errant

aquest és el nom de la nostra nova banda
ja hem començat a fer coses …i hi haurà sorpreses

gràcies erika prufert! aquesta vegada per donar ales i geni a la pressa

maig de 2003, marxo a viure a Menorca i cala Macarella és casa meva

maig de 2004, llogo l’estudi de la plaça de la Llibertat (!) de Ciutadella

maig de 2005, llogo el pis cantoner del carrer Llotgeta de Palma

maig de 2006, marxo a viure a Cadaqués

maig de 2007, llogo el meu primer pis a Cadaqués

amb un contracte d’11 mesos…

penso en l’Heliogàbal i en la de voltes que dónen les coses per acabar reposant en el lloc menys imaginat (…o no)

en com vaig sortir de Cadaqués per anar a parar al bar-cabaret grana de Gràcia; ara que torno a ser al poble

m’emporto el jazz, els kebaps,  la retrobada més possible amb l’artur i l’helena;
m’emporto l’albert i la mar, que van fer propici tot aquest huracà de moviments (en combinació harmoniosa amb la meva voluntat constant de llançar-me al buit) i també la noia d’ulleres blanques que em pagava els 3 euros d’entrada i mai s’aturava a xerrar més d’un minut

i tot això, m’ho provoca un irlandés desconegut de Galway, Noelie McDonnell (…que ell no ho sap però de poc no m’envia a Irlanda a buscar figues..), i que va aparèixer un diumenge per allà deixant bocabadat a tot cristu amb cançons com aquesta (baixa-te-la si vols),

cançons que no canvien el món (tot i que qüasi), però que taronjen tardes de primavera

serà perque ha estat un dia plàcid i lluminós
serà perque aviat estrenaré vida amb vistes
serà perque batego un poc i això és molt

que no m’importa tant tant tant tant tant
el fet que es faci fosc i no haver rebut cap rosa,
ni tan sols un escrit de Sant Jordi,
per primera vegada a la meva vida

estimats i estimades rancis i ràncies;
lluny de qualsevol gest consumista o comunista,
faré ús d’aquestes paraules escrites:
“imagina’t una rosa natural de tija llarga damunt el teu llit”
del color que més t’agradi

i jo, ja faré aparèixer una de pintada damunt el meu

me la mereix, i dò!

Quarts de 10 del matí i em trobo un danès fent autostop al camí de Cap de Creus

-”Viatjo sol amb el meu cotxe  i se’m va espatllar ahir vespre només arribar al far. És un cotxe molt antic, de principis dels ‘70, i vinc de comprar coses per tal de reparar-lo… Escolta, això és un lloc preciós! D’on ets tú? (…) Si, no m’estranya.. sembla un bon lloc per quedar-s’hi un temps… em sembla que ho pensaré hi tot. Aquests núvols són de pluja?”
-”No ho crec.. pel matí s’aixeca així, mig enterbolit, però ja veuràs com d’aquí un parell d’hores està increïble. Ja has vist aquest lloc de dia, amb Sol?”
-”No, encara no..”

Un parell d’hores després puja al bar feliç d’haver solucionat el problema, em demana un tallat i coneix al Thomas, l’irlandes que cau per aquí de tant en tant, un atrapat d’aquests turons. Passen unes hores perduts per les roques envoltades de mar i torna amb un somriure de pam dient que aquest lloc té una força brutal
Li dic que Sí (i tant…) i li torno un somriure d’ulls mig clucs de Sol i llum, de nord inofensiu que aixeca lleugerament la samarreta i gavines que xisclen una mica més enllà

- “ja veig que veus on ets. Podries haver-te quedat tirat a qualsevol lloc però mira on has anat a parar”
-”this is the will (la voluntat)” -diu mentre aixeca l’índex assenyalant el cel-

Li ensenyo l’apartament que està lliure per 4 nits i no para de riure, no pot estar més sorprés del desenllaç del seu contratemps

———————————————————————————————————————————–

Aquest és un lloc màgic tio,  i qüasi tots hem estat ben rebuts aquí
Avui t’ha tocat a tú i a mi em fa feliç veure com te’n adones i ho disfrutes de manera instantània
Et veig a tú i em veig a mi
Benvingut a la teva primera vegada a Cap de Creus, perquè et penses que hi som tots nosaltres?

*
Aquest matí, a les 10:20 sortirà de Girona un vol cap a Shannon i jo no ocuparé el seient de sols anada que vaig comprar. Ara per ara, em vull quedar en aquest poble tranquil

*

El seu nom prové de cap de Quers (cap de les Roques) i fou un antic castell franc. El 907, Godofred, primer comte independent d’Empúries, el va donar al monestir de Sant Pere de Roda. Arrasat diverses vegades per pirates, el castell va ser destruït el 1543 en una incursió de Barbarroja

Una llegenda marinera explica que aquest pirata es volia retirar, però esperava a fer-ho després d’haver matat mil persones, ja que portava una mena de comptabilitat. Arribat el moment, va decidir matar un sacerdot d’un poblet català, durant la consagració. Després de fer-ho, va llençar al mar el copó i la Sagrada Forma, i quan s’embarcà, maleït per Sant Pere, el seu vaixell ja no l’obeí i va emprendre un fatídic viatge com un més dels vaixells fantasmes que naveguen pels mars del món

Wilco      sky blue sky         2007

Wilco és el grup que més estimo del món

mutants però sempre honestos,
quan treuen un disc nou m’agafa de sorpresa i em costa reconèixer la seva múltiple identitat que amb els anys havia cregut tenir assimilada; mentida, sempre van un pas davant meu

automàticament passa a dibuixar i engalanar de música nova els meus propers mesos, amb matins, vespres o nits, i això és vitamina a la meva vida, ulls nous en un món que mai s’atura

Els disc encara no és a la venda, però si clickeu la imatge teniu 7 dies per descarregar-lo
(us heu de registrar.., però és gratis i aquesta pàgina és molt útil)
ah! i si voleu, aquí teniu les lletres

Sí, la tornaria a sentir

una i mil vegades més

per totes les coses que em provoca

in pitch dark i go walking in your landscape
broken branches trip me as i speak
just ’cause you feel it doesnt mean its there
just ’cause you feel it doesnt mean its there

there’s always a siren
singing you to shipwreck     (don’t reach out, don’t reach out)
steer away from these rocks
we’d be a walking disaster    (don’t reach out, don’t reach out)
just ’cause you feel it doesn’t mean its there    (theres someone on your shoulder)
just ’cause you feel it doesn’t mean its there    (theres someone on your shoulder)
there there!

why so green and lonely?        and lonely       and lonely

heaven sent you to me         to me            to me

we are accidents waiting waiting to happen
we are accidents waiting waiting to happen

La primera setmana del proper mes d’abril faré un enviament de medicaments i papereria que estic recollint entre amics i que anirà per a la gent de Jattaba, un poble de Gàmbia que vaig conèixer fa uns mesos

Bàsicament estaria bé reunir coses lleugeres i útils:
llapissos, llibretes, colors, paracetamol, pomades, condons, samarretes per a nens i nenes, etc…

si pots aconseguir coses així i vols participar a fer una pila grossa de coses, escriu-me!
deambulant@gmail.com …i quedem!
qualsevol petita cosa útil ja val, posa imaginació, segur que no et cal gastar diners…

passa aquesta nota a qui creguis que s’hi pot apuntar!
la iniciativa és completament casolana, si algú vol saber més detalls que m’ho demani i els explico

ah! aquells que portin algo entren directament en el sorteig d’una pedreta de les Wassu Stones!!!!!!http://www.gambia.dk/stones.html
(que ja sé que no està bé..), però que me la vaig posar a la motxilla…
està bé, no? més ni puc, ni toca ;p

suposem que l’univers és un total enorme de forats negres i galàxies grandioses plenes d’estels, de cometes, de gasos, de satèl·lits i de planetes de terra amb suds de terra, cel, pluja, aigua, llamps, dies, colors, nens, i nords amb veus, massatges, son, magnetisme, neurones, ioga, déus, avions, guerres, animals i ciutats amb carrers d’ones invisibles de ràdio, pensaments, cursets, obres, propaganda, cotxes, balcons, i amb símptoma breu de mirada fugaç monocel·lular i nucloide com la meva d’avui, confosa dispersa i perduda

feliç primavera!

gràcies pel regal d’aniversari més maco que m’han fet mai

t’estimo molt!

són els únics que poden tornar i fer-ho d’aquesta manera!

si agafeu línia quan comencin a vendre les entrades, me’n compreu una a mi?
acabaria pagant les que fossin només per assegurar-me’n, …arreu d’europa ;-p

…amb les cançons que tocaràn!!!

arribarà el dia que no em caldrà anar per les cases i escoltar l’insuportable timbre del microones, ni sentiré com la porta s’obre violentament per comprovar que, o bé la carn no està prou descongelada o bé tampoc té aquell coloret lleig d’haver-se cuit parcialment; la llet no estarà ni tèbia ni bullint

no faràn falta plataformes circulars de vidre gruixut ni gomes guia i la gent no fumarà mirant voltes pel vidre reixat amb aquell soroll esfereïdor de fons

feos de mal gust, difícils d’acomodar en l’espai, amb pes desigualat al costat del motor, i amb una tècnica de funcionament si més no… rebuscada,

els microones em fan molta olla

habitació:
la roba bruta bufa la tapa del cubell, cau al terra i heura la paret
la roba neta encara té un punt d’humitat

cuina:
castell de plats, xilòfon de gots desafinats i una llapissera de coberts

menjador:
crostonets de pà, sucre granulat, mòbils a bitllets de metro, carregadors de bateries, monedes esllavissades, discos sense caixa i sense nom, postals que queden on cauen i abrics al sofà

bany:
gel a sacsejar, pèl que em creix i tovallola que ja pesa

…
el desordre domèstic m’ha fet una croqueta;
…i si m’havia fet mandra, imagina’t ara

diosmío…