la calor de l’estiu i d’intentar documentar-se, per google, facebook i d’altres, d’un mot poc gastat, (almenys com a definició): el calçó. I si no, que el pregunten a Pepe Pardo que va escriure per plaer de no sentir-se a soles… de “calzoncillos” i que, ens servirà per recordar altres temps i oblidar els excessos que som capaços de fer-ne.

Diuen que el 51% de les accions del nostre València han caigut en un grup estranger, no se sap molt bé, si són anglesos o americans, però tenen diners per a invertir i, prou. Així, parlant d’americans em recorda els temps de la Gran Depressió, no com ara que només es una crisi, eh!, on després de la segona guerra mundial, el món de l’art va donar testimoni de l’avantguardisme nord-americà, que en uns anys va aconseguir traslladar el centre mundial d’Occident des de Paris a Nova York, per la implicació dels artistes i el sentit social de compromís dels avantguardistes. Eren temps de l’art modern.

I com el sotasignat, en plena calor de l’estiu, pensa que les falles son art, art efímer però art, i que tal com feren els americans en temps de crisi, on s’implicaren en moviments de denuncia social i ideològica, podíem reflexionar en l’estiu calorós de la nostra València, i fer que els artistes siguen més crítics en les situacions quotidianes del dia a dia, que les nostres comissions ens bolcaren en els monuments, com a màxima del nostre art autòcton, encara que efímer.

A més, en les nostres comissions també ho podem fer, tal com en el seu moment els artistes triaren Nova York, ara podia ser València la referència, i no només d’esdeveniments, perquè el concepte d’art s’entén com el procés creatiu en les diferents àrees en les que intervé, teatre, pintura, foto, música i inclús, el cant d’estil.

Ara bé, “Tot pot ser art, però no tot és disseny…” i d’estes accions podríem conèixer unes quantes als monuments plantats de lo quotidià baix la banderola de l’art contemporani o que de la cultura del tot val. Com a mostra d’autocrítica contemporània recomanen el blog “morecoffeeplease.net” i busqueu el post “Guerrilla, Todo puede ser arte, pero no todo es diseño” i veureu com s’han rescatat elements quotidians de Madrid, majoritàriament desperdicis, papers tirats, puntes de cigarret, cagades de gos, tots emmarcats i presentats com a verdaderes obres d’art. A més, pots trobar la seua ruta en Google Maps per descobrir-los. Tota una declaració d’intencions.

En definitiva, si el València és dels americans, un portugués plena el Bernabeu i les falles no fan crítica, creguem que la gent que no té criteri, deuria vore més la tele…

Des del proper 3 al 19 de juliol de 2.009 tindrem més noticies noticiables que en tot l’any puga tindre un polític moderat, i totes elles relacionades en el procés de selecció de la màxima representant de la valenciania fallera, i a més, en paral·lel a la fira de juliol. No sabem quina notícia donarà als mitjans de comunicació més lletres, més paraules i més opinions per omplir els seus magatzines fallers.

I és que en estes dates ens fem ressò dels periples, dites i diretes que portaran, ja pel mes de setembre, a elecció d’un grup de senyoretes que es convertiran en l’epicentre de la festa. Tot, absolutament tot, un món que gira al voltant de la figura de la Fallera Major i el seu glamour localista amb la màxima exaltació de la valenciania floral.

Segur, que no ens perdren les més de 20 preseleccions i milers d’entrevistes a cada candidata… tot un fum d’emocions!.

Així, no és d’estranyar que les xiquetes, que per una o altra raó podíem quedar-se fora del circ, foren tema a tractar en l’Assemblea de presidents. No obstant, esta assemblea decidirà sobre la quantitat d’actes que giraran al voltant de les Falleres Majors i les seues corts d’honor. Tu et perdries formar part de l’espectacle?

No és la primera volta que passa una cosa d’estes a l’hemicicle, però tampoc serà l’ultima volta que sentirem un terme un poc més atípic; la fallermajorització de la festa, que fa referència a què tots els actes fallers van en funció de la Fallera Major. No és un terme que ens inventem…, no. Només, cal llegir un fòrum molt faller com és cacau i tramussos per adonar-se: és possible que un acte en què els únics protagonistes siguen els fallers participants es titule respecte a unes meres espectadores?, clara al·lusió al tractament informatiu que va donar la plana web de fallas.com respecte a la visita de la cort al concurs de playbacks, que dia així;“La Fallera Mayor y su corte de honor disfrutaron de una nueva sesión de Playbacks”

En plena fase de preselecció de les preseleccionades que formaran la preselecció de la seleccionada no està malament preguntar-se si tot cal que siga així, si realment estem en un procés de fallermajorització?, o de promoció d’una determinada manera de vore el paper de la dona en la festa?. Dit paper serà motiu, pot ser d’altra història. Tractar en detall el paper de dona objecte, el concepte de dona fallera que regna però no governa serà un altre debat, ara només una reflexió perquè les que isquen del procés de selecció puguen disfrutar, sense obligatòriament ser el centre de l’univers faller del cap i casal i les rodalies.

Esta modesta opinió i d’altres que puguen vindre, començaria per un canvi en la forma de tractar les notícies, i sabem que des de determinats periodistes volen informar de la festa d’una altra manera, i que saben detectar en la nostra festa, plena de tonalitats, nous temps, nous debats, i transformacions.

(*) El vocable fallermarització ha sigut agafat prestat del Bloc Faller, gràcies!

50 tones de flors son moltes flors que ens perfilen una al·legoria a la primavera, 50 tones que conformen un manto a la nostra Geperudeta i ara, en l’entrada de l’estiu cal reflexionar entre els millors camins que ens portaran a dur-les.

En independència que tots els camins ens duran a Roma, la flor és un objecte important per al ser humà, i per les diferents cultures, la flor sempre ha tingut un lloc en les societats humanes, ja siga per la seua bellea intrínseca o pel seu simbolisme.

No cal recordar que este acte de devoció, si, devoció a la Mare de Déu dels Desemparats, es celebra des de l’any 1945, quan les falleres deixaven els rams de flors als peus de la Mare de Déu, junt amb l’altar major de la Real Basílica i en dos anys, és tanta l’afluència de falleres, que es decidix que l’ofrena tinga lloc en la Plaça de la Mare de Déu, depositant les flors en un bastidor de fusta que cobria els frontals de la Basílica. Això ens conten els fallers en més solera de cada comissió.

A mitjan de la dècada dels 80, s’encarrega a un artista faller, José Azpeitia, la realització d’una gran imatge de la Mare de Déu en un estructura que formarà un mant de flor que canviarà cada any, perquè vint-i-sis vestidors s’encarreguen d’arreplegar els rams de les falleres i ubicar-los en el lloc adequat per a confeccionar-lo.

I ara que falten 9 mesos, tot un embaràs d’opinions, de propostes, d’estudis, la més guerrera de les vicepresidències inicia un camí que estem confiats que, enguany si, serà productiu i demostrarem que els milers i milers de fallers, censats o no, compartirem devoció i benestar en un dels actes més característics de la festa fallera, encara que alguns som més del sant carpinter i de la seua màgica cremà.

Segur que entre la cervesa i la tapeta, el flotador i la tovalla d’estiu, podem pensar en la millor opció:

Anar el setze per la vesprada, passant els premis infantils al mati, La tercera via, Canviar el recorregut de Sant Vicent, Instal·lar passos elevats per als vianants, Fer l’Ofrena el cap de setmana anterior a Sant Josep o Redistribuir l’accés dels sectors, son bones opcions i no cal descalificar cap, i si, aportar…!!!

Fes la teua proposta per distribuir les 50 tones de flor d’ací a nou mesos de gestació i participa (com ara DistritoFallas.com) per compaginar la devoció a la Geperudeta i el benestar dels participants a l’Ofrena.

En plena preparació de les staycations o vacances en què no se’n va a cap lloc (vacances a casa ), la nostra Junta Central Fallera ja ha organitzat un dels concursos per als infantils que més passions i colzades desperta.

I tot això, amb unes bases al millor estil organització festiva o stayorganitation, que ens indiquen que res no ha canviat, bo si, el canvi ja es va fer l’exercici passat i consistia en no donar els premis en la plaça de l’Ajuntament. Per tant, enguany pareix que seguirem amb la stayorganitation i no sabrem que premis es donen en la plaça i on es fan entrega els que allí no es puguen atorgar per diversos motius de seguretat. El no posar en les bases el lloc d’entrega, l’única cosa que garantix és que no se sap on cal anar a per ells i, hi ha vegades que en allò que sempre s’ha fet o stayevolution, cal remarcar que ja no és així, encara que siga una mesura poc popular.

Pensar, que per a qualsevol organització d’esdeveniments la seguida o continuïtat funciona, és encertat, i inclús ajuda a la dinamització del mateix i per això, els canvis que s’hagen d’introduir caldrà comunicar-los, explicar-los i fonamentar-los.

No parlem del concurs de dibuix en concret, parlem de tots ells, que encara que s’hagen de convocar més tard, si les bases seran substancialment diferents estaria bé saber-les el més prompte possible. Imagineu que es prohibira la pintura roja o stayred en els monuments, caldria avisar-ho ja perquè el dit color no s’utilitzarà en els esbossos de falla, no?.

Bé, per tant, no costaria tant publicar els concursos i esdeveniments que es van a realitzar durant l’exercici, on es van a entregar i les dates aproximades, per dir que parlem de planificació, que encara que siga el més pareguda a la stayevolution, siga publicada per a poder planificar-se des de cada comissió, perquè n’hi ha que a l’estiu ja realitzen les seues maquetes i després va, i no hi ha concurs…, t’imagines?.

Com el dissabte van ser els xiquets i d’açò si, sabem que van estar al palau de l’Exposició, 100 anys després, pintant-lo. No!!!, això seria grafitti i d’açò JCF no organitza concursos. Realment van plasmar-lo en el seu bloc o conjunt de fulls de paper superposades. (hi ha plural de bloc?). Segur que els dibuixos són perfectes i el jurat tindrà difícil triar, o no?

Bé, per a despedir-nos, un missatge als usuaris dels concursos, entre els que ens incloem, estaria bé no utilitzar els colzes en la cua per a arreplegar el material de pintura, que estem en ple període de preparació de les staycations i ja se sap…

50 entitats entre comissions falleres, fogueres i altres associacions van estar presents a la IV Mostra del llibrets de Gandia.

El dissabte 6 de juny a les 10 del matí ja estaven estenen la seua exposició. Un 80 % dels inscrits muntaren en la sala polivalent del museu de Gandia totes les seues publicacions, llibrets, cd i tot el que volgueren estava present a la Mostra.

Cal destacar la presència de varies editorials, revistes referents al món faller i a més, enguany SI, Junta Central Fallera, que estava representada pel delegat de publicacions, Salvador Ferriol i la vocal Ana Nevot als que acompanyava Antonio Cerveró d’informàtica càmera en mà.

Una data, també a destacar, és la presència de només 8 comissions de la ciutat de València, el que fa només un 15 % del total inscrit. Pot ser, que no interesse tant la mostra o que llevat del 5é premi de Palleter i el 8é de Borrull Dr Peset Cervera, la resta de comissions del cap i casal han quedat molt enrere en la classificació de la Conselleria.

Després dela pausa-cafe i alguna que altra galeta, va començar la taula redona “L’explicació de la falla als llibrets” o com alguns ponents van dir “la crítica fallera”. La poesia satírica a debat, va ser un plat prou enriquidor per un dissabte de matí, que només va tindre un però, al debat, almenys per als del cap i casal, li va faltar la presència d’algun representant dels poetes festius, o poetes de lo Rat i cadascú…, que traga les seues conclusions.

Poeta, poesies, sàtira i satírics va ser una recepta per al bon humor, però també per comprovar les realitats de cada comissió. Així, moderat per Jesús Peris de l’AdEF cadascú dels poetes van comentar les seues experiències, relacions en comissions, en artistes i com no, el seu món literari i d’artistes.

Por ser, només en la presentació dels ponents podem saber del que allí parlarem, Martínez Furió es definix com un versaor en l’art de fer la punyeta i el podem llegir, per exemple, a la Malva d’Alzira. A Jesús García, president de la federació de falles de GAndia, encara que allí estava per la seua vesant de poeta, també molt afamat a Gandia. Des de Pluja teatre, arribà Josep Gorga, un dels més antics poetes satírics i escriptor de prestigi. Com trobador desvergonyit i un servidor de ningú es presenta Salvador Bolufert de Pego, un pardal de nit que ara es dedica a la literatura musical. Per últim, Josep Martínez Izquierdo, és un poeta de Lliria i compromés en la llengua i conegut en altres ambients com el poeta de foc.

En conclusió dir que a la ciutat de València, la crítica no es manté en el seu esperit inicial, però a la resta de pobles o almenys així parlaven els tertulians, la crítica política sense censures és la tònica més habitual al món faller i que l’acceptació d’esta crítica és un tema implícit al faller. De fet conten que els polítics comptem el número de ninots d’ells com a índex de popularitat. (Mira la galeria “Los ninots de los políticos” del Levante)

Després de sentir coses com que els premis son anècdotes, que caldria tindre uns criteris tècnics mínims als concursos literaris, i que alguns no parlen d’explicació de la falla i si de crítica del monument, perquè no fer una crítica sàtira d’un mateix… i signar com un faller que no calla, opina i no té la veu massa fina.

Una que volia descansar, descansar junt al meu company, de tots els excessos d’actes fallers i d’activitats col·laterals que hi fem. I va, i la filla xicoteta, decidix que vol ser Fallera Major. Quina putada! Un altra volta hem d’estar pendents del calendari, de pentinar-se, d’anar a les presentacions, i a més, de ficar bona cara. Com si no tinguera prou en el dia a dia de ma casa.
En casa som fallers de tota la vida, de tota la vida de les nostres filles!!!. Perquè abans (jo me’n recorde) ens anàvem a esquiar en falles, fugíem d’una ciutat d’excessos. Però, va ser tindre fills, i mira, et canvia la vida!
Mira si canvia que, com vos compte, enguany tocava descansar, havíem decidit passar a l’apartat de fallers paellers (si, dels que només baixen la setmana fallera i no paren taula ni per Déu) i com la filla és FM, el seu pare a de ser president de la comissió. I em pregunte: On m’he perdut?
Al ser d’una comissió xicoteta, trobar president no es gens fàcil i, si el que vols és passar un exercici raonablement tranquil en la filla com a màxima representat infantil, almenys que la cosa funcione, que ja coneixem casos de caos i no ens agradava viure’l. I damunt, som excessius i es fem càrrec de l’entitat, en idees, en noves tendències, en canvis i més canvis… On m’he perdut?
A més clar, s’ha fet un equip de treball per portar a terme el projecte de falla que ens agrada. A qui envisquem? Als amics, a les cosines, a la família… Altra volta a estar implicats!. Si fins i tot, soc la tresorera… On m’he perdut?
Almenys, estic en els meus amics, lluitant per la nostra cultura, la nostra música i portant-la més enllà de la pròpia festa. Són les amigues i amics les que ens portaran…