Tot i estar actualment entretingut amb d’altres lectures, la novel·la de John Wyndham és una de les lectures més plaents que he tingut l’oportunitat de disfrutar aquest estiu.
Feia temps que tenia aquest volum aparcat a la meva biblioteca personal, acumulat entre d’altres, esperant la seva oportunitat per emergir. La veritat, me’l vaig polir en pocs dies. 300 pàgines i escaig que no vaig poder deixar son garantia de que aquesta és una novel·la que enganxa, tant per la profunditat de la trama com pel seu desenvolupament posterior. L’edició de Minotauro/Booket en butxaca és funcional. M’agraden aquests llibres de butxaca de la col·lecció Kronos com a llibres funcionals que pots dur a qualsevol lloc. Des de la sala d’espera del metge, el metro o l’autobus, qualsevol moment i lloc és bo per treure’ls la pols.
La novel·la de Wyndham s’endinsa en la ciència ficció especulativa, en un món on la gent, després d’un fenomen visual a l’atmosfera perd la visió i unes plantes anomenades trífids (que es poden moure) comencen a apoderar-se del planeta. Els pocs humans que no han perdut la visió s’organitzen per a sobreviure en un món que ja no guarda relació amb el que coneixien.
Una visió apocalíptica però plena de matissos, amb l’obertura de molts temes paral·lels: des del terror al desconegut a la col·laboració, la cooperació entre homes, la barbàrie, crítica a les armes i a la incapacitat de l’home per sobreviure al caos en una societat deshumanitzada. Lligo aquest pensament amb una altra gran novel·la de capçalera, com és “El senyor de les mosques”, de William Golding, on també es transmet un missatge sobre el salvatgisme d’una humanitat carent de valors morals i/o ètics.
Un clàssic de la ciència ficció, recomanat a molts racons i present a la majoria de llistes top de ciència ficció.
En recomano una lectura crítica.
Articles relacionats:
http://www.espejosdelarueda.org/article186.html
http://www.edicionesminotauro.com/FichaLibro.aspx?IdPack=2&IdPildora=EXT494131
http://www.ciencia-ficcion.com/opinion/op00407.htm
