No ho diem naltros, ho diu Canal Reus.

Ahit va començar la Festa Major d’Almoster i elBou hi era. Si voleu veure’n les fotografies cliqueu aquí.

Almoster és la segona pàtria del Bou de Reus i aquest diumenge 27 de juliol al vespre hi torna per la Festa Major. Enguany s’estrenene els gegants d’Almoster construits pel manel Llauradó, el mateix escultor que el Bou. A banda, en la cercavila també hi participaran els gegants de Reus, els gegants de la Selva, la Jove dels Xiquets de Valls i els Tabalers dels Diables d’Almoster.

A partir d’aquesta setmana podreu trobar les samarretes del Bou a la botiga Bat a bat, al carrer Sant Elies 29 de Reus.

Recordem que hi ha samarretes del Bou de totes les talles per a home, dona i xiquets.

El Màrius, portador del Bou en excedència ha obert un bloc que podeu consultar aquí o a la columna dreta a blocs de portadors.

Màrius Domingo de Pedro, tal com ell explica, és aspirant a naturalista, projecte de fotògraf, excursionista i muntanyenc de pixarrí, submarinista de poca fondària, motero sense barbour, aprenent de moltes coses i mestre sols pel que fa al títol universitari. De professió, Agent Rural. Optimista i independentista al mateix temps, encara que sembli contradictori. I, sobre totes les coses, home del Camp de Tarragona, normal i corrent, nascut a Ca la Gallineta, a Valls.

Cliqueu damunt la imatge per a ampliar-la.

Cliqueu damunt la imatge per a fer-la més gran.

Els intel·lectuals espanyols del Manifesto i els jacobins francesos de l’Académieno no poden suportar l’existència del català. Heus ací el motiu vertader de la seua compartida «desazón». Ens voldrien morts, lingüísticament parlant. Voldrien que el català fóra ja una llengua morta, anorreada «por justo derecho de conquista». I en veure que encara és viva arreu dels Països Catalans, neguitegen.

El Manifiesto i la declaració de l’Académie són diàfans exemples d’un nacionalisme xenòfob i excloent, inspirat en conceptes irracionals de superioritat lingüsitica i cultural. Són propers a ideologies intolerants basades en la superioritat racial com ara el nazisme i l’apartheid. Totes dues iniciatives són exemple d’un nacionalisme exterminacionista que no dubta a subvertir i manipular els valors democràtics per tal de justificar els seus objectius. El que pretenen és mantenir una injusta i ominosa diferència entre llengües superiors i llengües inferiors, i justificar sense contrició democràtica el dret de les primeres a fer desaparèixer físicament les llengües per ells considerades inferiors. No és altra situació, doncs, que aquella de vencedors i vençuts, de la metròpoli i la colònia, i de la imposició -encara!- dels detestables drets de conquesta.

És miserable i mesquina la tergiversació de la realitat lingüística que fan dels Països Catalans. És per a nosaltres un dret democràtic irrenunciable conservar el nostre català com a llengua pròpia i única als Països Catalans, per a la qual cosa invoquem el mateix dret que tenen, posem per cas, un parisenc a viure íntegrament en francès a París o un sevillà o un madrileny a viure en espanyol en els seus respectius territoris, sense haver de patir interferències ni imposicions de llengües alienes imposades ací per interès polític.

Donar suport i justificar els esbiaixats arguments del Manifiesto i de l’Académie és posar-se al costat del dret a l’extermini, i per tant acceptar com a germans ideològics el nazisme i l’apatheid criminals. Els intel·lectuals i acadèmics que han elaborat i subscrit sengles declaracions contra el català són més aviat mentalitats torbades per rancis deliris de superioritat nacional i lingüística. Hàbils en la tergiversació de la realitat, i per això avantatjats deixebles de les doctrines manipuladores del nazi Goebbels, han donat proves irrefutables d’una profunda misèria intel·lectual.

I val a dir ja estem farts. Farts de tantes i tantes lleis que han fet i fan contra el català. Farts que hagen menyspreat tantes persones que foren empresonades, torturades i assassinades per defensar el dret a existir del català. Farts que encara avui dia adreçar-se a un policia en català puga ser considerat delicte. Farts d’intel·lectuals pseudodemocràtics al servei de la mentida.

Nosaltres, ciutadants i ciutadanes dels Països Catalans, defensem el nostre dret irrenunciable a viure en català sense haver de demanar permisos, sense haver de ser considerats, a casa nostra, ciutadans i ciutadanes de segona categoria, i menys encara haver de ser titllats d’antidemocràtics per voler-ho i defensar-ho.

No caldrà demanar ací, de cap manera, que els estats francès i espanyol reconeguen la seua secular intenció exterminacionista. No ens cal. No ens calen declaracions hipòcrites de dos estats que s’han fonamentat i construït sobre la destrucció i l’extermini dels altres pobles, perquè som conscients que aquesta intenció anorreadora forma part intrínseca de les seues respectives concepcions nacionals. I alguns dels seus intel·lectuals més conspicus han tornat a recordar-nos-ho.

Pel dret a viure en català als Països Catalans i contra el cinisme dels botxins espanyols i francesos.

Països Catalans, 8 de juliol de 2008 - Toni Cucarella
Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL).

Doncs dissabte no va haver-hi cercavila del Bou de Reus a Alcover per culpa de les pluges torrencials. Un altra dia serà.