La música tradicional durant la setmana santa se centra en el repertori de música sacra. Fa uns anys, era poc provable trobar en una processó una formació d’instruments tradicionals acompanyant un pas o misteri, però cada dia és més usual veure’n. Així doncs, la formació tradicional que més s’adiu a aquestes manifestacions és la cobla de ministrers.
Els mots ministril o ministrer són, originàriament, sinònim de joglar, per designar el sonador o músic assalariat per la cort, la ciutat o la capella. L’evolució dels joglars medievals va originar les formacions de ministrers, ja que cap al segle XII la figura del joglar havia caigut en desús. A la segona meitat del segle XVI, els ministrers havien substituït completament als joglars.
La cobla de ministrers és una formació musical tradicional composta per un gran nombre de músics. Des del segle XIV la cobla de ministrers s’ha encarregat de la funció musical dins les diferents manifestacions institucionals i religioses (acompanyament d’autoritats i anades a ofici, per exemple) i ludicofestives, com la interpretació de música per a danses tradicionals. L’evolució dels instruments originals de les cobles de ministrers (els metalls –trompeta, fiscorn i trombó–, les fustes –tarotes, sac de gemecs i flautes–, les cordes –violins i violes, a vegades també viola de roda– i les percussions –timbals i tamborins–) durant la segona meitat del segle XIX va donar l’origen a la formació tradicional més emblemàtica de la cultura catalana: la cobla de sardanes, que compta amb la mateixa estructura i família d’instruments (la trompeta esdevé trompeta cromàtica, els sacabutxos passen a trombons de pistons, les tarotes es converteixen en els tibles i les tenores, les flautes passen a ser el flabiol, els violins es concentren en el contrabaix i la percussió queda totalment reduïda al tamborí del flabiolaire).
Espremulls, cobla de ministrers
Avui dia, les formacions de ministrers que participen en les festes majors no són massa nombroses, encara que d’un temps ençà, l’interès per recuperar la formació i el repertori creix dia a dia.
A Reus, trobem notícies de la cobla de ministrers municipal al segle XVIII, encara que segurament hi ha referències anteriors. Sabem, per part de les notes de Josep Bofarull, que durant el segle XVIII la cobla de ministrils de Reus es va transformar en una petita orquestra integrada per oboès i fagots imitant les novetats de Barcelona. La capella, assignada als actes religiosos, estava formada a mitjan segle per quatre violins, un violó, dos oboès i dues trompes. Gerard Pouget
També pot ser que el mot ministrils es refereixi als instruments. A Reus, em surten referències indistintament de joglars i ministrers des del segle XVII. Per exemple “per fer la despesa als jotglars i aplegadors lo dia de St Pere” (1626) o “per la despesa dels manestrills del dia de St Pere y los aplegadors” (1627) a les relacions de pagaments de l’ajuntament reusenc.