El cafè antic

Feia dies que no remenava el blog. Perdoneu però la vida dóna moltes voltes i a vegades no queda temps per algunes coses, que anem deixant pendents

Avui voldria parlar-vos del sectarisme computacional imperant. Els macqueros, els linuxeros, els windowseros… Tothom sembla aixecar el dit per propugnar el seu sistema per sobre dels altres. Precisament quan la vida consisteix a conviure tendim a crear sectes i n’hi ha que si et pronuncies per una cosa o per l’altra ja s’apressen a relegar-te en una d’aquestes corrents. Com a persona que ha de conviure amb tota mena d’especimens crec en la convergència i la necessitat d’integrar totes les plataformes. Integració per a mi és la paraula clau.

No cal dir que tots els sistemes tenen coses bones i dolentes. Tot canvi representa una ruptura amb un passat, amb uns vicis determinats. Ens cal, sobretot, adaptar-nos. Però no cal renegar de la novetat per tornar enrera. Hem de continuar endavant. Com sempre, en la vida. En el mon de les màquines també. Quan fem una instal·lació nova d’algun programa, o d’un sistema, o intentem de posar noves eines els nostres usuaris sempre tendeixen a ser contraris al canvi. Qui no ha sentit algun usuari queixar-se amargament reclamant de tornar enrera: amb lo bé que em funcionava el programa antic? Per què m’ho canvieu? Jo ja estava bé com estava.

Els humans som bastant conformistes, de fet. N’hi ha que simplement, no volen evolucionar. Se’ls fa costerut. D’altres sempre veuen ombres on no h’hi ha. Sempre seran negatius.

Els professionals del món informàtic estem dividits. O alguns volen, propugnen, aquesta divisió. Es pot entendre això com una mena de rascisme informàtic? Potser si. Sembla com si, no contents a crear barreres mentals en l’aspecte social, també haguessim de crear-ne en l’aspecte tecnològic. Alguns que propugnen la llibertat no la cultiven pels altres. L’ésser humà és manipulador i tendeix a manipular pel seu propi benefici els altres. Estem farcits de corrents que ens tiren ara cap una banda i ara cap a l’altra. Res no es per sempre. Per això la vida informàtica també funciona a base de cicles.

Si ja és prou difícil d’entendre entre els informàtics la divisió, després hi ha els usuaris, que tendeixen a seguir la moda, o bé es deixen assessorar, o bé van per lliure.

Deixem que la gent trii, donem-los informació, però que segueixin triant. Tampoc no volem ser el “Gran Hermano”.