les roses recordades i jo
serà perque ha estat un dia plàcid i lluminós
serà perque aviat estrenaré vida amb vistes
serà perque batego un poc i això és molt
que no m’importa tant tant tant tant tant
el fet que es faci fosc i no haver rebut cap rosa,
ni tan sols un escrit de Sant Jordi,
per primera vegada a la meva vida
estimats i estimades rancis i ràncies;
lluny de qualsevol gest consumista o comunista,
faré ús d’aquestes paraules escrites:
“imagina’t una rosa natural de tija llarga damunt el teu llit”
del color que més t’agradi
i jo, ja faré aparèixer una de pintada damunt el meu
me la mereix, i dò!
buenu, si et consola, per primer cop a la meva vida jo tampoc he rebut ni rosa ni llibre ni res de res de res… però la veritat… avui ja m’és igual.
pel q dius ja has trobat casa??? enhorabona, a veure quan la puc visitar.
quan em visites tu?
petons, abraçades, de tot!
Comment by me, my yoke and i — 24 April 2007 @ 0:44
ostreeeees… ja deia jo que me’n deixava un…!! ;pppp REIIIIIII…!!! amb lo que jo t’estim, ja et dic!
menys mal que tu ets com cal i has complert, que si no… rien de tout.
saps? aquest any, apart de la teva i de les dues legals (!) cap amic, amiga, amant, examant, company-ya, excompany, excompanya (de feina eh) ni veï, veïna… m’ha regalat roses ni libres, ni poemes, ni res de res.
es que res de res.
ara que, pel que acabo de llegir en el blog, ja som tres!
coi passa? de debó es l’esclafament global u que?
llarga vida!
mil petooons!
Comment by aroa — 26 April 2007 @ 12:55