menys darwin i més punset

errant | General | Tuesday 27 February 2007

tangram1.JPG

mai sabré si és estrictament necessari conèixer tots els estats d’ànim possibles per tal d’anar actualitzant de manera coherent i sostenible el vincle entre el món i el jo; però…
es pot no sentir odi sense haver-lo conegut?
es pot considerar la sort sense haver tingut desgràcia?

puntuant en una escala del 0 al 5 seria possible d’avaluar la latència actual de cadascun dels sentiments que alguna vegada hem experimentat: gelos, llibertat, il.lusió, apatia, atenció, alegria, foscor, atreviment…

amb mitjanes aritmètiques d’aquests valors variables partits pel temps tindriem escrutinis de resultants fidels a com hem viscut fins ara, oi?  …però això no serviria de molt, ja que parlariem de passat

sabent això, preferirem trampejar i anar-nos adaptant al medi per contemplar els resultats amb posterioritat, o bé farem servir el que ja hem conegut per escollir amb mesura cada cosa a sentir el dia d’avui?

hivern de Sol
per quan aquesta teoria se’n hagi anat a la merda ja n’hauré trobat una altra

http://www.eduardpunset.es/blog/

proper tren 02:04

errant | General | Friday 23 February 2007



la trompeta de Miles Davis a l’ascenceur pour l’echafaud li feia vibrar els llavis a  una estació de la línia groga del metro de Barcelona. Musicava així les paraules de l’última retrobada amb l’ex;

la mirada distreta pels cartells publicitaris, rajoles i panells televisius li van revelar la poètica del moment:

proper tren 02:04
direcció La Pau

naturalment es va aturar unes estacions abans d’acabar el recorregut
en direcció a La Pau sempre, sempre…

però, realment algú ja voldria arribar a destí?
hi ha tant per fer, hi ha tant per viure…

la vida secreta de les poques paraules

errant | General | Monday 19 February 2007

manara.jpg
El moment previ a qualsevol gir inesperat de l’estat de les coses seguirà sent indesxifrable

Aquell vespre de vent sud intens que esbiaixava gotes de pluja amb virulènia era una d’aquests situacions aparentment rutinàries on és difícil imaginar que l’espectacle anirà més enllà del propi temporal

Segurament ella i la seva amiga eren allà per alguna causalitat, i ell, s’ho va trobar tot fet… obrir la porta de la seva habitació i rebre els afectes embolicats en silenci

De tota la varietat de trobades casuals i esporàdiques que volten pel món, en surt alguna -i no totes- que ténen textura de pel.lícula eròtica dolça. I encara avui recorda l’olor d’aquelles dues nits de poques paraules i sensualitat, i se li passa pel cap si tanta tendresa anava dirigida sols per a ell, o si bé hi havia alguna cosa més de fons que -pel cas-ni és necessari saber, ni canvia res

divagueu?

errant | General | Sunday 18 February 2007

interrogant.JPG

fa uns dies vaig rebre aquesta foto adjunta en un correu electrònic i no la sé llegir

què us suggereix?

adéu amiga!

errant | General | Thursday 15 February 2007

lila

inseparables, l’estranya parella que s’esperava a travessar pel pas de vianants

hem sigut uns ingenus, un ingenus molt feliços
ens hem muntat la nostra pel.lícula i hem viscut el dia tal i com el teníem al davant

ni els més guapos ni els més llestos; és més, diria que la nostra notòria empanada ha estat retroalimentada pels anys i el contacte, amb tots els comuns retalls de moviment que ténen aquells que trien viure a dos

la meva daimoni, jo amb la teva ànima i tú amb la meva

aquests últims anys petita… jo perseguint utopies amb caçapapallones i  tú al costat. Però així és com hem pujat a mil turons, dormit en sacs sota les estrelles, compartit iogurts i mandarines, aigua mineral i aigua salada;
hem viscut amb l’electricitat, amb els cels i pels camins, i envalentonats de companyia hem arrancat a còrrer darrere gavines tontes com gallines, nits de gat, cabres salvatges i ramats d’ovella

la meva Tombuctú d’Auster

Goril.la, Guri, Lila, Ila, Petita i Petúnia, l’últim nom
koala, nutria, queperromásraro, notienecola? i petiso, l’últim dels més desafortunats

em faltarà veure’t pels ulls i acaronar el teu cul d’espart, però no estaré trist ni un dia més
Entre tú i jo mai s’hi havia instal.lat un sentiment així

Faré Solets amb tot l’amor que m’ha donat viure amb tú tota la vida;
és més, tú al cel i jo als núvols, ens serà més fàcil empaitar musaranyes i cucaferes

shhhhht!

errant | General | Tuesday 13 February 2007

What will grow quickly, that you can’t make straight
It’s the price you gotta pay
Do yourself a favour and pack you bags
Buy a ticket and get on the train
Buy a ticket and get on the train

Cause this is fucked up, fucked up
Cause this is fucked up, fucked up

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck