shedog

errant | General | Tuesday 6 March 2007

shedog1.jpg

són d’aquests grups que han donat deu voltes a la seva música i que han saltat més de mil tragicomèdies amb una insistència sobrada d’alegria
ara acaben de gravar això:

http://www.myspace.com/shedogtheband

em soneu més vosaltres que mai!
jo dic que aquesta manera de fer ja és bona de veritat
i si comença algún tipus de debat, jo voto.. en català!
si és precióóóóóóóóóós!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

…i directes nois, directes, directes, telèfons, entrepans de fuet i toqueu ni que sigui a vilajuïga!

felicitats guapos

una xinxeta vermella no fa Amélie

errant | General | Thursday 1 March 2007

audrey_tautou3.jpg

comencem per reconèixer que la pel·lícula Amélie ens va canviar la vida

sóm molts els que conscient o inconscientment portem un desitjable petit planeta Amelie en lo més més més profund del nostre interior: el valor de les petites coses i de les proeses domèstiques, l’acció diària innocent d’efecte papallona per canviar un entorn egoïsta, els colors i detalls que feien anar les nostres pupil·les a velocitat supersònica mentre patiem petites asfixies de tant sospirar

els homes es van quedar embobats d’audrey tautou, i les més perilloses es van tallar serrells i draps de coloraines per engatusar uns quants despistats de bon veure

doncs bé, el concert elèctric de rock (?) que ahir va oferir Yann Tiersen a Razzmatazz va significar la banda sonora de la mort del mite
val a dir que aquest home té uns discos al darrere que estan prou bé, però estava clar que la sala era a vessar, sobretot, per un efecte mediàtic paral·lel indiscutible

una banda mediocre, passatges pink floyd insufribles, i un violí frenètic de música maniacodepressiva que -i ho sento-, jo mai utilitzaria per a tallar-me les venes…
quin mal gust marxar així, no? …et pots quedar sense amics! ;p

Yann, tú hi has guanyat molts diners amb això, però la culpa no és teva… és tota nostra
l’estratègia comercial de relacions cala fons,
és cromo i és somàtica

i a la sortida, veient com la candidesa aspectual de moltes noietes restava intacta malgrat l’esperpèntic espectacle, em van venir al cap generacions senceres desmoronades de mary poppins i campanilla mentre caminava a fer l’última de les cerveses que encara no em faria mal

menys darwin i més punset

errant | General | Tuesday 27 February 2007

tangram1.JPG

mai sabré si és estrictament necessari conèixer tots els estats d’ànim possibles per tal d’anar actualitzant de manera coherent i sostenible el vincle entre el món i el jo; però…
es pot no sentir odi sense haver-lo conegut?
es pot considerar la sort sense haver tingut desgràcia?

puntuant en una escala del 0 al 5 seria possible d’avaluar la latència actual de cadascun dels sentiments que alguna vegada hem experimentat: gelos, llibertat, il.lusió, apatia, atenció, alegria, foscor, atreviment…

amb mitjanes aritmètiques d’aquests valors variables partits pel temps tindriem escrutinis de resultants fidels a com hem viscut fins ara, oi?  …però això no serviria de molt, ja que parlariem de passat

sabent això, preferirem trampejar i anar-nos adaptant al medi per contemplar els resultats amb posterioritat, o bé farem servir el que ja hem conegut per escollir amb mesura cada cosa a sentir el dia d’avui?

hivern de Sol
per quan aquesta teoria se’n hagi anat a la merda ja n’hauré trobat una altra

http://www.eduardpunset.es/blog/

proper tren 02:04

errant | General | Friday 23 February 2007



la trompeta de Miles Davis a l’ascenceur pour l’echafaud li feia vibrar els llavis a  una estació de la línia groga del metro de Barcelona. Musicava així les paraules de l’última retrobada amb l’ex;

la mirada distreta pels cartells publicitaris, rajoles i panells televisius li van revelar la poètica del moment:

proper tren 02:04
direcció La Pau

naturalment es va aturar unes estacions abans d’acabar el recorregut
en direcció a La Pau sempre, sempre…

però, realment algú ja voldria arribar a destí?
hi ha tant per fer, hi ha tant per viure…

la vida secreta de les poques paraules

errant | General | Monday 19 February 2007

manara.jpg
El moment previ a qualsevol gir inesperat de l’estat de les coses seguirà sent indesxifrable

Aquell vespre de vent sud intens que esbiaixava gotes de pluja amb virulènia era una d’aquests situacions aparentment rutinàries on és difícil imaginar que l’espectacle anirà més enllà del propi temporal

Segurament ella i la seva amiga eren allà per alguna causalitat, i ell, s’ho va trobar tot fet… obrir la porta de la seva habitació i rebre els afectes embolicats en silenci

De tota la varietat de trobades casuals i esporàdiques que volten pel món, en surt alguna -i no totes- que ténen textura de pel.lícula eròtica dolça. I encara avui recorda l’olor d’aquelles dues nits de poques paraules i sensualitat, i se li passa pel cap si tanta tendresa anava dirigida sols per a ell, o si bé hi havia alguna cosa més de fons que -pel cas-ni és necessari saber, ni canvia res

divagueu?

errant | General | Sunday 18 February 2007

interrogant.JPG

fa uns dies vaig rebre aquesta foto adjunta en un correu electrònic i no la sé llegir

què us suggereix?

adéu amiga!

errant | General | Thursday 15 February 2007

lila

inseparables, l’estranya parella que s’esperava a travessar pel pas de vianants

hem sigut uns ingenus, un ingenus molt feliços
ens hem muntat la nostra pel.lícula i hem viscut el dia tal i com el teníem al davant

ni els més guapos ni els més llestos; és més, diria que la nostra notòria empanada ha estat retroalimentada pels anys i el contacte, amb tots els comuns retalls de moviment que ténen aquells que trien viure a dos

la meva daimoni, jo amb la teva ànima i tú amb la meva

aquests últims anys petita… jo perseguint utopies amb caçapapallones i  tú al costat. Però així és com hem pujat a mil turons, dormit en sacs sota les estrelles, compartit iogurts i mandarines, aigua mineral i aigua salada;
hem viscut amb l’electricitat, amb els cels i pels camins, i envalentonats de companyia hem arrancat a còrrer darrere gavines tontes com gallines, nits de gat, cabres salvatges i ramats d’ovella

la meva Tombuctú d’Auster

Goril.la, Guri, Lila, Ila, Petita i Petúnia, l’últim nom
koala, nutria, queperromásraro, notienecola? i petiso, l’últim dels més desafortunats

em faltarà veure’t pels ulls i acaronar el teu cul d’espart, però no estaré trist ni un dia més
Entre tú i jo mai s’hi havia instal.lat un sentiment així

Faré Solets amb tot l’amor que m’ha donat viure amb tú tota la vida;
és més, tú al cel i jo als núvols, ens serà més fàcil empaitar musaranyes i cucaferes

shhhhht!

errant | General | Tuesday 13 February 2007

What will grow quickly, that you can’t make straight
It’s the price you gotta pay
Do yourself a favour and pack you bags
Buy a ticket and get on the train
Buy a ticket and get on the train

Cause this is fucked up, fucked up
Cause this is fucked up, fucked up

« Previous Page

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck