Excés de cultura?

Monday, 04/07/2011 (06:45)

Comparar totes les associacions culturals de la ciutat és una bona forma d’equitat en qualsevol ciutat del món, però al cap i casal, comparar les falles, com entitats culturals, amb Ca Revolta, l’entitat cultural, progressista i revolucionaria, pot ser siga un exercici arriscat, políticament parlant.

L’excés que es pot cometre per la normal activitat d’una entitat cultural, efectivament no és imputable al color, ni a les simpaties polítiques, d’unes front a d’altres. Si molestes, molestes, tants als veïns de dretes com d’esquerres i, la ciutadania, a l’hora del seu descans, no mira si és una falla o no, encara que alguns siguen més permissius segons d’on vinga el soroll a l’hora de dormir; no es el mateix que sone “el faller” que “la muixeranga”. (serà per l’excés de greus d’algunes notes!).

El problema de l’excés sonor no és, tant la molèstia, que deu ser el més important en tots els casos, com sí la normativa que els classifica a cada local cultural. La normativa aplicable en tots els casos s’ix de la pública concurrència dels establiments comercials com ara, bars, discoteques, etc. Tot això malgrat que dins de l’excessometre faller hi ha tolerància, dins d’uns límits, pel fet de ser la festa oficial del cap i casal.

Una volta classificats, o millor dit no classificat, en cap dels paràmetres normals, la normativa aplicable, respecte la sostenibilitat ciutadana passa per les excepcions i ací, troben la clau del conflicte polític que suposa comparar el tancament de Ca Revolta amb el dels casals fallers. Sí s’aplica la classificació de casals festius a les entitats culturals i s’actua per l’autoritat competent d’igual manera, el problema desapareix. Segur que Ca Revolta no estaria represa d’inhabilitació i pot ser, cada 15 de març es plantara un cadafal al carrer Santa Teresa, 10.

Conegut que el veí que va cursar denúncia a Ca Revolta, ja no viu al barri, independentment el seu pensament ideològic (gent del barri que el coneix ens diuen que pinta amb blau), i que hi ha prou denúncies als casals que es voten la normativa, la comparació resulta difícil de mesurar, almenys sense una investigació dels fets a fons. Pot ser ara, en la nova composició del consistori tot això serà possible i veurà la llum.

Des d’altre punt de vista, pensant en futur, la comparació la va fer el grup Compromís i ara falta veure com s’interpreta al món faller esta disjuntiva, ja què l’entrada del grup nacionalista al consistori ha estat mirat amb detall per part de les forces ocultes del col·lectiu faller, que si ja recriminen el fet de la falta d’arrelament a la festa, esta comparació pot ser no ajude massa. Però d’altra banda, la coherència en les manifestacions d’esta coalició, a la llarga, pot ser siga la millor recepta.

No pensem que agrade ningú un enfrontament obert entre les cultures progressistes i les falles, de fet sempre hem pensat que les falles son tant progressistes com qualsevol manifestació cultural. Però caldrà posicionar-se en positiu perquè qualsevol entitat cultural puga fer les seus accions lliurement i sense molestar ningú més del precís.

Així, el manifest que fa Compromís (*) al seu bloc el considerem l’essència de les falles, i per tant la demostració que cal anar en la mateixa direcció totes les entitats culturals valencianes dient hui estem #ambcarevolta:

(*)El que diferència una societat democràtica d’altres que preferim no recordar, és el tracte a les organitzacions i associacions que puguen ser crítiques amb el poder establert”.

Enllaç d’interés de VilaWeb:

 

Sí al valencià

Friday, 03/06/2011 (06:02)

Excés de campanya

Tuesday, 29/03/2011 (12:36)

Hui ja no poden, els polítics, inaugurar cap pont, cap pantà, ni cap monument, encara que siga faller…

Si el passat 19 de març este bloc eixia en un diari com un dels referents del món virtual faller perquè donem altra visió de la festa,(*) també el passat 17 de març altre, dels referents, saltava al noticiari festiu, i per tant, ens assabentaven d’un excés que cal comentar.

Coneguda és la comissió què, estant censada al registre de Junta Central Fallera, no participa als actes normalitzats de la resta de comissions, encara que és un referent d’una manera d’entendre la festa. No participa als concursos de falles, ni a les desfilades de la Mare de Déu, ni a les assemblees, però sí planta falla, feta per la comissió i, en moltíssima crítica. Això mai el dubtem.

Coneguda, d’altra banda, és la intenció del grup socialista de premiar la crítica local als monuments plantats a la ciutat atorgant el premi La Picota. Per cert, dissenyat per Ortifus, el de la frase mítica; “les falles han de parlar” i, en una dotació de 1.000 euros a la millor escena o monument que critique l’actualitat local.

Coneguda és també la predisposició dels polítics de fer-se la foto, i de fer-se-la en el moment adequat, del que segurament podran traure profit. Així, fàcilment podrem deduir que enguany serà conegut com l’any que atorgaren el premi La Picota a la comissió d’Arrancapins, la que no participa als premis…

Una de les premisses del nostre bloc, com bé explica Magda Brox, a El País, (*) és que les coses es canvien des de dins, cosa que es pot recriminar a la comissió anti-sistema per excel·lència. Sí, li ho hem dit a d’ells…, ens agradaria comptar en ells en els debats de la festa i, no només escoltar les consignes des de fora del sistema. Ens agradaria que aportaran propostes de millora a la festa per canviar aquelles coses, que baix el consens ens beneficiàrem tots.

Coneguda ara serà la nostra qüestió; és que Arrancapins té intenció d’entrar-tornar al sistema?. (ja que ha participat en el concurs de La Picota) o, pel contrari, va ser el grup socialista, el que en un excés de campanya, ha volgut inaugurar abans d’hora el progressisme faller?

D’una manera o altra, els 1000 euros que va rebre la comissió seran ben rebuts per potenciar la cultura valenciana que proclàmen i ens alegrem de debò. I a més què, la foto, al partit de l’oposició, el va suposar la repercussió per anunciar que tornen al món faller posicionant-se del centre, cap a l’esquerra.

Sort!!

(*)Internet 2.0 muestra otra visión de la fiesta (Sebas Marín acostumbraba a hacer las maletas para huir de las Fallas. Hasta que sus hijas consiguieron retenerlo para convertirlo en fallero de la comisión Borrull-Socors, de la que ha llegado a ser presidente. Desde hace tres años gestiona el blog ExceSOS Fallers, en el que critica los abusos de esta fiesta. La premisa que ha inspirado al mismo es que “las cosas se cambian desde dentro”.)

De l’excés de pintes a l’excés “frikifaller”

Thursday, 20/01/2011 (07:45)

Ja ha passat prou de temps com per analitzar en mesura suficient el que podem considerar un excés de pintes, i no és perquè puguem pensar que el més important d’una entitat fallera no és altra cosa que la falla i sí, perquè cal respectar l’equilibri entre la gent que viu la crítica, la sàtira, la falla com a expressió artística i la que ho considera com la possibilitat de relacionar-se socialment emmascarats en les tradicions i els arrels més o menys consolidats.

I, va ser l’altre dia, xarrant en amics fallers, dels que parles de falles i no pares, dels que pots conèixer noms d’artistes i projectes, amics en els que compartiries les despeses d’una plantà. Va ser en el transcurs d’esta vetlada, més pròpia d’una malaltia fallera que d’altra cosa, quan decidirem donar a conèixer l’excés que ens ocupa.

Un acte de presentació de projectes fallers sense artistes fallers, seria el titular i la raó que va començar la nostra improvisada tertúlia. Alguns defensavem que la mateixa comissió podria explicar perfectament els projectes (1) i d’altres, que no entenien un acte de presentació d’esbossos fallers sense els artistes. El que sí que teníem clar tot dos grups era que la desfilada de Falleres Majors era prescindible

La possibilitat de conjugar tots els projectes d’un grup de falles en el mateix acte, per als que ens agrada este món, cal reconèixer que era, i serà, tot una oportunitat d’olorar a pólvora a dos mesos de la setmana fallera. Xe, tot un plaer per un diumenge del fred gener, el conèixer de primera mà, siguen els fallers o els artistes els que ho expliquen, tot allò que plantaran; els detalls dels ninots, els lemes i les crítiques de les conductes que intentarem ridiculitzar i, que per Sant Josep volem cremar.

Encara i tot que sabíem que l’acte es compartiria en una entrega d’altres premis, dòmino, parxís, dibuix, entre altres.. i en la conseqüent assistència de la comparsa de premiats, de representants del quadre d’honor de cada comissió i dels respectius pares, mares, iaios i més d’un amic caldós, esperàvem inquiets el moment de l’explicació dels projectes.

Doncs, caguera de bou!. L’excés de protocol, o de fallerio, o de no sabem molt bé què, va convertir l’acte en un passeig de màximes representants, que en ocasions no sabien ni el nom de l’artista, ni el títol, ni el que tindran plantat, si l’artista no els deixa plantats abans, a la seua demarcació.

Entenem com a un excés el protagonisme de les Falleres Majors front al monument en este tipus d’actes, ja que per a cada cosa hi ha el seu moment. Així, hi ha moments que a les pintes caldrà rendir homenatge i altres, que serà el monument el protagonista, però si no respectem els espais o les parcel·les de cada grup, pot ser els “monumentalistes” podríem plantar sense Fallera Major, i a l’inrevés, podríem desfilar sense res a plantar?

Malgrat el nom d’este post, pot ser agressiu, considerem que és l’anècdota d’una Agrupació que del nom ja no ens en recordem perquè segurament podria ser extensible a d’altres, però que ens servirà de reflexió per si cap dia els polítics pensen que no cal fer falla i, només es queden en el moviment social de l’associacionisme faller, sense diferenciació de tantes i tantes festivitats.

Com a conclusió vos contem que la frase més sentida a l’acte per part dels presidents que exposaren els seus projectes (que alguns ja podíem haver deixat parlar als seus delegats de monument…) va ser que no ens podien contar més perquè així aniríem a veure-la i si contaven massa no la visitaríem. En castella, “Manda huevos”, podria ser l’única frase bonica que el col·lectiu de frikis fallers allí reunits, segur que pensàrem. Si les persones que tenen la malaltia fallera clavada al cos poden arribar a veure de mitja unes 300 falles a la setmana fallera, a quines, de les del muntó, aniran més probablement; a la que l’incite la seua curiositat i que vullga conèixer com han resolt el projecte plasmat al carrer o, pel contrari, aquelles de les que no se sap res, a voltes ni el títol, si no vas a veure-la????

(1) la fonamentació d’este grup s’explica en la necessària implicació dels fallers, o almenys un grup d’ells, en l’evolució dels seu monument que malgrat l’absència de l’artista podrien transmetre en il·lusió el que van a plantar. Pot ser massa utòpics, però no deixa de ser el que feien a l’antigor.

L’excés de la impunitat per vots

Tuesday, 07/12/2010 (07:16)

Crec que començarem el post o nota i, inclús el tweet o piu, que ho presentarà, en la afirmació de Juan E. Tur, que va publicar l’informatiu.com “Impunitat per vots”.
I és, a la fi de l’article, quan dona la raó d’existència a este bloc, que intenta parlar dels excessos fallers des del mateix punt de vista faller, i que està inclòs dins d’una xarxa de blocs d’opinió, fet per fallers i que denúncia quan cal denunciar, critica quan cal i recolza les bones iniciatives.
Bé, és ben cert que la regulació de la norma d’obertura de casals o millor dit, de locals festers, ha causat inquietuds al món de la festa, però alguns hem aprofitat per denunciar la insostenibilitat de la festa. Per tant, reflexionem al voltant de l’afirmació:

“Sin embargo, cuando las escribo,
aún no he escuchado a ningún colectivo fallero
exigir a nuestras autoridades que no se les trate
de comprar de una manera tan burda,
dándoles carta blanca para no cumplir
las obligaciones que se les exigen
al resto de ciudadanos.”

Caldria fer públicament un manifest de col·lectius fallers, que hi han de tots els colors, perquè no ens intentaren oferir l’or en píndoles d’impunitat, per ser “els amos de lo carrer per uns dies”, tant els uns com els altres. Estem d’acord! Però, ara cal recordar que alguns trencaren llaços en les associacions de vertebració ciutadana per acusar-los de “populatxo” i encara ho estan pagant. A més, de recolzar actualment les polítiques festives que ixen des del Consistori, sense cap oposició, pot ser per por, o perquè no hi ha altra opció.
Respecte la normativa en si que va proposar el Conseller Castellano sí que intenta classificar els locals festius en d’ús públic o d’ús particular de l’entitat i, el problema, pot ser siga, deixar els Ajuntaments la seua gestió. Així, serà el Consistori el que els classificarà en funció de les activitats que hi facen, i per tant, els classificarà segon molesten a la ciutadania.
Ja hem parlant en altres ocasions del respecte, i de la conscienciació, que a poc a poc vindrà del mateix faller, i que, a la mateixa volta, és ciutadà. Ajudats, això sí, en una norma que permeta fer activitats sense por a la denúncia dels veïns i, sense molestar més que el mínim possible per desenvolupar les accions d’unes entitats culturals, que a més, són associacions “de vertebración ciudadana más importantes de la provincia de València (y de una parte no desdeñable de Castellón)“, segons cita l’autor.
Altra cosa, que no és qüestió de la norma esmentada serà l’activitat a la setmana fallera, que també, a poc a poc, va canviat la conscienciació;, obrint els casals als ciutadans i retardant tot el possible el tancament de carrers.
Continuant en l’article de l’informatiu:

No es un hecho casual que, pese al estado comatoso
de las arcas públicas del Ayuntamiento de Valencia,
las subvenciones municipales para la construcción
de monumentos falleros tan solo hayan
bajado del 25% del total, al 21;
y al 20% para la iluminación
(la ayuda a la realización de fallas, que al fin
y al cabo repercute generando empleo,
aún es justificable, pero la de la iluminación
no hay por donde cogerla).

Els quatre punts de baixada dels monuments si que demostren l’aposta o la filosofia de la gestió d’un govern, perquè no hi ha que oblidar que la falla (monument faller) és l’essència de la festa, on es pot crear, criticar i dignificar…, i tota la resta sí que hi és superflu i, on caldria retallar subvencions.
El tema llum, tota la raó per a Juan E. Tur…, hi ha hagut excés per part d’alguna comissió en mantindre una tradició importada del sud de la meseta i insostenible de totes, totes, encara que hi haguen iniciatives com “parotet de cresol” que premien a les llums de baix consum…
Alguns som de la filosofia que les coses es canvien, o s’intenten, des de dins, però no ens vendria malament una maneta externa de tant en tant, perquè bona part dels ciutadans ens miraren als fallers amb més respecte i amb menys rancor. Però, per ara no passa, pot ser perquè és més fàcil situar-se en la banda de “l’anti-populatxo”, com en el seu moment es va batejar. Hi han moltes referències de falles que ixen d’este estereotip i, som fallers igualment i ciutadans.

Un faller despistat, que ha acabat de llegir-lo.

Sant Baldomer

Friday, 03/12/2010 (07:16)

Wikipèdia arreplega que la denominació de falles correspon a les construccions artístiques de materials combustibles en el seu conjunt, que representen figures conegudes com ninots i composicions d’elements. Al llarg de la història els materials han anat evolucionant, però tradicionalment, estos ninots eren de paper, cartró i fusta. Actualment les figures més voluminoses es fan de suro blanc, ja que permet formes més lliures i de major grandària.

D’altra banda, ben és sabut que en la cremà es commemora el canvi de solstici, abandonant l’hivern per donar pas a la primavera i va ser el patró dels fusters el que va donar nom a la festa.

Estes afirmacions no diuen res, i molt menys als fallers, que ho coneixen en exactitud, uns més que d’altres, i fan nom d’estos fets afegint crítica a les seues creacions pensant que el foc es portarà l’objecte de la crítica. Però, pot ser algú deixarà d’entendre res si parlem de Sant Baldomer, en compte de Sant Josep, ja que Baldomer era ferrer i va ser proclamat patró dels ferrers. També un home humil i senzill, però diferent…

Fet l’aclariment, no caldrà consultar la RAE, després de tots el canvis que està duguen a terme, però segur que trobarem que la falla és un conjunt de figures de fusta i cartró que caricaturitzen i ironitzen sobre personatges o fets d’actualitat i que es cremen públicament a València la nit del 19 de març, festa de Sant Josep.

En tanta definició prou evident, difícilment podem parlar d’excessos si no et quedes a la cremà d’algunes falles. Caldrà preguntar a la brigada de neteja de l’Ajuntament, si a banda d’excessos de cendres i embrutisca, hi ha alguna cosa més…

La resposta la troben en la justificació de la seguretat dels monuments plantats al carrer, ja que per pujar més de 30 metres sense perill per als visitants, els artistes fallers utilitzen estructures de ferro. Si de ferro!. Així, el gremi descansa més tranquil i reduïx cost de producció, encara que baix les cendres de la cremà calga tallar estructures metàl·liques en ferramentes especialitzades, per part del servei de neteja.

No està prohibit gastar este tipus de materials i segons els artistes es moltíssim més econòmic que una estructura de fusta. Malgrat això, la cremà no lluïx igual quan queden, després de desaparèixer els ninots, unes bigues de ferro en peu i l’estructura de la falla no cau mai a terra. (Sant Baldomer front Sant Josep)

Per tant, serà possible trobar com assignatura del currículum del futur curs d’artistes fallers, “Les estructures metàl·liques. Aplicació pràctica” o “Ingenieria de las estructuras metálicas”, com es va sentir a Veus de Festa del divendres 26 d’octubre de 2010…

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/H_0TyM8loxI" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Excés d’aparadors

Wednesday, 19/05/2010 (05:15)

La plaça de l’Ajuntament és la plaça volguda pels artistes fallers per a plantar, és l’aparador de la ciutat, o almenys era fins fa poc de temps que s’ha traslladat cap a Nou. El consistori tria l’artista per plantar la seua falla que va fóra de concurs com a cadafal de tots els valencians i perquè les FM d’aqueix any puguen votar-li foc i sostraure-li un ninot.

Fonalmentalment són els objectius per fer un monument a la plaça dels valencians, al centre del cap i casal. Diuen que és el monument més vist, que no el més mirat, perquè són molts els ulls que el contemplen, mascletà darrere mascletà, però pocs els que li peguen la volta buscant la sàtira que deuria haver-hi en qualsevol monument.

Però, son els visitants els que han pogut mirar el cadafal municipal per donar-se conte que la crítica i sàtira que és respira a la ciutat. Així son els, els han pogut llegir entre-ninots tots els fets i esdeveniments que han ocorregut durant tot l’any i que els valencians volem oblidar-los, com marca la tradició, cremant-los en el canvi de solstici. O almenys, eixa és la idea de la crítica fallera; exposar les nostres vergonyes i burles per poder cremar-les.

Efectivament, ni els visitants, ni els d’ací, hem pogut veure al monument municipal cap substància del que comentem, més bé al contrari, ha estat un aparador de les bondats de la ciutat. Només cal analitzar la temàtica dels últims deu anys i buscar en la memòria col·lectiva escenes dels cadafals plantats en eixa dècada per donar-se compte:

Al principi de la dàcada (2000 i 2001) es va tractar el lema del tercer mileni i l’adeu al segle XX, com era de lògica.
Al 2001 feren un homenatge a la mar i al 2003 a les bandes de música, com no podia ser d’altra manera.
Entre el 2004 i el 2006, la temàtica dels homenatge continua en el cinema, la pintura i en els contes de la imaginació, que, que?.
Per fi, arribà el cim de la propaganda al 2007, quan no podíem tractar un altre tema que l’America’s cup en el lema la mar al vent, que no és que no es puga tractar, però des de quin punt de vista? De la mateixa manera, al 2009 l’Ajuntament va aprofitar el monument per vendre’ns el Biopark, si el tenim caldrà promocionar-lo, no?.
Del 2008 en el lema desitges el que desitges (una temàtica prou apropiada per poder traure la sàtira… es va quedar sense.) o enguany, al 2010, falles? o treballes? (que podíem haver tractar la realitat dels veïns que van a treballar en la setmana fallera i no poden, etc… Així estos dos anys també es quedaren en molta estètica i, molt bon rotllo. Però i la crítica?

Però, fóra de l’Ajuntament les coses son diferents? Doncs no tant, perquè recordem la missiva de la Federació de Falles d’Especial al 2.001, quan va demanar als artistes fallers que no feren referència al fet dels atemptats en els monuments. Segons paraules publicades al diari Levante-EMV del 7 de novembre de 2001, “los sucesos han sido de tal magnitud que sería una falta de respeto incluirlos en los monumentos y también lo hacemos en memoria de quienes fallecieron ese día”. I d’altra banda, des de JCF es va recomanar que no apareguera el greu esdeveniment en les falles que es plantarien en 2002.

Sense voler comparar en situacions anteriors en èpoques anteriors, caldrà, al menys reflexionar… Per exemple, la guerra civil va trastocar completament la festa i el consistori del 39 va recomanar no fer al·lusions, ni al sexe, ni a la crítica política. O més llunyà, al 1851, quan s’instaurava la censura sobre les falles per controlar la crítica política, social i moral dels monuments. Inclús en esta època es cobrava impost per plantar-les o calia demanar permís per a fer-ho. Estes pressions de l’últim ters del segle XIX aconseguiren que desaparegueren les falles de trastos vells i fins i tot, que al 1.866 no es plantarà cap monument.(*)

No creiem que en l’actualitat s’arribe a situacions de censura tant com altres èpoques, ni que es quede sense plantar cap monument a la ciutat, però tampoc ens agradaria que els monuments es quedaren únicament per fer propaganda de les polítiques locals o nacionals del país, siga un partit polític o altre. Un poc d’auto-crítica reprendria la flama sàtira als monuments i pot ser no molt llunyà, podríem parlar de guions als monuments i no, de pintes de les Falleres Majors.

(*) La ciudad ritual. La fiesta de la fallas.
Antonio Ariño.

últim excés

Thursday, 11/02/2010 (10:17)

Ja portem mes i mig del vint deu, que dit així ni és molt excessiu, ni tal sol es compren, però si ho fiquem en números segur que s’entén (inclús els que parlen la llegua de l’imperi l’entendran) 2010, l’estem vivint en molta cura, el Dosmil10 ja està ací. Bon any (que encara no vos havien saludat).

Fa unes setmanes que no activem el bloc més excessiu del panorama faller, o al menys pel nom deuria ser-ho, ja que hi han de més excessius i de tots els colors. I és que des de que va aparèixer la ferramenta informàtica faller 2.0 el cibermón faller està del més concorregut . I m’alegre.! Però al gra, que no hem incorporat últimament massa continguts perquè estem embolicats en llibrets de falla i en altre bloc d’opinió que vos aconsellem; Veu fina i fallera

El començament de l’any ha estat el més excessiu que conec, però reconeguda la debilitat que tinc als organitzadors d’aquest excés en té justificació. I estem parlant de la plantà atípica de la falla Corona per a cap d’any. La primera frase que podem pensar és… que no tenen prou els faller en molestar en la setmana fallera, com per emprenyar-la també en cap d’any?

I sí, certa raó en tenen, però jo el justifique perquè al tractar-se d’un aniversari i del lloc on estava situada, sense pràcticament cap molèstia, com aquell… tot correcte i no molestava tant. Pot ser que el fet de ser faller no em deixa veure més enllà. Lo cert és que va ser un esdeveniment únic i com teníem mono de pólvora ens va sentar d’allò més bé.

Així, superat la primera impressió d’excés, i coneixent dades de turisme que indiquen un interès inusual dels que ens visiten, podíem pensar en una forma més que bona de passar cap d’any i potenciar anar a prendre el raïm de la sort al costat d’un cadafal que critique excessos del barri i on es puga projectar un rellotge que ens recorde que l’any se’n va o que ens queden només dos mesos per cremar la sàtira en Sant Josep, com marca la tradició.

Sense poder acabar el llibret i fent les col·laboracions en les que estem immersos, salta la notícia dels més excessius de tots, els especials. Per l’any vinent, l’exercici del vint onze no podrem plantar falles de més de 100.000 euros.(Ni falta que ens fa, que si tinguérem diners pot ser plantàvem i ja veurien el que passaria) Bé realment l’acord no és que no podem plantar-ne i si que ells s’han auto-limitat, i com no l’Ajuntament li tira la culpa a Zapatero, clar!

Com pareix que no tindrem la fi d’exercici massa tranquil, segur que a Bolufer li donen un premi de Lo Rat Penat, (que el de la Malva ja el té) o, indulten el ninot de Corona que ha portat a l’Exposició (incluint la seua caixa d’embolcall ) o, la Fallera Major i la seua Cort tenen una grip que no permet fer la crida des de les Torres o, s’instaura un premi a la falla més sostenible o, imagina que més pot passar … en un any d’excessos i de tant de canvi.

Encara no hem cremat les falles i ja tinc ganes que arribe cap d’any per veure si els tres últims mesos son tant malrobades com els que estem vivint al VintDeu o del contrari, les eleccions locals i a la Generalitat és fan ressò del món faller i els polítics es disputen les comissions més especials. O això ja el fan?

canvis a llarg termini

Thursday, 29/10/2009 (11:38)

Dos excessos estan flotant per l’ambient festiu del cap i casal, o millor dit de la nostra Comunitat autònoma, dos excessos que poden canviar essencialment la festa tal com es coneguda hui, tal com s’ha estructurat fins ara i, que en alguna ocasió ens hem fet ressò des d’este i des d’altres fòrums d’opinió, bé siga per l’excés que hi suposava, bé pel comentari fàcil d’una xafarderia.

Al mirar la data, finals d’octubre de 2009, des de la perspectiva que dona el temps (si ho estàs llegint en el futur de hui), pots ser s’en adonem del canvi que parlem, un d’ells afecta a l’estructura interna dels gestor de la festa, però en repercussions directes a l’estil d’actuació de la mateixa, i l’altre a la sagrada indolència dels fallers respecte determinats ajuntaments a l’hora de regular les seues activitats festives.

Sense intenció de profunditzar en aspectes sociològics, es clar que el beneplàcit que han atorgat a les festes falleres i l’esquena que, en un moment donat, va donar el partit actualment a l’oposició (que no els progressistes) ha fet que la mínima regulació de les activitats als casals lluïsca per la seua absència i per tant, a l’hora d’intentar regular-ho, pot ser els vots, que tan segurs estaven, ara volen cap altres franges polítiques.

Però, encara no hem parlat dels canvis i molt menys del que ens aventurem a pronosticar després. Un d’ells, ja és una realitat i, ens estem referint a la frase ja celebre “Hui baixe d’este tren”, de la que va ser vicepresidenta de Junta Central Fallera i dona de confiança del secretari general. La dimissió de Begoña de la Concepción obri unes expectatives en l’equilibri de forces de la gestora festera, ja que de sobra es sap el que parlaven els corredors de la seu fallera, i de les forces dels diferents sectors. Este fet en si, no és massa important, si no fora per les funcions encomanades al càrrec (no oblidem l’actual fallemajorització de la festa, i la importància que les comissions donen a la presència de la màxima representant) i que, permet condicionar la resta d’accions destinades a les falles.

El fet que Begoña fora Fallera Major de València (crec que al 83) ha donat experiència, energia i vitalisme a l’hora de desenvolupar la seua tasca i, també ha determinat els plantejaments d’actuació donant una importància excessiva a la figura de la Fallera Major, que com a representant cal tindre, però en una considerable mesura. Ara, el seu predecessor, més docte en temes competitius, no obstant deixa la delegació d’esports per incorporar-se al càrrec, pot fer de l’agenda de la Fallera Major i del seu protocol un assumpte menor, com marquen les normes protocol·làries.. “que parega natural el que és natural i, en el respecte degut al lloc social que s’ocupa sense extralimitar-se”.

D’altre excés, del que tindrem temps a parlar, ens ocupa de la regulació de les activitats als casal, que front a l’estancament inicial contrari dels fallers és situa el moviment veïnal, que lluny de ser enfrontats, pensem serà positiu per a tots. D’una banda, el veí tindrà la seua defensa front a determinats excessos i el faller tindrà el seu recolzament a l’hora de fer les coses com toca i poder fer, sense por, les seus activitats quotidianes que possibiliten el manteniment cultural valencià.

Com sembla que la problemàtica era més de les rodalies o comarqueries (aplicant el paral·lelisme dels provincians respecte la capital de l’Estat, en tots els respecte) la Conselleria de Governació intervé de manera global per a tota la Comunitat Valenciana, convidant a la Federació de municipis i províncies (que no de comarques) i proposa tres llicències o permisos administratius d’activitat que regularan els horaris als casals (no estem segurs si s’aplicarà a la resta de locals d’entitats culturals festives) segon la LLEI 7/2002, de 3 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de Protecció contra la Contaminació Acústica.

Per finalitzar (per ara) i en paraules del president de Junta Central Fallera i regidor de festes i cultura popular de l’Ajuntament de València En Fèlix Crespo, “Esta reunión es globalmente muy positiva”, podem concloure que estem arribant a la fi d’una part dels excessos i encetem el camí d’un conviure més sostenible entre la ciutadania i la festa valenciana, que en definitiva és cultura.

L’última lectura de l’acta

Tuesday, 22/09/2009 (15:09)

Sé que estem a setembre, però ara, en la convocatòria del mes, he trobat per l’ordinador la reflexió que vaig fer només acabar l’Assemblea de presidents de falla de maig, crec!, on es narra l’última lectura d’una acta a l’hemicicle, un acte històric al que vaig poder assistir. Tot un excés d’adrenalina!.

Quan jo imaginava que arribaria tard a l’Assemblea, després de sopar en la meua dona que arribava d’assajar com cada dimarts i dijous, resulta que hi havia cua per entrar. Pot ser per ser la primera de l’exercici, pot ser per la crisi i que hi havia un control policial (millor dit, que calia passar per l’arc).Jo tot el camí pensant que no arribava a votar als membres de la comissió d’incidències, com no anava a llegir-se l’acta, seria tot més ràpid que cremar una infantil de suro, i clar, corre que és important, corre i,…

La segon sorpresa va ser que van llegir l’acta, crec que l’última, en l’excusa que no tots han actualitzat el seu correu electrònic i clar, cal llegir-la. Bé, així he pogut reflexionar i xarrar un poquet en els companys, que sempre és enriquidor. (*)

Una volta llegida es van continuar llegint més papers, ara els càrrecs de JCF i, mira… no hi han hagut canvis, al menys als càrrecs de les vicepresidències. També han llegit els vocals electes, imagine per als que no tenen actualitzat els correus electrònics, que tampoc tenen accés a la plana de fallas.com – que no falles.com, per llegir-lo.

Ens han contat les normes de la PreSelecció a cort d’honor, normes, les mateixes de l’any passat en la diferència de la proposat que s’ha presentat des de tres comissions i que fa referència a que les candidates han d’estar inscrites en dita falla almenys dos anys per poder accedir a la cort. Esta volta hi hem votat i, el resultat 22 mans alçades en contra, més el que aguantava el micro del Canal 8 al costat de l’altaveu. (Vos el jure!, la tenia alçada al costat de l’altaveu per gravar-lo). El proper dia intentaré fotografiar-lo.

Després de recordar que no podem passar-nos de l’hora de tancament de la revetla de Sant Joan (les 3 del matí), ni pense que deurien de fer-ho i, abans de recordar-nos les dades pròximes dels diferents concursos que hi han a la vista parlarem de sancions i si, ara ja estava preparat per a sentir-lo tot.

Una falla, que no diré el nom (també podeu trobar-lo a fallas.com – que no falles.com), va desfilar abans de l’hora (les 15:15 h.) de la primera hora prevista del primer dia de l’Ofrena, quan li tocava l’últim dia a última hora i per motius d’aglomeració de la nit del foc a la seua demarcació. I clar, l’han sancionat, que es pensaven ells!.

El fet és que ho demanaren, però JCF els va contestar negativament per escrit, però de la conversa , no escrita, del president de la comissió en el secretari general, van deduir que com que el carrer a dita hora és lliure, ningú els diria res i allí que es presentaren.

La sanció és bonica, mireu!. El president està inhabilitat de càrrec directiu fins dos anys (menys mal que no es càrrec públic, si no, no podria presentar-se a les eleccions europees). I la comissió, no més està apercebuda de sanció, per entendre que es pensaven que actuaven dins de l’ordre correcte.

I jo em pregunte, si jo l’any vinent volguera deixar-me la presidència i com que passarem enguany per l’Ofrena a última hora de l’últim dia… perquè no fem el mateix, que l’únic càstig seria per a mi i avant en la comissió. I damunt, em deixaríem apuntar-me al truc!

A per cert, tampoc hem votat als presidents de la comissió d’incidències perquè només s’han presentat els tres presidents que feien falta. Que no fer més comissions d’altres coses per votar-nos?

(*) A la fi, en precs i preguntes, el representant de la falla 21 ha preguntat quin dia era l’últim per actualitzar el correu electrònic a la secretaria virtual. I a més, ha preguntat si es sabran en antelació les normes dels concursos perquè les comissions puguen preparar la seua participació.El secretari general ha contestat que per la següent assemblea tindrem ambdues coses solucionades en la secretaria virtual en funcionament.