“pell de lluna…alè de mil colors”

Enviat el 27 Setembre 2007 per empordanet.
Categories: General.

PELL DE LLUNA

Plouen les paraules,
corren els acords
darrera del teu nom.
Volen les imatges,
tornen els records
portant la teva olor.
Fum de l’herba
entre les branques
vas cremant la millor flor.

Pell de lluna
amb ulls de pluja,
alè de mil colors.

Vas dibuixant el món.
Ploren les paraules,
cauen els acords,
ben molls del teu record.
El camí no té tornada,
cada dia és un tresor,
sense roba i sense ràbia,
vestits d’aigua i sol.
Cos contra cos confonc.
Quan el teu somriure em mira poc a poc,
el meu neguit s’acaba.
quan a sobre meu et mous a poc a poc,
res ja no té importància.
Plouen les paraules,
cauen els acords,
volen les imatges
cap al teu record.
Cos contra cos confonc.
Quan el teu somriure em mira poc a poc,
el meu neguit s’acaba.
quan a sobre meu et mous a poc a poc,
res ja no té importància.
Quan el teu somriure em mira poc a poc,
el meu neguit s’acaba.
quan a sobre meu et mous a poc a poc,
res ja no té importància.
Quan el teu somriure em mira poc a poc,
el meu neguit s’acaba.
quan a sobre meu et mous a poc a poc,
res ja no té importància.
I després per no cansar-tesóc jo qui puja i baixa.
i després per no cansar-te
el meu neguit s’acaba.

Sopa De Cabra

Pell de lluna…

He escollit la lletra d’aquesta cançó en homenatge a la LLUNA i a tu, que estàs llegint això ara i aquí… Molta vida… i per moltes llunes!

Ahir vaig anar a contemplar la “sortida“ de lluna des d’un racó màgic del Far de Sant Sebastià…Una escletxa “encara verge” entre la natura i el ciment dels apartaments, des d’on hi ha una panoràmica excepcional del mar i els penya-segats…Va ser potent, màgic, brutal!!..

La Tramuntana – sempre tant benvinguda!…-, va propiciar que, mentre el sol es ponia entre núvols i cel roent, la LLUNA PLENA, amb tota la seva plenitud (…i mai tant ben dit!…), anava enlairant-se suau i lentament per sobre el mar …Cel seré, mar blava, marejol, la remor del vent entre els pins, del mar entre els esculls i algun xiscle de gavina…

A mida que s’atansava el capvespre i s’anava difuminant el roig del sol a la meva esquena, la llum de la LLUNA era cada cop més i més intensa…El seu reflexa, un “riu de vida” en forma de milers de guspires platejades, onejava sobre el mar…”Quina canya!”, vaig exclamar en veu alta…Em va sortir “de dins”…Parlava per a mi …i per a tots els “absents” que en aquells moments sentia més “presents” que mai…

…Vaig viure aquell instant tant intensament com vaig poder per a retenir-lo en la meva ment el màxim de temps possible…

Per “rematar-ho”…un soparet amb amics i un gintònic a mitja nit “ amb la LLUNA PLENA per companya…”…Quina manera tant fantàstica d’acabar “un dia qualsevol!”…

Com si el destí i l’atzar haguessin volgut que pogués assaborir encara més i més aquesta “màgia llunàtica”…Aquest matí, encara hi era!…Clara, lluenta, potenta, espectacular…

Començo el dia amb LLUNA PLENA!!…

La veig al sortir de casa … La miro, remiro i admiro sobre les Gavarres mentre faig via cap a Girona…És com un gran espill “flotant” en l’espai…Mentre anava clarejant i el cel canviava de color he experimentat aquest efecte “generador d’emocions i sentiments” que sempre provoca la LLUNA PLENA… la Tramuntana ha mantingut la llum clara i neta del mati. Per darrera, els primers raigs de sol trencaven el blau intens, esberlant el cel i els raigs grocs, taronges i rogencs han anunciat la sortida del sol …
Durant uns minuts m’he trobat entre la LLUNA i el SOL,…Quin regal!…

El viatge cap al treball ha esdevingut un altre “gran espectacle en directe “ de la natura i els astres…

En la “intimitat”, dins el cotxe, i quan ja he tornat a la realitat, he pensat que …” si a algú “especial” li havia d’explicar tot això…és als que de tant en tant entreu en el meu bloc”… i abans de que tot plegat s’esvaeixi, encara amb el bon regust del “moment” i al rebuf de tanta energia… us dedico aquest espai.

Dit i fet !…BONA LLUNA PLENA !… i no deixeu de viure intensament, convertint petits instants en grans moments!…

“ El camí no té tornada,
cada dia és un tresor…”

10 comentaris.

carmerosanas

Comment el 27 Setembre 2007.

El tresor sempre és més gros si és compartit. Ahir amb la lluna plena, vaig penar en tots els enamorats de la lluna. I també en el teu blog

Carme

Comment el 27 Setembre 2007.

Jo també m’he fixat en la lluna que se’ns ha vestit de gala aquestes nits passades… Des de la muntanya estant, se’ns amaga entre els núvols, tímida, emblemàtica, es deixa veure i ens dedica el seu millor somriure…

Sempre m’havia sentit una mica llunàtica, me n’alegro de veure que en som forces!

MÒNICA

Comment el 3 Octubre 2007.

Hola soc la Mònica del xatcatala…. t´haig de dir que poques cosses m´impacten tan com saber que hi ha algu que mostra tanta sensibilitat i respecte per uns instants en els quals es fonen lluna, mar i nit….. en un lloc vaig escriure que una posta de sol es el que m´agradaria ser encara que nomes fos per un instant cada dia. Aquest estiu vaig passar una nit a platja amb companyia de bons amics i un bon vi, quan tots ja eren dormits jo encara esperaba un instant molt especial per mi….. la matinada; encara quedava per un got de vi i arribat el moment quan les estrelles es van fonent , la lluna es comença a difuminar i el sol espunta el primer raig vaig agafar el meu got de vi i em vaig ficar a l´aigua per brindar: sol, lluna, mar i jo per aquell instant unic irrepetible per tots plegats…. perque el proper sera diferent ….. com tu i com tots els que fan que les petites coses siguin dins nostre inmensament grans

Jesús M. Tibau

Comment el 10 Octubre 2007.

Us convido a visitar el meu bloc Tens un racó dalt del món, i a participar al 25è joc literari, que serà molt especial.
Cal fer un viatge virtual per la nostra geografia a través de set blocs en representació dels diversos territoris dels Països Catalans, per tal de poder solucionar l’enigma que us proposaré.

Per tot això, us demano que feu difusió d’aquesta iniciativa lúdica i cultural, per tal de fomentar la màxima participació i unir el territori de parla catalana gràcies a la força del moviment blocaire.

caterina

Comment el 29 Octubre 2007.

M’encanten els teus escrits! Sempre desprenen optimisme, i optimisme precisament és una de les coses que fa més falta en aquest món. Ja tenc ganes de llegir més coses teves! ;)

zel

Comment el 2 Novembre 2007.

Ei, tocats som tots per la tramuntana, mentre llegia cantava, és que me la sé de memòria, música i silencis inclosos, és preciosa. Bona tria, amb un comentari proper i per molts compartit. He arribat aquí des de ca la Carme i tornaré, amenaço! Abraçades.

josepc

Comment el 8 Novembre 2007.

Qui poguès tenir paraules
per poderte dibuixar
en un poema de set versos
i poderte’l recitar.
Quan la nit desperti
l’alba jo podria…

caterina

Comment el 8 Gener 2008.

Empordanet! Feliç any nou!!!
Per a quan un altre escrit teu? M’encanten els teus escrits. Anyoro llegir-ne de nous! :D Espro que sigui aviat.
Salutacions!

PAPALLONA

Comment el 7 Desembre 2008.

A qui tindrás pel matí que et dugui al sol?
Potser… et faria por
iniciar amb algú aquest nou vol?

*La “joguina” del llibre de la vida

PAPALONA

Comment el 4 Gener 2009.

Et vull regalar
Cireres vora el far
i sota una lluna plena!

Deixa un comentari

Els comentaris poden tenir xhtml. El nom i l´email són requerits (l´email no serà mostrat), i la web és opcional.




*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image