he entrat al TIBET…, el PAÍS del SOStre del món agonitza…

Enviat el 16 Setembre 2008 per empordanet.
Categories: General.

                                   freetibet.gif                            Mapa del Tibet                           flag.gif                                                                                  tibet-3-136.JPG

Superant tots els impediments burocràtics i administratius que el govern xinés va posar per entrar al Tibet a partir de les “revoltes” del mes de març passat, he sigut un dels 3 únics occidentals que ha arribat a Lhasa des de Katmandú…El 19 de juliol, amb la lluna plena sobre l’Himàlaia celebrava que finalment tenia el visat xinés…, això si, condicionat a fer la ruta que em donaven (sense alternativa), visitant només els monestirs que em deixaven (sense cap més opció…) i anant als hotels de l’oficina de turisme xinés als que ells m’obligaven…O això, o no hi havia travessa tibetana…

Des del mes de febrer-març que després de vàries “desercions” de companys de viatge, amb la única “aventurera” que va confiar en el destí, vam proposar-nos a anar al Tibet abans de la parafernàlia olímpica xinesa. Teníem clar que passats els jocs i quan la resta del món seguís amb la seva hipocresia ignorant el genocidi xinés sobre el poble tibetà iniciat als anys 60, segurament poca cosa es podrà fer per salvar aquest país i a la seva gent…

Les notícies que es poden seguir a través de www.tibet.cat són poc encoratjadores…i la meva il·lusió per visitar aquest “santuari d’espiritualitat” m’empenyia a lluitar fins al final. Vaig viure el budisme de molt a prop en els dos viatges a Mongòlia i al màgic Lhadak…, i em quedava el Tibet com a centre neuràlgic i País per conèixer “ a temps” per acabar de fer el meu periple particular…

L’amic Albert Rincón de “Temps d’Oci” ens va animar en tot moment. Calia anar a Nepal i des d’allà “treballar-s’ho” i insistir, insistir i insistir…I així es va fer : vol cap a Katmandú via Londres i més d’una setmana de gestions mentre aprofitàvem per conèixer una mica aquest país que tant em va sorprendre i que viu en un estat ben particular entre d’hinduisme i el budisme, també al peu del Himàlaia. Quin gran país el Nepal!…Quina”descoberta”!…I acabava d’inaugurar República…perquè feia ben poc que havien fotut fora al rei!… Es mereix un altre viatge!

Entre voltes per Nepal i gestions per telèfons, mail i sms en contacte permanent – tot i els canvis d’horari- amb l’Albert i els seus “corresponsals”, cada 3 o 4 dies – de retorn d’alguna ruta- ens trobàvem a Katmandú sospesant les possibilitats d’entrar al Tibet…Les notícies “fluctuaven” però sabíem que cap occidental podia entrar des d’allà perquè els xinesos havien tancat aquest pas…Mai ens vam desanimar…Només hi ha vol de Katmandú a Lhasa els dissabtes…El primer el vam perdre…Una setmana més de gestions i “fer temps” voltant per terres nepaleses…

Un dia abans del segon dissabte - i el que hauria sigut “l’ultima oportunitat” …- , el 18 de juliol, ens fan tornar a corre-cuita perquè calen els nostres passaports i unes fotos…”S’obre una porta”!…La mateixa tarda és definitiva: tenim “permís”…però amb tots els condicionants i limitacions que imposa el govern xines….Però el tenim!!…Quina canya!…Us puc assegurar que a tots els temples hindús i budistes que havíem visitat amb la companya de viatge, quan ens demanàvem una ofrena o almoina els hi dèiem: teniu, però “pregueu” perquè entrem al Tibet…I ens miràvem amb cara d’incrèduls…El “factor lluna plena”, per a mi també va ser “decisiu”…, n’estic segur… I quan insisteixes tant i tant, i t’ho proposes, i creus en tu mateix,i confies amb els que et poden ajudar “d’aqui, d’allà i del més enllà”, es pot aconseguir casi tot!…El destí i l’atzar sempre m’han fet costat,…i aquest cop, malgrat les autoritats xineses, la porta es va obrir!…

Una part d’equipatge, visat per 10 dies, vol d’anada a Lhasa amb Air Xina…i només 3 passatgers: una cooperant holandesa que els xinesos havien expulsat, la doctora companya de viatge i jo mateix…Només 3 bosses de viatge a la cinta de recollida d’equipatges del “gran aeroport” de Lhasa…Incredulitat i perplexitat per part dels policies i guardes de frontera xinesos…Un que s’ho mira i remira, crida a un altre, aquets a un altre…S’incorpora un oficial “superior”…, i fins 4 quatre fastigosos uniformes mirant i remirant els nostres papers!… Mal que els pesi, vam entrar al Tibet!…Els tres únics occidentals – i fins avui mateix encara …- que des de Katmandú trenquem el bloqueig xinés i entrem “al País del Sostre del Món”, ocupat, massacrat, envaït i violat des dels anys 60 pel govern xinés…!!!

Una guia “oficial” ens enspera i ens “posa al dia” de tots els “condicionats” que implica aquest viatge…Fa casi 4 mesos que no treballa perquè han tancat el Tibet i no pot exercir. Allà va així: els xinessos tenen feina, poder, ajudes de tota mena, facilitats, comoditats i el que calgui…Els tibetans, sotmesos a tot, no tenen dret a res!…Ens fem càrrec de la situació i assumim tot lo “establert” mentre penso amb la sort que hem tingut d’entrar, veure i viure tot això en aquests moments tant “especials”…

No podem visitar cap monestir dels “revoltats” – alguns estan tancats i/o ocupats per l’exèrcit. No podem fer cap canvi ni “improvització” de la ruta: a cada lloc ens esperen i tenen el dia i hora que arribem amb el nostre número de passaport. No podem parlar del Dalai Lama ( la seva imatge i tot tipus de referència a ell totalment prohibida al Tibet!). No podem tenir cap bandera tibetana ni fer esment del “Free Tibet”…I , entre altres coses més,…no podem fer fotos dels militars , policies i grups de soldats antidisturbis que “fen comparsa” es passeigen per la ciutat intimidant contínuament als tibetans i als peregrins que son a Lhasa…Estem en un “país ocupat”!!!…Però hi som!

Gaudim, - això si! - , d’hores i dies lliures per a visitar la capital i les ciutats on parem durant la ruta…Però hem de ser molt prudents quan parlem amb la guia o amb qualsevol persona perquè arreu està ple de “xivatos” i “secretes” xinesos de paisà o disfressats de monjos que entenen l’anglès i podríem tenir problemes, nosaltres i – sobretot…- ells!

Gairebé mil quilòmetres per la ruta que – sota el gran Himàlaia- va de Lhasa a la frontera amb Nepal…Una canya!!…visites a molts indrets i a alguns dels monestirs més emblemàtics , - excepte “els prohibits” -, vivències memorables a mercats, carrers i carrerons, pobles i arreu on vam fer parada…Per sort la guia ens deixava i “animava” a passejar i patejar-nos lliurament cada petita ciutat o punt de parada, per copsar l’ambient i estar entre la gent. Els  hotels “oficials del ministeri de turisme xinés” només ens servien per dormir, la resta “de vida pel país” i els àpats, a la tibetana!!, encara que fos una mica “clandestinament” i amb certa “complicitat” …Una aventura autèntica per “la Carretera de l’Amistat” que puja fins als més de 5 mil metres d’alçada…Trams esllavissats, controls, aiguats per les pluges i monsons,…i la constatació de que fora de la ciutat “el pes xinés” també és fort, molt fort!: pobles enters artificials de colonitzadors xinesos subvencionats per ocupar i envair el territori i militars arreu i presència de la bandera, símbols i propaganmda xinesa a cada pas…Els símbols tibetans només s’entreveuen, en totes les indicacions i rètols oficials l’escriptura tibetana queda en un segon i tercer pla o és inexistent…

No vull que aquest article sigui una imatge de lo greu que és la situació al Tibet…Us prometo que faré un bon “rapport” del viatge…Però he volgut començar per aquí…Perquè els tibetans no tenen mitjans ni prou suport per superar aquesta situació i “els hi queda poc temps” si ningú gosa desafiar al govern xinés per interessos polítics i econòmics… Jo “només” són una altre veu a favor del Tibet…i sensible a aquesta opressió i genocidi. La bandera tibetana està prohibida…però l’estelada que sempre porto amb mi no…i – per tant…-, en nom de la llibertat d’altres països com el meu, la vaig desplegar al Palau de Potala de Lhasa, - la que hauria de ser residència oficial del Dalai Lama exilat…-, i al punt “més alt” de la meva travessa tibetana!

Els viatge…- una experiència única …-, també us l’explicaré…ho prometo!

La llibertat no és cara per escassa,…sinó  escassa perquè s’ha de guanyar”  

OM MANI PADME HUN

dsc_0202.JPG

                   

2 comentaris.

Gloria

Comment el 3 Desembre 2008.

Hola empordanet! Jo soc una “empordaneta” d´adopció, nascuda a BCN que viu al Empordá.Jo tambe vui ser una veu a favor del Tibet. M´hauria encantat fer aquet viatge. De fet el fare aviat i una quants consells em caldríen. Espero impacientment poguer llegir la teva experiencia única. Gloria.

angels

Comment el 5 Febrer 2009.

molt bones i maques les fotos,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,,del viatge no dic res!!!!!!!!!!!!!! molts de gelós per ferl-ho tambe
que tinguis sort
ja ens veurem
Angels

Deixa un comentari

Els comentaris poden tenir xhtml. El nom i l´email són requerits (l´email no serà mostrat), i la web és opcional.




*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image