Viatjant amb lluna plena,… la gran companya

Enviat el 30 Gener 2008 per empordanet.
Categories: General.

Capítol II de “amb la lluna per companya” del 19 de juny del 2007 

 etiopia-2007-302.JPG   

 etiopia-2007-627.JPG    

 etiopia-2007-195.JPG                                                            

Quan la primera lluna plena de l’any encara aguanta fins ben entrat el dia en la seva meitat minvant, agraeixo que hagi sigut tant esplèndida i generosa…L’he vist cada dia, des del vespre i fins que el sol ja s’havia enlairat lo suficient com per a que “tots tres” hàgim coincidit en l’espai i el temps…Un petit plaer i una alegria per començar el dia que, interiorment, he compartit amb altres “il·luminats” pels astres…  

Els viatges del 2007 han sigut a racons bens diferents de món…I, un cop més la lluna ha sigut la incondicional “gran companya”. 

Al Iemen era lluna plena mentre travessàvem la zona on hi ha les restes del Ran Bilqis, o “temple de la lluna” a prop de Marib, on hi hagué l’antiga capital del regne de Saba. Un cop més el destí i l’atzar em sorprenen i la darrera lluna plena del 2007 coincideix amb mi en un lloc “únic” i envoltat de gent ben diversa: xofers i guies iemenís del nord i del sud, recent coneguts viatgers i companys de trajecte, – al Iemen és gairebé impossible viatjar sol…- ,  i alguns “locals” que ens venien a veure o a vendre quelcom…Tot i que vaig fer molt bona amistat amb un “rebel del sistema que l’integrisme musulmà“ està imposant allà amb qui compartia grans xerrades i bones estones durant els trajectes llargs, no em va costar gaire allunyar-me físicament i mentalment de tot i tothom per anar a gaudir “egoistament” i tot sol de la lluna, l’entorn i “el moment”. Quan reflexiones que, en el mateix lloc on ets tu, durant cents d’anys milers de persones veneraven amb devoció i convicció a la “mateixa lluna” que t’està carregant d’energia positiva, no pots evitar pensar que si hagués pogut triar, també m’hagués agradat ser-hi!  

Vaig tenir la sort de conèixer Cuba a l’abril gràcies a un bon amic d’aquí que hi treballa i a un cubà “autèntic i incombustible revolucionari” que em va acompanyar gairebé durant 15 dies amunt i avall amb el seu cotxe “destartalat”,  per fer un recorregut “fora de tota ruta turística”. Dormint i menjant en “paladares-fondes” i “cases-hostals” particulars vaig gaudir al màxim d’una gent extraordinària, malgrat les penúries que els hi fan passar els que “malgovernen”. La lluna tropical de primavera va aparèixer “màgica” entre plantacions de tabac a la zona de Pinar del Rio com un autèntic miratge…El capvespre “es va encendre” per la posta de sol, i a poc a poc els tons daurats es van anar difuminant, alhora que els platejats s’anaven imposant,…Em va fer pensar amb “la dansa” de les dunes saharianes o dels turons rocosos de La Capadòcia : a mida que el sol va descendint les ombres sinuoses “es van movent” i sembles siluetes de cossos sensuals excitats amb vida pròpia. Un cop més, “la màgia de l’instant”… En aquest cas, però, no vaig voler escapolir-me de la companyia del bon “amic de ruta”…Ja li havia explicat la meva intenció, i s’hi va afegir…Mentre de fons s’escoltava música cubana d’algun petit local de la zona, amb un bon rom “añejo” i un “silenci compartit”, vam “veure i viure” una de les sortides i “enlairaments” de lluna més impressionats que jo recordi… L’olor de l’entorn, el sabor del rom, el tacte del cos sobre la terra, el so de la percussió, instruments de corda i la trompeta i la imatge de la lluna canviant d’altitud, forma i color, va acaparar durant molta estona tots els meus sentits…Bé, de fet, casi tots,…En el meu interior sempre hi ha un record especial per absents que puguin estar amb “la mateixa lluna” des de altres latituds…Després, “mojito” en una petita taverna on una “trova cubana” autèntica i veterana entona cançons un tant nostàlgiques…Envoltat de gent del país que fuma, beu o segueix el compàs del contrabaix, t’arriben somriures seductors “d’innocència controlada” de noies que s’apropen per xerrar, saber d’on ets i on vas, per convidar-te a ballar…Constato que la lluna té un reflexa més “sensual i exòtic” sobre la “pell caoba” que en la “blanca”…Quan arribem a l’hostal dedico una estona a escriure assegut a l’hamaca del porxo…El “revolucionari” s’acomiada amb un discret “bona nit i bona lluna” en català…Festejo amb la lluna i celebro que he tingut la sort de conèixer algú especial com ell per fer el meu periple caribeny …   

 A Etiòpia, vaig fer un gran periple per tot aquest encisador país, ple de contrastos, races i cultures, creences i religions,…Ni em podia imaginar “on em trobaria amb la lluna”. Va ser a l’inici, a Addis Abeba, a la capital,… massa a prop de “la civilització”, on no m’agrada estar quan vaig de viatge…Però per sorpresa meva, aquesta ciutat mil·lenària, amb nom mític i femení, “mare de tota una gran civilització”, em va “regalar” una lluna inesperadament “ atractiva i seductora”. Passejar per una “ciutat potes enlaire” gairebé a les palpentes i recórrer carrers i carrerons amb la única ajuda de la llanterna, et “transporta”…Tanmateix, vaig veure que podia prescindir de la llum artificial i “deixar-me guiar” per la claror de la lluna plena, com  si de sobte fes un retorn en el temps “entre medieval i ètnic”. Em vaig alegrar perquè, per primer cop, em patejava un “barri de ciutat” amb la lluna…Sense gaire més, i un cop comentant “l’efecte” amb els companys de viatge, que coneixedors dels meus “impulsos llunàtics” a voltes també es deixen portar per la seva màgia,… vam continuar resseguint carrers empedregats i enfangats entre reflexes de la lluna als bassals i ombres estàtiques que compartien espai amb les nostres. Un cop al “hotel”, una inevitable “escapada” a la terrassa per remirar “la lluna de benvinguda” i “agafar arrencada” per l’inici de nova aventura, que durant un mes em portarà del sud amb frontera amb Kènia, a la zona est vora Somàlia, fins el nord a tocar Eritrea i a prop del  Sudan. Em sembla que és en el país de tots els que he conegut on he vist més varietat de races, ètnies i cultures. Em va “atrapar”…Al final del viatge, i quan deixo aquest encisador racó de món per tornar cap aquí, veig content i amb un cert “to nostàlgic” que han passat els dies i,  – de nou -, ella “també ha tornat” !… La lluna plena ja il·lumina la nit empordanesa…  

etiopia-2007-422.JPG        etiopia-2007-421.JPG       etiopia-2007-132.JPG        etiopia-2007-510.JPG     etiopia-2007-613.JPG        etiopia-2007-456.JPG          etiopia-2007-652.JPG           etiopia-2007-715.JPG         etiopia-2007-696.JPG         etiopia-2007-047.JPG

 Acabo l’any embarcat en un viatge a l’Antàrtida. El que em va inspirar “la màgia del cel entre el mar i el cel”…Un cop més fruit de l’atzar…arribo a pocs dies de la lluna plena a un nou destí…Abans de marxar he vist que és el dia 24 de desembre…Vigília de Nadal…Però no vaig preveure que a la Península Antàrtica en aquesta època “no hi ha nit”…Insistent i expectant, però, cada dia sortia a coberta del vaixell per mirar si la veia i fotografiar-la…Em “neguitejava” el fet de “no veure-la”…A mida que ”l’expedició” anava avançant i desprès de 2 dies de travessa oceànica, navegàvem entre un paisatge “inèdit” d’icebergs, i illes i illots colgats de gel i neu…Desembarcades a terra ferma i alguna ruta amb les zòdiacs entre aquell entorn em transportaren a “altres dimensions”…La convivència en un vaixell propicia especialment que “el factor humà” formi part del viatge, i així va ser…Amb el dia a dia, afinitats i simpaties van sorgint espontàniament i, …- un cop més!…- “l’atzar es fa càrrec del destí”…Amb el temps he après que deixar-me portar és una bona manera de “gaudir del moment” on estic, amb qui estic i quan hi estic…Dos dies abans del ple, “flotant” sobre un gran i majestuós iceberg la veig, la contemplo, l’admiro i en gaudeixo…Una mica escapçada però brutalment fantàstica!!…No la vaig tornar a veure més…Sabia que “hi era”, “la sentia” , - com sempre! -…Però les “nits de dia” i claror, la van “eclipsar”…Potser perquè va ser un viatge diferent i “trencador” comparat amb tot lo vist i recorregut fins el moment…Potser perquè la nit següent, la vigília de Nadal, un cop convençut de que era pràcticament impossible veure-la, em vaig bolcar (com tothom) a gaudir d’un sopar magnífic i una festa “increïble” a la coberta de popa del vaixell a ple “sol de nit”…Potser perquè la meva prioritat la marca “el ara és !…”…i no el  “podria ser…”, …vaig dedicar-me a fruir intensament d’altres imatges, sensacions, sentiments i emocions…Com per art d’encantament, va ser en aquells dies que “hi era i no la veia”, quan vaig tenir bons moments de “pau interior i tranquil·litat” per compartir capítols i escenes del viatge, - que formen part del meu “bitàcora més íntim” -, a prop de gent que vas “descobrint” i et va agradant a mida que vas tractant… En certa manera, és aquesta mateixa “complicitat” la que sovint tinc amb la vida :  com més la visc, més m’agrada,… més em deixo portar pels impulsos,… i més obert, apassionat i predisposat m’hi mostro… Perquè no? Malgrat la sensació de fredor que pugui comportar el propi nom d’Antàrtida, va esdevenir un viatge càlid, temperat per molts moments únics, amb “ el calor del sol i les vivències ” omnipresents,… Viscut i reviscut moltes vegades, com per no admetre que s’ha acabat “del tot”…Renunciant a perdre el bon regust de quelcom excepcional, i aferrat a una espurna del passat immediat que no deixo esvair per mantenir-la present…

Com si temés que tot plegat pugui quedar relegat a una imatge fugissera… La sensació d’un “mimetisme” amb els icebergs : d’aparença freda i gelada, mostrant només la petita part que sura en aquest “món oceànic” i protegint la resta al fons…  I, també, com el gran bloc de gel antàrtic,… claudicant davant els factors externs que t’alteren per “fondre’t” davant les emocions i els sentiments…Potser aquest aferrament és per evitar que en el ”meu desglaç” , tot plegat quedi diluït per sempre més, “ sense més”,…com una gota qualsevol d’aquest “ gran oceà ”,… A voltes tant inhòspit i a voltes tant acollidor…

És clar que, si mai es perd i un dia arriba el moment que cal recuperar-la,… caldrà posar-hi els cinc sentits i tota la capacitat sensorial per esbrinar-ho, però ho podem aconseguir :  enmig de tota l’aigua salada del magna oceà, la gota del “meu iceberg ” … és “la d’aigua dolça” … 

 antartida-2-157.JPG    antartida-1-113.JPG    antartida-1-150.JPG    antartida-1-169.JPG      antartida-1-157.JPG     antartida-1-166.JPG      antartida-1-103.JPG     antartida-1-190.JPG  

antartida-1-205.JPG    antartida-2-351.JPG    antartida-1-219.JPG      antartida-2-285.JPG

antartida-2-387.JPG    antartida-2-421.JPG   antartida-2-328.JPG     antartida-2-477.JPG

Uns versos de la gran obra “Un pont de mar blava” per musicar el final d’aquesta segona part… 

Més enllà de l’encís de l’horitzó,
com un somni bell i poderós
que posa accents de llum en allò que creu,
la veu ressona i creix en les altres veus;
per un pont de mar llancem el cant
i l’horitzó serà
la veu que hem esperat.
Pel mirall d’un futur que somniem
sinuós i bell de claredats,
el gest emplena el buit que ha deixat l’oblit
i a poc a poc reprèn el seu ritme viu.
Estendrem les mans damunt el mar
de cara a aquell futur
que en somnis hem forjat. 
 

- Miquel Martí i Pol - 

 Bona lluna i molta vida, navegants!! 

3 comentaris.

Emma

Comment el 14 Febrer 2008.

Hola!

Si passes pel meu bloc podràs recollir el teu premi ‘Art i Escaig’.

Felicitats pel teu bloc!

Carme Rosanas

Comment el 16 Febrer 2008.

Quants viatges! I ben diferents! M’alegro que hagi estat un any ben ric en experiències i emoicions.

caterina

Comment el 26 Febrer 2008.

M’encanten els teus escrits. Desprenen molta vida!
He deixat el bloc antic. Ara em trobaràs aqui:
http://caterinacortes.wordpress.com
Et segueixo llegint! ;)

Deixa un comentari

Els comentaris poden tenir xhtml. El nom i l´email són requerits (l´email no serà mostrat), i la web és opcional.




*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image