errant

suposem que l’univers és un total enorme de forats negres i galàxies grandioses plenes d’estels, de cometes, de gasos, de satèl·lits i de planetes de terra amb suds de terra, cel, pluja, aigua, llamps, dies, colors, nens, i nords amb veus, massatges, son, magnetisme, neurones, ioga, déus, avions, guerres, animals i ciutats amb carrers d’ones invisibles de ràdio, pensaments, cursets, obres, propaganda, cotxes, balcons, i amb símptoma breu de mirada fugaç monocel·lular i nucloide com la meva d’avui, confosa dispersa i perduda

feliç primavera!