Arxiu del February del 2008

Tàrrega, Ciutat Gegantera de Catalunya 2009

Wednesday, 27/02/2008 (20:10)

El passat dissabte 9 de febrer, en l’Assemblea General de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya celebrada a Sant Joan Despí, Tàrrega fou proclamada Ciutat Gegantera 2009. La festa dels gegants, que està prevista entre els mesos de maig i juny, coincidirà amb els actes de la celebració del 125è aniversari de la concessió de títol de ciutat que el rei Alfons XIII atorgà a Tàrrega l’any 1884.

tarrega-i-pi-de-barcelona.jpg

Entremesos targarins
Fa poc aparegué al bloc dels entremesos la notícia de la creació de l’àliga bicèfala de Tàrrega, però el nombre d’elements festius targarins és molt gran. La ciutat compta amb quatre parelles de gegants: Ramon Berenguer i Almodis (centenaris, del barri de la Mercè), Ferran i Isabel (carrer Major), Hereu i Pubilla (carrer del Carme) i Eloi i Alba (Ajuntament); 6 parelles de gegantons, 13 capgrossos i l’Home de la Barra (un ninot encastat en un bastó que va de banda a banda del carrer Urgell i manipulat des dels balcons, que dansa i fa malabarismes, similar al Tarlà de Girona –al carrer dels Argenters– o els Volantins de Morella –al carrer de la Font–).

imagen-078.jpg

Com a curiositat, cal destacar que la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Tàrrega fa poc va condicionar un petit local al nucli antic targarí per tal d’exposar permanentment diversos dels entremesos.

De moment, però, la Ciutat Gegantera d’enguany es celebra a Sant Vicenç dels Horts (el Baix Llobregat) els dies 23, 24 i 25 de maig de 2008, tot just el diumenge de Corpus… Sens dubte, per a moltes colles serà difícil participar-hi… Gerard Pouget

Els gegants de la plaça de Sant Joan de Tarragona

Monday, 25/02/2008 (21:58)

El passat diumenge 24 de febrer, al pati Jaume I de l’ajuntament tarragoní, es celebrà la presentació de la remodelació dels gegants de la plaça de Sant Joan de Tarragona, unes figures que han passat per diferents remodelacions fins a l’aspecte actual. Els membres de la colla recordaven en la presentació els primers gegants que van tenir, el Sant Jordi i la Princesa, estrenats el 1995, que pertanyien a la plaça sant Miquel i que duraren tres anys. Després d’aquests en van tenir altres, sempre amb una imatge semblant, però cada vegada aconseguint una mica més la feina escultòrica.

2007-08-15-trobada-de-gegants-sant-roc-de-tarragona-009.jpg

Doncs bé, en la presentació del diumenge vam poder veure uns gegants amb una remodelació total, no tant pel que fa a les escultures (són les mateixes que els darrers gegants que us mostrem en la foto, realitzada per les festes de Sant Roc del 2007) sinó perquè aquests gegants han canviat de religió, han passat de moros a cristians! A més, els geganters també han canviat les estructures per tal de facilitar la mobilitat de les figures i se’ls han confeccionat uns vestits molt acurats. A més, incorporen una sèrie de detalls que encara els dóna més personalitat: la geganta duu un colom blanc a la mà esquerra, i el gegant, també a la mà esquerra, duu una simitarra -amb la qual encara recorda els seus orígens-.

Els gegants, de més de 70 quilos i 4 metres d’alçada, faran la seva primera cercavila a l’estrena dels gegants dels Pallaresos, el 17 de maig. Gerard Pouget

La Cucafera de Reus engega motors

Wednesday, 20/02/2008 (22:47)

180px-cuca_fera-copia.jpgDesprés de molts mesos de preparació i recerca, l’Agrupament Escolta i Guia Ben Enllà organitzarà el primer acte públic on presentarà el seu projecte: la creació de la Cucafera de Reus. L’acte se celebrarà el proper dissabte 23 de febrer a la plaça de les Peixateries Velles de Reus, i consistirà en una xocolatada i tallers i jocs que tindran com a nexe d’unió la figura de la cucafera. De moment, es desconeix com serà la figura, però s’ha avançat que durant el dia oferirà caramels i durant la nit escopirà foc. L’encarregat de construir la peça serà l’escultor Emili Solé, mentre que la indumentària de la Cucafera serà confeccionada pel Barato. De la música se n’encarregarà el músic Xevi Capdevila, que compondrà un ball i una marxa propis per a la peça.

imagen-130.jpg

La cucafera és una peça del bestiari festiu tradicional que evoluciona a partir del mite del monstre i que, per tant, simbolitza el mal, encara que avui dia aquest caràcter s’ha perdut força. De cucaferes n’hi ha de dos tipus:

1) la que és representada com una mena de cuc, amb un cap d’escultura i un llarg cos de roba, dins el qual es posen els portadors i que escarneixen el moviment (seria el cas de la Cucafera de Puigpelat o la Zeuzera Pyrina del Morell), que no té cap tipus de tradició històrica, més aviat és un element d’animació.

2) la que és representada com una mena de gran drac amb closca de tortuga, que antigament servia per obrir les comitives festives (les més paradigmàtiques d’avui dia són les cucaferes de Tortosa o la de Tarragona). Aquest tipus de cucaferes (també anomenades tarasques), són molt populars a l’Estat espanyol i a Provença, més concretament a Tarascó, d’on sembla que prové el nom de la figura.

20070506013455-tarasca3.jpgLa representació de les tarasques és molt diferent a la de les cucaferes del tipus 1, ja que tenen atribuïda una llegenda, similar a la catalana de Sant Jordi, en què un drac (anomenat tarasca) tenia atemorida la població, fins que Santa Marta el domà simplement amb les seves pregàries. La llegenda de Santa Marta ens queda una mica lluny a nosaltres, però en la geografia espanyola trobem multitud de representacions de la Tarasca amb Santa Marta al seu llom, com és el cas de Granada (on la santa cada any canvia la indumentària marcant la moda, tal com es feia antigament), Zamora o Toledo.

Esperem, doncs, que aquest nou projecte aviat sigui realitat i que serveixi per enriquir encara més el seguici festiu reusenc.

Gerard Pouget

Exposició “Escultors de la festa”

Sunday, 17/02/2008 (21:25)

imagen-019.jpg

Poques vegades podem gaudir d’una exposició on la festa és l’eix central, i encara menys on els protagonistes siguin els entremesos. Doncs bé, ara tenim l’oportunitat de gaudir-ne d’una al Centre d’Artesania de Catalunya (carrer dels Banys Nous 11, de Barcelona), titulada “Escultors de la festa”. Es tracta d’una mostra de multitud d’elements festius creats per Ramon Aumedes, Dolors Sans i David Ventura, artistes que s’encarreguen de fer realitat els projectes i les idees de les entitats per participar en les festes populars i tradicionals d’arreu del país.

Les figures que s’hi poden veure són el gegantó Pol del Taller Sarandaca, el gegantó Oriol del col·legi Teresa Altet de Rubí, la Dona d’Aigua, el Jaume i les ovelles i els capgrossos de Bellvei del Penedès; el gegant de Sant Antoni de Vilamajor, el gegantó Patufet de Palau-Solità Plegamans, els gegants neolítics de l’Espluga de Francolí, el gegant del Port de la Selva, el gegant Dr. Calvo d’Argentona, els gegants de Cadaqués, els gegants i capgrossos dels Angles, i els gegants nous de Sant Pere de Ribes; els capgrossos Pirates de Premià de Mar, la Gallina Ballarica de Vilafranca del Penedès, el cavallet-capgrós Bailo de Granollers, el Cavall de Gombrén, el Dragonet de Badalona, la Quimera Godra de Caldes de Montbui, el Mussol de Gavà, la Mulassa de Vic i la Guspira de la Colla dels Blancs i el Drac tricèfal de la Colla dels Blaus de Granollers.

L’exposició s’inaugurà amb una taula rodona amb els artistes, titulada “Els escultors de la festa a l’actualitat i perspectives de futur”, i per al proper 21 de febrer s’ha programat una conferència-debat sobre “La funció dels escultors d’imatgeria popular dins la festa” a càrrec de Paco Cruz i Bienve Moya.

L’exposició restarà oberta fins al 31 de març. L’horari de visita és:

De dilluns a divendres, de 10 a 19 h
Dissabtes, de 10 a 14 h i de 15 a 19 h
Diumenges i festius, de 10 a 14 h

Gerard Pouget 

La gegantona Laia de Barcelona

Monday, 11/02/2008 (15:31)

El passat cap de setmana començaren els actes de les Festes de Santa Eulàlia de Barcelona, una celebració dedicada als més petits i que culminarà d’aquí a unes hores, dia central de la festa: Santa Eulàlia.

laia.jpgSanta Eulàlia era la patrona de Barcelona fins que, l’any 1868, el Papa Puis IX va ratificar la decisió presa el 1687 pel Consell de la Ciutat de nomenar patrona la Mare de Déu de la Mercè per haver passat una plaga de llagosta. Per aquest motiu, popularment, es diu que quan plou per les festes de la Mercè és perquè Santa Eulàlia plora per haver perdut el protagonisme que havia tingut antigament.

Santa Eulàlia (“la ben parlada” en grec), avui copatrona de Barcelona, històricament fou una noia que, amb 13 anys, morí per defensar la seva fe cristiana quan l’emperador Dioclecià decretà la persecució dels cristians (s. IV). Segons diu la tradició, una de les tortures que va patir consistí en llançar-la dins una bóta plena de vidres pel carrer barceloní actualment anomenat Baixada de Santa Eulàlia. Morí clavada despullada en una creu en forma d’aspa.

A partir del 1986, les Festes de Santa Eulàlia de Barcelona es revitalitzen, i el 12 de febrer de 1998, durant el pregó, s’estrena la gegantona Laia, la principal protagonista actualment de la festa, entremès dissenyat el 1997 per Carme Solé i passat a escultura per Xavier Jansana. La figura, de 2,70 metres d’alçada i 16 quilos de pes, és portada per nens i nenes i acompanyada per un grup de flabiols i violins que interpreten el “Ball de la Laia”, composició de Daniel Carbonell.

Escamarlà? Quin Escamarlà?

Wednesday, 06/02/2008 (15:47)

Avui, Dimecres de Cendra, el Ball de Diables de Reus ha desvetllat tot el misteri que envoltava l’Escamarlà de Reus, l’hipotètic nou element festiu de la ciutat; i ho ha fet amb allò que més bé sap fer… Avui, l’Escamarlà de Reus ha estat cremat a causa del descontent de les màximes autoritats carnavalerofestives de la ciutat…

escamarla-2.jpg

La idea de construir una bèstia sorgí cap al prinicipi de novembre. A causa de les diverses insercions d’entremesos i balls al seguici festiu reusenc, s’inicià un debat popular sobre el creixement dels elements que participen a la Festa Major. La conclusió fou que ja no s’havien d’introduir nous elements, ja n’eren masses i dificultaven la dinàmica de la processó. Tot just per això el Ball de Diables de Reus proposà entre els seus membres la creació d’una bèstia inversemblant per criticar el creixement descontrolat del seguici reusenc; és a dir, volien fer una paròdia d’aquest sentiment ciutadà i recuperar la vessant crítica tan pròpia del carnaval.

escamarla-1.jpg

Després de l’estrena de l’Escamarlà, teòricament ningú havia de desvetllar el misteri, però el cas és que molta gent ja sabia el final d’aquesta bèstia; diversos mitjans de comunicació ho van fer públic abans que els organitzadors en donessin el permís… una llàstima perquè si una entitat munta un espectacle d’aquestes característiques, tothom hauria de respectar la seva posició, però bé…

Malgrat la curta vida d’aquest Escamarlà -que potser quedarà més en la memòria de tots que altres elements que seguiran sortint al seguici-, aquesta bèstia ens ha de servir per reflexionar sobre el model de festa que tenim. Una festa major és més lluïda segons el nombre d’elements que hi participen? Creieu que cal fer més pedagogia sobre què són aquests entremesos, què signifiquen, quin és el seu origen i per què continuen en les nostres festes? Em sembla que sovint es confonen conceptes, però la meva reflexió és: cada dia hi ha més elements festius i cada vegada hi ha menys gent que s’involucri en les entitats… si no tenim cura de la gent que tira endavant aquestes entitats i els elementes es queden, poc a poc, sense portadors, i els balls, lentament, sense dansaires… què passarà amb tot això? Hem de tenir cura per fer més gran la festa o per consolidar-la i fer-la extensiva a tothom? Què passarà amb la part musical si cada vegada introduïm més músics i no replantegem els entremesos més tradicionals (per tant, menys so) o amb formacions més reduïdes? Gerard Pouget