Enviat per elboudereus el dia 17th Febrer 2009
Bous de foc d’Ademús
Els bous festius del Racó d’Ademús (País Valencià) tenen més a veure amb els Toros de Foc de tradició basco-aragonesa que no pas amb les carcasses zoomorfes catalanes o els correbous amb animals vius de l’oest mediterrani.
Als pobles del Racó d’Ademús es fa servir el bou de foc; el cap i llom d’un bou fet de cartró amb parts de fusta. Es cobreix amb coets borratxos i un dels mossos més valents introdueix el seu cap i esquena a la figura i, a la vegada que s’encenen els coets, corre darrere de veïns i públic pels carrers.
La pólvora augmenta en quantitat i freqüència, com si d’un castell de foc es tractés, ja que al final és una roda de bengales i coets que gira i gira a gran velocitat. Quan aquesta s’inicia, el noi ha de sortir corrents i el bou queda al mig de la plaça.
La figura es renova amb certa freqüència en algun taller faller de València, però la preparació de la pirotècnia és de Terol.
Mapa de festes de bous del món sense maltracte animal
Dins de Bous del món, Bous dels Països Catalans | Sense comentaris »
Enviat per elboudereus el dia 4th Febrer 2009
La vaca divina de Granollers
Construïda l’any 1998 de la mà dels membres de la colla dels Blaus “Los Gabitos” i “la Penya del Garrafón”. La vaca Divina va ser creada per acompanyar als toros embolats, (l’Afgano, Molaria i Provechoso), durant la seva sortida pels carrers del poble. Ella és l’encarregada de portar-los a plaça i de la seva recollida. Aquest any 2008 ha estat mare de tres fills, la Fogosa, el Trastu i el Quemao.
Dins de Bous dels Països Catalans | Sense comentaris »
Enviat per elboudereus el dia 1st Febrer 2009
BOU DE CANYELLES
La colla de diables de Canyelles (Baix Penedès) té quatre bèsties de foc i a cadascuna li han posqat el nom d’una de les fonts de la població. Una d’aquestes és el Cocó del Bou, i per tant van fer un bou. Un “cocó” és un clot natural obert en la roca, dins el qual es posa aigua quan plou.
El Bou de Canyellesés un animal de foc, però també d’aigua, com el Bou de Reus. Va ser contruit el 2003 per la mateixa colla, és de fibra de vidre,pesa 30kg buit i 90 quan està ple d’aigua. Fa 140 cm de llargada, 80 d’amplada i 120 d’alçada i es portat esxteriorment per una persona.
Dins de Bous dels Països Catalans | 1 comentari »
Enviat per elboudereus el dia 21st Octubre 2008
EL BOU MASCART DE MALLA (Osona)
El Bou Mascart de Malla és portat per la colla de bastoners de la població, com la resta del bestiari de Malla i intervé en alguns dels seus balls.
El Bou fa 180cm/70cm i pesa 40 kg. El bou es diu Mascart perquè és fosc. El seu nom s’inspira en una denominació antiga autòctona dels bous foscos. És de fusta, duu una esquella i porta la roba de farcell català. Representa el bou català de pagès, el responsable de la fertilitat dels camps i la troballa de les marededeus trobades. La patrona de la Plana de Vic, la Mare de Déu de la Gleva, la va trobar un bou mentre llaurava un camp. Malla és un poble pagès, amb masies escampades, i tothom ha sentit a explicar l’avi de casa alguna història dels bous de la masia. El bou és la figura predominant del Ball de Segadors de Malla. Els segadors mallencs li ofereixen les seves mercès per la collita amb un ball de volants.
Mapa de festes de bous sense maltracte animal
Dins de Bous dels Països Catalans | Sense comentaris »
Enviat per elboudereus el dia 3rd Octubre 2008
EL BOU DE VIC
Les primeres referències del Bou de Vic les trobem en les notícies de la processó de Corpus de Vic de final del segle XVII, segons les quals era una figura feta de fusta i que, juntament amb la Mulassa de Vic, eren els encarregats d’obrir pas a la comitiva amb els seus coets i corredisses.
El Bou de Vic era l’acompanyant i el predecessor del Cap de Llúpia (un capgròs molt popular a la ciutat), i l’entremès era molt popular entre la mainada. Als següents versos de la crida de les festes de l’any 1793 es mostra clarament el comportament del bou dins la festa:
Eixa és l’entrada bovina
que el Xora capitaneja
i la canalla toreja
el toro ab sa barretina.
El cap de pa es desatina
per a fer riure la gent
i va darrera els nois corrent
ficat dintre un bou de fusta.
Però cap noi se n’asusta
i el deixen per innocent;
roden tots com uns orats
per les places i carrers
jugant qui xiularà més, semblen uns esperitats.”
Les diverses prohibicions eclesiàstiques i polítiques van fer que aquests entremesos no sortissin més. L’any 1846 el Bou de Vic va desaparèixer, però en va perviure un de particular,
l’anomenat Bou de Can Branzuela, que fou llogat fins al 1890 per participar en diverses festes dels carrers i barris de Vic.
El Bou de Vic va ser recuperat el novembre de 2007 i va ser apadrinat pel Bou de Reus.
Mapa en construcció de festes de bous sense maltracte animal
Dins de Bous dels Països Catalans | Sense comentaris »
Enviat per elboudereus el dia 11th Març 2008
NA BOSCANA DE MANCOR DE LA VALL (ILLES BALEARS)
La idea inicial dels Dimonis de Mancor de la Vall era construir una bèstia de foc que simbolitzés un bou, ja que el culte a aquest animal a Mancor de la Vall és un símbol d’identitat quasi oblidat. Però no un bou corrent, sinó que agafaren la figura de la bèstia, dama de dia i bèstia de nit, que protegia els habitants de Son Boscà, lloc de Mancor. Les seves característiques eren: “cap de bou, ales de rapaç, cames i peus de bèstia i garres de corb, animal en posició de defensa o atac, dret, amb les ales esteses” Obra de Manel Alba, fou estrenada el 25 de novembre de 2006.
Text de Gerard Pouget, fotos de jesjimher i altres
Dins de Bous dels Països Catalans | Sense comentaris »
Enviat per elboudereus el dia 26th Febrer 2008
BESTIARI BOVÍ FANTÀSTIC
Un apartat a banda es mereix el cas de Mataró, que acull una mostra de bestiari boví fantàstic: les momerotes; i Mancor de la Vall, seu de Na Boscana, bèstia recentment estrenada.
LA MOMEROTA I LA MOMEROTETA DE MATARÓ
Les momerotes de Mataró són dues figures –mare i filla– que tenen el cap de bou i el cos de mulassa. El mot momerota s’utilitza en la zona del Maresme per designar allò estrany. L’origen de la momerota el trobem al Costumari català de Joan Amades, on parla d’una momerota feta de barnilles a Canet de Mar que actuava dins les festes del Carnestoltes. Aquesta Momerota tenia un cap indefinit però això sí, unes grosses banyes que servien per empaitar i espantar tothom. Segons sembla, el dimarts de Carnestoltes era abatuda a trets per la gent de la vila. La Momerota, sagnava mentre estava ajaguda, i la gent anava a recollir amb galledes aquella sang –realment era vi–, que es bevia al mig de la plaça. Pot ser que per proximitat també s’hagués estès aquest acte a Mataró.
La Momerota de Mataró sorgeix l’any 1979 per la iniciativa popular de recuperar aquesta figura.
A l’hora de dissenyar-la, el seu constructor –l’actor mataroní Boris Ruiz– va optar per fer-li cap de bou –amb cartró pedra– i cos de mulassa –amb ferro–, i seria portada per dues persones.
La seva primera aparició fou per Carnestoltes, tal i com mana la tradició, però la seva
presentació oficial va ser el 25 de juliol de 1979. Tres anys més tard, en el marc de les festes de les Santes del 1982, la Momerota va portar al món la Momeroteta, sorgida de l’aclamació popular de la primera figura. La Momerota i la Momeroteta tenen els seus balls propis, ideats per Montse Calsapeu i estrenats el mateix dia de la presentació de les figures.
Text de Gerard Pouget
Dins de Bous dels Països Catalans | Sense comentaris »
Enviat per elboudereus el dia 12th Febrer 2008
LA VACA DE LES BORGES BLANQUES
La Vaca de les Borges Blanques fou estrenada l’1 de setembre del 2001 i és obra de Manel
Vidal
Text i foto de Gerard Pouget
Dins de Bous dels Països Catalans | Sense comentaris »
Enviat per elboudereus el dia 8th Gener 2008
LA VACA DE L’ASSOCIACIÓ DE FESTES DEL CARNAVAL DE SOLSONA
Aquest element fou estrenat durant les festes de carnaval del 1997 com a paròdia i
contrapartida al Bou tradicional de Solsona i com a homenatge a la vaca que sortí durant les festes del carnaval solsonines del 1972. És obra de Manel Casserras, de Solsona.
Dins de Bous de Carnaval, Bous dels Països Catalans | Sense comentaris »
