Bou talaiòtic
Enviat per elboudereus el dia Març 18th, 2008
El bou o brau és símbol de força i poder, significat que es mostra intrínsec en la mateixa etimologia del mot: irritadís i valent per a la lluita, violent que té una rudesa desagradable (Diccionari català, valencià, balear. Alcover-Moll). La simbologia del bou prové d’un culte preindoeuropeu i és un element comú a les cultures de la conca mediterrània i, fins i tot, fora d’ella; de manera que el trobam present a la cultura egípcia, amb el déu Apis, a la cultura micènica (la Grècia arcaica), a la cultura minoica (la Creta del minotaure meitat brau, meitat humà), al culte mitraic del Pròxim Orient (que s’estengué fins a la mateixa Roma) i, fins i tot, a l’Antic Testament, dins un passatge de l’Èxode on es descriu el culte mitjançant la representació d’un bou d’or. També es documenta aquest culte a les illes de la Mediterrània central (Sicília i Malta) i occidental (Còrsega, Sardenya, Mallorca i Menorca), així com a la península Ibèrica. Encara avui queden reminiscències d’aquest culte, com és el cas de l’Índia on és una animal sagrat o –de manera força difuminada i mancat del seu simbolisme primigeni– a la tauromàquia de la Península.
En la mitologia talaiòtica el bou seria la representació de la divinitat protectora de la fecundació, de la vida i de la força poderosa de la mateixa, és a dir, més que un déu es tractaria de la manifestació de la força d’aquest. És el que hom anomena hierofània (del grec hierós = sagrat, i phainomai = manifestar-se). En la cultura talaiòtica documentam un ampli ventall de la iconografia tauromorfa, es tracta de figures amb una variada tipologia, com banyes de bronze o argila, bouets de cos sencer de bronze, banyes rematades amb petits caps de bronze, caps de bronze o fins i tot sarcòfags de fusta amb forma de bous. Aquestes representacions van lligades a idees funeràries i cultuals amb un caràcter màgic, és per això que es documenten en santuaris i coves funeràries d’alt rang, on s’enterraven possiblement els caps de les tribus, poderosos guerrers, i els sacerdots encarregats del culte. Referent als caps de bou de bronze (els millors exemples són els famosos caps de bou de Costitx, que a dia d’avui es troben a milers de kilòmetres de la seva illa), també s’ha assenyalat que podrien ser acroteris, mascarons de proa d’embarcacions capturades per indígenes baleàrics, o acroteris d’embarcacions talaiòtiques que acabaren oferint-se als santuaris dels poblats.
Març 2nd, 2009 a les 12:23
Hola a tothom.
Mireu, han arribat al meu poder informacions valuoses respecte dels rituals Ibers de tota la conca Mediterrània, al llarg dels mil•lennis que antecedeixen a la dominació Ària.
La Revolució agrícola va generar dos models de societat ben diferenciats, els Nòmades Ramaders i el de Pagès, per entendre’ns, Abel i Caïm. Aquests dos ben aviat varen entrar en conflicte arreu, bé, valgui a dir que històricament han estat els Abels els que han dominat i extingit als Caïms ( La bíblia menteix).
Sigui com sigui, el cas és que els pobles de “pagès” varen sobre poblar-se i van generar un seguit d’immigració Est-Oest fa uns 8.500 anys. Tots aquests pobles tenien en comú llengua (accàdia) i cultura.
Després d’un temps es van fer reso de la “tecnologia punta” de l’època, això és l’escriptura, tecnologia que varen començar a incorporar en un lent procés.
Aquests pobles, Íbers (això és de Ribera, IB, aigua, EB re, riu, etc ), vivien en regim d’assentaments familiars (protoMasies) i s’organitzaven en aplecs assemblearis.
La festa gran era per a tots ells el Carnaval, que era la festa de la renovació, on tot el poble s’hi aplegava i on es sacrificava un brou que era el “cicle” que havia d’entregar-se i morir.
El ruc que es penja en els Carnavals de Solsona, és una claríssima reminiscència d’aquest ritual.
Febrer 27th, 2011 a les 3:46
It’s great that we can get the business loans moreover, that opens completely new chances.