El Bou com a entitat no organitza, però sí que participa a les Barraques de Festa Major de Reus, i per aquest motiu mostrem la nostra preocupació per la seva supervivència.

Tot segui podeu veure l’article d’El Punt d’avui:

Donen quinze dies a l’Ajuntament de Reus perquè es pronunciï sobre la festa major

La Coordinadora de Barraques farà un seguiment de les obres del Roquís i n’informarà públicament

MIREIA LACÀRCEL. Reus
La Coordinadora de Barraques ja no creu en promeses, així ho va manifestar ahir, i reclama al consistori que es pronunciï a favor o en contra de la festa major, i que ho faci immediatament. Si en un màxim de 15 dies el conveni no està signat, les entitats començaran les mobilitzacions, les recollides de signatures, i fins i tot no descarten traslladar-se a algun municipi proper a Reus per celebrar la festa major de la ciutat. A més, han preparat un dispositiu que revisarà, en cas que se signés l’acord, les obres del Roquís cada setmana, i faran públic setmanalment un comunicat on s’anunciarà si el consistori porta a terme les promeses o no.

+ La Coordinadora reclamava ahir al vespre més implicació i més fets al govern de Reus. Foto: E.S.

«Dos mesos abans de la festa major, el temps corre en contra nostre, i encara no està signat l’acord amb l’Ajuntament», explicava la portaveu de la Coordinadora de Barraques, Vanessa Cervera, que afegia que la signatura ja no pot esperar més. Les entitats han decidit donar, com a molt, 15 dies al govern de Reus perquè es decideixi si vol o no vol barraques. En cas que el temps transcorri i no se signi el conveni, hi haurà mobilitzacions. «No volem pensar que haguem d’arribar a aquests extrems, però en cas que l’acord no arribi, ens plantarem, farem mobilitzacions i reivindicacions i recollirem signatures», afirmava Cervera. La Coordinadora, tot i que no ho vol, es podria arribar a plantejar traslladar la festa en algun municipi proper a la capital del Baix Camp. A més, recalcaven que el fet de no saber del cert si la festa major es farà al Roquís –perquè potser les obres no estan acabades– dificulta la contractació de grups i la cerca de patrocinadors.

ENTITATS UNIDES
Les decisions que prengui la Coordinadora també tindran el suport de l’associació Reggus i Prejil’s sounds, a qui el consistori també ha ofert el Roquís per celebrar-hi les seves activitats. En cas que hi hagi mobilitzacions, aquestes dues entitats s’hi sumaran i aniran en bloc.

La Coordinadora ha creat una comissió que seguirà cada setmana els moviments que hi ha al Roquís i ho farà públic, per així pressionar l’Ajuntament perquè segueixi les dates d’obra.

El bou o brau és símbol de força i poder, significat que es mostra intrínsec en la mateixa etimologia del mot: irritadís i valent per a la lluita, violent que té una rudesa desagradable (Diccionari català, valencià, balear. Alcover-Moll). La simbologia del bou prové d’un culte preindoeuropeu i és un element comú a les cultures de la conca mediterrània i, fins i tot, fora d’ella; de manera que el trobam present a la cultura egípcia, amb el déu Apis, a la cultura micènica (la Grècia arcaica), a la cultura minoica (la Creta del minotaure meitat brau, meitat humà), al culte mitraic del Pròxim Orient (que s’estengué fins a la mateixa Roma) i, fins i tot, a l’Antic Testament, dins un passatge de l’Èxode on es descriu el culte mitjançant la representació d’un bou d’or. També es documenta aquest culte a les illes de la Mediterrània central (Sicília i Malta) i occidental (Còrsega, Sardenya, Mallorca i Menorca), així com a la península Ibèrica. Encara avui queden reminiscències d’aquest culte, com és el cas de l’Índia on és una animal sagrat o –de manera força difuminada i mancat del seu simbolisme primigeni– a la tauromàquia de la Península.

En la mitologia talaiòtica el bou seria la representació de la divinitat protectora de la fecundació, de la vida i de la força poderosa de la mateixa, és a dir, més que un déu es tractaria de la manifestació de la força d’aquest. És el que hom anomena hierofània (del grec hierós = sagrat, i phainomai = manifestar-se). En la cultura talaiòtica documentam un ampli ventall de la iconografia tauromorfa, es tracta de figures amb una variada tipologia, com banyes de bronze o argila, bouets de cos sencer de bronze, banyes rematades amb petits caps de bronze, caps de bronze o fins i tot sarcòfags de fusta amb forma de bous. Aquestes representacions van lligades a idees funeràries i cultuals amb un caràcter màgic, és per això que es documenten en santuaris i coves funeràries d’alt rang, on s’enterraven possiblement els caps de les tribus, poderosos guerrers, i els sacerdots encarregats del culte. Referent als caps de bou de bronze (els millors exemples són els famosos caps de bou de Costitx, que a dia d’avui es troben a milers de kilòmetres de la seva illa), també s’ha assenyalat que podrien ser acroteris, mascarons de proa d’embarcacions capturades per indígenes baleàrics, o acroteris d’embarcacions talaiòtiques que acabaren oferint-se als santuaris dels poblats.

NA BOSCANA DE MANCOR DE LA VALL (ILLES BALEARS)

La idea inicial dels Dimonis de Mancor de la Vall era construir una bèstia de foc que simbolitzés un bou, ja que el culte a aquest animal a Mancor de la Vall és un símbol d’identitat quasi oblidat. Però no un bou corrent, sinó que agafaren la figura de la bèstia, dama de dia i bèstia de nit, que protegia els habitants de Son Boscà, lloc de Mancor. Les seves característiques eren: “cap de bou, ales de rapaç, cames i peus de bèstia i garres de corb, animal en posició de defensa o atac, dret, amb les ales esteses” Obra de Manel Alba, fou estrenada el 25 de novembre de 2006.
Text de Gerard Pouget, fotos de jesjimher i altres

Aquesta setmana el Bou ha sortit del quiròfan, s’ha fet un lifting i s’ha implantat una mica de botox per a estar presentable per la propera Festa Major, que serà la seva cinquena.

Definició de l’Enciclopèdia Catalana:

Bou

Mamífer remugant de peu rodó, mascle, de la família dels remet(”",”",”",”bòvids”)bòvids, de gran talla (2 m de llargària i 1,5 m d’alçària a la creu), de cap gros i massís, amb banyes punxegudes (bé que hi ha formes sulles), recurvades enlaire i potents. Té la pell coberta de pèl curt, de coloració diversa (negra, castanya, etc) o clapada. La forma domèstica deriva de diferents espècies salvatges, possiblement de l’ur, i fou originàriament domesticat a l’Àsia, 10 000 anys aC. El bou és el menys dòcil dels animals domèstics, i és anomenat sovint per això bou brau o simplement brau; el seu caràcter agressiu no el fa apte per a les labors agrícoles, llevat de quan és castrat, i és destinat sobretot a la propagació de l’espècie. La necessitat de castrar la major part dels individus per tal d’obtenir-ne un rendiment com a animals de tir, de labor o d’escorxador, ha fet que, en l’ús comú, el mot bou tendeixi a especialitzar-se en aquest sentit remet(”",”",”1″,”bou 1 2″)<!–bou 1 2–> i que alguns sinònims, especialment brau i toro, siguin emprats per a designar el bou no castrat. La femella del bou és la vaca, i els individus joves són anomenats jònecs i, si no passen d’un any, vedells. Llur crit és anomenat mugit o mugiment, bramul, bram i braol. Viuen uns quinze anys. El bou és representat per nombroses races, repartides per tots els continents, diferents per l’aspecte (especialment el color del pelatge), i per les dimensions, i sobretot segons les característiques de millora genètica artificial introduïdes per l’home per obtenir-ne un millor rendiment. Les races poden ésser agrupades segons el tipus de perfil del cos, segons llur distribució geogràfica o segons les aptituds que tenen. Les principals races (individus longilinis i de perfil gairebé còncau) de bous destinades, per encreuament amb vaques de la mateixa raça, a l’obtenció de femelles (vaques) lleteres, són l’holandesa, la bretona, la simmenthal, la friburguesa, la suïssa, la jersey i la guernesey; les destinades a producció de carn (individus brevilinis i hipermètrics, amb metabolisme baix) són sobretot la durham, l’aberdeen-angus , la galloway, la hereford i la charolaise; les destinades al treball són principalment la gascona i la romanyola; i, com a mixta, la pirinenca. D’altres races de bous, degudament seleccionats i ensinistrats, són destinades a les corregudes de bous.