El cafè antic

Recentment he llegit un article interessantíssim sobre emmagatzematge a llarg termini. Donat que em preocupa aquest tema perquè les organitzacions cada cop tenen més dades i han de guardar-les durant anys, i donat també que no sóc gens procliu a guardar les dades en suports d’emmagatzematge que per mi han passat a la història (cintes de backup) he quedat gratament sorpres al saber de que a l’Escola d’Enginyeria de la Universitat de California pensen igual que jo.

Les cintes son suports de gravació sequencial i extremadament lents de gravar i recuperar. Quan he hagut de recuperar res d’una cinta val més posar-se tranquil i esperar unes quantes horetes a que el suport faci la seva feina (depenent de la quantitat de dades emmagatzemades poden ser hores i hores). Jo considero les cintes un suport totalment desfasat, com els diskettes de 3 1/2.

Però disposem actualment de suports barats i d’accés aleatori: els discs durs! Efectivament, es tracta d’un suport molt barat, ràpid i eficaç.

Dóno un parell de consells:

1. Suport HD 3′5″ 500 Gb: actualment per sota de 100 € la unitat. Es compren dues unitats i es duplica el backup en aquests dos mitjans. Un d’aquests backups es guarda en un lloc diferent d’on hi ha el primer (complint la LOPD). Si es vol es pot rotar el suport (1 setmana cada suport a cada lloc, intercanviant-lo).

2.  Canvi de suport cada any o cada dos anys per evitar desgast del suport.

Tenint en compte això podem disposar d’una font fiable de backup, ràpida i eficient.