Cat_Emma

.-.-.-.-.-Poema-.-.-.-.-.-.

“Espines”

“Es va endormiscant

l’amorós Infant;

difunt Ella mira

sos braços rebran,

i plora i sospira.

Un àngel venia

per dar-li alegria;

se’n torna plorant”.

.-.-.-.-.-.-Biografia-.-.-.-.-.-.

Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902) és l’escriptor català més important i representatiu del segle XIX.
Contribueix a la Renaixença, des de posicions catòliques i conservadores, amb una obra que abasta poesia èpica i lírica, prosa narrativa i periodística i literatura de viatges, per la qual té una enorme repercussió popular, incomparable a l’època.
Internat al seminari de Vic, on cursa la carrera eclesiàstica, es familiaritza amb la retòrica i els clàssics i s’inicia en l’escriptura poètica.

  història

  Un dia la meva mare estava preparant els espinacs. El meu pare va dir que no li venia de gust. A mi , si vols que et digui la veritat, tampoc, ni al Marc y el Didac, els meus germans . Al final va resultar que els espinacs eren atòmics i que quan ens els vem menjar vam fer un viatge en el temps.

Vam acabar callent d’un arbre. Nosaltres no sabiam que fer. T’imagines que… Despres de menjar-te uns espinacs viatgis en el temps? Pues axo mateix ens va pasar a nosaltres.

No sabiam ni on estabem ni que feiem aqui. Estabam en un poblet ple de cases petitones, y de sobte va apareixer un caball molt,molt gran era el Frederico Anton. Ens volia ayudar però no sabia com.

va dir:

-Ola soc en Frederico Anton y el meu amo es el gran lluitador de sumo.

nosaltres vam pensar,un caball que parla? sumo en aquell temps? no sabiam si fiarnos o no però, no perdiem  res.

ell va dir que alomillor teniam que vuscar algú que tinguès una màquina del temps per viatgar al nostre temps.

vam estar 1 semana buscant una màquina del temps. Però de sobte va apareixer, en una caseta molt vella i apartades de les demes, va sortir un petit i grasonet noi anomenat Ruperto.

Jo vaig pensar:

-quins noms mes raros tenen el de aquesta epoca.

vam saludarlo hi ens va dir que era un cientific d’aquella epoca. Vam demanar-li que si ens feia una màquina del temps, va dir:

-Mmmmm…Una màquna del temps…Nose,nose…amb parachoques…i cinturons esclar mmm…Sí os la faré,però…solament es podra utilitsar una vegada aixo vol dir…que…si no os surt a la primera…No podreu tornar a casa…o si…pos no no podreu tornar si no o feu a la primera.

Vam esperar un mes sobrevivint amb elos menjars aquells, però…Millor que els espinacs atomics segur. Cuan vam anar ens va der que ja estabem a punt i…

trrrryyypppppppsxxkxkxkxkxklllliñliñpokpoktiftifreloxpofaskask

I vam arrivar a casa!Per fi!

la cara

Un matí un home va arribar a una casa i s’en va al lavabo, es va mirar al  mirall i es va quedar espantat. Va veure un senyor vell amb els cabells de color negre i una barba negre  . Ell es rentar la cara perque creia que no estaba bé.Ell no sabia que fer, adabons  va vaixar un pis, i li va cridar, en aquell moment estaba ocupat (el vei). Ell li va preguntar si la seva cara era normal, el vei es va estranyar molt.

 ANDRÉ FIRMIN(cuiner)

Es un noi molt trempat i molt dvertit.

Portava un vestit vert i un  barret de cuiner era tambè verd.

cantaba molt bè, i  cantaba uns plats esquicits amb noves especies.

tenia un accèn una mica gay 

ZAC EFRON

• Quin és l’any que va nèixer Juli Verne? 8 de febrer del 1828
• Com es diu el submarí de la novel.la 20.000 llegües de viatge submarí? Nautilus
• Qui era el capità Nemo?  el prinsep del Dakkar Era bo o dolent? dolent
• Digues el títol d’una altra novel.la de Juli Verne? Un viatge en el temps
• Saps qui va ser l’inventor dels submarins? Narcis Monturiol

Diàleg

Estaven a la classe d’informàtica els alumnes de 1b. Van començar a fer un bloc.

- Teniu que ficar-vos a aquesta web – deia la professora mentres escrivia en la pissarra.
- Ingrid, a mi no em surt!! – Va exclamar en Roger.
- Ara hi vaig, que no tinc tantes mans…
- Ingrid, i ara què fem? – Va preguntar la Sara.
- Un moment…
- Ingrid, el Joel no para!! – Va dir l’Alvaro.
- Pareu tots dos!!
- Ingrid!!
- Ja hi vaig, ja hi vaig!!
- Ingriiid!!

L’ Ingrid es va posar tan nerviosa que va fer un crit tan fort que els va deixar sords a tots.

- Crec que s’ha enfadat – Va susurrar la Sofia
- Home… és normal, hi ha molt xivarri.. – Va contestar en Samuel.
- Molt bé nois, ja esteu tots a la pàgina – Va dir l’ Ingrid – Quin descans.. – Va susurrar sense que ningú l’escoltes.
- Ingrid, a mi em surt que no hi ha Internet.. – Va dir l’ Anna.
- Ufff!!.. Ara hi vaig!!.
- Vinga nois aneu tancant que ja s’ha acabat l’ hora!.
-Però si jo no he fet res!!.
-Un altre dia continuarem!!

I així va acabar la classe, l’ Ingrid amb mal de cap i els nens molt tranquils jugant al pati.

 FET PER EMMA I PAULA