Molta vida!…és el “crit” que aquest estiu ressona i em serveix de salutació per a tots els que “retrobo” aquí i en el “món real”..Molta vida!…i feu-ne bon ús!…Molta vida!…i plena de grans instants!…Molta vida!…i que el dia a dia no et faci sentir buit …Acabo de fer una mena de “viatges als orígens” . Un periple per un dels països que més m’ha fascinat. Una “descoberta” de “un altre món”… Després de patejar-me un bon nombre de països africans, he anat a Etiòpia…i m’he meravellat de la gent, el paisatge, els colors i olors, lo destructius que som “els blancs” i lo depredadors que poden ésser els “turistes” sense escrúpols…Precisament en aquests casos diferencio molt entre “viatger” i turista”…Però entre els viatgers també hi ha molts de perfils diferents que distorsionen l’esperit de “l’aventura” …He recorregut paratges que mai havia vist , he entrat i sortit de “monuments naturals” espectaculars i he visitat pobles i poblats en els que et sens “un estrany benvingut “ - ( …gràcies a un bon “amic” – guia que vaig conèixer allà… ) - .Encara hi queden – i “sobreviuen…”- més de 80 ètnies i tribus diferents, amb llengües, cultures , tradicions, vestiments i maneres de fer i de ser pròpies. El pas del temps i els intents de colonització no els han “fer desaparèixer”…i en tots els racons que he passat he copsat la sensació de que poden seguir fent “la seva” si no s’interfereix més de lo imprescindible per a que millorin en temes sanitaris o d’alimentació…Tanmateix, cada vespre, “processant” el que he viscut en el “caminar” del dia a dia, he anat recordant el que he sentit i apuntat en el meu “bitàcora” de cada viatge…: Vida!…Molta vida!… I això és el que empeny a viure…La gent que he conegut – i ja puc afegir a la llista dels de “la lluna plena”, els que he retratat – casi un miler de fotos ! – , amb els que hi he compartit ruta, menjar, beguda, “descobertes”, sensacions, “passions”,…I tot plegat d’una forma plenera, tranquil·la i oberta…Deixant-me portar i fent “d’esponja”… per tornat empapat de tot i tothom…La majoria només parla la seva llengua o dialecte. Ni tant sols parlen l’amara, la llengua comuna del país. L’anglès, el francès el castellà o l’italià … només a zones de pas petites ciutat on hi ha infrastructura turística o a la capital“ els hi sonen d’algun estranger…”… Encara hi ha zones “autèntiques”, “pures”, …amb màgia i encant propis… I - …com sempre!…- amb català, un somriure, “bon rotllo”, amabilitat i senzillesa ,…- perquè sóc conscient que en aquests llocs l’intrús sóc jo !!…-,…m’he entès amb tothom…Quina canya!…Em caldran uns dies per “destil·lar-ho” tot. Positivant fotos reviuré instants. Remirant imatges tornaré a sentir…i – amb recança…- recordaré a gent que ara ja no són anònims ni desconeguts per a mi… Un cop més penso que m’he emportat una mica de lo seu…però estic molt satisfet perquè en aquest viatge, també he deixat una mica de mi…Vida!…Molta vida!
Veig que el viatge ha estat profitós! Me’n alegro. Una entrada molt carregada de “vida”, com tu bé dius, i optimista. M’has contagiat la força que desprens en el que has escrit 
Tú has anat a Etiopia i jo he passat les meves vacances a l’Ampurdà però gaudint com mai de la vida amb ple contacte amb la natura i passejant per aquest boscos que teniu que són explendorosos.
a nosaltres també ens cal lluitar perquè no arribin les màquines i ens destrossin tota la natura que encara ens envolta.
Benvingut, a tu i la teva energia renovada. Jo també he estat desconnectada, però més a prop. Arribo avui amb ganes de Molta vida! Ja que la vida no són només les vacances. Tornar em fa sentir tant o més viva que marxar