“..per molt sa i bell que sigui un cos humà, si no l’anima un esperit és un ninot…”
La festa del Solstici d’Estiu i la revetlla de Sant Joan han tornat a fer encendre fogueres arreu, en un nou intent perquè la llum i la claror no desapareguin del tot en la nit més curta de l’any…
Foc i flames que invoquen costums ancestrals amb arrels laiques, tradicionals, religioses o espirituals…
Bruixes i bruixots, fades i follets, àngels i dimonis, … presents i absents, aplegats a l’entorn de les fogueres en la nit màgica…L’oracle invoca la “flama de vida” !
Els ulls lluents i les cares expectants dels que envolten la foguera agafen tons grocs i vermells, ombres que dansen al ritme dels espetecs de la llenya seca i guspires que envolten l’espai formant una pluja d’estels efímers…Cossos roents desdibuixats que ballen descompassats…
Entre la festa i la disbauxa la llum es rebel·la contra la foscor fins que a l’albada una columna de fum, una mica de caliu i un munt de cendres donen la benvinguda al nou dia,…que neix de la nit més curta.
El fum s’esvaeix i el vent escampa les cendres…però en el nostre interior hem de sentir que el caliu ha regenerat l’esperit per a que poguem seguir escampant guspires de vida i il·lusió…
Tanmateix, això pot passar cada dia,… i cada nit…
Si hi poses voluntat per aconseguir-ho hauràs assolit un ” estat de gràcia ” que només tu mateix pots mantenir, per a que puguis exterioritzar l’energia positiva que se t’ha donat i tant sovint has malbaratat …
Als ulls dels teus, més que una guspira fugissera, esdevindràs com una espurna de pols d’estel : gairebé incombustible, espiritualment indestructible.
