La Universitat de Vitoria / Gasteiz i l’Institut Ramon Llull ens han convidat el proper 23 de maig al País Basc. Detalls més endavant.

BESTIARI BOVÍ FANTÀSTIC
Un apartat a banda es mereix el cas de Mataró, que acull una mostra de bestiari boví fantàstic: les momerotes; i Mancor de la Vall, seu de Na Boscana, bèstia recentment estrenada.

LA MOMEROTA I LA MOMEROTETA DE MATARÓ

Les momerotes de Mataró són dues figures –mare i filla– que tenen el cap de bou i el cos de mulassa. El mot momerota s’utilitza en la zona del Maresme per designar allò estrany. L’origen de la momerota el trobem al Costumari català de Joan Amades, on parla d’una momerota feta de barnilles a Canet de Mar que actuava dins les festes del Carnestoltes. Aquesta Momerota tenia un cap indefinit però això sí, unes grosses banyes que servien per empaitar i espantar tothom. Segons sembla, el dimarts de Carnestoltes era abatuda a trets per la gent de la vila. La Momerota, sagnava mentre estava ajaguda, i la gent anava a recollir amb galledes aquella sang –realment era vi–, que es bevia al mig de la plaça. Pot ser que per proximitat també s’hagués estès aquest acte a Mataró.
La Momerota de Mataró sorgeix l’any 1979 per la iniciativa popular de recuperar aquesta figura.
A l’hora de dissenyar-la, el seu constructor –l’actor mataroní Boris Ruiz– va optar per fer-li cap de bou –amb cartró pedra– i cos de mulassa –amb ferro–, i seria portada per dues persones.
La seva primera aparició fou per Carnestoltes, tal i com mana la tradició, però la seva
presentació oficial va ser el 25 de juliol de 1979. Tres anys més tard, en el marc de les festes de les Santes del 1982, la Momerota va portar al món la Momeroteta, sorgida de l’aclamació popular de la primera figura. La Momerota i la Momeroteta tenen els seus balls propis, ideats per Montse Calsapeu i estrenats el mateix dia de la presentació de les figures.
Text de Gerard Pouget

El Bou de Reus també reconeix l’estat de Kosovë.

Pel proper 10 de maig és molt problable que tinguem una sortida a Montbui (Anoia). Serà una trobada de bous dels Països Catalans al poble que els seu nom significa “La muntanya del Bou” i que té un Bou a l’escut. Ja us donarem detalls més endavant,

La lletra א (Àlef) és la primera lletra de l’alfabet hebreu. També pren el valor numèric de d’un. La seva forma ve d’un cap de bou que li dóna nom.

Usos d’àlef:

• Designa la veritat, ja que és la inicial d’aquesta paraula
• Es referix al conjunt dels nombres infinits en matemàtiques
• En l’obra de Jorge Luis Borges és sinònim de la totalitat

LA VACA DE LES BORGES BLANQUES

La Vaca de les Borges Blanques fou estrenada l’1 de setembre del 2001 i és obra de Manel
Vidal

Text i foto de Gerard Pouget

Calçotada del Bou al Mas de l’Osso el diumenge 24 de febrer. Apunteu-vos-hi!!!!

El Saló dels Penjats és un bloc que publiquen els periodistes del camp i segurament és un dels més llegits. Doncs aquesta és l’entrada que el dilluns dedicaven al Sant Fermí del Bou:

Aquesta imatge és del passat divendres. A quarts de nou del vespre a la plaça del Mercadal, un pregó d’un fals Lluís Miquel Pérez, acompanyat pels dobles d’Ernest París i Empar Pont, va donar el tret de sortida a un ‘encierro’ organitzat per la gent d’El Bou de Reus pels carrers cèntrics de la ciutat, en el marc d’una iniciativa popular sorgida al voltant del Carnaval. La sorpresa va ser trobar el ‘veritable’ alcalde escoltant atent l’àcid pregó del fals tripartit reusenc, tal i com veieu a la fotografia.

Aquest és un article que va signar en Romà Rofes a El Punt de dissabte i que explica ben bé algunes de les perles que l’alcalde va haver d’escoltar de primera mà en aquest pregó:

«El carnaval de Reus ha perdut més que la roba de color; o encara diria més, ha perdut més que l’Empar a les eleccions.» Així va començar el pregó del fals Pérez, que contenia una gran dosi de crítica àcida. El text feia referència a temes com ara el tret que la Guàrdia Urbana va disparar a un jove a la cama, al robatori de 53.000 litres de vi de missa, al conflicte de la brossa i a les magnòlies de la plaça Mercadal.

«M’havia comprat una excavadora per fotre a terra el Pallol i el barri del Carme i estava molt content fotent cases a terra, però un dia que anava torrat també vaig fotre l’escala de l’Imac a terra», va dir el batlle figurat. I més destrucció: «Jo destrosso el passeig de la Boca de la Mina i les barraques de festa major i ells [els joves] destrossen el parc de skateboard.»

Basant-se en la presentació de l’Escamarlà també va anunciar la futura ampliació del seguici festiu amb bèsties com ara «el camell del barri Gaudí», «el dòberman de la urbana», «el toixó de la Cori», «la rata de biblioteca del centre de lectura» i «el mixet murri de Reus».

I aquí teniu fotos del Sant Fermí 2008, cortesia d’un de Reus: