Una foto de Herbert Añari, portador del Bou i fotògraf, ha guanyat el concurs de fotografia de Sant pere que organitza Unió de Botiguers. L’IMAC, l’establiment Niepce i de l’Associació de Fotògrafs Professionals van acordar concedir el premi a la millor fotografia de Sant Pere 2008 al reusenc Herbert Añari Ramirez.

Ahir es va presentar la manifestació de l’11 de Setembre a Reus, i com que el Bou som una entitat compromesa amb el territori on vivim hi participarem activament. Lamentablement el Bou és l’única entitat festera independentista de la ciutat i així ho demostrem.

Pengem aquí el cartell, esperem que l’Ortiz no ens multi.

Del 15 al 30 de setembre, aprofitant les festes de Misericòrdia farem una exposició fotogràfica del Bou de Reus, això serà al Casal Cívic Sant Josep Obrer, però la idea és que sigui itinerant i passi per tots els centres cívics i d’altres espais. Si teniu fotos relacionades amb el Bou us convidem a participar d’aquesta iniciativa, envieu la imatge a elboudereus@pobleviu.cat i, potser, ampliarem la vostra foto, l’emmarquem i la pengem a l’exposició. Teniu de temps fins a l’1 de setembre.

El Màrius, portador del Bou en excedència ha obert un bloc que podeu consultar aquí o a la columna dreta a blocs de portadors.

Màrius Domingo de Pedro, tal com ell explica, és aspirant a naturalista, projecte de fotògraf, excursionista i muntanyenc de pixarrí, submarinista de poca fondària, motero sense barbour, aprenent de moltes coses i mestre sols pel que fa al títol universitari. De professió, Agent Rural. Optimista i independentista al mateix temps, encara que sembli contradictori. I, sobre totes les coses, home del Camp de Tarragona, normal i corrent, nascut a Ca la Gallineta, a Valls.

Els intel·lectuals espanyols del Manifesto i els jacobins francesos de l’Académieno no poden suportar l’existència del català. Heus ací el motiu vertader de la seua compartida «desazón». Ens voldrien morts, lingüísticament parlant. Voldrien que el català fóra ja una llengua morta, anorreada «por justo derecho de conquista». I en veure que encara és viva arreu dels Països Catalans, neguitegen.

El Manifiesto i la declaració de l’Académie són diàfans exemples d’un nacionalisme xenòfob i excloent, inspirat en conceptes irracionals de superioritat lingüsitica i cultural. Són propers a ideologies intolerants basades en la superioritat racial com ara el nazisme i l’apartheid. Totes dues iniciatives són exemple d’un nacionalisme exterminacionista que no dubta a subvertir i manipular els valors democràtics per tal de justificar els seus objectius. El que pretenen és mantenir una injusta i ominosa diferència entre llengües superiors i llengües inferiors, i justificar sense contrició democràtica el dret de les primeres a fer desaparèixer físicament les llengües per ells considerades inferiors. No és altra situació, doncs, que aquella de vencedors i vençuts, de la metròpoli i la colònia, i de la imposició -encara!- dels detestables drets de conquesta.

És miserable i mesquina la tergiversació de la realitat lingüística que fan dels Països Catalans. És per a nosaltres un dret democràtic irrenunciable conservar el nostre català com a llengua pròpia i única als Països Catalans, per a la qual cosa invoquem el mateix dret que tenen, posem per cas, un parisenc a viure íntegrament en francès a París o un sevillà o un madrileny a viure en espanyol en els seus respectius territoris, sense haver de patir interferències ni imposicions de llengües alienes imposades ací per interès polític.

Donar suport i justificar els esbiaixats arguments del Manifiesto i de l’Académie és posar-se al costat del dret a l’extermini, i per tant acceptar com a germans ideològics el nazisme i l’apatheid criminals. Els intel·lectuals i acadèmics que han elaborat i subscrit sengles declaracions contra el català són més aviat mentalitats torbades per rancis deliris de superioritat nacional i lingüística. Hàbils en la tergiversació de la realitat, i per això avantatjats deixebles de les doctrines manipuladores del nazi Goebbels, han donat proves irrefutables d’una profunda misèria intel·lectual.

I val a dir ja estem farts. Farts de tantes i tantes lleis que han fet i fan contra el català. Farts que hagen menyspreat tantes persones que foren empresonades, torturades i assassinades per defensar el dret a existir del català. Farts que encara avui dia adreçar-se a un policia en català puga ser considerat delicte. Farts d’intel·lectuals pseudodemocràtics al servei de la mentida.

Nosaltres, ciutadants i ciutadanes dels Països Catalans, defensem el nostre dret irrenunciable a viure en català sense haver de demanar permisos, sense haver de ser considerats, a casa nostra, ciutadans i ciutadanes de segona categoria, i menys encara haver de ser titllats d’antidemocràtics per voler-ho i defensar-ho.

No caldrà demanar ací, de cap manera, que els estats francès i espanyol reconeguen la seua secular intenció exterminacionista. No ens cal. No ens calen declaracions hipòcrites de dos estats que s’han fonamentat i construït sobre la destrucció i l’extermini dels altres pobles, perquè som conscients que aquesta intenció anorreadora forma part intrínseca de les seues respectives concepcions nacionals. I alguns dels seus intel·lectuals més conspicus han tornat a recordar-nos-ho.

Pel dret a viure en català als Països Catalans i contra el cinisme dels botxins espanyols i francesos.

Països Catalans, 8 de juliol de 2008 - Toni Cucarella
Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL).

Doncs dissabte no va haver-hi cercavila del Bou de Reus a Alcover per culpa de les pluges torrencials. Un altra dia serà.

Fa uns dies es va fer públic el Manifiesto por la lengua común, un document signat per diverses persones en defensa del castellà i que deixa la nostra llengua catalana a l’alçada d’una particularitat regional i folklòrica.

Diverses entitats s’han sumat a aquest manifiesto, entre les quals destaca el canal de televisió privada Telecinco. En aquest sentit et proposem una petita acció en defensa de la nostra llengua: suprimir el canal Telecinco del teu comandament a distància del televisor. No podem seguir veient un canal que dóna suport a aquest manifiesto i que amenaça la nostra llengua en una de les seves línies de flotació: la immersió lingüística. Creiem que sense immersió no hi ha llengua, sense llengua no hi ha cultura, i sense cultura no hi ha país.

Seria bo que Telecinco sabés que som molts els que hem pres aquesta decisió i, per tant, seria interessant que, si tu també t’hi afegeixes, contactessis amb la seva pàgina web i ho manifestessis a l’apartat d’opinió de la gent.

http://www.telecinco.es/contacta

Com a proposta et suggerim enganxar-hi el següent text:

Els informo que he suprimit del meu comandament a distància del televisor el canal Telecinco. No puc continuar veient un canal que dóna suport al Manifiesto por la lengua común i que deixa la llengua catalana a l’alçada d’una particularitat regional i folklòrica. Creiem que la llengua catalana com a manifestació d’una cultura mil·lenària mereix un altre tracte i major respecte i consideració.

T’animem que facis aquest petit gest. La nostra llengua s’ho mereix!

Avui a les 8 del vespre comença el correbars del Bou. Hi participarà també Lo Peix de Bellmunt i la bandarra Street Orkestra:

El recorregut serà: Carrasclet, Campus, Absenta, Teïna,  Room614 i Pòrtia.

A la plaça Mercadal, una vegada acabat el Seguici Petit es llegiran els versonts d’enguany i es lliurarà la Gorra de portador i la cagarada del Bou.

Avui a les 20:30 el Bou anirà a Barraques des del Mercat Central acompanyat pels gegants, la Víbiria, els nanos…

A la mitja part del concert tindreu l’oportunitat única de veure el Bou embolat, ja que per Barraques  de festa major és l’únic moment de tot l’any que el Bou esdevé bèstia de foc.