El cafè antic

Sempre he cregut que hi ha artistes que son monstres en realitat (en el bon sentit del terme). Pet Shop Boys son uns d’ells. Ho poden tocar tot, des de melodies disco fins el pop més acústic. Qui els encasella en un indret de la discografia es queda massa curt. N’hi ha pocs que, com ells s’atreveixin amb partitures orquestrals, dels quals sempre les seves tonades han tingut magnífics arranjaments (recordo el “Left to my own devices”, o el “Jealousy”, amb col·laboracions d’Angelo Badalamenti, o la magnífica peça “Performance”, un compendi del bó i millor de Pet Shop Boys orquestrat). Doncs bé, les col·laboracions que havien començat ja en el “Please” i continuaren amb el “Actually” han continuat fins els nostres dies. Bona prova d’això està en el fet que PSB son dels pocs que s’han atrevit a musicar una pel·lícula clàssica (L’acuirassat Potemkim a.k.a. “Battleship Potemkim”, de la quan se’n fa una magnífica ressenya a Tecnologia obsoleta), fins el meravellòs doble “Concrete” amb el qual ens van alegrar el 2007.

Fan falta més grups com Pet Shop Boys. Sou uns genis!