la ruta i les sensacions pel país del sostre del món

Enviat el 25 Setembre 2008 per empordanet.
Categories: General.

tibet-4-061.JPG   tibet-4-026-2.JPG   tibet-4-076.JPG   tibet-4-127.JPG  tibet-4-138.JPG   tibet-4-153.JPG   tibet-4-183.JPG   tibet-4-157.JPG   tibet-4-161.JPG   tibet-4-184.JPG   tibet-4-192.JPG   tibet-4-208.JPG   tibet-4-209.JPG                          tibet-4-242.JPG   tibet-4-243.JPG   tibet-4-257.JPG   tibet-4-272.JPG   tibet-4-273.JPG   tibet-3-026.JPG   tibet-3-040.JPG   tibet-3-064.JPG   tibet-3-084.JPG            tibet-3-089.JPG   tibet-3-113.JPG   tibet-3-118.JPG   tibet-3-129.JPG    tibet-4-325.JPG   tibet-4-335.JPG

La ruta i les sensacions pel país del sostre del món

El vol de Katmandú (Nepal) a Lhasa (Tibet), un cop superats tots els tràmits i traves administratives xineses, surt “habitualment” els dissabtes i té un recorregut molt atractiu perquè passa per sobre l’Himàlaia. Amb una mica de sort, i si el dia és prou clar, es pot veure una panoràmica única d’aquesta gran serralada i una vista inèdita de l’Everest. Quan ets dalt l’avió penses: “ho he aconseguit!, volo cap al Tibet!”…

Potser per l’expectació que aquest destí ha creat al llarg dels anys, potser perquè era la meva il·lusió de veure’l abans que la Xina l’acabi de “liquidar” …( i no és broma!!!) , o potser perquè el preparava des del febrer i ja en tenia tantes ganes, tenia al Tibet “idealitzat” . El “repte” era anar-hi abans dels “maleïts jocs olímpics de Pequín” perquè em temo que un cop han finalitzat i quan el món “s’oblidi d’ells”, l’acabaran d’anular del tot impunement.

Havent visitat racons del món on el budisme hi és molt present, i tant profundament espirituals com el Lhadak o Mongòlia, i després de “les revoltes del març que les autoritats xineses va imputar als tibetans”, ja em pensava que no trobaria res “tan pur i tant autèntic” semblant…De fet, el propi Dalai Lama, i milers i milers de refugiats viuen a la India, altres al Nepal,… Tots els monjos i tibetans que han pogut han marxat. I amb ells, l’essència del seu país, la seva cultura i tot el que va donar al Tibet caràcter i identitat com a país realment únic al món en tots sentits . Ja he explicat en l’anterior entrada part de “l’aventura” per accedir-hi i podeu trobar alguna cosa més a l’entrevista que em va fer l’amic Xavier Moret  a El Periòdico http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=535614&idseccio_PK=1006   

L’arribada a Lhasa , realment “emocionant”. La primera imatge “gairebé fugissera” i que guardo amb especial carinyo del Palau de Potala, va ser com la constatació de que “ja hi era!”,…i la resta - tot i ser conscient de que anava “condicionat” a fer una ruta concreta per imposició del ministeri de turisme xinés…- va ser un “viure intensament cada moment que disposava d’estada allà” per anar assaborint cada imatge, cada espai, cada olor,…cada sensació. Com a visitant, viatger i com a periodista, ho anava  observant tot i fotografiant el que podia per retenir cada detall…La ciutat de Lhasa encara mostra les ferides del març amb façanes cremades, monestirs tancats, molts militars fent ostentació de poder i intimidant pels carrers, policia i secretes xinesos, i el buit de més de 2 mil “desapereguts” segons Amnistia Internacional…Però la gent continua en el seu dia a dia sobrevivint a aquesta ocupació i aquest genocidi… La meva teoria és que els ocupants xinessos, ni després d’aquests més de 40 anys d’ocupació i extermini, i mentre sobrevisquin a les seves salvatjades, mai podran arribar a “l’interior” dels tibetans, a l’esperit del poble, al que els ha fet “immortals”, …I això els fot!, segur que els fot molt!…N’estic segur!…Podeu veure què passa a les escoles a www.tibet.cat, (una  web contínuament atacada pels informàtics xinesos per intentar anul·lar-la…),…la manipulació als nens tibetans, des de pàrvuls, és un pas més per anular llengua, cultura, religió i identitat a les actuals i futures generacions!

Els carrers del centre de la ciutat, la zona de Barkhor, on els peregrins fan voltes  a l’entorn dels temples durant tot el dia, hi ha un ambient gairebé místic i té un atractiu realment especial. Aquí també s’hi troben els carrers de parades on venen tota mena d’objectes per a les pregàries i les ofrenes que es fan en el cerimonial budista, i on hi ha part els mercats on s’hi barregen els tibetans que venen productes provinents de la zones rurals, i les botigues dels xinesos que competeixen descaradament afavorits per tots tipus d’ajudes del govern . Sembla que aquesta sistemàtica competència comercial que enfonsa i empobreix dia a dia als pobres comerciants tibetans podria ser una de les causes de la revolts del passat març. Encara està per veure qui va provocar a qui, però “la gana i el patiment”, per molt pacífic i espiritual que sigui un poble, a vegades pot provocar situacions desesperades…Al vespre, sopar a peu de carrer, menjant les broquetes de verdures, de carn, de tofu i altres “especialitats” que algunes dones porten preparades en els seus carretons ambulants, i que et fregeixen i assaonen allà mateix…és una delícia…, i “fas país”…Es pot acompanyar amb un té o amb cervesa tibetana, que és força bona… Pel que fa a mi, vaig evitar sempre menjar en restaurants xinesos ni comprar res xinés, evidentment!

Els patis interiors de les illes de cases, els monestirs i petits temples , els llocs on prendre el te tibetà o “pö cha”, ( te amb mantega de iac i sal),…Mereixen una bona “immersió” i , a base d’hores i hores de “fer carrer” …Les visites als indrets que formen la principal atracció turística, social i religiosa de la ciutat és obligada. Em va sorprendre que els habitants de Lhasa gairebé ni parléssim amb els estrangers, ni entenguessin les paraules bàsiques d’anglès que – poc o molt …- s’utilitzen en un a ciutat acostumada a rebre visitants…O això o be, – com vaig experimentar en la meva primera visita a Moscou a finals del 80 …-, “tenen  por” dels xivatos i espies xinesos i no volen mantenir en públic contactes o conversa amb estrangers… Quan s’obren, son amables i el tarannà que els caracteritza sempre fa que desprenguin una bonhomia i un magnetisme sorprenents i et tracten amb molt de respecte.

L’entorn de Lhasa també forma part d’aquest primer contacte amb el Tibet. Els pobles s’esforcen per mantenir l’estil típic, contrastant amb les parts “artificials i d’estructura horrorosament imperialista-comunista” que amb construccions que em recordaren el mal gust soviètic han anat deformant el paisatge al llarg d’aquests darrers anys. La ruta per “la Carretera de l’Amistat” que va de Lhasa a la frontera amb Nepal i passa per sota l’Himàlaia,  és realment sorprenent…Poca gent, nuclis petits i força aïllats, vegetació escassa i un toc rural amb el paisatge característic d’aquestes grans alçades… En general, si s’hi entra a fons l’aspecte general és d’un país força pobre.

La ruta habitual, que quan no hi ha hagut “restriccions oficials” es pot fer amb transport públic o llogant un 4 X 4 passa per Gyantse, Shigatse, Lhatse, el port de muntanya on arribes a més de 5.200 metres de Gyat So La, …i va cap a Zhangmu, el darrer municipi tibetà abans d’arribar a la frontera…Com que gràcies a la paciència, constància, insistència i ajuda logística de bons amics vam ser els 2 únics i primers occidentals d’entrar al Tibet des de Katmandú, i  “ens van deixar” fer la ruta de retorn per aquesta carretera, ( cosa que des de l’agost sembla que ja no es pot fer ) , era qüestió d’anar a ” a totes”! …No us faré una explicació del recorregut, ni del que bàsicament es pot veure a cada ciutat o parada, ni dels monestirs i els indrets i poblats que els envolten, perquè això ho podeu trobar a qualsevol lloc. Hi ha guies i molta informació a agències o per internet. Normalment són la ruta que fan tots els operadors que – quan els deixen..- , porten gent allà. Escriuré detalls i experiències pròpies, la màgia de barrejar-te amb la gent, d’anar a mercats, d’entrar a menjar en els hostals i “restaurants” autèntics, de respirar olors i tastar sabors…De passejar entre la devoció i la profunda espiritualitat de peregrins i monjos en els monestirs…Començar el dia entre núvols i boira sota l’Himàlaia, travessar collades per carreteres sense asfaltar amb pluja, fred i vent, veient als obrers treballar empapats i enfangats…Els treballs durs els fan “a pic i pala” els tibetans, els que van amb camió  maquinària són xinesos…El govern xinés porta molts treballadors per “colonitzar” i els hi fa pobles enters nous, artificials, quadriculats com casernes i impersonals per a que s’hi quedin “amb tots els privilegis”, mentre les possibilitats de sobreviure dels tibetans van minvant dia a dia en paratges inhòspits sense aigua corrent ni electricitat…Entrar als monestirs, escoltar a “la guia” que amb prudència i certa “discreció” mira de ser el més clara possible…Un cop ens hem agafat confiança m’avisa quan és millor que no pregunti o parlem de temes “delicats”: en alguns monestirs hi ha monjos que entenen l’anglès. Són xinesos “infiltrats”. Quan tenim un moment per fer un té o menjar junts entrem més en detalls i de tant en tant, molt de tant en tant s’obre una mica i m’explica coses que ara per ara formen part dels temes tabús del tibetans… Un cop fem el recorregut, inicialment junts, deixar-se “absorbir” per l’ambient..Aquesta “aura” que fa que els temples es presentin com recintes envoltats de certa màgia i magnetisme especial. Olors d’encens, de cera i grassa de yak que crema, la remor constant de fons i les pregàries dels monjos, l’anar i venir dels peregrins, la magnitud d’alguns espais i la riquesa artística enfront de la senzillesa i la sobrietat d’altres, la salutació en forma de somriure que tots els monjos et dispensen com a benvinguda,…Tot un món en cada recinte…Malauradament en aquest viatge hi ha un parell dels monestirs més importants de la ruta on hi va haver molta repressió i monjos detinguts el passat març tancats als visitants…El paisatge canvia per damunt dels 4mil metres, les cases tibetanes són senzilles, molt peculiars i exteriorment força atractives i plenes de motius i decoració de simbologia budista. De baixada del punt més alt es veu una panoràmica espectacular de les valls on es pot veure clarament la línia on comença la vegetació, on l’aigua s’estanca i es pot aprofitar i on hi ha conreus, rius i algun petit llac. Allí hi ha més vida…

Les parades per dinar, pendre un “pö cha”, estirar les cames o comprar alguna cosa per menjar també tenen un doble atractiu en aquesta ruta. És entrar al “cor del Tibet”. Cada petit poble és una experiència: menjar en els llocs tradicionals d’ells i compartir taula, triar amb senyals tot mirant “discretament” el que hi ha dins dels bols de sopes amb fideus o tallarines i als plats amb verdures i una mica de carn, rialles de complicitat amb tothom, alguna foto discreta i d’altres de divertides,…Només parlen tibetà i alguns una mica de xinés…però el “somriure i l’expressió corporal amb bon rotllo” són com un idioma internacional…

No sé si ho he explicat en algun altre capítol com el de “Viatjant amb la lluna plena, la gran companya”, però jo davant de la gent de qualsevol país que sé que no parlen res més que la seva pròpia llengua i no entenen cap dels que parlo o “xampurrejo” jo, tiro pel dret i parlo en català. Això fa que l’ interlocutor ho faci amb la seva pròpia, sigui quina sigui i per estranya que sigui, i se senti còmode…D’aquesta manera, cadascú amb la seva, amb el to de veu propi, al algun gest o amb algun dibuixet, no us podeu imaginar quines “converses” i amb quanta gent del món de racons ben inèdits he “parlat” i ens hem ben entès…La darrera etapa va ser dura…Molta pluja, humitat, pista en molt mal estat i estreta vora els penya-segats, la ruta estava tallada per un gran esllavissament, i a partir d’un punt concret vam haver de deixar el cotxe, seguir muntanya amunt i avall entre l’espessa vegetació i algun ruixat amb altre gent que també volia arribar a l’altre costat i després de casi 4 hores sense parar perquè no es fes fosc enmig de la travessa, vam arribar on hi havia els cotxes, camions i 4 X 4 “de l’altre costat” que portaven a la gent fins a Zhangmu per fer-hi nit. El “darrer poble” abans de sortir i passar frontera, on en un “hotelet” cutre i destartalat  et pots assecar una mica, intentar treure’t  l’ humitat de la roba i el cos, fer una dutxa – si hi ha termo i hi ha corrent potser d’aigua tèbia”, i reposar… L’endemà, a peu fins el punt fronter amb la bossa de viatge, una cua on hi ha algun altre occidental “perdut”, tibetans i nepalesos esperant poder entar,…Un “espectacle” bastant dur i patètic entre uniformes militars, funcionaris i algun policia xinés, parafernàlia i pancartes “marcant territori” i – evidentment- obrint i tancant bosses i maletes per registrar “vés a saber què” o només ganes d’emprenyar com en totes les fronteres…Un segell, poques paraules, i de la duana a la frontera. Un altre garito de funcionaris xinesos i gent arreu esperant, vigilant, “espiant” o fent el dèspota amb els propis d’allà, un altre segell vora el visat xinés que va costar tant d’aconseguir,…i a peu, com uns refugiats qualsevol… L’entrada al Nepal, on hi ha el transport fins a Katmandú provoca una sensació entre satisfacció per haver fet aquesta fantàstica i excepcional ruta tibetana en aquests moments, odi i ràbia contra el govern i la impunitat que tenen els xinesos per esclafar aquest país, …i l’alegria de “tornar” al Nepal per seguir , “agafar arrencada” i anar cap a l’Índia i continuar el viatge…

Segur que us penseu que he fet masses referències a aquesta constant realitat que pateix el Tibet des de fa tants anys i que tant m’indigna i esvera. Potser sembla que no sóc objectiu…o que sóc massa crític…fins i tot que el fet d’haver-hi estat m’hagi tornat més sensible o més afí als seus problemes…Això no va “desvirtuar” el meu viatge, us ho asseguro. Em va fer veure una realitat que si no es palpa és difícil de creure a través de la poca informació que transcendeix…I us diré més, fins i tot imatges i episodis que en el seu moment vaig poder fotografiar dels treballs de les carreteres i condicions en que estan la gent, retrats que fan impacte i que casi “ho diuen tot”, els vaig esborrar per a que no m’emprenyés més cada cop que els vegi. A Lhasa em van fer esborrar unes fotos fetes a soldats quan uns polis de paisà em van veure que les feia tot dissimilant, mentre passaven per un mercat ple de gent fent la seva parafernàlia militar,…però aquestes les vaig eliminar voluntàriament per a que el “regust” final no sigui sempre el d’aquelles cares i persones patint l’opressió xinesa davant d’indiferència del món…S’ha vist clar durant les olimpíades que cap país, cap ni un!, va gosar enfronta-s’hi ni tant sols fer un sol acte de protesta o recriminació. Al contrari!, començant pels espanyols, tots a llepar cul i amagar el cap sota l’ala…I res de “Free Tibet”!!, no fos cas que els hi sortís bé i als altres oprimits d’arreu del món ( com nosaltres mateixos),  i també aspirin a l’ independència…

tibet-3-061.JPG

…Gràcies a tots els que compartiu amb mi la passió per viure!!! …

5 comentaris.

toni

Comment el 25 Setembre 2008.

Be germà veig que tho curres a tope.Les imatges molt bones i el texte ho farem a ratos pel temps que es necessita.He passat una molt bona estona.
No afluixis .SALUT!!

nuria mont-ros

Comment el 5 Octubre 2008.

Simplement…fantàstic!que ens quedin moltes llunes per seguir disfrutant bandarra!!!!

Mega

Comment el 6 Octubre 2008.

he complert i he fet un cop d’ull….. un bloc “tu” en estat pur.
Reconec algunes de les imatges que has enviat dels teus viatges, les altres les reconec com les que tenim pendents de veure. Genials totes, com sempre!!

Un bloc energètic on regales les teves frases positives i missatges de lluna plena, i me n’alegro per si arriben a algú amb la mateixa intensitat que a vegades m’han tocat a mi. Però mentiria si no et digués que estic gelosa (res d’enveja sana ni de bon rollo, de la que et quedes verdós ;-) per haver-te de compartir així, tan obertament!!
Però ets així… una miiiica dels teus i molt de la resta del mon.
Ànim amb el blog!!!
Records als cascos blaus i petons de mega.
Fins al proper missatge de lluna plena!

Anna Miracle

Comment el 27 Octubre 2008.

Ei Lluís! No sé si continues gaudint de la vida des del sostre del món, jo ho estic fent des de la fi del món… Estem en contacte i a veure si algun dia creuem camins!
Anna Miracle

caterina

Comment el 5 Novembre 2008.

Hola després de tant de temps! Veig que segueixes amb els teus viatges impressionants (quina enveja sana!) i amb el teu optimisme ple de vitalitat :D
Salutacions!

Deixa un comentari

Els comentaris poden tenir xhtml. El nom i l´email són requerits (l´email no serà mostrat), i la web és opcional.




*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image