Eldesero perdut per Àsia

Doncs si, avui he dit adeu a Cambodja i ja estic al punt de parida, Bangkok. Aixo vol dir que el viatget s’acaba; dic viatget per que comparat amb la gent que anat coneixent, lo meu es un viatget de no res, haure de seguir els passos d’aquests intrepits i fer-ne un de ben llarg.

Cambodja s’ha acabat amb la visita a Battamgan, la segona ciutat mes gran de Cambodja, amb cent mil habitants, la primera es Pnhom phen amb un milio. com us he dit en te cent mil, pero es mes tranquila que Artesa, per flipar, he realitazat un parell de visites pels voltants i cap a Bangkok.

Ja us he dit que estic per Tailandia preparant els ultims detalls, es a dir, fer compres, mola, dema anire al mercat de cap de setmana, es un dels mes grans del mon i esta especialitzat amb roba, pot ser interessant el que es pugui trobar per alla, ja us explicare.

Be amics i amigues, aquesta es l’ultima entrada sobre aquest viatget, les properes aventures ja us les explicare en viu i en directe, suposo que em fare pesat explicat anectodes, pero es que aquest viatge ha estat al.lucinant. Gracies per haver estat fidels a la pantalla capitol rera capitol, ha estat impossible estar sol amb els vostres missatges i les conyes que heu anat fent.

Merci per tot i ens veiem aviat en viu i en directa.

Una forta abrasada de l’ovella negra de cal Mora de Sero.

Beni

La millor visita que he fet mai, us ho puc assegurar i amb majuscules.

Aquests tres dies han estat al.lucinants, una cosa increible. El conjunt arqueologic d’Ankor es gigantesc en tots els aspectes, aquests dies he fet una mitjana de 30 km amb bici visitant temples, n’he vist uns 25 dels 100 que hi ha, per fer milers i milers de fotos, pero nous preocupeu, nomes n’he fet 400.

He tingut la sort de fer una visita alternativa, a molts dels temples que he visitat estava sol, brutal sol en llocs magics, envoltat de selva, observant i sentit. He fet camins que passen per poblets tipics Cambodjans, amb les cabanes de canya i palmera. He jugat amb els nens que venen als temples, quant els altres en defugent, son increibles aquestes criatures.

D’ Ankor que us puc dir, be que son les restes d’una ciutat d’un milio d’habitants, nomes en queda els temples i algun altre edifici, per que aquests eren els unics que es feien de pedra. Tenen uns baixos relleus i unes decoracions per caure de cul, amb una arquitectura impresionant, si voleu veure algun exemple podeu mirar l’enllas.

Be senyors avui sumiare com era aquella ciutat, us ho puc assegurar.

Vinga adeu!!!!!

Nomes em faltava el sombrero i el fuet de l’Indiana Jones, la veritat es que el cami cap a Siem Reab i la visita a tres conjunts de temples, 2 preankorians i l’altre contemporani, ha estat brutal han estat dos dies per camins, que quasibe ni passa la gent del pais, pel mig de la selva i de la sabana, per no dir semidesert. Ha estat una autentica aventura, tenint que espenye la moto que no podia pels camins plens de sorra, vistes increibles, al.lucinants, i un fart de dir adeu als nens i nenes i no tant nens pels poblats que he anat passant. A mes a mes, cada lloc que anava visitant mes guapo, per arribar a Beng Malea, un temple a 60 km d’Ankor, alla ja no m’ha fet falta el fuet, pero si un casco, m’he fotut cada ostia al cap que et flipes, tinc una rascada i un parell de banyetes. El millor senderisme d’aquest viatge.

Ara ja estic Ankor, es el meu segon dia, pero fins dema no acaba el passe i ja es fare un resum com deu mana, no m’enrotllare molt o aixo intentare.

Vinga senyor que dema m’he d’aisecar a 2/4 de 5 del mati.

Adeu

Avui ha tocat visita molt durilla, com us vaig dir ahir, ha estat impressionant, suposo que aquells que heu estat a Auschwitz sabreu el que dic.

El Museu no es molt impressionant, pero es l’ambient que es respira, tens, carregat i feixuc. La gent que ha estat aquest mati no parlava gaire, a mi m’ha agafat mal rotllo, pero es normal, per alla van passar sobre 20000 persones. Abans de ser preso era un institut i els jemmers Rojos el van “acondicionar” per fer de les seves, sobretot tortures interrogatoris, per despres portar-los als Killing Fields, els hi era igual homes, dones o nens, mes o menys com fan els americans a Iran, be molt mes bestia els Jemers, que es van carregar un 1/4 part de la poblacio. Com ja us podeu imaginar els Killing Fields eren literalment camps d’extermini, arribaven amb camions, descarregaven i l’endema a omplir una fossa, aquest es impressionnat, en commemoracio de les victimes mortes hi ha una gran pagoda amb 8000 cranis classificats per sexe i edat.

Hola a tots,

Com va el fred, aqui avui m’he comprat roba de la calda que fot, camiseta de tirants i sandalies, tot per 7,5 dolars, perfecte.

Doncs si ahir vaig dir adeu a Laos, quina pena, la veritat es que si per que Laos es un gran pais. El comiat que em va preparar aquest pais va ser per treures el barret. L’ultim dia l’he passat en una illa d’aquest riu tant magic, a la part del sud en un lloc anomenat les 4000 illes, on el mekong agafa una amplada de 14 Km. Aquesta illa es brutal, al costat de les catarates mes grans del sud-est asiatic i amb molta penya que li agrada el bon rotllo, no es pot demanar mes.

En canvi l’entrada a Cambodja no ha estat tant genial, 16 hores de viatge incomodissim en un mini bus VIP, es adir, la ostia de car, per anar igual que amb els publics, lent, incomede i ple de pols.

Ara estic a la capital Phnom Phen, te un milio d’habitants i molts graus de temperatura, avui ha tocat visita per la ciutat i dema toca visitar les atrocitats que va fer el regim dictatorial de Pol Pot o els Jemmers Rojos, es a dir visita a un camp d’extermini i a un antic institut reconvertit en preso i ara en museu.

Be senyor canvio de lloc i em vaig a buscar algun local amb aire acondicionat que la calor es algo brutal.

Una abrasada,

Beni.

PD: Sobretot als missatges que deixeu no em feu memoria que he de tornar, gracies

Molt bon any a tots,

Si el nord de Laos era expectacular amb les seves muntanyes, valls i rius, el Sud es delicios, hi ha una bona diferencia.

Porto 5 dies per aqui i cada dia a anat a mes i avui ha estat Cum Laudem. Avui he visitat el Wat Pho de Champasac, Patrimoni de l’Humanitat, molt millor que Tarragona, es un lloc magic i amb molta forsa, situat a una muntanya davant del Mekong, que es al.lucinant, ja se que ho he dit abans, pero aquest riu te alguna cosa mes que aigua.

Be, avui no tinc ganes de dir gran cosa i segur que vosaltres amb les grans resaques que debeu tenir segur que no teniu ganes de llegir, jo no en tinc a les 12 ja era a dormir, es el que te el Nadal alternatiu, aixo si abans vaig anar a un concert per setzeanyeres, quin patiment, pero ja us ho contare en persona, que sino no se amb que us fotre els rotllos del viatge.

 Salut i asperines.

Bones per dir alguna cosa,

Ahir vaig coneixer el meravellos mon de les urgencies hospitalaries, doncs si es va girar la truita i va passar a ser una merda de dia. L’aventureta va comensar abans d’ahir a la nit, segur que debia pillar algo en mal estat, per que vaig comensar a fer visites al Sr Roca de totes les formes possibles i la temperatura a pujar i pujar fins quasi 39, vaig esperar al mati i cap a urgencies i alla em van dir inocentada, avui som 28 de desembre.

Vaig arriba ra Vietiane el 26 i avui estic a Savannakhet, fent escala, per dema arribar a paske, al sud de Laos, quasi a la frontera amb Cambodja.

Vietiane, es una ciutat com una altra, no te gran cosa d’especial, un parell de museus, un esta anclat al passat, l’altre no ho se, era fora de la ciutat, uns quants wats interessants i un en concret que tenen sauna, al.lucinant, en un monestir budista una sauneta i despres, com no, un bon massage. El mes interessant de la capital esta fora a uns quants quilometres, es el Buda parc, conjunt d’escultures que va comensar a fer-se als 50, dona molt de joc, a part hi ha un jaciment d’un conjunt de temples i canals, no el vaig poder visitar per que vaig coneixer a un Laosia que em va porta a veure altres coses prou interessants.

De Savannakhetno us puc dir gran cosa per que poca cosa hi ha, excepte d’unes magnifiques postes de Sol al costat de Mekong, mirant cap al costa Tailandes.

Vinga una abrasada

Com dieuen per Nadal cada ovella al seu corral, pero n’hiha una d’esgarriada que esta voltant per Laos i ara concretament a Vang-Vieng.

Aqui a Vang Vineg estare amb una Maria i amb alegria, doncs es un petit Amsterdam, esta guai, no? al 25 de desembre fum, fum, fum.

 Alguns bars i restaurants d’aqui tenen dos cartes una per l’estomac i l’altra per l’anima, a part de poder moltes excurisions pels voltatns visitant coves, avui he estat en un lloc fantastic, una cova caiguda d’uns 5km de llarg, segons diuen, pero jo nomes he entrat mig, algo molt guapo i despres un casador amb ballesta m’ha portat a una coba feta per l’aigua d’uns 200m, molt guapo tambe.

Be espero que no us indigesteu molt amb tants plants i soculentes coses per menjar avui i tots els altres dies, jo aqui m’acontento amb l’arros i el pollastre, be tambe agafe unes bones torrades.

 Salut a tots i espero que no us sigui un desembre congelat.

Salut per caritat!!! Avui no es el dia de mes salut del l’any?

Per aqui es brutal, avui he apres una bona lliso, la d’oblidar. Aquest ultims dos dies estic a Phonsavan, capital de provincia que esta a la part nord central de Laos. Aparentment no te res a part de la Plana de les Jerres, unes jerres que estan posades al mig d’una plana que no saben per que i que feien, molt interessants de visitar, pero una cosa amagada, el seu paisatge, totalment desforestat i no per la tala d’arbres, sino que gracies al gas taronja que van tirar els “nostres amics” americans, a part de deixar mils i mils de bombes i mines sense explotar, be aqui tambe van participar francesos, rusos i vietnamites, es brutal l’area deforestada es imensa i encara falta mes d’un 30% de bombes per seactivar, hi ha una organitzacio, la MAG, , us adjunta la seva pagina web, que hi treballa, es brutal. Doncs aqui be la lliso, quant li em preguntat al guia que en pensava dels americans, ell a dic que allo formava part del passat, un deu pel guia, pero aixo no sols ho pensa ell, ho pensen tots, flipa, el mateix que a la resta del mon, no?

A part d’aixo, aqui ja estan celebran l’any nou, quin bon rotllo, alla nomes es un dia i aqui com a minim son 10 dies, per que a tothom que li preguntem ens dona una resposta diferent, entre 10 dies i un mes, es Laos. Avui hi havia lluita de bufals, pero estavem a la Plana de les Jerres i no hem pogut veure, parlo en plural per que ens hem arreplegat un grupet de 5 entre els quals som dos catalans, es que som millor que la San Miguel.

Vinga senyors us deixo que aneu a fer les compres nadalenques, fins la propera.

PD: per cert aqui fot una rasca que ti cagues, estem a 1200 metres i sort de la jaqueta que em vaig comprar a Tailandia, sino estaria sense arrugues, del fred que pareix.

Bones!

Avui es l’ultim dia a Luang Prabang, ciutat Patrimoni de l’Humanitat, pero s’ho mereix mil vegades mes que Tarragona, pero aixo son decisions politiques.

Luang Prabang te uns 20000 habitants i es tranquilisima i relaxada, be com tot Laos, pero amb els carrers ben pavimentats, mes netedad que altres ciutats i amb un monte de Wats per visitar, ah per cert, esta banyada per les aigues magiques del Mekong.

Per aqui tambe m’he trobat amb catalans, be si catala es aquell que en parla catala, per que un dels que vaig estar sopant, era mes “hachilla” que el Franco, els altres dos que erem, doncs catalanets de barretina i espardenyes, vam quedar l’endema, pero l’”hachilla” no es va presentar, ohhhhhhhh!!!!!

Dema no se si toca anar a Plana de les Jerres, 10 hores d’autobus, o anar direccio cap a la capital, pero abans parant a Vang Vien, ciutat on hi ha “alegria” manta, fins i tot les cartes son alegres. Amb l’Alzina Graells que hi ha per aqui es fa una mica dur pillar un autobus.

Vinga senyors, que els massatges m’esperen.

Fins la propera