errant

Quarts de 10 del matí i em trobo un danès fent autostop al camí de Cap de Creus

-”Viatjo sol amb el meu cotxe  i se’m va espatllar ahir vespre només arribar al far. És un cotxe molt antic, de principis dels ‘70, i vinc de comprar coses per tal de reparar-lo… Escolta, això és un lloc preciós! D’on ets tú? (…) Si, no m’estranya.. sembla un bon lloc per quedar-s’hi un temps… em sembla que ho pensaré hi tot. Aquests núvols són de pluja?”
-”No ho crec.. pel matí s’aixeca així, mig enterbolit, però ja veuràs com d’aquí un parell d’hores està increïble. Ja has vist aquest lloc de dia, amb Sol?”
-”No, encara no..”

Un parell d’hores després puja al bar feliç d’haver solucionat el problema, em demana un tallat i coneix al Thomas, l’irlandes que cau per aquí de tant en tant, un atrapat d’aquests turons. Passen unes hores perduts per les roques envoltades de mar i torna amb un somriure de pam dient que aquest lloc té una força brutal
Li dic que Sí (i tant…) i li torno un somriure d’ulls mig clucs de Sol i llum, de nord inofensiu que aixeca lleugerament la samarreta i gavines que xisclen una mica més enllà

- “ja veig que veus on ets. Podries haver-te quedat tirat a qualsevol lloc però mira on has anat a parar”
-”this is the will (la voluntat)” -diu mentre aixeca l’índex assenyalant el cel-

Li ensenyo l’apartament que està lliure per 4 nits i no para de riure, no pot estar més sorprés del desenllaç del seu contratemps

———————————————————————————————————————————–

Aquest és un lloc màgic tio,  i qüasi tots hem estat ben rebuts aquí
Avui t’ha tocat a tú i a mi em fa feliç veure com te’n adones i ho disfrutes de manera instantània
Et veig a tú i em veig a mi
Benvingut a la teva primera vegada a Cap de Creus, perquè et penses que hi som tots nosaltres?

*
Aquest matí, a les 10:20 sortirà de Girona un vol cap a Shannon i jo no ocuparé el seient de sols anada que vaig comprar. Ara per ara, em vull quedar en aquest poble tranquil

*