EL BOU DE VIC
Les primeres referències del Bou de Vic les trobem en les notícies de la processó de Corpus de Vic de final del segle XVII, segons les quals era una figura feta de fusta i que, juntament amb la Mulassa de Vic, eren els encarregats d’obrir pas a la comitiva amb els seus coets i corredisses.
El Bou de Vic era l’acompanyant i el predecessor del Cap de Llúpia (un capgròs molt popular a la ciutat), i l’entremès era molt popular entre la mainada. Als següents versos de la crida de les festes de l’any 1793 es mostra clarament el comportament del bou dins la festa:

Eixa és l’entrada bovina
que el Xora capitaneja
i la canalla toreja
el toro ab sa barretina.
El cap de pa es desatina
per a fer riure la gent
i va darrera els nois corrent
ficat dintre un bou de fusta.
Però cap noi se n’asusta
i el deixen per innocent;
roden tots com uns orats
per les places i carrers
jugant qui xiularà més, semblen uns esperitats.”

Les diverses prohibicions eclesiàstiques i polítiques van fer que aquests entremesos no sortissin més. L’any 1846 el Bou de Vic va desaparèixer, però en va perviure un de particular,
l’anomenat Bou de Can Branzuela, que fou llogat fins al 1890 per participar en diverses festes dels carrers i barris de Vic.

El Bou de Vic va ser recuperat el novembre de 2007 i va ser apadrinat pel Bou de Reus.

NA BOSCANA DE MANCOR DE LA VALL (ILLES BALEARS)

La idea inicial dels Dimonis de Mancor de la Vall era construir una bèstia de foc que simbolitzés un bou, ja que el culte a aquest animal a Mancor de la Vall és un símbol d’identitat quasi oblidat. Però no un bou corrent, sinó que agafaren la figura de la bèstia, dama de dia i bèstia de nit, que protegia els habitants de Son Boscà, lloc de Mancor. Les seves característiques eren: “cap de bou, ales de rapaç, cames i peus de bèstia i garres de corb, animal en posició de defensa o atac, dret, amb les ales esteses” Obra de Manel Alba, fou estrenada el 25 de novembre de 2006.
Text de Gerard Pouget, fotos de jesjimher i altres

BESTIARI BOVÍ FANTÀSTIC
Un apartat a banda es mereix el cas de Mataró, que acull una mostra de bestiari boví fantàstic: les momerotes; i Mancor de la Vall, seu de Na Boscana, bèstia recentment estrenada.

LA MOMEROTA I LA MOMEROTETA DE MATARÓ

Les momerotes de Mataró són dues figures –mare i filla– que tenen el cap de bou i el cos de mulassa. El mot momerota s’utilitza en la zona del Maresme per designar allò estrany. L’origen de la momerota el trobem al Costumari català de Joan Amades, on parla d’una momerota feta de barnilles a Canet de Mar que actuava dins les festes del Carnestoltes. Aquesta Momerota tenia un cap indefinit però això sí, unes grosses banyes que servien per empaitar i espantar tothom. Segons sembla, el dimarts de Carnestoltes era abatuda a trets per la gent de la vila. La Momerota, sagnava mentre estava ajaguda, i la gent anava a recollir amb galledes aquella sang –realment era vi–, que es bevia al mig de la plaça. Pot ser que per proximitat també s’hagués estès aquest acte a Mataró.
La Momerota de Mataró sorgeix l’any 1979 per la iniciativa popular de recuperar aquesta figura.
A l’hora de dissenyar-la, el seu constructor –l’actor mataroní Boris Ruiz– va optar per fer-li cap de bou –amb cartró pedra– i cos de mulassa –amb ferro–, i seria portada per dues persones.
La seva primera aparició fou per Carnestoltes, tal i com mana la tradició, però la seva
presentació oficial va ser el 25 de juliol de 1979. Tres anys més tard, en el marc de les festes de les Santes del 1982, la Momerota va portar al món la Momeroteta, sorgida de l’aclamació popular de la primera figura. La Momerota i la Momeroteta tenen els seus balls propis, ideats per Montse Calsapeu i estrenats el mateix dia de la presentació de les figures.
Text de Gerard Pouget

LA VACA DE LES BORGES BLANQUES

La Vaca de les Borges Blanques fou estrenada l’1 de setembre del 2001 i és obra de Manel
Vidal

Text i foto de Gerard Pouget

LA VACA DE L’ASSOCIACIÓ DE FESTES DEL CARNAVAL DE SOLSONA
Aquest element fou estrenat durant les festes de carnaval del 1997 com a paròdia i
contrapartida al Bou tradicional de Solsona i com a homenatge a la vaca que sortí durant les festes del carnaval solsonines del 1972. És obra de Manel Casserras, de Solsona.

Davant de la presència d’altre bestiari boví, aprofitem aquest article també per exposar-lo i obrir la possibilitat, tal i com ho han fet la Vaca Xula de Vacarisses i el Bou del Vendrell, a
compromisos futurs assegurant d’aquesta manera l’augment de la natalitat bovina en el bestiari tradicional dels Països Catalans.

LA VACA XULA DE VACARISSES
El nom d’aquesta localitat del Vallès Occidental té l’origen a l’edat mitjana, quan era coneguda com vachericias (lloc de vaques). Així doncs, el 26 de juliol de 1992 s’estrenà l’element festiu més característic de la vila: la Vaca Xula de Vacarisses, que fou apadrinada pels gegants d’Hostalets de Balenyà. La peça pesa 17 quilos, té una alçada de 1,65 m i és obra del taller El Drac Petit de Terrassa. Tal i com hem esmentat anteriorment, està casada amb el Bou del Vendrell.

ELS BOUS DE LES ANGLES (CATALUNYA NORD)

Segons explica Joan Amades al Costumari català, als pobles del Capcir, del Conflent i del Vallespir, el diumenge de Carnestoltes sortien uns entremesos que simulaven un bou roig. L’any 1999, Cédrik Blanch va construir el bou roig per recuperar aquesta antiga tradició que s’havia perdut, i la figura es va batejar amb el nom d’Eloy amb referència al sant que va salvar el poble de la pesta bovina l’any 1925. Malauradament, el 31 de desembre del 2000 l’Eloy va ser destruït i només se’n conserva el cap, però durant la primavera del 2001 la colla gegantera n’encarregà un de nou al taller de David Ventura i Neus Hosta de Navata. A partir d’aquell moment, el bou roig Eloy obre el pas als seus companys gegants.

Al cap d’uns anys de la recuperació del bou roig, l’any 2004, la Colla Gegantera dels Angles va proposar, per tal de participar activament en el correfoc de la festa major, la construcció del bou de foc: l’Eloy de foc. Els encarregats de la seva construcció foren els membres de l’entitat encapçalats per Marc Barrère i Cédrik Blanch. De la mateixa manera que el seu antecessor, avui dia l’Eloy de foc és l’encarregat d’obrir pas a la comitiva llençant foc i amb nou esquellots que porta a l’interior i que li permeten fer molt de soroll.

Text de Gerard Pouget

EL BOU DE FOC DE VINARÒS

El Bou de Foc de Vinaròs, propietat de l’Associació Cultural Ball de Dimonis de Vinaròs, reviu la tradició de la vila de treure un bou de foc el dia de Sant Antoni. El bou es construí l’any 1989, amb ferro i fibra de vidre, i les seves característiques físiques eren 50 quilos de pes, 1,70 m de llarg, 50 cm d’amplada i 70 d’alçada. Deu anys després de la seva construcció, el 1999, el cap de la figura fou robat, la qual cosa motivà la construcció d’un nou cap.
Text de Gerard Pouget

EL BOU I LES VAQUETES DE CANOVELLES
L’any 2006 la festa major de Canovelles va incloure un nou espectacle de foc a la festa major: el Corre, corre que te pillo!, un correbou de foc protagonitzat per un bou i dues vaquetes fets de cartró pedra i polièster que persegueixen encesos els espectadors.
Text de Gerard Pouget

ELS TOROS I LA VACA EMBOLATS DELS BLAUS DE GRANOLLERS
Els toros i la vaca embolats dels Blaus de Granollers van néixer arran del nou acte que se celebrà per primera vegada el dijous de festa major després del pregó del 1983: el encierro de toros. Per a aquesta ocasió es van construir, a partir del disseny de Manel Martín, tres bous i una vaca. Els bous han estat batejats amb els noms d’Afgano, Molaria i Provechoso, mentre que la vaca s’anomena Divina. Durant l’acte de l’encierro sona la peça El Gabito Valiente, arranjada per a banda i gralla a càrrec de Ricard Vallina l’any 2000. L’any 1998 els entremesos foren reconstruïts per membres de les colles de Blaus Los Gabitos i La Penya del Garrafón. Els bous i la vaca són fets de fibra de vidre i ferro, i són portats exteriorment per quatre persones.

Text de Gerard Pouget