Cadaqués, i un pirata amb el cel blau cel
El seu nom prové de cap de Quers (cap de les Roques) i fou un antic castell franc. El 907, Godofred, primer comte independent d’Empúries, el va donar al monestir de Sant Pere de Roda. Arrasat diverses vegades per pirates, el castell va ser destruït el 1543 en una incursió de Barbarroja
Una llegenda marinera explica que aquest pirata es volia retirar, però esperava a fer-ho després d’haver matat mil persones, ja que portava una mena de comptabilitat. Arribat el moment, va decidir matar un sacerdot d’un poblet català, durant la consagració. Després de fer-ho, va llençar al mar el copó i la Sagrada Forma, i quan s’embarcà, maleït per Sant Pere, el seu vaixell ja no l’obeí i va emprendre un fatídic viatge com un més dels vaixells fantasmes que naveguen pels mars del món
Wilco sky blue sky 2007
Wilco és el grup que més estimo del món
mutants però sempre honestos,
quan treuen un disc nou m’agafa de sorpresa i em costa reconèixer la seva múltiple identitat que amb els anys havia cregut tenir assimilada; mentida, sempre van un pas davant meu
automàticament passa a dibuixar i engalanar de música nova els meus propers mesos, amb matins, vespres o nits, i això és vitamina a la meva vida, ulls nous en un món que mai s’atura
Els disc encara no és a la venda, però si clickeu la imatge teniu 7 dies per descarregar-lo
(us heu de registrar.., però és gratis i aquesta pàgina és molt útil)
ah! i si voleu, aquí teniu les lletres

i sssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssst.. mar i roques.
I si, pirates i cels blau cel, i de mil colors més a la tarda.
Cadaqués és una fàbrica d’enyorats que sospiren a les finestres
Comment by bastanist — 11 April 2007 @ 11:44
que sospiren a les finestres d’unes ulleres d’aigua en el recompte rutinari de control diari d’inventari de peixos grossos, peixos mitjans i peixets petitonets?
algues i garotes apart
…)
*
Comment by errant — 12 April 2007 @ 13:53
algues als ulls i garotes a l’estómac si plou i sóc a doscents quilòmetres de Cadaqués, .. però avui el somriure em fa de paraigües, així se m’omple la boca de pluja i tinc el cor fresc
pensant en costarrrrrrrrrrrrrrricaaaaaaaaaaaa
lilulilulalilulaaaaaaaa tarararararararaaaaaaaaaaaara lalilulilulilulaaaaaaaaaalaaaaaaa pipiripipipipipiiiiiiiiiiiiiiiiiii caaaribe tropicaaaaaaaaal
lavidatedasorpresas sooorpresastedalavidaaa
*
Comment by bastanist — 13 April 2007 @ 4:33
et mereixies una cosa així …òstia puta! ..apa que t’has quedat curta eh?
felicitats amiga, estic super content per tú!!!!!!!
Comment by errant — 13 April 2007 @ 10:44
Potser tornarà a sortir el sol… I tant que tornarà a sortir. Creixem, i creixem, i creixem i creixem!!!!!!!
Què seria d´aquests moments tan concrets sense Wilco? Gràcies per presentar-me´ls!
Comment by rul — 14 April 2007 @ 16:45
és al·lucinant que la música ens ajudi a aprendre coses més enllà de disfrutar-ne la sonoritat
cosa de privilegiats
molta sort amic, t’estimo molt
em tens a prop
Comment by errant — 15 April 2007 @ 17:13