Ara som a: http://elboudereus.blogspot.com/

Any Amades: bous de Carnaval VI

Enviat per elboudereus el dia April 4th, 2009

 870247362_62e10265a1.jpg

A Catalunya trobem el bou relacionat amb les Carnestoltes representat de 1ees diferents maneres, que són: pel propi animal, per l’home i per un ninot estrafolari,

A Ripoll, Olot i Camprodon, entre altres poblacions, havia estat costum de portar un bou lligat pel cabestre i abornar-lo als qui passaven i no se n’adonaven. El qui menava el bou, que sempre era algun fadrí i amic de la tabola, feia amagar la bèstia en alguna entrada o carreró de manera que el passant no pogués sospitar la seva presència, com també procurava amagar la corda que el menava, i, en un moment donat, l’abornava al damunt del sorprès transeünt mentre la fadrinalla s’entaulava una mena de competència per veure si podrien estirar la cua del bou sensé que el qui el menava se’n pogués adonar ni evitar-ho; altres s’amagaven pels carrerons i entrades de les cases, i unes vegades ajudavcn el conductor del bou i altres els qui competien amb ell; això donava         lloc a diverses combinacions que constituïen un gran divertiment per al jovent. Gairebé sempre sortia  més d’un  bou i solien   formar-se diverses colles.

A   Sant   Joan   les   Fonts   s’havia   ballat   un  contrapàs   grotesc que feia intervenir un bou. que hom situava enmig del test dcls ballaires, compost d’homes i no cal dir que de la fadrinalla més amiga de la bullícia. Tractaven de fer seguir al bou les evolucioncs i els vaivéns propis del contrapas tot procurant eludir els cops de cap  i  les banyades que la bèstia, com cal suposar, llançava per desfer-se de l’estrany exercici a que se’l volia supeditar. Aquest pintoresc contrapàs prengué el nom de Tirabou. que més tard ha estat emprat en sentit ridícul per a designar aquest ball. Hi ha qui creu, però, que aquest nom despectiu aplicat al contrapàs té un altre origen i sentit.

En  alguns indrets s’ha donat a la presència dels bous en les festes un sentit completatnent diferent, car es fa amb ells un seguit de jocs i corregudes que tenen certa semblança amb les curses típiques de braus.

 

Amades, Joan. Costumari Català, el curs de l’any, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984

Deixa un comentari

XHTML: Pots fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.