Els gegants de Torà

Una altra mostra d’entremesos que tenen gran protagonisme en les festes de Carnaval la trobem en la Festa de la Llordera de Torà.

Les primeres referències d’aquesta festa daten del 1750. La Llordera era una dansa pagana –que més endavant tingué connotacions religioses per celebrar-se durant el matí del dijous gras (dijous llarder)– que tenia com a protagonistes dos dansaires que ballaven de forma rigorosa la dansa al so d’un violí, anomenats el Bonic i la Bonica. Els seguien el Brut i la Bruta, dos fadrins totalment desmanegats (ell, vestit de calderer i ple d’eines de cuina, i ella –un altre noi vestit de dona– amb caputxa i roba xafada) que feien tot el contrari del Bonic i la Bonica: saltaven, empaitaven la quitxalla i cridaven com a mofa de la parella d’altius dansaires.

bonic-i-bonica.jpgbrut-i-bruta.jpg
El Bonic i la Bonica i el Brut i la Bruta de Torà

Al darrere dels Bonics i dels Bruts hi anaven quatre joves que demanaven per les cases qualsevol cosa per a la festa de la Llordera. Si no donaven res, la porta de casa seva era senyalada amb una creu de cendra. Tot allò que es recollia es donava a “la lloca”, un altre membre de la comparsa que anava al damunt d’un ruc.

Al final de la col·lecta, amb tot allò recollit s’organitzava el berenar gras del dijous llarder. Aquesta festa va desaparèixer a causa de la Guerra Civil, però l’any 1990 es recuperà amb la modificació de la data de celebració: actualment es celebra el dissabte abans de Carnaval.

Així doncs, l’any 1994 sorgí la idea de crear el primer gegant de la vila. El personatge escollit fou el Brut, que es construí a semblança d’en Pep de Cal Jovans, un vilatà que participà en les festes des del seu inici i que morí l’any 2004. L’any 1995 es construí la Bruta, amb la inspiració de la toranesa Maria de Cal Sala. Com que el Brut i la Bruta no podien viure en pecat, es casaren el 1986 i per al seu apadrinament es construí, a semblança de Xavier Alarcón, el Bonic; i l’any 1996 es donà la benvinguda a la Bonica, que es realitzà prenent com a model a Maria Alba Alsina.

Gràcies a la gran popularitat de les figures en la Festa de la Llordera, l’any 1998 es donava la benvinguda a un gegant amb cap de brau, com a personatge paradigmàtic de la vila, ja que a l’escut oficial de Torà apareix un toro. L’acte de bateig es celebrà amb dos toreros i es batejà amb el nom de Constantí, com a referència al títol de “La molt lleial i constant Vila de Torà”.

L’últim integrant de la família toranesa aparegué l’any 2002, com a representació del popular Jaume Corberó, de Cal Sargent, historiador de Torà. Se’l batejà amb el nom del Sargentet.

Tots aquests gegants toranesos són obra de l’artista solsoní Manel Casserras, menys el Sargentet, que fou construït pel fill homònim del mestre constructor de gegants solsoní. Gerard Pouget

Pots deixar un comentari

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.