La primera setmana del proper mes d’abril faré un enviament de medicaments i papereria que estic recollint entre amics i que anirà per a la gent de Jattaba, un poble de Gàmbia que vaig conèixer fa uns mesos
Bàsicament estaria bé reunir coses lleugeres i útils:
llapissos, llibretes, colors, paracetamol, pomades, condons, samarretes per a nens i nenes, etc…
si pots aconseguir coses així i vols participar a fer una pila grossa de coses, escriu-me!
deambulant@gmail.com …i quedem!
qualsevol petita cosa útil ja val, posa imaginació, segur que no et cal gastar diners…
passa aquesta nota a qui creguis que s’hi pot apuntar!
la iniciativa és completament casolana, si algú vol saber més detalls que m’ho demani i els explico
ah! aquells que portin algo entren directament en el sorteig d’una pedreta de les Wassu Stones!!!!!!http://www.gambia.dk/stones.html
(que ja sé que no està bé..), però que me la vaig posar a la motxilla…
està bé, no? més ni puc, ni toca ;p
suposem que l’univers és un total enorme de forats negres i galàxies grandioses plenes d’estels, de cometes, de gasos, de satèl·lits i de planetes de terra amb suds de terra, cel, pluja, aigua, llamps, dies, colors, nens, i nords amb veus, massatges, son, magnetisme, neurones, ioga, déus, avions, guerres, animals i ciutats amb carrers d’ones invisibles de ràdio, pensaments, cursets, obres, propaganda, cotxes, balcons, i amb símptoma breu de mirada fugaç monocel·lular i nucloide com la meva d’avui, confosa dispersa i perduda
feliç primavera!
són els únics que poden tornar i fer-ho d’aquesta manera!
si agafeu línia quan comencin a vendre les entrades, me’n compreu una a mi?
acabaria pagant les que fossin només per assegurar-me’n, …arreu d’europa ;-p
…amb les cançons que tocaràn!!!
arribarà el dia que no em caldrà anar per les cases i escoltar l’insuportable timbre del microones, ni sentiré com la porta s’obre violentament per comprovar que, o bé la carn no està prou descongelada o bé tampoc té aquell coloret lleig d’haver-se cuit parcialment; la llet no estarà ni tèbia ni bullint
no faràn falta plataformes circulars de vidre gruixut ni gomes guia i la gent no fumarà mirant voltes pel vidre reixat amb aquell soroll esfereïdor de fons
feos de mal gust, difícils d’acomodar en l’espai, amb pes desigualat al costat del motor, i amb una tècnica de funcionament si més no… rebuscada,
els microones em fan molta olla
habitació:
la roba bruta bufa la tapa del cubell, cau al terra i heura la paret
la roba neta encara té un punt d’humitat
cuina:
castell de plats, xilòfon de gots desafinats i una llapissera de coberts
menjador:
crostonets de pà, sucre granulat, mòbils a bitllets de metro, carregadors de bateries, monedes esllavissades, discos sense caixa i sense nom, postals que queden on cauen i abrics al sofà
bany:
gel a sacsejar, pèl que em creix i tovallola que ja pesa
…
el desordre domèstic m’ha fet una croqueta;
…i si m’havia fet mandra, imagina’t ara
són d’aquests grups que han donat deu voltes a la seva música i que han saltat més de mil tragicomèdies amb una insistència sobrada d’alegria
ara acaben de gravar això:
http://www.myspace.com/shedogtheband
em soneu més vosaltres que mai!
jo dic que aquesta manera de fer ja és bona de veritat
i si comença algún tipus de debat, jo voto.. en català!
si és precióóóóóóóóóós!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
…i directes nois, directes, directes, telèfons, entrepans de fuet i toqueu ni que sigui a vilajuïga!
felicitats guapos
comencem per reconèixer que la pel·lícula Amélie ens va canviar la vida
sóm molts els que conscient o inconscientment portem un desitjable petit planeta Amelie en lo més més més profund del nostre interior: el valor de les petites coses i de les proeses domèstiques, l’acció diària innocent d’efecte papallona per canviar un entorn egoïsta, els colors i detalls que feien anar les nostres pupil·les a velocitat supersònica mentre patiem petites asfixies de tant sospirar
els homes es van quedar embobats d’audrey tautou, i les més perilloses es van tallar serrells i draps de coloraines per engatusar uns quants despistats de bon veure
doncs bé, el concert elèctric de rock (?) que ahir va oferir Yann Tiersen a Razzmatazz va significar la banda sonora de la mort del mite
val a dir que aquest home té uns discos al darrere que estan prou bé, però estava clar que la sala era a vessar, sobretot, per un efecte mediàtic paral·lel indiscutible
una banda mediocre, passatges pink floyd insufribles, i un violí frenètic de música maniacodepressiva que -i ho sento-, jo mai utilitzaria per a tallar-me les venes…
quin mal gust marxar així, no? …et pots quedar sense amics! ;p
Yann, tú hi has guanyat molts diners amb això, però la culpa no és teva… és tota nostra
l’estratègia comercial de relacions cala fons,
és cromo i és somàtica
i a la sortida, veient com la candidesa aspectual de moltes noietes restava intacta malgrat l’esperpèntic espectacle, em van venir al cap generacions senceres desmoronades de mary poppins i campanilla mentre caminava a fer l’última de les cerveses que encara no em faria mal
