Comment el 27 Setembre 2007.
El tresor sempre és més gros si és compartit. Ahir amb la lluna plena, vaig penar en tots els enamorats de la lluna. I també en el teu blog
Comment el 27 Setembre 2007.
Jo també m’he fixat en la lluna que se’ns ha vestit de gala aquestes nits passades… Des de la muntanya estant, se’ns amaga entre els núvols, tímida, emblemàtica, es deixa veure i ens dedica el seu millor somriure…
Sempre m’havia sentit una mica llunàtica, me n’alegro de veure que en som forces!
Comment el 3 Octubre 2007.
Hola soc la Mònica del xatcatala…. t´haig de dir que poques cosses m´impacten tan com saber que hi ha algu que mostra tanta sensibilitat i respecte per uns instants en els quals es fonen lluna, mar i nit….. en un lloc vaig escriure que una posta de sol es el que m´agradaria ser encara que nomes fos per un instant cada dia. Aquest estiu vaig passar una nit a platja amb companyia de bons amics i un bon vi, quan tots ja eren dormits jo encara esperaba un instant molt especial per mi….. la matinada; encara quedava per un got de vi i arribat el moment quan les estrelles es van fonent , la lluna es comença a difuminar i el sol espunta el primer raig vaig agafar el meu got de vi i em vaig ficar a l´aigua per brindar: sol, lluna, mar i jo per aquell instant unic irrepetible per tots plegats…. perque el proper sera diferent ….. com tu i com tots els que fan que les petites coses siguin dins nostre inmensament grans
Comment el 10 Octubre 2007.
Us convido a visitar el meu bloc Tens un racó dalt del món, i a participar al 25è joc literari, que serà molt especial.
Cal fer un viatge virtual per la nostra geografia a través de set blocs en representació dels diversos territoris dels Països Catalans, per tal de poder solucionar l’enigma que us proposaré.
Per tot això, us demano que feu difusió d’aquesta iniciativa lúdica i cultural, per tal de fomentar la màxima participació i unir el territori de parla catalana gràcies a la força del moviment blocaire.
Comment el 29 Octubre 2007.
M’encanten els teus escrits! Sempre desprenen optimisme, i optimisme precisament és una de les coses que fa més falta en aquest món. Ja tenc ganes de llegir més coses teves! ![]()
Comment el 2 Novembre 2007.
Ei, tocats som tots per la tramuntana, mentre llegia cantava, és que me la sé de memòria, música i silencis inclosos, és preciosa. Bona tria, amb un comentari proper i per molts compartit. He arribat aquí des de ca la Carme i tornaré, amenaço! Abraçades.
Comment el 8 Novembre 2007.
Qui poguès tenir paraules
per poderte dibuixar
en un poema de set versos
i poderte’l recitar.
Quan la nit desperti
l’alba jo podria…
Comment el 8 Gener 2008.
Empordanet! Feliç any nou!!!
Per a quan un altre escrit teu? M’encanten els teus escrits. Anyoro llegir-ne de nous!
Espro que sigui aviat.
Salutacions!
Els comentaris poden tenir xhtml. El nom i l´email són requerits (l´email no serà mostrat), i la web és opcional.