lo que més els hi emprenya és que siguis tu mateix…

Enviat el 5 Setembre 2007 per empordanet.
Categories: General.

Esteu segurs de que n’esteu segurs ?
No teniu cap dubte dels vostres dubtes ?
…I si tot és una broma ?…

Ara resulta que dubtem de moltes – masses ! – coses… O potser….potser…dubtem dels nostres propis dubtes…

He llegit que en Descartes va dir : “es pot dubtar de tot, llevat de l’existència de qui dubta, perquè aleshores s’estaria dubtant de l’acte de dubtar, és a dir, l’acte de pensar”… I , francament, després d’una d’aquestes em quedo “desubicat “…

I si tot el que ens diuen que hem de fer, que no hem de fer, que és veritat, que és mentida, que és legal, que és il·legal, que està bé, que està malament, que està prohibit, que va bé, que no hi va, que és saludable, que no ho és…I si tot, tot ,tot…és una jugada bruta per a tenir-nos “quiets, contents i enganyats…” ?

Sempre faig la broma de que “quan som petits, els grans tenen pressa per a que aprenguem a parlar i a caminar…I quan ho aconseguim, es passen el dia dient-nos: calla i estigues quiet! “…. Això és normal?….És una broma?….

Potser és el síndrome “post-vacacional”…però em rebel·la tornar-me a trobar envoltat de normes i normatives, imposicions, legalitats i condicionants de tota mena que no em deixen gaire “marge de maniobra” i són com una mosca collonera que emprenya dia i nit, estiguis on estiguis…

Tanmateix, amics del bloc, no deixo mai de predicar i practicar la “rebeldia”…Perquè és sa. Em sento bé. Em prova i em motiva…I sempre trobo algú que s’hi apunta…I perquè…com deia al principi…: “ I si tot plegat és una broma ?…”….I si tot plegat no serveix per res i ens han fotut durant anys i panys ?…

A fer punyetes!…A part de lo que va dir en descartes, algú no tant conegut va escriure un graffiti en una paret que diu : “ LO QUE MÉS ELS HI EMPRENYA ÉS QUE SIGUIS TU MATEIX!! “… O sigui que no afluixeu!

… Per cert!…hauré de fer un segon capítol de “ amb la lluna per companya…” perquè sou moltes i molts els que us heu afegit a aquest senzill, però tant fantàstic “ritual de l’amistat”…

Salut i canya !

4 comentaris.

vida!…molta vida!

Enviat el 14 Agost 2007 per empordanet.
Categories: General.

Molta vida!…és el “crit” que aquest estiu ressona i em serveix de salutació per a tots els que “retrobo” aquí i en el “món real”..Molta vida!…i feu-ne bon ús!…Molta vida!…i plena de grans instants!…Molta vida!…i que el dia a dia no et faci sentir buit …Acabo de fer una mena de “viatges als orígens” . Un periple per un dels països que més m’ha fascinat. Una “descoberta” de “un altre món”… Després de patejar-me un bon nombre de països africans, he anat a Etiòpia…i m’he meravellat de la gent, el paisatge, els colors i olors, lo destructius que som “els blancs” i lo depredadors que poden ésser els “turistes” sense escrúpols…Precisament en aquests casos diferencio molt entre “viatger” i turista”…Però entre els viatgers també hi ha molts de perfils diferents que distorsionen l’esperit de “l’aventura” …He recorregut paratges que mai havia vist , he entrat i sortit de “monuments naturals” espectaculars i he visitat pobles i poblats en els que et sens “un estrany benvingut “   - ( …gràcies a un bon “amic” – guia que vaig conèixer allà… ) - .Encara hi queden – i “sobreviuen…”- més de 80 ètnies i tribus diferents, amb llengües, cultures , tradicions, vestiments i maneres de fer i de ser pròpies. El pas del temps i els intents de colonització no els han “fer desaparèixer”…i en tots els racons que he passat he copsat la sensació de que poden seguir fent “la seva” si no s’interfereix més de lo imprescindible per a que millorin en temes sanitaris o d’alimentació…Tanmateix, cada vespre, “processant” el que he viscut en el “caminar” del dia a dia, he anat recordant el que he sentit i apuntat en el meu “bitàcora” de cada viatge…: Vida!…Molta vida!… I això és el que empeny a viure…La gent que he conegut – i ja puc afegir a la llista dels de “la lluna plena”, els que he retratat – casi un miler de fotos ! – , amb els que hi he compartit ruta, menjar, beguda, “descobertes”, sensacions, “passions”,…I tot plegat d’una forma plenera, tranquil·la i oberta…Deixant-me portar i fent “d’esponja”… per tornat empapat de tot i tothom…La majoria només parla la seva llengua o dialecte. Ni tant sols parlen l’amara, la llengua comuna del país. L’anglès, el francès el castellà o l’italià … només a zones de pas petites ciutat on hi ha infrastructura turística o a la capital“ els hi sonen d’algun estranger…”… Encara hi ha zones “autèntiques”, “pures”, …amb màgia i encant propis… I - …com sempre!…- amb català, un somriure, “bon rotllo”, amabilitat i  senzillesa ,…- perquè sóc conscient que en aquests llocs l’intrús sóc jo !!…-,…m’he entès amb tothom…Quina canya!…Em caldran uns dies per “destil·lar-ho” tot.  Positivant fotos reviuré instants. Remirant imatges tornaré a sentir…i – amb recança…- recordaré a gent que ara ja no són anònims ni desconeguts per a mi… Un cop més penso que m’he emportat una mica de lo seu…però estic molt satisfet perquè en aquest viatge, també he deixat una mica de mi…Vida!…Molta vida!

3 comentaris.

guspires de festa, foc i fantasia

Enviat el 26 Juny 2007 per empordanet.
Categories: General.

“..per molt sa i bell que sigui un cos humà, si no l’anima un esperit és un ninot…”

La festa del Solstici d’Estiu i la revetlla de Sant Joan han tornat a fer encendre fogueres arreu, en un nou intent perquè la llum i la claror no desapareguin del tot en la nit més curta de l’any…

Foc i flames que invoquen costums ancestrals amb arrels laiques, tradicionals, religioses o espirituals…

Bruixes i bruixots, fades i follets, àngels i dimonis, … presents i absents, aplegats a l’entorn de les fogueres en la nit màgica…L’oracle invoca la “flama de vida” !

Els ulls lluents i les cares expectants dels que envolten la foguera agafen tons grocs i vermells, ombres que dansen al ritme dels espetecs de la llenya seca i guspires que envolten l’espai formant una pluja d’estels efímers…Cossos roents desdibuixats que ballen descompassats…

Entre la festa i la disbauxa la llum es rebel·la contra la foscor fins que a l’albada una columna de fum, una mica de caliu i un munt de cendres donen la benvinguda al nou dia,…que neix de la nit més curta.

El fum s’esvaeix i el vent escampa les cendres…però en el nostre interior hem de sentir que el caliu ha regenerat l’esperit per a que poguem seguir escampant guspires de vida i il·lusió…

Tanmateix, això pot passar cada dia,… i cada nit…

Si hi poses voluntat per aconseguir-ho hauràs assolit un ” estat de gràcia ” que només tu mateix pots mantenir, per a que puguis exterioritzar l’energia positiva que se t’ha donat i tant sovint has malbaratat …

Als ulls dels teus, més que una guspira fugissera, esdevindràs com una espurna de pols d’estel : gairebé incombustible, espiritualment indestructible.

3 comentaris.

fent amics

Enviat el 19 Juny 2007 per empordanet.
Categories: General.

…no t’oblidis de somriure al món almenys un cop cada dia!..Potser algú s’ho mereix !…

Una reflexió pel bloc després d’haver-me rellegit ” amb la lluna per companya “… Segur que algú s’ho mereix !

3 comentaris.

una conxorxa d’ences

Enviat el 13 Juny 2007 per empordanet.
Categories: General.

El meu fort no és recomanar llibres, ni música, ni pel.lícules, ni exposicions, ni coses que sembla que t’hagin de fer quedar bé…Ho explico perquè, quan ho faig, el meu criteri no és el de quedar com un crac de les arts, la ciència i la literatura, - com els que et fan un màster de cada recomanació -…

Ni tant sols havia pensat que en el meu bloc faria una recomanació als anònims que en la seva travessa per la xarxa puguin passar per aqui…

Però vés per on, avui us faré partíceps d’un llibre que - en la intimitat - recomano : ” Una conxorxa d’ ences”…El trobo un llibre original, amb un toc divertit, …i inèdit en “el seu gènere” ( quan el vaig descobrir ja fa més de 10 anys )… I, bàsicament,perquè el seu protagonista sembla que tingui un punt d’esbojarrat - sensat que “enganxa”.

No sortirà a cap “Top 10″…Els crítics, lletraferits, cultes i columnistes amb dret a “perdonar vides” o enfonsar escriptors, potser pensen que “és poc” vendible…Quins cretins!…

Fa poc veig llegir que l’havien “redescobert”,..però segueixo pensant que és un llibre amb un fons excepcional i, - m’atreviria a dir - constructiu i instructiu.

Hi ha una introducció que diu més o menys així - ( ara penso que me l’haig de repassar…) - : “són odiats perquè són purs, estimats perquè són salvatges, i envejats perquè són lliures entre la frontera del límit i la utopia”…I els hi diuen “maleïts”!…

Doncs bé, maleïts i maleïdes, sigueu odiats pel vostres esperit rebel, deixeu-vos portar pel cor més que pel cap, i busqueu, -si cal més enllà de l’horitzò -, la llibertat utòpica… Com més serem, més possibilitats tindrem d’aspirar a aquesta “puresa” salvatge que traspúa ” Una conxorxa d’ences”…

Després d’això, no hi ha res més pur que una bona ràfega de tramuntana, que esventi els mals esperits i ventili el nostre interior !

Envoltats d’ences com estem, no penso mai en la fugida…Però cada dia estic més segur de que el que més altera als altres és que siguis tu mateix…Això m’ajuda a mantenir-me ferm i encara més decidit a no canviar per res, ni per ningú !

…Què quedarà d’un mateix quan no sigui “ell” ?…

…” la frontera entre el límit i la utopia” ???…Potser l’he arribat a intuïr mar endins…on acaba l’arc de Sant Marti…Potser ha sigut un “bell somni”…

Jo ja fa temps que hi vaig anant…Per si algú s’hi apunta, el primer que arribi que avisi!…

1 comentari.

La vida no té un botó per rebobinar

Enviat el 12 Juny 2007 per empordanet.
Categories: General.

Passi el que passi, “peti qui peti” !( que diem a l’Empordà)…de qui mai cal dubtar, és d’un mateix!…

Quan dubtes, ja tens més possibilitats d’equivocar-te que abans de dubtar…I si dubtes de tu mateix,..deixa-ho córrer!…
Ara bé, sempre hi ha qui et dóna consells, “suport”, qui et fa costat, qui et diu “blanc o negre”, “puja o baixa”, “vine o marxa,… Però, en definitiva, al moment d’escollir i decidir…ESTÀS SOL!…BEN SOL!…

I si t’equivoques i busques compassió o consol…Què trist!…Si t’equivoques no busquis culpables!…Ho has decidit TU !, o sigui que cal ser valent … i canya!…Que d’això també se n’aprén…!

“Rectificar és de savis”…i tornar-ho a intentar de “valents” !

Dubtem dels amics, dels polítics, dels familiars, del que ens diuen, del que veiem, del que llegim, …dels sentiments, de les veritats i les mentides, del que ens venen del que comprem,…Però no podem bubtar de nosaltres mateixos…o “estem fotuts” per inseguretat i cagadubtes!

Per tant, …dubtar d’un mateix és el primer pas per fracassar…o fallar-se a un mateix…

Potser val la pena ésser una mica egoïsta i veure-ho així…Però “la vida no té un botó per rebobinar”…

Una trucada, un missatge, uns pocs segons…poden canviar el nostre destí…Dues paraules poden donar un gir a la nostra vida…
“vine”, ” m’en vaig”, “s’ha mort”, “t’entimo”, “et deixo”, “perdona’m”, “t’anyoro”, “oblida’m”…

Dubtar…encara que sembli una “filisofada barata”..´.fa trontollar….I si tens esquerdes…tot a fer punyetes!

Una de bona i “profunda”:

” Es pot dubtar de tot, llevat de l’existència d qui dubta, perquè aleshores s’estaria dubtant de l’acte de dubtar, és a dir, de l’acte de pensar ” - Renè Descartes

Que sigueu més feliços avui que ahir!…
Val la pena!

3 comentaris.

“…lo important és el camí…no el destí…”

Enviat el 6 Juny 2007 per empordanet.
Categories: General.

Vaig llegir en algun lloc que “la felicitat està feta de petites coses i moments fugaços,…una bona companyia i un somriure…”

Això que sembla tant simple, sencill, i - fins i tot- banal ,…és força difícil i complicat…Però no impossible !

“..què diràn els dèus si afluixem el pas i ens conformem amb el poc que hem avnaçat..” Lluís Llach

No cal que hi afegeixi gaires coses més…Tant sols desitjar una bona dosi de felicitat i ” que tingueu sort” als que “bloquejeu”…

…Plou, el cel gris desllueix el dia, la humitat entela l’ambient,…El mar agafa tons grissossos i perd la blavor…Les “pinzellades blanques” que deixa l’escuma de les ones, dibuixen uns somriures corvats i divertits a la platja…Sembla que s’en fotin dels que s’han aixoplugat i que amb els estris de la platja al costat, impotents, mirem el ruixat i es tapen amb les tovalloles, mentre esperen que afluixi…

Hi van per remullar-se…i en surten xops!…

1 comentari.

desperta ferro !…ferro forjat!

Enviat el 6 Juny 2007 per empordanet.
Categories: General.

Hi ha dies que començes espitós i no saps perquè…I avui estic especialment “activat”… I segur que no és per la Tramuntana - una dels “factors” que més m’altera i m’esvera!…-, perquè no bufa !.

És una sensació que et fa “sentir” una mica més rebel, més incomformista, més “emprenyat” amb el que no t’agrada…I per dins, la meravellosa veu interior que - en forma d’esperit de vida - et fa bullir la sang i et diu: “desperta!…desperta ferro!”…

I jo hi afegeixo: “ferro forjat !”…Perquè és un despertar diferent …Un despertar que s’activa per coses que potser abans no em produíen tanta “exitació interior”…I és perquè, - inevitablement - estic una mica més “forjat”… I qui ens va forjant és el temps, l’entorn, i l’intent d’ésser una mica indiferents quan, en realitat, no ho som!…

No parlaré de política - perquè si em “deixo anar”, potser em foten fora del bloc!…-, ni de les coses més habituals - que ja surten als diaris, a la tele, sentiu per la ràdio,…o us expliquen en converses aburrides “d’ascensor” quan no se sap què dir… -…Sóc dels que penso que ens mereixem la independència - personal, global,nacional,…- per sobre de tot i de tothom i que aquesta és la única manera d’ésser i sentir-se lliure…sense haver d’aguantar als ximples cretins que tot el dia t’estàn fent la mosca collonera des de “més avall”… - Ja ho he dit! -.

Deixo oberta la porta a que qui llegeixi això - si hi ha algú a “‘altre costat” -, … reflexioni i sigui prou autocrític com per esbrinar si el seu “desperta ferro!” interior algún cop l’ha desvetllat…O si es pensa que és millor seguir dormint com un sómines..perquè res l’alteri ni el pertorbi en la seva “buidor” i passivitat…

Personalment, sóc dels que pensa que si es tanca una porta,… res d’esperar que “s’obri una finestra”!!…O porta per terra, o la paret a fer punyetes!…I tira milles!!…

Tantmateix, algu va dir que si “davant una porta tancada només hi veus un pany…estat fotut!…Tant sols que t’ajupis una mica veruràs, pel forat de la clau, tot un món! “…I això et donarà empenta per obrir-la o fotre-la per terra - si cal! -… ( Més o menys, anava així…)

Bé, … ja m’he esbravat una mica, he deixat dit el que he anat “forjant” mentre entrava al bloc…I … si això desperta a algún “endormiscat o endormiscada” que li faltava una guspira per a “rebelar-se” una mica, encara que sigui contra ell mateix, penso que ja ha valgut la pena “deixar anar” la parrafada!

Salut i canya, bloquistes!

0 comentaris.

una clucada d’ull

Enviat el 5 Juny 2007 per empordanet.
Categories: General.

No us ha passat mai que quan llegiu algun comentari, un missatge o un anunci sembla que el text us fa “una clucada d’ull?…

La “senyal que esperàvem”, potser?…

És una sensació, una percepció…o el nostre instint?.. potser per un moment ens hi veiem “identificats”?

Llegint algus blogs he pensat què interessant sería conèixer una mica més als seus “autors”…Saber perquè o per a quí escriuen. Si és per a ells mateixos o per “els altres”.Per exterioritxar o desinterioritzar…

Va com va…Potser és perquè quan tens un dia “espés” et fixes més en algunes coses que “en condicions normals” no passen d’ésser anecdótiques…

La veritat és que..si avui la situació és de “dia espés” , és per “un eccès de vida”,…per tant, no me n’arrepenteixo pas!

Tantmateix sino, perquè escric tot això, si no és perquè tinc un dia “espés”  ?…Si ni tant sols em plantejo trobar la resposta…

No és cap consol,…però sempre queda alló de “demà serà un altre dia”… I, de fet, espero que així sigui!

…De totes maneres…, hi ha algú “més enllà” del blog?

1 comentari.

entre el seny i la rauxa

Enviat el 30 Maig 2007 per empordanet.
Categories: General.

“la vida no té un botó per rebobinar”…

I per això una de les meves màximes preferides és ” invertir en vida! “…amb una bona dosis de rauxa !.

Perquè res no pertorbi “el moment!”…Perquè no ens arrepentim de no haver aprofitat l’oportunitat d’haver viscut…

Algú va dir que el nostre dia a dia “…és la vida en directe. No és cap assaig…i, per tant, no es pot repetir cap escena…Ho hem de fer bé…i a la primera! ” …

Està molt bé tenir present lo del “seny”. Políticament correcte, socialment ben vist, familiarment queda bé….Però…i l’oportunitat de gaudir i fruir dels grans moments de la rauxa?…Deslliurar-nos de tots els cànons i protocols que ens encotillen, obliguen, reprimeixen i aburreixen ?…

Una cosa és certa…A la gent l’emprenya que un sigui “tal com és”…I et diuen : “tu rai!”, o “què bé que t’ho montes!” traspuant enveja…Potser val més passar per un “arrauxat” tocat per la tramuntana…

Que es fotin!…Estic convençut que si no ets una mica egoïsta i no penses amb tu mateix,… no ets ni pots ésser…
I a partir d’aquí, quan un està bé, pot repertir “generosament” bon rotllo, energia positiva..i rauxa!…molta rauxa!…

I el seny,…al rebost…Per si un dia val la pena tenir-lo a mà…- abans de que quedi florit i resclosit ! -

S’acosta la lluna plane!…això sí que esvera, altera, motiva,… i ajuda a exterioritzar la rauxa !…

Doncs, carpe diem!…i invertiu en vida !….que quan estigueu a punt de palmar-la no ” us caigui l’ànima als peus” si us heu de penedir que després de tot aquest temps… ni tant sols heu viscut !

Epitafi :

“…i quan els cucs vinguin a fer el seu sopar fred amb el meu cos,…
trobaràn el teu regust en la meva carn…”

0 comentaris.