F. Chopin i G. Sand retornen de vacances a Valldemossa, per anar-se’n a Varsòvia

Amb motiu de la celebració de l’Any Chopin arreu del món en commemoració del bicentenari del naixement d’aquest reconegut compositor i pianista polonès, autor de 171 hores de música, Catalunya i Mallorca ha volgut participar en els actes d’una forma ben especial: amb la construcció d’una parella de gegants, idea sorgida de l’Associació Cultural Casa Polònia Chopineum, amb el suport de l’Ajuntament de Varsòvia, l’Institut Nacional Fryderyk Chopin de Varsòvia Stowarzyszenie Scena 96 i l’Associació de Festivals Chopin de Valldemossa.

Fryderyk Chopin (Polònia, 1810 - París, 1849) va iniciar una relació amb l’escriptora francesa Armandine-Aurore-Lucie Dupin(París, 1804 - Nohant, 1876), més coneguda amb el pseudònim de George Sand i autora d’Un hivern a Mallorca. El 1838, Chopin va emmalaltir de tuberculosi i va viatjar a la Cartoixa de Valldemossa (Mallorca) en busca d’un millor clima per a la seva malaltia. Allí, George Sand va cuidar-lo fins al 1847, quan va acabar la seva relació. Arran d’aquest esdeveniment, enguany s’ha ideat un espectacle en què la parella de gegants serà la protagonista: la reproducció del viatge a Mallorca que van fer Fryderyk Chopin i George Sand en vaixell des de Barcelona, amb la baixada dels gegants fins al port barceloní per la Rambla.

El passat 23 de juliol es van presentar a Valldemossa els nous gegants portats per l’Agrupació de Colles Geganteres de les Illes Balears. La parella de gegants és obra d’Esperança Casas (creadora, entre d’altres, dels gegants de Rocafort de Vallbona, Cervelló, la Palma de Cervelló o els de la Universitat Autònoma de Barcelona), mentre que Tete Company ha confeccionat el vestuari.

dsc01250.JPG

dsc01249.JPG

Durant tot el mes d’agost, les noves figures restaran a Valldemossa –on es celebra la XXX edició del Festival Internacional de Música–, mentre que del 8 al 12 de setembre estaran a Palma de Mallorca.

Tot i amb això, els nous gegants seran presentats oficialment el 22 de setembre a Barcelona, en l’acte de descobriment de la placa commemorativa de l’estada de Fryderyk Chopin i George Sand a Barcelona, batejats per dos gegants de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya i dos de la Coordinadora de Geganters de Barcelona. Gerard Pouget. Agraïm la col·laboració dels Gegants i Capgrossos de la Sala de Palma de Mallorca.

Fotografies extretes de http://estoldegegantsicapgrossos.balearweb.net

Un quart de segle de Pitota!

El cap de setmana del 12 i 13 de juny, el barri de Dalt de Mont-roig del Camp va acollir els actes commemoratius del 15è aniversari de la geganta Pitota. El dissabte va tenir lloc la inauguració de l’esdeveniment –amb l’arribada dels Pitots amb vespa–, seguida d’un correfoc amb els Diables Mussols Sokarrats de la Palma d’Ebre i d’un ball de nit a càrrec de l’Orquestra Montsià i discomòbil. L’endemà, diumenge, al matí es van celebrar les tradicionals matinades, un concurs d’all i oli, un esmorzar popular i la trobada de gegants (amb les colles de Maspujols, Vila-seca, Móra d’Ebre, Horta de Sant Joan, el grup musical La Cobla d’en Taudell i els gegants del barri dels Sis Carrers de Mont-roig) i, a la tarda, jocs infantils i una cursa de sacs.

pitots-mont-roig-foto-gerard-pouget.jpg

El 1982, el barri de Dalt de Mont-roig del Camp (que inclou els carrers d’Amunt, Mare de Déu de la Roca i el carrer de la Pica) va iniciar l’organització de les Festes del Barri. Tres anys després, el 1985, els veïns van decidir tirar endavant el projecte de creació d’una geganta manotes pròpia, ja que en altres anys s’havia llogat un grup d’animació que portava una figura d’aquestes característiques i els havia agradat molt.

El cap de la geganta és obra de Francesc Javaloy, de Mont-roig del Camp, i la Comissió de Festes es va fer càrrec de fer l’estructura i les dones del barri van confeccionar la indumentària. La Pitota va ser batejada el 8 de juny de 1985, amb l’apadrinament dels gegants de la vila.

Davant de l’èxit aconseguit amb la creació de la Pitota, l’any següent es va encarregar al mateix artista la construcció de la figura del Pitot, que va ser batejat el 7 de juny del 1986 i apadrinat pels gegants del barri dels Sis Carrers de Mont-roig. L’any que ve, doncs, les festes estaran dedicades al Pitot, que celebrarà el 25è aniversari. Gerard Pouget

El nou gegantó del barri de Sant Antoni de Montbrió del Camp

El passat 24 d’abril, la família gegantera del barri de Sant Antoni de Montbrió del Camp es va ampliar amb l’estrena i bateig del nou gegantó, anomenat Jordi. La festa va comptar amb la presència de les quatre colles de Montbrió del Camp: el gegants del barri d’Avall, del carrer de la Closa, de les Colònies Montbrió-Vinyols i del barri de Sant Antoni.

La figura, obra de Joan Miró i Oró, de la Serra d’Almos, respon a la voluntat de la colla de fomentar la tradició gegantera entre els més petits per poder comptar amb geganters que garanteixin el futur festiu d’aquesta població del Baix Camp.

jordi.jpg

El projecte de creació del Jordi ha estat finançat pel programa “Tu Ajudes” de Caixa Tarragona. De cara a l’any vinent, s’està treballant perquè el Jordi compti amb una companya; de moment, la colla gegantera ha presentat de nou el projecte de creació d’una gegantona al programa “Tu Ajudes”. Entremès

Dues noves incorporacions al seguici festiu de Salou: la Morena i la Mulassa

La vila de Salou va celebrar, durant els mesos de gener i febrer passats, la trentena edició de la seva festa major d’hivern amb la incorporació de dos nous elements festius: la Morena i la Mulassa, ambdues figures obres de l’artista reusenc Manel Llaurador.

morena-i-mulassa-salou-gerard-pouget-04439.jpg

La Morena va ser estrenada el divendres 29 de gener davant del Teatre Auditori de Salou, després del pregó de festes, que anà a càrrec de Jordi Rios. Es tracta d’una bèstia de foc, un peix fosc de grans dimensions (supera els 9 metres de llargada i els 2,5 metres d’alçada, amb un pes superior als 80 kg) realitzat amb fibra de vidre, articulat (té sis peces que van amb rodes: cap, quatre peces centrals que configuren el cos i cua) i que pot ser dut per un màxim de vuit persones i un mínim de cinc. L’entitat impulsora del projecte, el Grup Esplai de Salou, pretén amb la bèstia donar cabuda a tots els nous monitors, pares i mares que recentment han entrat a l’Esplai, alhora de realitzar una activitat àmpliament participativa i aportar una novetat al seguici.

Per altra banda, la Mulassa va ser estrenada el dissabte 30 de gener, en el marc de la Tercera Mostra i Tallers per a Petits i Grans organitzada per la Xarxa de Cultura Tradicional Catalana de Salou, i apadrinada per l’alcalde de Salou, Pere Granados, i la directora de l’IES Marta Mata, Carme Sans. La bèstia, impulsada pel Ball de Nans de Salou, “és el fruit i el reflex de la fortalesa social que té aquesta vila”, segons explica Indaleci Salas, ja que “Salou viu un moment d’esplendor cultural excepcional” i la Mulassa “és una prova d’aquest compromés per la nostra terra i la nostra gent”.

La Mulassa, amb una actitud dòcil i simpàtica, de fibra de vidre, fa 2,50 m d’amplada, 2,20 m d’alçada, 60 cm d’amplada, pesa uns 40 kg i és portada per dues persones. El vestuari, confeccionat per la modista reusenca Montserrat Pascual, és de color granat amb una manta daurada que duu l’escut heràldic de la vila brodat. Gerard Pouget (article publicat a Gegants, n. 89)

Canvi de look dels gegants Faraons de Lleida

faraons-nous-lleida.jpg

Avui s’ha donat el tret de sortida a les Festes de Sant Anastasi de Lleida amb el popular pregó. En aquest marc s’han presentat dues novetats en el seguici: per una banda, l’estrena del Ball de Moros i Cristians (recuperació d’un ball parlat documentat antigament) i la presentació del nou look dels gegants Faraons. Aquestes figures presenten, ara, una imatge molt més acurada a la seva representativitat, amb vestits totalment nous amb motius egipcis i una encertada restauració (amb eliminació de barba inclosa), obra de Joan Miró i Oró, de la Serra d’Almos. Aquesta renovació és la segona actuació de la millora dels gegants (segons un conveni de l’IMAC i la Fundació Privada Venso), iniciada durant les passades Festes de Tardor amb la renovació total dels gegantons. Tot i aquestes dues estrenes, també cal “felicitar” l’Elionor, l’esposa de Jaume I, ja que enguany fa seixanta anys que va arribar per fer companyia a la seva parella.

Tot plegat, un bon preludi per un seguit d’actes inclosos en una festa major que dia a dia va perfeccionant-se i arrelant, encara més, en la ciutat.

L’acte estrella que recomana el Bloc dels Entremesos: la trobada gegantera del diumenge 9 de maig. Llàstima que coincideixi amb Manlleu, Ciutat Gegantera; tot i això, els gegants de Lleida seran presents a Manlleu el dissabte, com a representants de Lleida Ciutat Gegantera, celebrada el 1995. Gerard Pouget

Compte enrere per a la presentació dels gegantons Vitxets de Reus

El projecte de la Festa Major Petita de Reus pretén, des del seu inici, comptar amb la reproducció en petit de tots els elements festius per tal que puguin ser duts per nens.

vitxets-reus-049.jpg

Els Fadrins, fins ara, han estat els representants dels gegants en la Festa Major Petita, però a partir d’enguany, Reus comptarà amb una reproducció en miniatura dels gegants Vitxets.  Seran presentats el proper  juny en una festa que comptarà amb la presència dels Negritos petits de Tarragona, els gegants petits de Vilafranca del Penedès, la Mulasseta i el Ball de Diables de Reus. Gerard Pouget


MÈs Tradib‡nners:

Categories

Contactar

Si voleu contactar amb nosaltres o enviar-nos notícies per publicar-les, ho podeu fer a l’adreça entremesos@gmail.com

 

Setembre 2010
Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
« Jul    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.