Ara som a: http://elboudereus.blogspot.com/

Any amades: bous de Carnaval II

Enviat per elboudereus el dia March 2nd, 2009

La divinitat bòvida agrària havia estat comuna a molts pobles de civilitzacions antigues i se’n troben vestigis per moltes cultures asiàtiques, tant continentals com oceàniques, des del vell Japó fins a Madagascar. Els xinesos practiquen ritus agraris relacionats amb el bou divinitzat dels conreus. Cada any a Xang-hai guarneixen un bou de cartró o d’argila tot enflocat de gallarets i de coloraines que és menat per un cec, La gent treu averanys de les collites segons sigui la profusió i varietat de les coloraines i de les galindaines que constitueixen l’ornament. En plena cerimònia la figura s’esbotza i de dins del buc en raja gran abundor de llavors que s’escampen per terra i que la gent sent gran avidesa per recollir  a fi d’utilitzar-les per la sembra. La cerimònia és dedicada a Shen Nung, divinitat agrària en forma de bou.

En els cultes de diversos pobles antics figura el sacrifici del bou en ple camp per tal que la sang en vessar-se fertilitzi la terra i asseguri la collita; les banyes i a vegades àdhuc la pell són penjades al cim d’un pal i se les fa objecte de culte i veneració. Les danses, mascarades i jocs de diversos ordres en els quals intervé el bou o bé hi és figurat d’una manera o altra, amb tota probabilitat recorden cultes de caràcter agrari dedicats a aquest quadrúpede elevat a la categoria de divinitat dels camps i dels fruits de la terra, encara que a voltes es presenti sota forma de lluita, possiblement d’origen pre-romà i sense connexió amb els àrabs com s’ha pretès responent al sentit que informa el corpus general de la profusa gamma del costumari carnestolesc. El mateix origen reconeixen el bou que s’havia fet córrer per Corpus, [...].

Amades, Joan. Costumari Català, el curs de l’any, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984

Dins de Any Amades, Bous de Carnaval, Bous del món | Sense comentaris »

Sortides 2008

Enviat per elboudereus el dia February 27th, 2009

dinar.JPG

14-01, Castelló de la Plana, Sant Antoni, trobada de bestiari domèstic

01-02, Reus, Divendres de Carnaval, SanFermí

26-04, Reus, Dia del soci del CE Despertaferro

03-05, Montbui,  Trobada de bous dels PPCC

21-06, Reus, Baixada a barraques, actuació del bou embolat a les Barraques de Festa Major.

24-06, Reus, Cercavila de Sant Joan, Diada Nacional dels PPCC, Cercavila del Masclet, sopar de Bou i arròs

27-06, Reus, Correbars del Bou amb la Bandarra Street Orkestra i Lo Peix de Bellmunt  i lliurament de la Gorra de Portador i la Cagarada del Bou.

29-06, Reus, Matinades de Sant Pere

27-07, Almoster, Festa Major

11-09, Reus, manifestació de l’11 de Setembre

21-09, Reus, cercavila del Masclet

24-09, Reus, cercavila de Misericòrdia

29-09, Reus,  actuació en la inaiguració del Mundial Femení de Futbol Sala

Dins de Historial sortides | Sense comentaris »

Any Amades: Bous de Carnaval I

Enviat per elboudereus el dia February 26th, 2009

knossos_bull.jpg

El bou es troba estretament lligat a les Carnestoltes. En les cultures dels pobles clàssics hom troba estretament lligat amb les cerimònies cultuals de caràcter agrari, Hi ha autors que opinen que aquest animal prengué deix sagrat en introduir-se l’arada, per la conducció de la qual fou emprat. Considerat com el quadrupede de més força, que passà a ésser indispensable per a l’agricultura, i hom cregué que el sant pa de cada dia era degut, en bona part, al seu esforç. S’havia practicat la baralla de bous; hom escollia els més braus i els feia barallar entre ells; al que resultava vencedor l’adornaven i empolainaven i era conduit davant de l’altar de la divinitat dels camps i dels conreus al so de la música i enmig de grau cor de cançons i de danses. El sacerdot el sacrificava seguint el cerimonial ritual, després del sacrifici era esquarterat i la seva carn repartida als fidels i menjada en comú en àpat ritual i en comunió. Pels clàssics grecs sabem que entre els hel·lens aquest ritu era anomenat tauroketthapàsia. De la batalla i la lluita de braus en sentit ritual i sagrat deriva la brega de l’home amb el brau, que sembla que nasqué a l’illa de Creta i des d’allí es va estendre pels pobles de cultura mediterrània, on ja era coneguda a la primeria de l’era cristiana, força abans de l’expansió musulmana per Europa. Sembla que aquest culte era principalment femení; les dones ben primes de roba i amb la poca que duien ben ajustada al cos per tal que la fera no les pogués enfilar, s’encaraven amb la bestia, l’agafaven fortament per les banyes i amb un bot li saltaven al damunt ; llavors, ajagudes. Lliscaven esquena avall fins a la cua restaven dretes a terra per darrera del cornúpeta. Quelcom d’aquest joc s’ha conservat fins a temps recents.

Amades, Joan. Costumari Català, el curs de l’any, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984

Dins de Any Amades, Bous de Carnaval, Bous del món | Sense comentaris »

Any Amades: Bous de Carnaval, intro

Enviat per elboudereus el dia February 25th, 2009

n72794680441_4055401_8162.jpg

Una de les maneres que tindrem de commemorar l’anyAmades serà lligar-ho amb els bous i recuperar i publicar al web els articles que va escriure sobre el bous. A l’espera que aquest AnyAmades serveixi per a digitalitzar la seva obra, naltros posarem al nostre granet d’arena. Com que just avui a Reus acabem les Carnestoltes començarem a amb una sèrie d’articles sobre els bous i les festes de Carnaval,  ja heu vist que són molt més abundosos del que pot semblar a simple vista.

Dins de Any Amades, Bous de Carnaval | Sense comentaris »

Bous caribenys a Barranquilla (Colòmbia)

Enviat per elboudereus el dia February 24th, 2009

carnaval.jpg2375367120_9c07f36801.jpgtatianablanco.jpgtorito_l_210207.jpgEl Carnaval de Barranquilla (Colòmbia) és Patrimoni de la Humanitat per l’Unesco. Destaquen i en són el principal element les comparses del Torito i el Toro grande.Els bous de Barranquilla s’enquadren dintre el que anomenen “Danzas de Congos”, o sigui, danses provinents de l’Àfrica, i certament tenen una certa semblança a les màscares tribals africanes. A les danses de Congo existeix similitud amb els seus homòlegs d’algunes regions africanes. Són supervivències dels antics cabildos de l’època colonial a Cartagena d’Índies. Aquestes danses tenen origen en un ball tradicional de congolesos, que més tard a Barranquilla, es va convertir en dansa de carnaval.Distingeixen a més a la Dansa El Torito, la insígnia de la màscara de toro i la presència de disfresses animals, com tigres, gossos, goriles i altres bous. Aquests porten les corresponents màscares zoomorfes. Aquesta actitud mítica revela una reminiscència totèmica, que constitueix un vincle espiritual com glorificació màgica de la natura, amb la qual l’home se sent identificat. És, per tant, el reflex de l’esperit humà vinculat a les mateixes arrels de la vida, com un parentiu simbòlic i espiritual. En les danses i ritus màgics de les societats secretes africanes, els iniciats participen en la cerimònia, tocats amb els símbols del tòtem de la “societat”.Mapa de festes de bous del món sense maltracte animal

Dins de Bous de Carnaval, Bous del món | 1 comentari »

El gegant-bou català de París

Enviat per elboudereus el dia February 24th, 2009

le_geant-boeuf_du_carnaval_de_paris.jpg

Com hem dit dies enrere i com molt bé explica l’etnòleg Salvador Palomar al seu bloc, a l’Estat Francès hi ha la tradició de passejar els bous pel carrer i acabar sacrificant-los el Dijous Gras. Aquest acte és el central de les Carnestoltes franceses, però evidentent cada dia no cal matar un bou o una vaca per a fer festa, i la solució a aquesta contradicció, al recuperat carnaval parisenc l’ha donada el sabadellenc Rafael Esteve que ha disenyat i contruit el Géant-boeuf du Carnaval de Paris. Un gegant manotes amb cara de bou que s’incorpora a les rues de la ciutat de les llums.

Mapa de festes de bous del món sense maltracte animal

Dins de Bous de Carnaval, Bous del món | Sense comentaris »

El bou enflocat de Grado (Friül)

Enviat per elboudereus el dia February 23rd, 2009

gradocarnevale3

A la població de Grado, a la nació sense estat de Friül (Estat Italià), entre Venècia i la península de Triestre fan un famós Carnaval basat en una història medieval, quan el patriarca d’Aquileia, Voldarigo en 1162 va intentar envair la ciutat de Grado, però els ciutadans van poder l’atac gràcies als Dux de Venècia de l’època. Els presos van ser traslladats a Venècia i van ser processats. Pel delicte comès era la mort, però el patriarca va acnoseguir la llibertat dels presoners a canvi d’haver d’enviar un bou sencer i dotze porcs cada any a Grado, el dijous gras. Des de llavors, tots els dijous abans de la Quaresma, pels carrers passeja un bon bou, tots enflocat (infiocchettato) per recordar la victòria.

Aquestra tradició va ser interropmuda per la  segona guerra mundial, tot i que després s’ha recuperat i s’ha enriquit amb grans desfilades de carrosses de tota mena. El protagonista d’aquest carnaval és sempre del bou, que ara ja no és un animal viu, sinó que  ha estat substituït per un bou de cartró

Mapa de festes de bous del món sense maltracte animal

Dins de Bous de Carnaval, Bous del món | 4 comentaris »

Boeuf gras (Estat Francès – Nova Orleans, EUA)

Enviat per elboudereus el dia February 22nd, 2009

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/EyB1xKvQxbw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

El Carnestoltes és una de les festes ancestrals del Mediterrani, i en aquestes també hi participaven els bous. Pels voltants del 1140, abans de quaresma a Roma es feien unes festes en les quals es feia defilar i posteriorment es mataven bous i altres animals. El mateix ritual va passar a França amb el nom de boeuf gras. El boueuf gras o bou gras representa l’estació de plenitud a la qual segueix la de l’escassetat en el cicle de l’any. El Boueuf gras ja es coneix des de 1512 al Carnaval de Niça, i figura com a element important de les carnestoltes franceses, sobretot a París. Aquest bou va ser un element simbòlic primordial de les desfilades del Rex (el que aquí seria el Carnestoltes, quan un bou viu desfilava pels carrers. Aquesta tradició es va perdre a començament del segle XX i el 1959 va reaparèixer en una figura de cartró fins als nostres dies.

Els mateixos colons francesos que el 1718  van fundar Nova Orleans (Louisiana – EUA) amb tota seguretat van portar el carnaval cap a Amèrica del Nord i amb aquest la tradició del Boeuf-gras, acompanyant inseparable del seguici del Rex del Mardi Gras.

Mapa de festes de bous del món sense maltracte animal

Dins de Bous de Carnaval, Bous del món | Sense comentaris »

Anada kitsch al Museu (20-02-09)

Enviat per elboudereus el dia February 21st, 2009

tururut.jpgphoto.jpgphoto2.jpg

n1549749812_176852_1171.jpgn1549749812_176853_1428.jpgn1549749812_176858_2741.jpg

Primeres fotos de l’anada kitsch al Museu d’ahir.

Podeu consultar més fotografies aquí.

Dins de Bous de Carnaval, Sortides | Sense comentaris »

Bous i braus per Màrius Domingo

Enviat per elboudereus el dia February 18th, 2009

El portador Màrius ha escrit aquest interessant article al seu bloc sobre bous i braus:

Bous i braus.

Es prepara la inauguració de la plaça de tortures de Tarragona, ja cal que ens espavilem per a recollir signatures, si no, seguirem essent el racó de Catalunya on més es torturen animals.

M’ha fet molta gràcia el comentari del “torero”, que diu que hi ha hagut sensacions molt agradables. Deuen ser les seves, perquè crec que els toros no deuen haver tingut massa sensacions agradables, si més no, dubto que els ho hagin preguntat.

Jo segueixo preferint el Bou de Reus, que sortirà pel Carnaval, aquest no fa mal a ningú, que jo sàpiga.

http://cat.bloctum.com/elboudereus/

Signeu contra les corrides i no us perdeu la sortida del Bou de Reus!

Dins de Notícies | 1 comentari »