20 anys de la Cultura i el Treball

Sembla que va ser ahir quan sorgí, de l’ACGC, la idea de construir dues figures que representessin el món geganter. Recordo perfectament la primera impressió que vaig tenir –un infant de vuit anys– quan vaig veure els dibuixos de Griselda Karsunke, la seva dissenyadora; quan vaig llegir que els gegants serien obra del mestre de mestres: en Manel Casserras i Boix, i quan, després de molt de temps amb el desig de veure’ls, un bon dia se’m plantaren al davant a l’Homenatge de Joan Amades celebrat a Salou, el 20 de maig de 1990. Tot un seguit d’emocions que es queden ben a dins teu i que mai oblides. Les mateixes sensacions que vam poder viure el passat 3 de maig a Miravet; ja des del principi, una data màgica.

cultura-i-treball-originals-i-copies.jpg

Explicar a mode de crònica l’aniversari de la Cultura i Treball seria una tasca freda. És per això que aquest article pretén traspuar les impressions per a tots aquells que no ho pogueren viure en primera persona.

El dissabte 3 de maig, ja des d’abans de la celebració pròpiament dita –que s’iniciava a la tarda–, vaig ser un dels privilegiats en poder ensumar l’emotivitat que es viuria en el seguit d’actes. Estava convocat, com la resta dels meus companys músics, a les 11 del matí, per assajar amb la quitxalla la música i la coreografia dels gegantons de l’ACGC. Des del primer moment, la mirada dels infants despertava curiositat i nervis.

Cap a les 5 de la tarda s’inicià la plantada dels gegants representants de ciutats geganteres i de les comarques, i els capgrossos que acolliren les edicions de la Trobada Nacional de Capgrossos de Catalunya. El fort vent causà danys a més d’un gegant, però la cercavila –protagonitzada pels gegantons de l’ACGC amb els nous vestits–, es va poder dur a terme amb total normalitat.

Tot seguit, la plaça de l’Arenal fou l’escenari de l’acte més emotiu de la tarda: l’estrena del ball dels gegantons de l’ACGC, anomenat “Peuets de gegant”, amb música de Paco Lavega, d’Ulldecona. Amb silenci, totes les mirades es dipositaren en els gegantons i els nens quan començà a sonar la música. Els gegantons anaven evolucionant segurs i amb gràcia –la feina dels monitors de ball fou genial!–, mentre els nervis es podien quasi bé palpar. Un cop acabat el ball, els portadors i els punts de referència, amb llàgrimes als ulls, s’uniren amb una llarga abraçada; tot seguit ho feren amb els músics. Era difícil articular alguna paraula quan tot havia sortit tan bé, un gran somriure era comú en tot el públic.

Després de recuperar forces amb el sopar, el públic es dirigí –a peu o amb llançadora– cap al castell del Miravet, el magnífic escenari templer de l’espectacle Història gegant de Catalunya. Amb l’acompanyament musical de La Principal de la Nit –formació liderada per Marcel Caselles–, la companyia manresana Gog i Magog i l’ACGC –amb la col·laboració d’un bon nombre de gegants i bèsties–, van representar un dinàmic, impressionant i innovador muntatge de llum i color… Però, sobretot, cal destacar el seu rerefons didàctic, històric i rigorós, que el fa mereixedor de gran valor per al món geganter i per a la cultura tradicional catalana.

Encara meravellats per l’espectacle que havíem contemplat, totes les figures baixaren amb torxes cap a la plaça de l’Arenal. L’ambient que es respirava era molt especial: no era normal fer una cercavila en aquella hora, i menys envoltats amb torxes de foc. A més, tothom que volgué, va tenir l’oportunitat de dur, encara que fos per uns segons, la Cultura i el Treball el dia del seu aniversari.

Una vegada arribats al destí, tots els representants de ciutats geganteres ballaren conjuntament el “Ball Nou” amb l’acompanyament en directe de La Principal de la Nit. Acabat l’acte; de cop, des de l’escenari una veu ens digué que dirigíssim la mirada cap al riu… una embarcació estava arribant.

Precedits per un espectacle de dansa i aigua –amb diable windsurfista inclòs–, arribava la gran sorpresa de la nit: les còpies de la Cultura i el Treball. La màxima expectació i la visió de dues Cultures i dos Treballs, juntament amb la nit i la poca llum, feia que més d’un es fregués els ulls per creure el que estava veient.

Les dues parelles dansaren simultàniament el “Ball Nou” i restaren exposades, una al costat de l’altra, per fotografiar-les. Les diferències entre els gegants i gegantes eren més que evidents. El públic no sabia a què responia l’arribada d’aquests nous gegants.

Ara només cal esperar veure què passarà amb els gegants que, com en el meu cas, m’han vist créixer, i que, des del meu punt de vista, no crec que vint anys sigui un període suficient per privar-los de poder participar durant més temps en saraus geganters.

Tanmateix, fou una jornada intensa, on destacà la feina ben pensada, ben organitzada i ben feta. Tret d’això –que es pot programar i preparar–, les sensacions que despertà la jornada i el record que quedarà als participants farà que evoquem aquesta data de forma admirable. Moltes gràcies a tots: organitzadors, geganters, monitors, músics i, sobretot, a la magnífica colla de geganters dels gegantons de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya. Gerard Pouget

1 Resposta to “20 anys de la Cultura i el Treball”


  1. 1 Geganter Mar 5th, 2009 a les 19.42

    Molt bon dia aquell

    pero nomes una cosa,

    el ball que van fer les dues parelles simultàniament
    va ser el ball d’aniversari

    Fins aviat

    dew

Deixa una resposta

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image




MÈs Tradib‡nners:

Categories

Contactar

Si voleu contactar amb nosaltres o enviar-nos notícies per publicar-les, ho podeu fer a l’adreça entremesos@gmail.com

 

Octubre 2008
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
« Sep   Nov »
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.