La Colla Gegantera de Sant Julià de Lòria inicià els actes del 25è aniversari el passat 26 de maig, amb la pujada dels gegants fins a l’església de Canòlich, on els gegants dansaren el Ball de la Dama Blanca (només es representa en actes molt especials), amb l’acompanyament musical de la Cobla Berga, dirigida per Daniel Areny –autor de la música del ball. Gerard Pouget

Els gegantons són un fadrí i una fadrina –denominació usual en la gent gran per anomenar els nois i noies solters–, com a homenatge al jovent de Reus de final del segle XVIII: ell amb una barretina lila al cap i ella amb un cistell, el contingut del qual canviaria segons la sortida dels gegantons (coques amb cireres per Corpus, gladiols per Sant Pere…).

Els gegantons –de fibra de vidre–, foren creats gràcies a un equip de persones encapçalat per Ramon Ferran: Ramon Guillemat realitzà les estructures de fusta, Josep Aguilas-Papasseit féu les perruques, i la joiera i complements (arracades i camafeu de la geganta, i bastó del gegant) foren un obsequi de la Perfumeria Abelló. Com a detall de darrera hora, es decidí que el Fadrí dugués la barretina a la mà perquè la perruca donava molta més personalitat.

Els Fadrins s’estrenaren el 7 de juny de 1998 al passeig de Mata, dins el marc de la I Fira d’Entitats de Reus, amb la presència de diversos elements i danses. Després de la seva presentació, es cediren a la ciutat i es celebrà un homenatge a Ramon Ferran com a reconeixement de la tasca dedicada als gegants de Reus des del 1948.

El 22 de juny del 2000, per Corpus, el Fadrí canvià de look: la barretina se li col·loca al cap; imatge que ha perdurat fins avui dia. Gerard Pouget

Els gegants, obra d’Aitor Calleja –molt aviat ampliarem la informació sobre aquest jove constructor- amb vestits de la modista de Satrústegui Carmen Izcohan, han estat realitzats amb fusta, cuir, polièster i fibra de vidre. Els gegants àrabs duen ornaments que apareixen a l’antiga mesquita de Tudela. Els jueus, duen símbols amb l’estrella de David, la paraula Tudela en hebreu i joies típiques jueves.

Font de la notícia i molta més informació i fotografies: http://www.perrinche.com/album/index.php

En les cercaviles i balls, l’Ós Petit destacarà per ser un element molt participatiu i que interactuarà amb el públic. Així, s’ha dissenyat pensant amb la possibilitat que, a més d’anar dret sobre dues potes, pugui desplaçar-se ajagut, com si envestís o empaités, tot jugant, al públic. En aquest sentit, l’Ós Petit s’ha elaborat amb paper cartró en l´exterior i s’ha revestit interiorment amb fibra de vidre, dos materials que s’han combinat per fer-lo més manejable i reduir-ne el pes. El nou element del bestiari infantil mesura 1,67 metres d’alt i 0,90 d´ample i duu l’escut de la ciutat.

La construcció de l´Ós Petit, per part de la Unió Anelles de la Flama, ha comptat amb la col·laboració econòmica de 3.474 euros de la regidoria de Cultura i Joventut de l’Ajuntament de Valls. Lluís Musté ha estat el responsable de l’equip de la UAF que s’està encarregat, des de fa mesos, del disseny i la construcció de la peça. Durant les cercaviles, l’Ós estarà acompanyat de 8 joves balladors, quatre nens i quatre nenes vestits d’època que dansaran al voltant de l’animal seguint la mateixa música que utilitza l’Ós de Valls.

L’Ós, com element del bestiari popular de Valls, està documentat el 1764 en un escrit que relata les diferents processos de la ciutat a l´època. Simbolitza el geni de la vegetació i la natura, que resta esmorteïda durant els freds hivernals, però que reviscola amb el bon temps. L’any 1999, la ciutat va recuperar l’Ós com a component del bestiari i ara -tal i com anteriorment ho van fer el Drac amb el Drac Petit (creat el 1999) i la Mulassa amb la Mulasseta (2000)-, neix l’Ós Petit amb l’objectiu d’enriquir el patrimoni tradicional i, sobretot, implicar als més petits en les tradicions de la ciutat.

L´Ós Petit, després de la seva presentació el dia 20 de juny, farà la seva primera passejada pels carrers de Valls el mateix dia, durant la cercavila inaugural de Sant Joan (19.45 h) en la que estarà acompanyat pels Gegants i Nans de la Ciutat, els gegants de l´Agrupació Musical el Calçot, el Gegant el Pera, la Mulassa Petita i les colles castelleres. L´Ós Petit també participarà el dia 25 (18.30 h) en el Tomet del Poble amb tots els elements i balls tradicionals de caràcter infantil de la ciutat.

Text i foto: Ajuntament de Valls

La festa inclou també l’estrena de l’espectacle Pim, Pau, Pum (amb guió i direcció de Xavier Cordomí) que comptarà amb la participació de diversos entremesos de Barcelona.

Els gegants (del Pi, Santa Maria del Mar, nous de la Plaça Nova, Sant Pere de les Puel·les, Sant Andreu de Palomar, el Clot, Nou Barris, Sants, Poble-sec, la Marina, Gràcia i la Barceloneta) representaran els valors ciutadans positius; mentre que les bèsties (Lleó, Cavallets Cotoners, Tarasca, Víbria, Drac i Griu de Barcelona, Cavallot de Pedralbes, Gaudiamus del Coll, Dofí del Casc Antic) faran referència a aspectes malèfics. També apareixeran al muntatge els Falcons de Barcelona i la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya. Gerard Pouget

Amb motiu del bicentenari dels gegants reusencs, s’intentà realitzar una festa del tot especial per a la commemoració bicentenària. Entre la multitud de recerques, es van trobar uns testimonis d’excepció per a l’estrena de les còpies dels gegants reusencs: els gegants de Toledo, considerats com uns dels més antics -si no els més antics- de l’Estat. Les negociacions no fructificaren a causa del mal estat dels gegants i la poca voluntad de recuperar-los. Tot va quedar en una il·lusió.

Tres anys després d’idear aquesta frustrada festa de presentació, estem orgullosos de poder donar aquesta notícia:

Amb motiu del Corpus Christi d’enguany, Toledo ha recuperat els cinc gegants –de més de quatre metres i mig!– que descansaven a la catedral, datats del 1775 i comprats a Barcelona. Les figures són anomenades “de Lorenzana”, ja que daten de l’època del cardenal D. Francisco Antonio de Lorenzana y Buitrón.

Els encarregats de restaurar les figures han estat els alumnes de l’Escola Taller de l’Ajuntament de Toledo, que han dut a terme els treballs de restauració durant diverses setmanes al Centro Cultural San Marcos.

Les immenses figures de Lorenzana portaven molt de temps abandonades. Es tracta de la figura del Cid Campeador (amb l’espasa creuada i un gran medalló de la Verge del Sagrari, que obria tradicionalment el seguici de gegants) i algunes figures representants dels continents -Europa, Àfrica, Àsia i Amèrica- que eren acompanyades per una parella de la mateixa raça i color. En total, cinc gegants que han estat restaurats gràcies a la feina de l’Escola Taller i els seus alumnes, a més de la constant atenció de la regidora de Treball, Milagros Tolón. L’any 1985 foren recuperats d’una habitació de la catedral –anomenada la sala dels gegants– gràcies a l’entusiasme de diversos habitants de Toledo que volien tornar a treure la tarasca al carrer –recuperada també de la catedral durant els anys seixanta, i que no sortia des del 1964, igual que els gegants–. L’encarregat de restaurar les figures fou l’escultor Luciano Gutiérrez. Durant el Corpus del 1985 tornaren a sortir al carrer juntament amb els gegants nous de Toledo –els reis, l’alcalde i l’alcaldessa– però després de diversos anys desfilant –entre quatre i cinc– foren abandonats de nou en una nau municipal pel gran esforç que suposava les seves sortides, que causaren diverses destrosses en caigudes com, per exemple, quan la figura representant d’Oceania va caure prop de la Puerta Llana i destrossà un vehicle aparcat (les despeses del cotxe anaren a càrrec de l’Ajuntament).

Així doncs, el 21 de maig de 2008 han tornat a desfilar aquestes figures, amb una restauració a fons (s’han condicionat els engranatges interns) i amb diversos canvis per ser portats més fàcilment (s’ha canviat el pesat mecanisme de rodes per un altre de més senzill –amb rodes noves, més grans, de goma, i amb uns contrapesos a les parts inferiors– i s’ha alleugerit el pes de l’estructura metàl·lica). Juntament amb els gegants, també la tarasca ha estat restaurada. Gerard Pouget

El dissabte 24 de maig es presentà la Tarasca de Cervera, bèstia dels Diables Carranquers, obra de Xavier Badia, que fou apadrinada per Carme Balcells i Ramon Armengol. A l’acte hi assistiren els Trabucaires de Cervera, els gegants de de Cervera, Lo Carrancó Bilandó i la Matraca dels Carranquers, el Drac Aimeric de la Ribera d’Ondara i la Cucafera infantil de Tarragona.

La Tarasca de Cervera. Fotografia de Xavier Martí

El diumenge de Corpus, 25 de maig, malgrat la pluja, Lleida va donar la benvinguda a un nou entremès: el Lleó. L’acte es va celebrar després del xàfec, que malmeté les catifes de Corpus. Juntament amb el Lleó, també s’estrenà i es batejà una nova geganta: l’Elisenda, parella de l’Arnau de Sant Drap.

Per altra banda, encara que esperem amb candeletes la Cucafera de Reus, sembla que sortirà de l’ou cap al setembre… Una mica de paciència, ja està bé una Festa Major sense cap nova incorporació! Gerard Pouget

En la publicació, a més d’estar protagonitzada pel Ball de Cavallets, també hi apareixen altres elements del seguici, com els gegants, el Carrasclet, la Mulassa…

Tothom que estigui interessat en aquesta publicació, pot adquirir-la a l’IMAC o contactar amb el Ball de Cavallets de Reus a través del seu bloc o  l’adreça ballcavalletsreus@hotmail.com Gerard Pouget

Entre els actes destaquen la cercavila de celebració del desè aniversari del Ball de Cavallets, amb elements procedents d’arreu dels Països Catalans; la reformulació de la cercavila del Masclet, la recuperació del menjar típic de Festa Major, el bou amb arròs, a càrrec del Col·lectiu de Portadors del Bou, a més dels actes ja tradicionals.

Cal destacar també que, a més dels deu anys del Ball de Cavallets, enguany també es celebren els 90 de l’Orfeó Reusenc, els 25 de la Dansa de Mossèn Joan de Vic, els 10 dels Fadrins (que tractarem d’aquí poc) i els 5 del Drac Petit. Gerard Pouget