ExcesSOSfallers

Des de la meua perspectiva d’assistir a l’assemblea de president de falla es veuen les falles, les comissions, des d’un altre punt de vista… és diferent i una de les experiències que cal ressaltar és la pròpia l’assemblea dels presidents de l’Ajuntament de València, tot un hemicicle ple de presidents, ple de fallers, ple de “fallerio”.
A l’assemblea de juny, va celebrar una votació, en esta ocasió referent a unes comissions que s’han quedat fóra de l’elecció a les corts d’honor i com l’última ocasió vaig tornar a perdre. No és que jo estiguera inclinat o implicat en cap postura, únicament que el meu vot el vaig donar als perdedors… una pena. (Si/No/NsNc)(87/47/7).
I el cal destacar és el perquè s’han quedat fora. Per que arribaren fora de termini… i tu penses… i que ha de veure una assemblea per determinar si cal que la norma es deixa de costat, o es complisca… jo pense que hem creta un precedent, però els presidents som sobirans i ja vorem.
Una votació sempre és un excés d’adrenalina, no saps mai el que passa… tots en silenci a l’hora de votar, esperes, que esperes?. Tu ja has votat i només cal conèixer el resultat, però perquè una tensa espera?
Realment podríem anar a casa i fer-te una cervesa i tornar, però allí estàs, esperant que es trenque el silenci, que és més llarg que a la processó de la Mare de Déu… i a més pel tema administratiu d’arribar tard a un termini.
I ara em pregunte, per malícia únicament… les candidates que les comissions implicades han passat a la cort d’honor? O únicament han passat les candidates de col·legis públics? (mireu l’article de Distrito Fallas *) o estes eren de col·legis privats?.
Malauradament no hi han respostes, però en esta ocasió no son els responsables els membres de Junta Centra Paellera, per una volta que es lliuren…!!!

(*) Per errada ho publicarem com “malalts de falles” en conte del bloc distritofallas que ho va publicar el 21 de setembre. Candreu, moltes gràcies per la vostra aportació…

La participació en general al món associatives prou baixa per no dir insignificant, això és un mal de tots, perquè costa menejar a qualsevol per fer res. Però hem viscut, dins del món faller uns esdeveniments que ho demostren i d’altres que tot el contrari.

Així, si el món faller és el moviment associatiu de la ciutat de València per excel·lència, en altres localitats hi han d’altres moviments també importants però…, resulta curiós comprovar els moviments socials en alguns esdeveniments fallers on la participació és multitudinària, mentres en altres cal convidar a figurants per assistir.

No vull deixar així la meua reflexió, la meua argumentació esdevindrà que actes més culturals i fóra de la setmana fallera són pràcticament difícils de mesurar en la participació, malgrat que som un món associatiu i cultural… ja ho acabarem que hem d’assistir a un acte i tal com estan les coses pot ser estem a soles.  Vos contarem!!!

Un llibret de falla és una publicació de continguts fallers, de continguts fets per fallers, de continguts per als fallers o una publicació sense continguts?

La resposta és d’allò més senzilla, el que cada comissió desitge, però si ens quedem en aquesta resposta no avancem massa a l’hora de fixar criteris per a un premi, perquè estem parlant, com quasi sempre, dels premis. Parlar de llibret hui en dia és parlar de premis, els qualsfer treballs editorials veritablement excessius, però malauradament els premis parlen de llengua i els premis que atorga la Generalitat per l’ús del valencià deurien ser això, per l’ús del valencià i no valorar el format, el tipus de lletra o el paper on s’ha imprès. Bé, l’esperança és que hi han de més roïns; els premis!.

Pot ser aquestes reflexions no siguen ben enteses, perquè no parlem d’excessos, però és ben cert que de premis està ple el món faller i pot ser l’única motivació per sacsar un moviment associatiu massa estructurat i a més, una de les poques vies de finançament de la festa.

D’altra banda el llibret que és mitja de comunicació en el barri, en el poble, en la contornada, és un llibret que complix la vesant comunicativa i per tant estem parlant d’un mitjà de comunicació i així, la difusió de l’idioma té més sentit. I de la mateixa manera, podríem parlar de potenciar econòmicament als blocs i pot ser aleshores perdessin el valor d’independència i transparència que alguns s’han guanyat.

Bona mostra d’això es el lliurament del I Premis a la mare que va parir a l’artista de la falla estètic-satíric-compositivament compensada del món mundial…” que atorga el prestigiós bloc “Malats de falles” en l’article de 19 de maig. Enhorabona per fer-ho!!!

Parlant de comunicació i independència, des d’excessos fallers ens fem ressó d’una proposta que va sorgir als millors vehicles comunicatius del món, com són els corredors o els dinars d’algunes trobades, i que argumentaven la creació d’una televisió, pot ser ràdio, per Internet on es parlarà de falles des de l’altre punt de vista, on els seus reporters habilitats als actes oficials foren incisius, directes, reivindicatius i que preguntaren allò que no es pregunta.
Pot ser això siga la filosofia d’un bloc?

Encara que siga una festa o un acte dels que ens agrada, sempre, hi ha un excés. Però, comencem a pensar, ja ho sabíem, que és una condició de l’ésser humà i no, només, del faller.

Vam tindre l’ocasió d’assistir a la III edició de la Mostra del llibret de falla i de foguera que es va celebrar, i amb molt d’èxit, a Gandia i, més concretament, enguany a l’inigualable museu faller de la Junta Local de falles de Gandia. Dins d’aquest marc i en la simpatia dels seus amfitrions hem pogut gaudir d’una jornada de convivència i de compartir cultura comuna i a més, de aprendre valenciana, que no valencianisme.

La diferència estreba en l’àmbit d’actuació i de la forma de mirar-se. Ens expliquem doncs, la trobada estava integrada per moltes falles i, molt poquetes del cap i casal, i d’això parlem que a la capital sembla que gens més es mire a u mateix i, a més és vol vendre el valencianisme de capital i, llavors, en una jornada en la resta de falles i fogueres de la Comunitat Valenciana hem aprés més, que tot un segle anant a les reunions del sector o a les de Junta Centra Paellera. Hem aprés de falles, de cultura, de formes de fer, de valenciana.

I no perquè a la capi ho fem malament, que també, sinó perquè no som capaços d’admetre altres fills, altres línies d’actuació, altres mons, per impregnar-se d’experiències enriquidores i que aporten canvis a la festa i que a més, possibiliten noves fórmules SOStenibles d’actuació.

Pot ser que les diferències comencem a trobar-les a les mateixes entitats que ens governen o que ens coordinen, i depèn del verb que fer servir estarem parlant de models diferents de viure i deixar viure la festa. Si els màxims responsables de l’òrgan suprem de la capital esta controlat i dirigit pel regidor de torn de l’Ajuntament estarem parlant de govern i per tant estructura del partit governat, siga el que siga, però este és d’un color. Si pel contrari, la Junta de les falles és una representació, un òrgan representatiu de les associacions culturals que l’integren, estem parlant de coordinació i per tant no hi han influències ni intervencions polítiques a la festa. No més cal visitar el museu faller de Gandia i totes les seues instal·lacions per donar-se compte d’allò que parlem.

Estes paraules no volien parlar de política, ni d’estructures organitzades o per organitzar, volien parlar de llibret i de la cultura que hi ha dins i a més de la cultura que podem aportar des del món faller a la resta de la societat, en ISBN o sense, que a més va ser tema de la jornada. I torna a donar-se la treta que només deu de setanta comissions eren del cap i casal i cap de les més guardonades, però almenys en els ulls ben oberts i absorbint informació.

L’excés d’aquest “post” no és tant l’acte en si, ni els assistents, (actessius alguns) i si els excessius preus d’alguns exemplars, l’excessiva presència de col·laboracions adients a la festa, la recarregada presentació de llibres d’algunes comissions o l’excés de celo d’algunes altres de les seues creacions, però en general un excés molt gratificant.

Gràcies.

Les coses que són, són i, les que no ens agraden i que podem ser d’una altra forma, també.

De la mateixa manera que hi ha prou d’excessos que ens agradaria canviar hi han d’altres que callem perquè està dins del normal i la normalitat també cal reforçar. I, estem parlant de la  mascleta, d’un acte que anat marcant les seues pròpies limitacions per no fer-la excessiva. I mésara que premiem, i ho dic en plural perquè tot premi de l’Ajuntament o JCF, és un premi que donem tots i totes. Això , premiem al pirotècnic més valorat. Veure el premi mejor mascletà 2008 en castellà (15/04/08) (Tu saps quan estarà en castellà?)
La mesura adoptada enguany de deixar un corredor d’emergència a la plaça de l’Ajuntament a l’hora de la mascletà és una bona manera de lluitar per la SOStenibilitat de la festa, de manera que els que ens agrade podem gaudir-la sense mancar les necessitats més essencial de la resta de la ciutadania; la seua vida quotidiana.

A un mes de la festa fallera, o millor dit a onze mesos de les falles 2009, fem reflexions de la festa fallera en clau de critica positiva, perquè encara que hi han excessos, hi han de solucions i per això estem.  Cal proposar un fòrum d’opinió on aportem solucions per l’any vinent?. Cal plantar-se des de les comissions a determinades actuacions?. Cal reivindicar des del món faller més protagonisme a cada comissió perquè demostre que la SOSteniblitat de la festa és possible?

Si fem això, les “falletes” de barri tindríem els primers premis de SOStenibilitat de la festa? i podríem presumir en Canal9, o no? Pot ser el premi d’una comissió, com ara, Borrull Socors, siga la publicació d’un reportatge al Levante de la nostra critica de l’exercici passat, o que la publicació (*) Falla Crítica faça referència al seu monument (*). I per això, la comissió podría no perdre’l per a enguany, encara que segur, ja estan pensant en idees per a treballar-ne.

(*) Hi farem un comentari exclusiu per això…

Estic començant a preocupar-me, no només perquè fa temps que no escric d’excessos fallers, encara que hi han molts, si no perquè estic vegem als que sempre estan en tots els moviments fallers en molt actes i… pensant, pensant, que no serà que jo també soc dels actessius?

Espere sincerament que no, però el dia de la inauguració de L’Exposició del ninot, els meus amics actessius hi eren com no podia ser d’altra manera, jo portava el ninot, primer el de la infantil i a última hora, i ja en l’artista, el gran. M’agrada visitar-la en l’artista per parlar i comentar aspectes i mirades, pot ser això també siga un excés… encara que m’agrada també la tradicional visita en les meus filles que en fan canviar els conceptes.

És una de les nits que espere de tot l’any, no és perquè tinga res en l’artista, (la meua dona es pensa que si, pel temps que el dedique) però la realitat és que ens agrada anar a sopar i comentar com va la falla, parir les últimes notes i idees del monument, i quasi signar per l’any vinent, etc… i fer-nos un excés de cervesa. Però abans d’això, enguany anàrem a una altra exposició (quin excés de cultura!!!), la de l’Associació d’estudis fallers: Exposició ‘Falles i art: 40 anys transitant per la frontera’ que no tenia tanta afluència, però era diferent i és digna de visitar. I a més, no estaven els meus amics actessius. Ja estic més tranquil!!!!.
Per cert, que el no escriure d’excessos, com ja he dit, no és perquè s’hagen esfumat, és perquè estem molt atacats a la falla i no tenim massa temps per comentar res, però prompte hi hauran d’excessos, com ara el premi cívic del Pensat i fet que han atorgat a la comissió Borrull Dr. Peset Cervera pels lemes excessos fallers i l’excés de pes als seus monuments. Imagineu que estan els actessius?? Vos el contarem.

Dins del món de les falles, imaginem que també en altres móns, hi han persones que sempre estan als actes, més o menys oficials que s’organitzen. Dona igual qui el faça, i on s’organitze. I no és tant perquè volen fer-se la foto o tindre protagonisme, és senzillament perquè els agrada respirar eixe ambient, a voltes de coentor, d’altres de prepotència, però sempre, de valenciania.

Conec, efectivament una parella molt amable i simpàtica, que abans tenien un càrrec prou important dins del món faller, ara ja no,  i que es veu que s’han acostumat a anar a tot els lloc on la paraula falla està impresa i continuen anant encara que la seua falla no estiga convidada o la temàtica siga desconeguda, com per exemple: “falles i aigua salada” (bé, a aquesta aniria més d’un). L’altre dia, la nostra comissió estava convidada a l’entrega dels premis “Eugeny” (tindrem que accedir a un enllaç en castellà de l’acte, perquè no hem trobat d’altres) i allí eren, com la Fallera Major de València i tota la comitiva de vicepresidents que du darrere…

Un acte prou innovador, més bé excessiu en la seua interpretació de la gràcia, però és la seua manera de viure la crítica a les falles, que d’altra banda, que son els monuments més que representacions satíriques d’una realitat, o almenys de la realitat que veuen uns fallers. No volem criticar res de la Federació de Falles en Especial Enginy i Gràcia, ni molt menys. Tampoc el que fóra el 28 de desembre, dia dels innocents, res d’això. Únicament ens agrada destacar que els excessos no son bons, i un bon equilibri entre monument i crítica, pot ser, s’assemble més al concepte de falla.

Però de la mateixa manera, que els nostres coneguts estan en tots els actes oficials, la crítica en gràcia cal que estiga als monuments, però que no siga l’únic objectiu de la comissió, que no hi ha deixar de banda l’art dels artistes que dediquen temps en representar les nostres idees.

Si hi ha comissions es perquè ací s’organitza la festa o, pel contrari, és la festa la que naix des de les comissions, i només Junta Central Fallera té sentit com a òrgan coordinador de les comissions? Pensem que és la segona, i a més és la que dóna sentit a la festa de les falles.

Per això, si som crítics en la mateixa institució i inclòs entre nosaltres mateix, pot ser això cal valorar-lo com a inici d’una reflexió dins del món fallers i a més, no és la crítica l’origen dels monuments fallers…? Déu ser que a Nadal no és el mateix, i vos contem…

Hi ha una comissió (Borrull - Dr Peset Cervera), que dins del seu lema d’Excessos fallers ha muntat un Betlem i participa al concurs de JCF, que a més, és prou original i conservant el sentit crític, encara que no siga la fonamentació d’un Betlem, però tots els que l’han vist han fet bons comentaris, i inclòs el mateix jurat de JCF. De fet, un altre jurat, el del sector Botànic La Petxina, l’ha concedit el 2º premi d’enguany unes hores més tard.

Bé la qüestió, pot ser no siga un malpensat i déu ser que hi han 15 de millors i, estem segurs que SI, i que han treballat de valent per fer-ho, fins i tot la comissió del mateix sector, que sense premi al sector han quedat al lloc 12 de JCF. Però, tot això, no deixa de ser una demostració de la varietat i subjectivitat dels jurats que afortunadament no valoren igual uns que d’altres, malgrat que no ens faça gràcia.Tot això és correcte i a més, és compren, si no has vist l’escena dels reis,  que envoltats d’endolls, de fet ells mateix estan fets en endolls, on es critica el “enchufismo” que hi ha a Junta Central Fallera a l’hora de donar els premis dels monuments, etc. Pot ser que com alguns de nosaltres estem implicats a l’elaboració del Betlem i a més, som d’aquesta comissió, tampoc al monument hi tindrem premi, però no per això deixarem de viure les falles des d’un sentit constructiu en la societat valencina.

De fet, el millor es que podeu jutjar-lo, i l’aneu a veure el Betlem d’excessos fallers dins d’una citat d’excessos que romandrà obert de dilluns a divendres de 19′00 a 20′30 i dissabtes d’11′00 a 13′00 al carrer Dr Peset Cervera, 11 i, fins al 29 de desembre, o simplement pots llegir l’explicació.

Estava jo berenant, més bé celebrant la Concepció en casa d’una tieta de la meua dona i això que parles de coses, que podeu imaginar… però, no se molt bé com m’he vist parlant de l’art de criticar (el que s’ha fet sempre als mercats, però en bona intenció). Un d’ells, familiars de la meua dona, pensava que la crítica està bé, però en cura, que no cal passar-se en exercir-la. I, m’ha vingut al cap una entitat de La Safor que fan d’això de riure’s dels altres la seua idea de viure, son l’associació cultural El Pardal Rampant.

Esta gent promou la creació, difusió i recerca de tot tipus de material satíric valencià, perquè pensen, com jo, que rient-nos de les coses, les coses poden canviar. Es decanten per anar més enllà per a transformar la societat valenciana, en allò més modern, democràtic, sense complexos i en sentit de l’humor.

I he acabat el berenar, i he pensat. Quina diferència hi ha entre esta associació i les comissions falleres? Es un moviment associatiu com cal, o és que el sentit crític, reivindicatiu i de rialles, s’ha perdut?

Per mi, no es un dels excesSOS de la feta, més bé falten recuperar este iniciatives als monuments i al dia a dia dels casals, encara que ara torne al berenar o directament al sopar…