El quiosc del Carnestoltes

Mort i enterrat el Carnestoltes aquest quiosc ja no té sentit, tanquem la barraca fins al Carnaval que ve. Donem les gràcies a tots aquells que ens heu fet arribar els fulls satírics, i els que no foteu-vos.

Fins a l’any que ve si no ens tanquen.

Sigueu dolents!

Donem les gràcies a pobleviu.cat per l’entrada que ens han dedicat:

“Ens trobem en els últims dies de la celebració del Carnestoltes, els més litúrgics, després de deixar enrere un cap de setmana d’excessos, gresca i música a tot drap. Però també de crítica i sàtira. Són molts els fulletons que es reparteixen durant aquests dies. La majoria de caràcter anònim. Fotocòpies senzilles - algunes més elaborades - en que els i les ciutadanes fan volar la seva imaginació per fer mofa de la política i la societat. Amb l’afany d’agrupar tots aquestes publicacions efímeres, un/a reusenc/a (qui sap!) ha creat un bloc, El quiosc del Carnestoltes. En aquest -el primer blog d’aquestes característiques als Països Catalans- hi podem trobar molts d’aquests fulletons que durant un dies sacsegen les ments dels i les ciutadanes. Així doncs, després d’aquest cap de setmana de festa, és un bon moment per fullejar-los i riure una mica.
Data: 19/02/2007

En aquest interessant bloc podem visualitzar molts d’aquests fulletons que es reparteixen pels carrers o es troben en alguns llocs de la ciutat, des dels més clàssics com La Veu de l’Anzame, fins als més recents com el Ka La Borroka, en format jpg.

La iniciativa pretén aplegar en aquest blog tots els fulletons satírics que es publiquen i reparteixen per tal de conservar aquest ric patrimoni de la cultura popular i alhora facilitar-ne la seva lectura, ja que, molts cops la seva publicació és molt reduïda en exemplars i costa de trobar-los. En aquest sentit, cal comentar que no és el primer espai virtual que es dedica a aquesta tasca, sinó que Carrutxa també té penjat a la seva pàgina web (aquí) alguns d’aquests fulletons, però sí que és el primer blog del Camp que pren aquest repte.

Aquest substrat cultural és ignorat molts cops pels ajuntament, ja que, normalment en són l’objecte de la sàtira carnavalesca, si bé algun cop s’han organitzat exposicions on es podien veure aquests fulletons.

Per accedir al blog d’El quiosc del Carnestoltes cliqueu aquí
Si trobeu per internet algun altre fulletó de Reus o alguna altra població d’El Camp feu-nos-ho saber aquí. Gràcies.”

Podeu consultar números d’edicions anteriors a:

http://www.corre-cuita.net/

També podeu consultar les edicions anterior d’El Merdaral a:

http://guasa.ya.com/ElMerdaral/2.htm

En primícia, avui ens han enviat el primer fons d’escriptori carnavalesc…

Notícia d’El Punt. Maria Rodríguez.
Com ho han fet la majoria de publicacions en paper, la premsa satírica del carnaval de Reus també s’ha modernitzat i ha entrat en l’inesgotable món d’internet. Tot gràcies a la iniciativa dels impulsors del Tururut Viola, una de les capçaleres més veteranes del Revistero carnavalero reusenc –el primer número data de l’any 1979–. Així doncs, el quiosc del carnaval ja es pot consultar a la xarxa a l’adreça http://cat.bloctum.com/elquioscdelcarnestoltes. A més, tothom qui vulgui hi pot afegir la seva publicació.

La proliferació de publicacions relacionades amb el carnaval és un tret característic d’aquesta festa a Reus. Segons l’associació cultural Carrutxa, els primers fulletons que es conserven són de la segona meitat del segle XIX. I és que a diferència dels carnavals d’altres indrets, en què el component satíric es basa en l’oralitat, a la capital del Baix Camp hi ha hagut una llarga tradició de fulls i publicacions humorístiques que ha perdurat fins a l’actualitat, amb el parèntesi obligat durant el franquisme.

A més de les que hi ha al recull virtual del quiosc del carnestoltes, els responsables d’El Mardaral i el Punt Diari del Carnaval de Reus també han decidit aprofitar les noves tecnologies per difondre la seva mofa particular.

Un any més, el regidor de Cultura, l’alcalde i els dirigents de la FRAC són els protagonistes del Revistero. Però és que no només es fa referència a la política local, hi ha fins i tot anuncis classificats –«recompensa per a qui trobi l’excavadora que va atropellar l’Amorós»–, preguntes sense resposta –«per què obrim la boca cada vegada que mirem al sostre?»– i alguns que es critiquen entre ells. En definitiva, com diu un setmanari: «L’ull de poll veu el que tu no vols que es vegi». I el fet que la premsa carnavalesca estigui a la xarxa augura una llarga vida a la sàtira reusenca.

Per a l’arxiu, la colecció sencera del Cap de lluç de l’any 2005