Ara som a: http://elboudereus.blogspot.com/

Arxius per 'Bous del món' Categoria

Any Amades: bous de Carnaval V

Enviat per elboudereus el dia 28th March 2009


 capbou.jpg

A Alemanya els carnissers tenien també un paper important i distingit en les festes carnestoltesques. En la ciutat bavaresa de Munic, fins ara, cada set anys, el dilluns de Carnestoltes eren els carnissers els qui omplien el programa de festes i gresques d’aquest dia. Entre altres extravagàncies, es feia l’acceptació o admissió en el gremi dels novells carnissers que hi volien entrar; a més d’altres cerimònies, se’ls immergia dintre la bassa de la gran font que hi ha enmig de la plaça on es feia la facècia. A Àustria, Suïssa i Hongria els carnissers prenen una part molt directa i important en l’organització de les festes carnestoltesques. No tenim dades concretes sobre la presència del bou, però no es aventurat de creure que hi deu intervenir.

A Catalunya trobem també el bou relacionat amb les festes de Carnestoltes; en alguns casos ve a ésser el principal personatge de la joia pròpia d’aquest temps. Cal advertir que si bé trobem el bou amb certa freqüència, mai no hi trobem associat el carnisser. Els carnissers havien esta considerats a casa nostra com a ciutadans deshonrats, puix que era general la creença que si arribava el cas que s’hagués d’esquarterar o degollar algun delinqüent i, per atzar, a la ciutat on havia de fer-se el fallament de la justícia no hi havia botxí, el carnisser que li tocava per sort era el qui havia de portar a cap l’execució. Aquesta circumstància, per tant, feia m” amb repugnància els carnissers i els feia viure allunyats de la societat. No podien exercir cap càrrec públic ni dur a terme cap missió delicada; tampoc no es podien casar sinó amb filles de carnissers, i cap fill seu no podia abraçar el sacerdoci.

Fins cap a les darreries del segle passat, en el temps en que les festes de Carnestoltes gaudiren de més merescuda fama, a Barcelona era costum corrent que les cases que es dedicaven a la venda de caretes i altres objectes de caients carnestoltesc, igual que les sastreries que llogaven vestits per a disfressar anunciessin llurs indústries per mitjà d’una grossa testa de bou amb grosses i cargolades banyes, que era penjada a la part exterior de l’establiment  i en lloc ben visible des del carrer.

Antigament la gent es reunia en grans colles.  El més alegre de tots es posava  al cap una testa de bou de cartró excessivament grossa i feia com de cap de colla.  Aquell  signe simbòlic del Carnestoltes els donava dret a  un gran nombre de llicències. Entraven per les cases i es menjaven el que hi trobaven. Obligaven les dones a ballar tant si volien com si no. Embrutaven les robes i els mantells dels vianants, especialment de les dones. També era corrent penjar al darrera de les dones velles drapots bruts i d’altres sutzures estranyes com fins ara s’ha fet pels innocents. Es pot dit que les velles no podien sortir de casa si no volien exposar-se a suportar excentricitats.

Amades, Joan. Costumari Català, el curs de l’any, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984

Dins de Any Amades, Bous de Carnaval, Bous del món | Sense comentaris »

Mascares Dugn’be (Ètnia Bidyogo -Illes Bissagos – Guinea Bissau)

Enviat per elboudereus el dia 20th March 2009

 j5b9m749.jpg

El Bidjogo ocupen una part de les illes Bissagos a l’estat africà de Guinea Bisau. L’organització social es basa en l’edat està estrictament regulat. La cerimònia d’iniciació  (fanado) dels joves es fa entre la cinquena (cabarés) i sisè (camabi) classe, punt d’inflexió que determina l’entrada en el món dels adults com a resultat d’una mort simbòlica. Les màscares surten com a part de la iniciació. Les màscares són gairebé exclusivament zoomorfes, bestiar sobretot. Hi ha almenys quatre tipus diferents que representen dugn’be (bous) domesticats. Els cabarés són els únics que tenen dret a utilitzar la dugn’be i es mouen de quatre grapes imitant el comportament dels animals o ballant. El pes i el volum de la màscara ho fa difícil i requereix una notable resistència.

Dins de Bous del món | Sense comentaris »

Any Amades: bous de Carnaval IV

Enviat per elboudereus el dia 15th March 2009

king041.jpg

A França, el dijous gras, era la festa mes assenyalada dels carnissers, els quals guarnien el bou mes gras i preciós que durant tot l’any havien pogut trobar, i el passejaven triomfalment per totes les poblacions mes importants,ben guarnit i engualdrapat, El mena va un carnisser jove vestit com de rei,seguit de molts d’altres carnissers disfressats. L’any 1739 fou passejat l’animal per tot Paris, guarnides les banyes amb un gros brancatge de cirerer que formava al cim del cap com un gros ram, i cobert el cos amb un ample      tapis que li feia de gualdrapa. Un dels personatges que figuraven a l’acompanyament del bou simulava ésser un rei, i duia una ampla cinta blava tota entortolligada pel cos, un ceptre de fusta a una ma i una grossa espasa nua a l’altra. La resta de la comparsa vestia un cotilló vermell, cobert el cos per una llarga capa blava i el cap cofat amb un turbant vermell brodat de blanc. Molts d’ells tocaven violins, flautes i tamborins, i els altres anaven proveïts de gruixuts bastons. Després d’haver seguit els principals indrets de la ciutat, volgueren anar a casa del primer President per a fer-li una serenata, però com que aquest es trobava encara a la cambra del tribunal,van anar a aquesta per tal d’obsequiar-lo. A fi de donar-li una sorpresa, decidiren esperar el gran magistrat a la porta mateixa de la cambra de la cort on es trobaven; van fer pujar el bou per l’escala que dóna a la Santa Capella i, mentre van esperar que el President sortís, aquell va restar sol, corrent i visitant totes les estances de la gran cambra al seu gust i plaer. Feta l’albada i un cop fora el President del Parlament, els minyons carnissers menant per les banyes el bou que presidia la comparsa, van visitar i recórrer tots els departaments de la casa amb gran alegria i aldarull, i baixaren altra volta al carrer per una escala diferent de la que havien pujat. El costum es trobava molt estès durant el segle XV, i mes encara el XVIII, en que fou privat per la Revolució. Napoleó el va restaurar, i el 1897 tornà a ésser privat. Va deixar intens record el bou passejat pels carrers de Paris el 1842 pel seu extraordinari pes. De l’arrelament i importància donada al bou simbolitzador del temps carnestoltesc n’és una bella prova el fet que s’arribés fins al punt de tolerar que la bèstia fos portada al Parlement i presentada al President, amb la particularitat de voltar ell i els qui l’acompanyaven lliurement per totes les dependències de la cort.

Amades, Joan. Costumari Català, el curs de l’any, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984

Dins de Any Amades, Bous de Carnaval, Bous del món | 3 comentaris »

Any Amades: bous de Carnaval III

Enviat per elboudereus el dia 12th March 2009

cazza.jpg

Un dels principals i més importants episodis de l’antic Carnaval de Venècia, de fama universal, consistia precisament en la mort d’un bou. Aquest era deixat anar a la plaça de Sant Marc. Tothom qui volia sortia a barallar-s’hi i a fer-lo córrer i enfuriar. Per fi, amb una grossa espasa, que encara figura en el museu del palau ducal i que es ensenyada als turistes com una de les mes preades joies del museu, era mort el bou pel qui es presentava disposat a barallar-s’hi fins al punt de matar-lo. Si no hi havia qui es sentís amb prou coratge per a encarar-se amb la bèstia, ho feia un carnisser. El cos era pujat després dalt del famós campanile, des d’on era tirat daltabaix, i queia enmig de la plaça amb gran estrèpit, La bèstia quedava rebentada i esquitxava molta gent; els esquitxats es donaven per joiosos de les taques,puix que creien que eren averany de sort i fortuna. Els carnissers, que eren els qui venien obligats a fer la festa, segons antic costum establert per la república, esquarteraven el bou i repartien la seva carn entre el poble.

Amades, Joan. Costumari Català, el curs de l’any, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984

Dins de Any Amades, Bous de Carnaval, Bous del món | 2 comentaris »

Any amades: bous de Carnaval II

Enviat per elboudereus el dia 2nd March 2009

La divinitat bòvida agrària havia estat comuna a molts pobles de civilitzacions antigues i se’n troben vestigis per moltes cultures asiàtiques, tant continentals com oceàniques, des del vell Japó fins a Madagascar. Els xinesos practiquen ritus agraris relacionats amb el bou divinitzat dels conreus. Cada any a Xang-hai guarneixen un bou de cartró o d’argila tot enflocat de gallarets i de coloraines que és menat per un cec, La gent treu averanys de les collites segons sigui la profusió i varietat de les coloraines i de les galindaines que constitueixen l’ornament. En plena cerimònia la figura s’esbotza i de dins del buc en raja gran abundor de llavors que s’escampen per terra i que la gent sent gran avidesa per recollir  a fi d’utilitzar-les per la sembra. La cerimònia és dedicada a Shen Nung, divinitat agrària en forma de bou.

En els cultes de diversos pobles antics figura el sacrifici del bou en ple camp per tal que la sang en vessar-se fertilitzi la terra i asseguri la collita; les banyes i a vegades àdhuc la pell són penjades al cim d’un pal i se les fa objecte de culte i veneració. Les danses, mascarades i jocs de diversos ordres en els quals intervé el bou o bé hi és figurat d’una manera o altra, amb tota probabilitat recorden cultes de caràcter agrari dedicats a aquest quadrúpede elevat a la categoria de divinitat dels camps i dels fruits de la terra, encara que a voltes es presenti sota forma de lluita, possiblement d’origen pre-romà i sense connexió amb els àrabs com s’ha pretès responent al sentit que informa el corpus general de la profusa gamma del costumari carnestolesc. El mateix origen reconeixen el bou que s’havia fet córrer per Corpus, [...].

Amades, Joan. Costumari Català, el curs de l’any, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984

Dins de Any Amades, Bous de Carnaval, Bous del món | Sense comentaris »

Any Amades: Bous de Carnaval I

Enviat per elboudereus el dia 26th February 2009

knossos_bull.jpg

El bou es troba estretament lligat a les Carnestoltes. En les cultures dels pobles clàssics hom troba estretament lligat amb les cerimònies cultuals de caràcter agrari, Hi ha autors que opinen que aquest animal prengué deix sagrat en introduir-se l’arada, per la conducció de la qual fou emprat. Considerat com el quadrupede de més força, que passà a ésser indispensable per a l’agricultura, i hom cregué que el sant pa de cada dia era degut, en bona part, al seu esforç. S’havia practicat la baralla de bous; hom escollia els més braus i els feia barallar entre ells; al que resultava vencedor l’adornaven i empolainaven i era conduit davant de l’altar de la divinitat dels camps i dels conreus al so de la música i enmig de grau cor de cançons i de danses. El sacerdot el sacrificava seguint el cerimonial ritual, després del sacrifici era esquarterat i la seva carn repartida als fidels i menjada en comú en àpat ritual i en comunió. Pels clàssics grecs sabem que entre els hel·lens aquest ritu era anomenat tauroketthapàsia. De la batalla i la lluita de braus en sentit ritual i sagrat deriva la brega de l’home amb el brau, que sembla que nasqué a l’illa de Creta i des d’allí es va estendre pels pobles de cultura mediterrània, on ja era coneguda a la primeria de l’era cristiana, força abans de l’expansió musulmana per Europa. Sembla que aquest culte era principalment femení; les dones ben primes de roba i amb la poca que duien ben ajustada al cos per tal que la fera no les pogués enfilar, s’encaraven amb la bestia, l’agafaven fortament per les banyes i amb un bot li saltaven al damunt ; llavors, ajagudes. Lliscaven esquena avall fins a la cua restaven dretes a terra per darrera del cornúpeta. Quelcom d’aquest joc s’ha conservat fins a temps recents.

Amades, Joan. Costumari Català, el curs de l’any, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984

Dins de Any Amades, Bous de Carnaval, Bous del món | Sense comentaris »

Bous caribenys a Barranquilla (Colòmbia)

Enviat per elboudereus el dia 24th February 2009

carnaval.jpg2375367120_9c07f36801.jpgtatianablanco.jpgtorito_l_210207.jpgEl Carnaval de Barranquilla (Colòmbia) és Patrimoni de la Humanitat per l’Unesco. Destaquen i en són el principal element les comparses del Torito i el Toro grande.Els bous de Barranquilla s’enquadren dintre el que anomenen “Danzas de Congos”, o sigui, danses provinents de l’Àfrica, i certament tenen una certa semblança a les màscares tribals africanes. A les danses de Congo existeix similitud amb els seus homòlegs d’algunes regions africanes. Són supervivències dels antics cabildos de l’època colonial a Cartagena d’Índies. Aquestes danses tenen origen en un ball tradicional de congolesos, que més tard a Barranquilla, es va convertir en dansa de carnaval.Distingeixen a més a la Dansa El Torito, la insígnia de la màscara de toro i la presència de disfresses animals, com tigres, gossos, goriles i altres bous. Aquests porten les corresponents màscares zoomorfes. Aquesta actitud mítica revela una reminiscència totèmica, que constitueix un vincle espiritual com glorificació màgica de la natura, amb la qual l’home se sent identificat. És, per tant, el reflex de l’esperit humà vinculat a les mateixes arrels de la vida, com un parentiu simbòlic i espiritual. En les danses i ritus màgics de les societats secretes africanes, els iniciats participen en la cerimònia, tocats amb els símbols del tòtem de la “societat”.Mapa de festes de bous del món sense maltracte animal

Dins de Bous de Carnaval, Bous del món | 1 comentari »

El gegant-bou català de París

Enviat per elboudereus el dia 24th February 2009

le_geant-boeuf_du_carnaval_de_paris.jpg

Com hem dit dies enrere i com molt bé explica l’etnòleg Salvador Palomar al seu bloc, a l’Estat Francès hi ha la tradició de passejar els bous pel carrer i acabar sacrificant-los el Dijous Gras. Aquest acte és el central de les Carnestoltes franceses, però evidentent cada dia no cal matar un bou o una vaca per a fer festa, i la solució a aquesta contradicció, al recuperat carnaval parisenc l’ha donada el sabadellenc Rafael Esteve que ha disenyat i contruit el Géant-boeuf du Carnaval de Paris. Un gegant manotes amb cara de bou que s’incorpora a les rues de la ciutat de les llums.

Mapa de festes de bous del món sense maltracte animal

Dins de Bous de Carnaval, Bous del món | Sense comentaris »

El bou enflocat de Grado (Friül)

Enviat per elboudereus el dia 23rd February 2009

gradocarnevale3

A la població de Grado, a la nació sense estat de Friül (Estat Italià), entre Venècia i la península de Triestre fan un famós Carnaval basat en una història medieval, quan el patriarca d’Aquileia, Voldarigo en 1162 va intentar envair la ciutat de Grado, però els ciutadans van poder l’atac gràcies als Dux de Venècia de l’època. Els presos van ser traslladats a Venècia i van ser processats. Pel delicte comès era la mort, però el patriarca va acnoseguir la llibertat dels presoners a canvi d’haver d’enviar un bou sencer i dotze porcs cada any a Grado, el dijous gras. Des de llavors, tots els dijous abans de la Quaresma, pels carrers passeja un bon bou, tots enflocat (infiocchettato) per recordar la victòria.

Aquestra tradició va ser interropmuda per la  segona guerra mundial, tot i que després s’ha recuperat i s’ha enriquit amb grans desfilades de carrosses de tota mena. El protagonista d’aquest carnaval és sempre del bou, que ara ja no és un animal viu, sinó que  ha estat substituït per un bou de cartró

Mapa de festes de bous del món sense maltracte animal

Dins de Bous de Carnaval, Bous del món | 4 comentaris »

Boeuf gras (Estat Francès – Nova Orleans, EUA)

Enviat per elboudereus el dia 22nd February 2009

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/EyB1xKvQxbw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

El Carnestoltes és una de les festes ancestrals del Mediterrani, i en aquestes també hi participaven els bous. Pels voltants del 1140, abans de quaresma a Roma es feien unes festes en les quals es feia defilar i posteriorment es mataven bous i altres animals. El mateix ritual va passar a França amb el nom de boeuf gras. El boueuf gras o bou gras representa l’estació de plenitud a la qual segueix la de l’escassetat en el cicle de l’any. El Boueuf gras ja es coneix des de 1512 al Carnaval de Niça, i figura com a element important de les carnestoltes franceses, sobretot a París. Aquest bou va ser un element simbòlic primordial de les desfilades del Rex (el que aquí seria el Carnestoltes, quan un bou viu desfilava pels carrers. Aquesta tradició es va perdre a començament del segle XX i el 1959 va reaparèixer en una figura de cartró fins als nostres dies.

Els mateixos colons francesos que el 1718  van fundar Nova Orleans (Louisiana – EUA) amb tota seguretat van portar el carnaval cap a Amèrica del Nord i amb aquest la tradició del Boeuf-gras, acompanyant inseparable del seguici del Rex del Mardi Gras.

Mapa de festes de bous del món sense maltracte animal

Dins de Bous de Carnaval, Bous del món | Sense comentaris »