El cafè antic

Tots els usuaris d’ordinadors, en menor o major mesura hem comprat software alguna vegada. Fins i tot extremistes, que han resistit als tentacles de la gran industria del software (Microsoft et als) s’han trobat al comprar un ordinador un sistema operatiu que no volien o bé programari “regalat” (amb trampa) pel fabricant del hardware, que amb acords empresarials ha endosat algun antivirus, suite de seguretat, programari de gravació de CDs, etc. Potser, fins i tot, pots tenir la sensació que no has comprat mai cap software, però realment és així? Qualsevol gestió que fem actualment i que comporta que ens entreguin algun paperam, no és una forma de contribuir a la vigència del software propietari? Una botiga que disposi d’un TPV, una biblioteca, una botiga de mobles que fa servir un software per redisenyar-te l’habitació. Tots contribuim a la supervivència del software propietari, i aquest ha de subsistir perquè amb software lliure no hi ha solucions per a tot. Hi ha molts llocs de treball especialitzat que funcionen únicament amb software creat per una empresa o algú que ha treballat dur per a solucionar els problemes d’algú altri. La tasca de programar és una tasca que comporta moltes hores de feina, una industria a darrera i uns clients al davant. Moltes empreses creen el seu propi software. La majoria de software creat en aquest àmbit és software propietari.

I al capdavall, us preguntareu quina és la finalitat de tota aquesta asseveració? El software existeix, neix, creix i evoluciona, es retoca fins a la sacietat, fins que els límits de les versions en diuen prou, o el hardware diu prou, o el sistema operatiu diu prou. I el software mor. I mor tot i ser-hi, i haver funcionat raonablement bé durant força temps, normalment anys.

Molts programes creats per mi fa deu anys encara s’utilitzen en alguns àmbits. En se d’algun que deu tenir al voltant de 8 anys que encara fa el seu fet. I això m’enorgulleix, però també fa que reflexioni sobre les línies de codi creades un bon dia i que ara ja no serveixen per a res. S’han convertit en vaporware. Línies de codi mortes, que un dia van funcionar per un objectiu determinat, concret.

Pot ser que això sigui la meva malenconia de bits.